Vés al contingut

Universitat Stanford

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióUniversitat Stanford
(en) Leland Stanford Junior University Modifica el valor a Wikidata
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
LemaDie Luft der Freiheit weht Modifica el valor a Wikidata
Mascotaarbre de Stanford Modifica el valor a Wikidata
EpònimLeland Stanford Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusuniversitat privada
organització educativa privada sense ànim de lucre
universitat de recerca
editor en accés obert Modifica el valor a Wikidata
Indústriaeducació terciària Modifica el valor a Wikidata
Camp de treballeducació terciària i investigació Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1885
FundadorLeland Stanford i Jane Stanford Modifica el valor a Wikidata
Esdeveniment significatiu
1891-coeducació Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Membre deORCID
Consell Americà d'Educació
Association of American Colleges and Universities
Coalition for Networked Information
Center for Research Libraries
Coalition of Urban and Metropolitan Universities (en) Tradueix
Council on Governmental Relations (en) Tradueix
Dryad
World Wide Web Consortium
Consortium of Social Science Associations
Digital Library Federation
Associació d'Universitats Americanes (1900–)
Pac-12 Conference (1918–)
Consell Assessor de la Universitat Orbital Reef (2021–)
Higher Education Leadership Initiative for Open Scholarship (2022–) Modifica el valor a Wikidata
Nom comercialStanford University Modifica el valor a Wikidata
Nombre d'estudiants17.246 (2021) Modifica el valor a Wikidata
Personals acadèmics2.219 (2018) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu (2019–)
PresidènciaMarc Tessier-Lavigne (2016–) Modifica el valor a Wikidata
Treballadors16.673 (2020) Modifica el valor a Wikidata
Filial
Stanford Humanities Center, Stanford University (en) Tradueix
Centre per a la Seguretat i Cooperació Internacional
Stanford Transportation (en) Tradueix
Institut Hoover
Escola d'Enginyeria de la Universitat Stanford
Stanford Recreation & Wellness (en) Tradueix
Stanford Doerr School of Sustainability (en) Tradueix
Stanford University Centers and Institutes (en) Tradueix
Stanford Office of Religious & Spiritual Life (en) Tradueix
Center for Advanced Study in the Behavioral Sciences (en) Tradueix
Hasso Plattner Institute of Design (en) Tradueix
Biblioteques de la Universitat Stanford
Stanford Literary Lab (en) Tradueix
Brown Institute for Media Innovation (en) Tradueix
Center for Integrated Facility Engineering, Stanford University (en) Tradueix
Stanford University Mechanical Engineering Department (en) Tradueix
Escola d'Humanitats i Ciències de la Universitat Stanford
Escola de Medicina de la Universitat Stanford
Stanford Cancer Institute (en) Tradueix
Max Planck Center for Visual Computing and Communication (en) Tradueix
Frydman Lab (en) Tradueix
Center for Spatial and Textual Analysis (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Propietari de
Stanford Stadium
Klein Field at Sunken Diamond (en) Tradueix
Maples Pavilion (en) Tradueix
Stanford Field (en) Tradueix
KZSU (en) Tradueix
Stanford Research Park
Frenchman's Tower (en) Tradueix
Stanford Cardinal
Taube Tennis Center (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Format per
Denominació anterior
Leland Stanford Junior University
Stanford University Modifica el valor a Wikidata
Indicadors econòmics
Dotació financera28.948 M$ (2020) Modifica el valor a Wikidata
Pressupost54.746.302 $ (2018) Modifica el valor a Wikidata
Actius totals49.934 M$ (2020) Modifica el valor a Wikidata
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata
Identificador ISILUS-CSt Modifica el valor a Wikidata
Lloc webstanford.edu Modifica el valor a Wikidata
TMDB (empresa): 160524
Facebook: stanford X: stanford Instagram: stanford Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Map

La Universitat Stanford[a][2] (Leland Stanford Junior University) és una universitat privada situada a Stanford (Califòrnia) fundada el 1885 per Leland i Jane Stanford.[2] És considerada com una de les més prestigioses dels Estats Units i del món.[3][4][5] També és la més selectiva en admissions[6][7] i de les més valoració en diverses enquestes i rànquings.[8][9]

La universitat va admetre els seus primers estudiants el 1891,[2] com a institució mixta i no confessional. Va lluitar econòmicament després de la mort de Leland el 1893 i de nou després que gran part del campus fos danyat pel terratrèmol de San Francisco de 1906.[10] Després de la Segona Guerra Mundial, el rector de la universitat Frederick Terman va inspirar una cultura emprenedora per construir una indústria local autosuficient (més tard Silicon Valley).[11] El 1951, el Stanford Research Park es va establir a Palo Alto i és el primer parc de recerca universitari del món.[12]

La tardor de 2024 la universitat comptava amb 18.625 alumnes matriculats,[13] tant en graus com en postgraus, en 66 camps principals d'estudis de grau,[14] uns 2.345 docents,[15] i més de 19.000 persones entre directius i professional, personal administratiu i tècnic, personal de servei i manteniment, i personal investigador i de laboratori.[16]

Stanford està associada amb 94 multimilionaris,[17] 58 premi Nobel, 33 Beques MacArthur, 29 guanyadors del premi Turing,[nota 1] així com set guanyadors del premi Wolf Foundation, dos jutges del Tribunal Suprem dels Estats Units i quatre guanyadors del premi Pulitzer.[18] A més, els seus antics alumnes inclouen molts becaris Fulbright, Marshall Scholars, Gates Cambridge Scholars, Rhodes Scholars[19] i membres del Congrés dels Estats Units.[20]

Rànquings

[modifica]

Administració i organització

[modifica]

Stanford és una universitat privada sense ànim de lucre administrada com un fideïcomís corporatiu governat per un consell d'administració de nomenament privat amb un màxim de 38 membres.[27][b] Actualment els administradors serveixen durant un mandat de cinc anys (amb no més de dos mandats consecutius) i es reuneixen cinc vegades a l'any.[29] Els nous administradors són escollits pels administradors actuals per votació.[28] Els administradors de Stanford també supervisen el Stanford Research Park, el Stanford Shopping Center, el Cantor Center for Visual Arts, el Stanford University Medical Center i altres instal·lacions mèdiques associades (inclòs l'Hospital Infantil Lucile Packard).[30]

Stanford és el beneficiari d'una clàusula especial de la Constitució de Califòrnia, que eximeix explícitament les propietats de Stanford d'impostos sempre que la propietat s'utilitzi amb finalitats educatives.[31]

L'associació Estudiants Associats de la Universitat de Stanford (ASSU) és el govern estudiantil de Stanford i tots els estudiants matriculats en són membres. El seu lideratge electe està format pel Senat de Pregrau elegit pels estudiants de grau, el Consell d'Estudiants de Postgrau elegit pels estudiants de postgrau, i el President i el Vicepresident elegits per tot el cos estudiantil.[32]

Facultats

[modifica]

La universitat comta amb set escoles, tres d'elles (Humanitats i Ciències , Enginyeria i Sostenibilitat) tenen programes de postgrau i de grau, mentre que les escoles de Dret, Medicina, Educació i Negocis només tenen programes de postgrau :

  • Escola d'Humanitats i Ciències (vint-i-set departaments)[33]
  • Escola d'Enginyeria (nou departaments)[34]
  • Escola Doerr de Sostenibilitat (nou departaments)[35]
  • Escola de Dret[36]
  • Escola de Medicina[37]
  • Escola d'Educació[38]
  • Escola de Negocis[39]

Biblioteques

[modifica]

L'any 2014, la Biblioteca de la Universitat Stanford (Stanford University Libraries) té vint-i-quatre seus en total. La Biblioteca i Arxius de la Institució Hoover és un centre de recerca basat en la història del segle XX.[40] Les biblioteques comten amb una col·lecció de més de 9,3 milions de volums, gairebé 300.000 llibres rars o especials, 1,5 milions de llibres electrònics, 2,5 milions de materials audiovisuals, 77.000 publicacions en sèrie, gairebé 6 milions de fons en microformes i milers d'altres recursos digitals.[41][42] La biblioteca principal del sistema bibliotecari és l'anomenada Cecil H. Green Library, que també conté diverses sales de reunions i conferències, espais d'estudi i sales de lectura. La Biblioteca Lathrop (anteriorment Biblioteca Meyer, enderrocada el 2015) conté recursos multimèdia i allotja una de les col·leccions més grans de l'Àsia Oriental amb prop de 540.000 volums. La Stanford University Press publica uns 130 llibres[43] a l'any en els àmbits de les humanitats, les ciències socials, el dret i els negocis. I amb més de 3.000 llibres publicats des de la seva fundació el 1892.[44]

Enciclopèdia de Filosofia

[modifica]

L'Enciclopèdia de Filosofia Stanford és una enciclopèdia en línia i un recurs acadèmic punter en l'àmbit de la filosofia, creat, publicat i mantingut per la universitat. L'enciclopèdia va ser fundada per l'investigador sènior de Stanford, Edward Zalta, el 1995.[165] Els autors que contribueixen a l'enciclopèdia cedeixen a la Universitat el dret de publicar els seu articles, però en reserven la resta de drets d'autor.[45]

Museus i art

[modifica]

Stanford acull el Cantor Arts Center, un museu establert el 1894 amb l'ajut del col·leccionista d'art B. Gerald Cantor. Avui dia consta de vint-i-quatre galeries, jardins d'escultures, terrasses que ocupen una superfície de 12.000 m². El museu allotja la col·lecció més gran d'escultures d'Auguste Rodin fora de París i del Museu Soumaya de Ciutat de Mèxic, amb 199 obres, incloent-hi inclouen un motlle original de bronze d'El pensador[46], la majoria en bronze però també en altres suports.[47] El 2024, el Cantor va ser classificat pel diari Washington Post com un dels cinc millors museus universitaris d'art dels Estats Units.[48] El museu està obert al públic i no cobra entrada.

La Galeria Thomas Welton Stanford, construïda el 1917, serveix com a recurs docent per al Departament d'Art i Història de l'Art, així com com a lloc d'exposicions. El 2014, Stanford va obrir la Col·lecció Anderson, un nou museu centrat en l'art americà de la postguerra i fundat a partir de la donació de 121 obres dels magnats del servei d'alimentació Mary i Harry Anderson.[49][50] També hi ha instal·lacions artístiques a l'aire lliure per tot el campus, principalment escultures, però també alguns murals. El Jardí d'Escultures de Papua Nova Guinea, a prop de Roble Hall, presenta talles de fusta i tòtems.

El departament de música patrocina diversos conjunts, incloent-hi cinc cors, com l'Orquestra Simfònica de Stanford, el Stanford Taiko i el Stanford Wind Ensemble. Les activitats extraescolars inclouen grups de teatre com ara la Ram's Head Theatrical Society, els Stanford Improvisors,[51] la Stanford Shakespeare Company i els Stanford Savoyards, un grup dedicat a interpretar les obres de Gilbert i Sullivan. Stanford també acull deu grups a cappella, com els Stanford Mendicants (el primer de Stanford),[52] les Stanford Counterpoint (el primer grup íntegrament femení de la Costa Oest dels Estats Units),[53] els Harmonics,[54] els Stanford Fleet Street Singers,[55] els Stanford Talisman,[56] els Everyday People i els Stanford Raagapella.[57]

Campus

[modifica]

La major part de la Universitat es troba en un campus de 33,1 km² al centre de la península de San Francisco[58], un dels més grans dels Estats Units.{{efn|Sovint es diu que Stanford té el campus contigu més gran del món (o dels Estats Units)[59], però això depèn de les definicions que es prenguin. El Berry College, amb més de 105,2 km², el Paul Smith's College, amb 57,5 km², i l'Acadèmia de les Forces Aèries dels Estats Units, amb km², són més grans, però no se solen classificar com a universitats. La Universitat Duke, amb 34,8 km², té més terreny, però no és contigua. Tanmateix, la Universitat del Sud té més de 53 km².[60] Es troba situat a la part nord-oest de la vall de Santa Clara (Silicon Valley), aproximadament a uns 60 km al sud-est de la ciutat de San Francisco i a uns 30 km al nord-oest de la de San Jose. I amb un impacte econòmic el 2006 de més de 2.000 milions de dòlars als comtat de Santa clara i San Mateo.[61] El 2008, el 60% d'aquest terreny romania sense urbanitzar.

El Campus central de Stanford inclou la concentració de població designada pel cens de Stanford dins de l'àrea no incorporada del comtat de Santa Clara,[62] tot i que alguns dels terrenys de la universitat (com el Stanford Shopping Center i el Stanford Research Park) es troben dins dels límits de la població de Palo Alto. El campus també inclou terrenys a l'àrea no incorporada del comtat de San Mateo (com són el Laboratori Nacional Accelerador SLAC i la Reserva Biològica de Jasper Ridge), així com terrenys dins els límits de les poblacions de Menlo Park (barri de Stanford Hills), Woodside i Portola Valley.[63]

Vista aèria del campus de la Universitat Stanford, amb la imatge de la icònica Torre Hoover al centre.

El campus central també inclou el llac Lagunita (un llac artificial estacional que s'utilitza per al reg), on viu la salamandra tigre de Califòrnia (Ambystoma californiense), un amfibi endèmic del nord de Califòrnia i en perill d'extinció.[64] A partir del 2012, el llac Lagunita sovint estava sec i la universitat no tenia previst omplir-lo artificialment.[65] Les fortes pluges del gener de 2023 van reomplir el llac fins als 2,4 metres.[66] Dos altres embassaments, el llac Searsville al rierol San Francisquito i el llac Felt,[67] es troben en seccions més remotes de la concessió fundacional.

Campus central

[modifica]

El campus central de la universitat és adjacent a la població de Palo Alto,[68] delimitat pel Camino Real, Stanford Avenue, Junipero Serra Blvd i Sand Hill Road, fora de la ruta estatal 82. El Servei Postal dels Estats Units li ha assignat dos codis postals: 94305 per al correu del campus i 94309 per l'apartat de correus. L'indicatiu regional telefònic és el 650.

Vista panoràmica del quadrilàter principal de Stanford, anomenat popularment "Main Quad".

Fora del Campus central

[modifica]
  • La Reserva Biològica de Jasper Ridge és una reserva natural de 490 hectàrees (4,90 km²) a l'oest del campus central, propietat de la universitat i utilitzada per a la recerca per investigadors i estudiants amb l'objectiu principal és comprendre el sistema de la Terra natural.[69]
  • El Laboratori Nacional Accelerador SLAC és una instal·lació a l'oest del campus central gestionada pel Departament d'Energia de la Universitat. Conté l'accelerador lineal de partícules més llarg del món, amb 3,2 km en una superfície d'1,72 km².[70]
  • L'Estació Marina Hopkins, a la població de Pacific Grove, és un centre de recerca en biologia marina propietat de la Universitat des del 1892. Situat a la costa del Pacífic dels Estats Units, és un dels laboratoris marins més antics. Inclou deu laboratoris de recerca i també s'utilitza per a fins d'exploració arqueològica.[71] Un estudiant de postgrau del departament d'antropologia va descobrir proves que la ubicació va ser la llar d'un poble de pescadors sinoamericà a principis del 1900.[72]
  • Llocs d'estudi a l'estranger: a diferència dels típics programes d'estudi a l'estranger, la mateixa Universitat opera en diversos llocs d'arreu del món; per tant, cada lloc té professorat i personal resident de Stanford a més d'estudiants, creant una espècie de "mini-Stanford".[73]
  • Campus de Redwood City per a moltes de les oficines administratives de la universitat a la població de Redwood City, a pocs quilòmetres al nord del campus central. El 2005, la universitat va comprar un petit campus de 14 ha al Midpoint Technology Park destinat a oficines de personal. El desenvolupament es va retardar per la recessió global.[74][75] El 2015, la universitat va anunciar un pla de desenvolupament,[76] i el campus de Redwood City va entrar en funcionament el març de 2019.[77]
  • El Bass Center de Washington DC proporciona una base, inclòs allotjament, per al programa Stanford in Washington per a estudiants de grau[78] que inclou una petita galeria d'art oberta al públic.[79]
  • El Stanford Center de la Universitat de Pequín, ubicat a l'edifici Lee Jung Sen, és un petit centre per a investigadors i estudiants en col·laboració amb aquesta universitat.[80][81]

Residències pel professorat

[modifica]

Molts membres del professorat de Stanford viuen a l'anomenat "Faculty Ghetto", a poca distància a peu o en bicicleta del campus central.[82] De manera similar a un condomini, les cases es poden comprar i vendre a altres professors de Stanford, però el terreny on s'aixequen les cases es lloga durant 51 anys amb la possibilitat de pròrrogues. Les cases del "gueto" s'aprecien i es deprecien com qualsevol immoble, però no tan ràpidament com els immobles de Silicon Valley.[83]

Altres usos

[modifica]

Part del terreny és gestionat per proporcionar ingressos a la universitat, com ara el Stanford Shopping Center i el Stanford Research Park. El districte escolar unificat de Palo Alto també lloga terrenys de Stanford a canvi d'un lloguer simbòlic per a diverses escoles, com ara la Palo Alto High School i la Gunn High School.[84] El Camino Park, el parc més antic de la ciutat de Palo Alto, també es troba en terrenys de Stanford.[85] Stanford també té el camp de golf de Stanford,[86] i el centre eqüestre Stanford Red Barn,[87] utilitzat per l'atletisme de Stanford, tot i que el camp de golf també pot ser utilitzat pel públic en general.

Llocs destacables

[modifica]

Entre els llocs d'interès del campus hi ha el Main Quadrangle que és el cor i la part més antiga de la universitat. L'església Stanford Memorial, construïda el 1903 durant el Renaixement americà per Jane Stanford com a memorial pel seu marit.[88]. El Mausoleu de Stanford (que conté les restes de Leland Stanford Jr., i dels seus pares). La Torre Hoover, el Jardí Rodin d'Escultures, el Jardí d'Escultures de Papua Nova Guinea, el Jardí de Cactus d'Arizona dins l'Arborètum de la Universitat de Stanford, la Cecil H. Green Library i el Stanford Dish (una radio antena de 46 m de diamtre).

La Casa Hanna-Honeycomb[89] de Frank Lloyd Wright de 1937 i la Casa Lou Henry Hoover[90] de 1919 figuren al Registre Nacional de Llocs Històrics. La White Memorial Fountain (també coneguda com "The Claw"), entre la Llibreria de Stanford i l'Old Union, és un lloc popular per reunir-se; dissenyada per Aristides Demetrios es va instal·lar el 1964 després d'un concurs nacional com a memorial per a dos germans de la promoció de 1949, William White i John White II, un dels quals va morir abans de graduar-se i l'altre al cap de tres anys.[91][92][93]

  • Església Stanford Memorial.
    Església Stanford Memorial.
  • Biblioteca Cecil H. Green.
    Biblioteca Cecil H. Green.
  • Torre Hoover.
    Torre Hoover.
  • Stanford Dish.
    Stanford Dish.
  • Casa Hanna-Honeycomb.
    Casa Hanna-Honeycomb.
  • Casa Lou Henry Hoover.
    Casa Lou Henry Hoover.
  • White Memorial Fountain.
    White Memorial Fountain.
  • Escultura "Els burgesos de Calais", obra d'Auguste Rodin.
    Escultura "Els burgesos de Calais", obra d'Auguste Rodin.
  • Stanford Mausoleum.]]
    Stanford Mausoleum.]]

Descobriments i innovació

[modifica]

Diversos descobriments importants han sortit dels laboratoris de la universitat que han acabat fructificant en empreses fundades per estudiants i professors de Stanford:[94]

Ciències naturals

[modifica]

Informàtica i ciències aplicades

[modifica]
  • ARPANET: L'Institut de Recerca de Stanford va ser la seu d'un dels quatre nodes originals d'ARPANET. A principis de 1970, el projecte de recerca de Bob Kahn i Vint Cerf sobre la interconnexió en xarxa, més tard DARPA, el va formular com a TCP (Programa de Control de Transmissió).[99]
  • Internet: Stanford va ser el lloc on es va dur a terme el disseny original d'Internet. Vint Cerf va dirigir un grup de recerca per elaborar el disseny dels Protocols de Control de Transmissió (TCP/IP) que originalment va cocrear amb Robert E. Kahn el 1973 i que va formar la base de l'arquitectura d'Internet.[100]
  • Síntesi de Modulació de Freqüència: John Chowning, del departament de música, va inventar l'algoritme de síntesi musical FM el 1967, i Stanford el va llicenciar més tard a Yamaha Corporation.[101][102]
  • Google: Google va començar el gener de 1996 com un projecte de recerca de Larry Page i Sergey Brin, quan tots dos eren estudiants de doctorat a Stanford.[103] Treballaven en el Stanford Digital Library Project (SDLP), que es va iniciar el 1999. L'objectiu era "desenvolupar les tecnologies facilitadores per a una biblioteca digital única, integrada i universal",[104] i va ser finançat a través de la National Science Foundation, entre altres agències governamentals.[105] Avui dia, Google és una de les marques més valuoses del món.
  • Tub de Klystron: inventat pels germans Russell i Sigurd Varian a Stanford.[106] El seu prototip es va completar i demostrar amb èxit el 30 d'agost de 1937.[107] Després de la seva publicació el 1939, la notícia del klystron va influir immediatament en la feina dels investigadors nord-americans i britànics que treballaven en equips de radar.[108]
  • RISC – Projecte VLSI de disseny de microprocessadors finançat per DARPA. Stanford i la UC Berkeley són les més associades amb la popularització d'aquest concepte. El Stanford MIPS es comercialitzaria com l'arquitectura MIPS d'èxit, mentre que Berkeley RISC va donar el seu nom a tot el concepte, comercialitzat com SPARC. Un altre èxit d'aquesta època van ser els esforços d'IBM que finalment van conduir a l'arquitectura del conjunt d'instruccions IBM POWER, PowerPC i Power ISA. A mesura que aquests projectes maduraven, una àmplia varietat de dissenys similars van aparèixer a finals dels anys 1980 i especialment a principis dels 1990, representant una força important en el mercat de les estacions de treball Unix, així com processadors integrats en impressores làser, encaminadors i productes similars.
  • Estació de treball SUN: Andy Bechtolsheim va dissenyar l'estació de treball SUN,[223] per al projecte de comunicacions de xarxa de la Universitat de Stanford com a estació de treball CAD personal,[109] que va donar lloc a Sun Microsystems.
  • MIMO: Arogyaswami Paulraj i Thomas Kailath van inventar les comunicacions per ràdio de múltiples entrades i múltiples sortides (MIMO), que impliquen l'ús simultàniament de múltiples antenes en receptors i transmissors. Inventat el 1992, el MIMO és un element essencial en moltes tecnologies sense fil modernes actuals.[110]

Empreses emergents

[modifica]

Silicon Valley és vista arreu del món com un dels centres més importants de l'activitat de les empreses emergents, i la comunitat de Stanford hi té un paper important. Stanford és una de les universitats amb més èxit del món en la creació d'empreses i la llicència dels seus invents a empreses existents, i sovint es considera el model de transferència de tecnologia.[111] L'Oficina de Llicències de Tecnologia de Stanford és responsable de comercialitzar la recerca universitària, la propietat intel·lectual i els projectes desenvolupats per la universitat. Es descriu la universitat com una universitat amb una forta cultura empresarial en què s'anima els estudiants, i sovint es finança, a llançar les seves pròpies empreses.[112] Les empreses fundades per antics alumnes de Stanford generen més de 2,7 bilions de dòlars en ingressos anuals i han creat uns 5,4 milions de llocs de treball des de la dècada de 1930.[113] Si es combinessin aquestes empreses formarien la desena economia més gran del món.[114]

Entre les empreses que s'hi van originar, destaquen les següents:[115]

Vida universitària

[modifica]

Stanford va matricular 7.904 estudiants de grau i 10.721 estudiants de postgrau durant el curs escolar 2024-2025, d'un total de 57.326 sol·licituds. Les dones representaven el 48,1% i els homes el 51,9% dels matriculats.[13] El curs acadèmic 2024-25, el 96% dels estudiants de grau vivien en allotjaments universitaris. Els estudiants de primer any de grau han de viure al campus i tots els estudiants de grau tenen garantit l'allotjament durant els quatre anys de grau per mitjà de diferents tipus d'allotjament com són residències, cooperatives, cases adossades i fraternitats (un 20,9% dels estudiants) o sororitats (un 24,9% de les estudiants).[13]

Fraternitats

[modifica]

Les fraternitats i sororitats han estat actives al campus de Stanford des del 1891, quan la universitat va obrir per primera vegada. El 1944, el president de la universitat, Donald Tresidder, va prohibir totes les sororitats de Stanford a causa de la forta competència.[135] Tanmateix, després del Títol IX (una llei federal de drets civils que es va promulgar com a part (Títol IX) de les Esmenes d'Educació de 1972 i que prohibeix la discriminació per sexe a qualsevol escola o qualsevol altre programa educatiu que rebi finançament del govern federal dels Estats Units), el Consell d'Administració va aixecar la prohibició el 1977 després de 33 anys.[136] Els estudiants no poden unir-se a una fraternitat o sororitat fins al trimestre de primavera del seu primer any.[137] El curs 2023-24 Stanford tenia vint-i-quatre fraternitats amb 1.735 membres.[138]

Associacions

[modifica]

Stanford té més de 700 associacions estudiantils.[139] Els grups sovint, tot i que no sempre, són finançats parcialment per la universitat a través d'assignacions dirigides per l'organització del govern estudiantil, l'ASSU. Les associacions abasten des d'esports i recreatius, a àmbits com són els de dret, medicina, política, consciència social, identitat, mitjans de comunicació/publicacions, art, religió o filosofia. A diferència de moltes altres universitats selectives, la política de Stanford estableix que tots els clubs estudiantils reconeguts estiguin "àmpliament oberts" perquè tots els estudiants interessats s'hi puguin apuntar.[140][141]

També acull un gran nombre d'associacions estudiantils preprofessionals, amb l'objectiu que va des de la incubació d'empreses emergents fins a la consultoria remunerada. La Business Association of Stanford Entrepreneurial Students és una de les organitzacions professionals més grans de Silicon Valley, amb més de 5.000 membres.[142] El seu objectiu és donar suport a la propera generació d'emprenedors.[143] StartX és una acceleradora d'empreses emergents sense ànim de lucre dirigida per estudiants i professors.[144][145] Stanford Women In Business és una organització empresarial al campus, destinada a ajudar les dones de Stanford a trobar camins cap a l'èxit en la indústria tecnològica.[146] Stanford Marketing és un grup d'estudiants que ofereix als estudiants formació pràctica a través de projectes de consultoria d'investigació i estratègia amb clients de Fortune 500, així com tallers dirigits per persones de la indústria i professors de l'Escola de Negocis de la pròpia univeritat.[147] Stanford Finance ofereix mentoria i pràctiques per a estudiants que volen iniciar una carrera en finances. Stanford Pre Business Association té com a objectiu construir connexions entre la indústria, els antics alumnes i les comunitats estudiantils.[148]

I també diversos grups acadèmics centrats en el govern i la política, com ara Stanford in Government[149] i Stanford Women in Politics.[150] La Stanford Society for Latin American Politics és la primera organització estudiantil de Stanford centrada en el desenvolupament polític, econòmic i social de l'Amèrica Llatina, i que treballa per augmentar-ne la representació i l'estudi al campus.[151]

Mitjans de comunicació

[modifica]

El Stanford Daily és un diari dirigit per estudiants i s'ha publicat des que es va fundar la universitat el 1892.[152] L'emissora de ràdio, KZSU Stanford 90.1 FM, també dirigida per estudiants ofereix programació musical de format lliure, comentaris esportius i segments de notícies. Va començar a emetre el 1947 com a emissora de ràdio AM.[153] The Stanford Review és un diari estudiantil conservador fundat el 1987.[154] The Fountain Hopper (FoHo) és una publicació universitària financerament independent i anònima dirigida per estudiants.[325] Stanford també acull nombrosos grups d'estudiants dedicats al medi ambient i la sostenibilitat, com ara Students for a Sustainable Stanford, Students for Environmental and Racial Justice i Stanford Energy Club.[155]

Tradicions

[modifica]
  • "Hail, Stanford, Hail!" és l'himne de Stanford cantat de vegades en cerimònies o adaptat[156] pels diferents grups de cant universitari. Va ser escrit el 1892 pel professor d'enginyeria mecànica Albert W. Smith i la seva dona, Mary Roberts Smith, però no va ser adoptat oficialment fins després d'una actuació al campus el març de 1902 pel Cor del Tabernacle Mormó.[157][158]
  • "Big Game". És el partit de futbol americà de màxima rivalitat entre els equips Stanford Cardinal de la Universitat de Stanford i els Califòrnia Golden Bears de la Universitat de Califòrnia a Berkeley. Es va jugar per primer cop el 1892 i és una de les rivalitats universitàries més antigues dels Estats Units.
  • "The Stanford Axe". És el trofeu guanyat pel guanyador del Big Game, intercanviat només quan sigui necessari. La destral es va originar l'any 1899 quan el líder d'animació de Stanford, Billy Erb, va fer servir una destral de llenyataire per inspirar l'equip. Stanford va perdre i la destral va ser robada pels estudiants de Berkeley després del partit. El 1930, els estudiants de Stanford van organitzar un elaborat robatori per recuperar la destral. L'any 1933, les escoles van acordar bescanviar-lo com a premi per guanyar el Big Game.[159] A partir del 2021, un restaurant situat al centre del campus de Stanford s'anomena "The Axe and Palm" en referència al premi.[160]
  • "Big Game Gaieties". Durant la setmana anterior al Big Game, un musical original de 90 minuts (escrit, compost, produït i interpretat pels estudiants de la Ram's Head Theatrical Society) es representa a l'Auditori Memorial.[161]
  • "Full Moon on the Quad". Un esdeveniment anual al Main Quad del campus central, on els estudiants es reuneixen per besar-se a partir de la mitjanit. Organitzat pel gabinet de la classe més jove, l'esdeveniment inclou actuacions de música i dansa.[162]
  • "El Pacte de Matrimoni de Stanford". Un esdeveniment anual de casament on milers d'estudiants completen un qüestionari sobre els seus valors i, posteriorment, se'ls emparella amb la millor persona per fer un "pacte matrimonial".[163]
  • "Fountain Hopping". En qualsevol època de l'any, els estudiants recorren alguna de les 25 fonts del campus principal de Stanford per banyar-se.[162][164]
  • "Mausoleum Party". Una festa anual de halloween al mausoleu de Stanford. Una tradició de més de 20 anys. El 2008, va ser allotjat a Old Union en lloc del mausoleu. L'any 2009, després dels esforços de recaptació de fons dels Presidents de la Classe Júnior i de l'Executiu de l'Associació d'estudiants, la festa va poder tornar al Mausoleu tot i la retallada pressupostària de principis d'any.[162][165][166]
  • "Wacky Walk". Els graduats entren a l'Estadi de Stanford en una gran processó amb vestits absurds.[167]
  • "Steam Tunneling". Stanford té una xarxa de túnels subterranis revestits de maó que condueixen la calefacció central a més de 200 edificis mitjançant canonades de vapor. Els estudiants de vegades ressegueixen aquests passadissos portant llanternes i ampolles d'aigua.[168] La revista Stanford va nomenar el túnel de vapor com una de les "101 coses que has de fer" abans de graduar-te a la Granja l'any 2000.[169]
  • "Band Run". Un festival anual a començament de l'any escolar, on la banda de música recull estudiants de primer any dels dormitoris de tot el campus mentre s'atura per actuar a cada lloc, que culmina amb una actuació final al Main Quad.[162]
  • "Ball vienès". Un ball formal amb valsos que es va iniciar inicialment a la dècada de 1970 per estudiants que tornaven del programa a l'estranger de Stanford a Viena (fins el 1987). Actualment és obert a tots els estudiants.[170]
  • "Die Luft der Freiheit weht". Lema no oficial de Stanford, seleccionat pel president Jordan. Traduït de l'alemany, aquesta cita d'Ulrich von Hutten significa: "El vent de la llibertat bufa". El lema va ser controvertit durant la Primera Guerra Mundial, quan qualsevol cosa en alemany era sospitosa i la universitat va desautoritzar que aquest lema fos oficial.[171] Va ser oficialitzat mitjançant la incorporació al segell oficial per part del patronat el desembre de 2002.[172]
  • "Degree of Uncommon Man/Woman". Stanford no atorga títols honorífics,[173] però el 1953 Stanford Associates, part de l'organització d'antics alumnes de Stanford, va crear el "grau d'home poc comú/dona poc comuna", per reconèixer els antics alumnes que donen un servei rar i extraordinari a la universitat. S'atorga no en els intervals establerts, sinó només quan el rector de la universitat considera oportú reconèixer el servei extraordinari. Guardonats amb aquest premi han estat Herbert Hoover, Bill Hewlett, Dave Packard, Lucile Packard o John Gardner.[174]

Esports

[modifica]
Panoràmica del Stanstadium.

Logotip Stanford Cardinal. El curs acadèmic 2024-25, Stanford competeix en 36 esports universitaris —20 per a dones, 16 per a homes (la vela és un esport mixt)— i 50 clubs. Entre els quals destaca per sobre de tot, l'atletisme, amb l'equip Stanford Athletics que a més a més dóna suport a les classes acadèmiques d'educació física a tot el campus.[175]

Fins al maig de 2024, Stanford ha guanyat 137 campionats per equips (71 masculins, 66 femenins) de la National Collegiate Athletic Association (NCAA), més que cap altra univeristat. Stanford ha guanyat un campionat per equips de la NCAA cada cada temporada durant 49 anys consecutius des de 1976–77.[176] Ha guanyat 26 copes de directors NACDA de 30 possibles, atorgades anualment al programa d'esports universitaris més reeixit de la nació.[177] I també compta amb 562 campionats individuals de la NCAA. Cap altra escola de la Divisió I es troba a menys de 100 del total de Stanford.[178] 196 atletes afiliats a Stanford han guanyat un total de 355 medalles olímpiques d'estiu (162 d'or, 93 de plata, 80 de bronze). Stanford va concloure els Jocs Olímpics de París de 2024 amb un rècord escolar de 39 medalles (12 d'or, 14 de plata, 13 de bronze), que representen la majoria de medalles d'estudiants esportistes guanyades en uns Jocs Olímpics per qualsevol universitat. Els cardinals ha controibuït amb almenys un medallista en cadascun dels Jocs Olímpics en què els Estats Units han competit des de 1912.[177]

La mascota

[modifica]

El sobrenom de l'equip de Stanford és "Cardinal", referint-se al color cardenal (una tonalitat de vermell molt viva) (no a l'ocell del mateix nom).[179][180] La universitat no té una mascota oficial, tot i així, l'arbre de Stanford és la mascota de la banda de música de Stanford (oficialment, Leland Stanford Junior University Marching Band). L'arbre ha estat anomenat una de les mascotes universitàries més estranyes i controvertides d'Amèrica.[181] I apareix regularment a les primeres posicions de les llistes de "pitjors mascotes" d'Internet,[182][183] però el 2011 també va aconseguir col·locar-se en almenys una llista de les 50 millors mascotes.[184]

El 1930, després d'una votació unànime del comitè executiu de l'Associació d'Estudiants (ASSU), el departament d'atletisme va adoptar una nova mascota (l'indi). Des de 1930 fins a 1972, els equips esportius de Stanford havien estat coneguts com "els indis" i durant el període de 1951 a 1972, el "Príncep Lightfoot" (interpretat per Timm Williams, membre de la tribu Yurok) va ser la mascota oficial. Però el 1972, estudiants i personal nadius americans van pressionar amb èxit el president de la Universitat, Richard Lyman, per abolir el nom "indi" juntament amb el que havien arribat a percebre com una mascota ofensiva i degradant.[180] Els equips de Stanford van tornar extraoficialment al nom "Cardinal", el color que havia representat l'escola abans de 1930.[185]

Des de 1972 fins a 1981, el sobrenom oficial de Stanford va ser "Cardinal", però, durant aquest temps, hi va haver un debat entre estudiants i administradors sobre quin hauria de ser la mascota i el nom de l'equip. Un referèndum estudiantil de 1972 sobre el tema va ser a favor de la restauració de l'indi, mentre que un segon referèndum de 1975 va ser en contra. La votació de 1975 va incloure noves propostes, moltes d'elles al·ludint a la indústria del fundador de la universitat, el magnat Leland Stanford: els "Robber barons", les "Sequoies", els "Trees", els "Cardinals", els "Railroaders", els "Spikes" o els "Huns". El seu rival esportiu tradicional és la Universitat de Califòrnia a Berkeley (UC Berkeley). El guanyador del "Big Game" anual, partit entre els equips de futbol americà dels Califòrnia Golden Bears de la UC Berkeley i l'equip dels Stanford Cardinal de la Universitat de Stanford, guanya la custòdia el trofeu de l'Stanford Axe.[186]

Seguretat

[modifica]

El Departament de Seguretat Pública de Stanford és responsable de l'aplicació de la llei i la seguretat al campus principal.[187] Els seus membres són agents de l'autoritat per acord amb l'Oficina del Xèrif del Comtat de Santa Clara. La protecció contra incendis n'és responsable per contracte el Departament de Bombers de Palo Alto des del 1976.[188] Els casos d'assassinats són estranys al campus, tot i que n'hi ha hagut alguns com el de l'estudiant Arlis Perry el 1974 a l'Església Memorial de Stanford, que no es va resoldre fins al 2018.[189] O el cas de l'alumne de postgrau Theodore Streleski que va assassinar el seu professor assesor el 1978.[190]

People v. Turner

[modifica]

La nit del 17 al 18 de gener de 2015, Chanel Miller, de 22 anys, que visitava el campus per assistir a una festa a la fraternitat Kappa Alpha Order, va ser agredida sexualment per Brock Turner, un estudiant-atleta de primer any de dinou anys. Dos estudiants de postgrau de Stanford van presenciar l'atac i van poder-lo retenir fins que va arribar la policia.[191] Stanford va derivar immediatament el cas als fiscals i va oferir teràpia a Chanel Miller, i en dues setmanes va prohibir l'entrada a Turner al campus després de dur a terme una investigació.[192] Turner va ser condemnat per tres delictes greus el març de 2016 i el juny de 2016 va rebre una pena de presó de sis mesos i va ser declarat delinqüent sexual, cosa que va obligar-lo a registrar-se com a tal. Els fiscals havien sol·licitat una pena de presó de sis anys dels 14 anys màxims possibles.[193] El cas i la sentència relativament indulgent va atreure l'atenció de tot el país.[194] Dos anys més tard, el jutge del cas, Aaron Persky, graduat a Stanford, va ser destituït pels votants.[195]

Joe Lonsdale

[modifica]

El febrer de 2015, Elise Clougherty va presentar una demanda per agressió sexual i assetjament contra l'inversor de capital de risc Joe Lonsdale.[196] Lonsdale i Clougherty van tenir una relació a la primavera de 2012 quan ella era estudiant júnior i ell va ser el seu mentor en un curs d'emprenedoria a la universitat.[197] A la primavera de 2013, Clougherty havia trencat la relació i va presentar una denúncia a Stanford que Lonsdale havia trencat la política de la universitat en contra de les relacions consensuades entre estudiants i professors i que l'havia agredit i assetjat sexualment, el que provocà que Lonsdale tingués prohibida l'entrada a Stanford durant un període de 10 anys. Lonsdale va acusar de difamació Clougherty. El novembre de 2015, Clougherty va retirar la seva demanda i Lonsdale també la seva contrademanda. Stanford va aixecar-li la prohibició d'accés al campus, i un portaveu va afirmar que "les noves proves que van sortir a la llum durant el litigi" els havien fet decidir que no havia violat la política del campus.[198][199]

Història

[modifica]
David Starr Jordan, naturalista, ictiòleg i primer president de Stanford.
William Shockley, professor de Stanford, premi Nobel de física i "pare" de Silicon Valley.

Stanford fou fundada el 1885 per Leland Stanford, antic governador i senador de Califòrnia i magnat del ferrocarril, i la seva dona, Jane Lathrop Stanford, en record del seu únic fill, Leland Stanford, Jr., que havia mort als 15 anys de febre tifoide l'any anterior. Es va inaugurar l'1 d'octubre de 1891,[2][200] a l'antiga granja dels Stanford que tenien a Palo Alto, com a institució mixta i no religiosa prenent com a model les grans universitats de l'est del país, concretament la Universitat Cornell a Ithaca (Nova York). En els seus primers anys de vida se l'anomenava sovint com la "Cornell de l'oest". Aquesta comparació es va deure en gran part al fet que un nombre important del seu professorat eren antics alumnes de Cornell, fins i tot el seu primer president, David Starr Jordan, i el seu segon president, John Casper Branner. Tant Cornell com Stanford van ser de les primeres a fer l'educació superior accessible, no sectaria i inclusiva de dones i homes. Cornell és reconeguda com una de les primeres universitats nord-americanes a adoptar aquest enfocament progressista de l'educació, i Stanford ràpidament va seguir-la, consolidant el seu compromís amb aquests ideals.[201]

Des d'una perspectiva arquitectònica, els Stanford van intentar distingir la seva universitat emulant l'estil dels edificis universitaris anglesos alhora que incorporaven elements de l'herència local de Califòrnia. Especificaven a la beca fundacional que els edificis haurien de "ser com les antigues cases de tova dels primers temps espanyols; seran d'una sola planta; tindran seients profunds a les finestres i xemeneies obertes, i les cobertes estaran cobertes amb les conegudes teules vermelles fosques".[202] Els Stanford també van contractar el reconegut arquitecte paisatgista Frederick Law Olmsted, que anteriorment havia dissenyar el campus de Cornell, per dissenyar el campus de Stanford.[203]

Quan Leland Stanford va morir el 1893, la continuïtat de la universitat es va veure en perill degut a una demanda federal contra el seu patrimoni, però Jane Stanford va insistir que la universitat romangués en funcionament durant la crisi financera.[204][205] La universitat va patir danys importants pel terratrèmol de San Francisco de 1906. La major part dels danys es van reparar, però es van haver d'enderrocar una biblioteca i un gimnàs, i algunes característiques originals de l'església Stanford Memorial i del Quadrangle mai van ser restaurades.[206] A principis del segle XX, la universitat va afegir-hi quatre escoles de postgrau professionals. L'Escola de Medicina de la Universitat de Stanford es va establir el 1908 quan la universitat va adquirir el Cooper Medical College a San Francisco. Es va traslladar al campus de Stanford el 1959.[207] La matrícula va ser gratuïta fins al 1920.[208][2]

El Departament de Dret de la universitat, establert com a currículum de pregrau el 1893, va ser transició a una escola de dret professional a partir de 1908 i va rebre l'acreditació de l'American Bar Association el 1923.[209] L'Escola de Postgrau d'Educació va sorgir del Departament d'Història i Art de l'Educació, un dels vint-i-un departaments originals de Stanford, i es va convertir en una escola de postgrau professional el 1917.[210] L'Escola de Negocis va ser fundada el 1925 a instàncies de l'aleshores administrador Herbert Hoover.[211] El 1919, Herbert Hoover va iniciar l'Institut Hoover (la denominació oficial és: The Hoover Institution on War, Revolution and Peace) un arxiu per preservar material relacionat amb la Primera Guerra Mundial. El Laboratori Nacional Accelerador SLAC va ser establert el 1962 per realitzar investigació en física de partícules.

A les dècades de 1940 i 1950, Frederick Terman, un professor d'enginyeria que més tard es va convertir en director, va animar els graduats en enginyeria de Stanford a tirar endavant les seves pròpies empreses i inventar productes per construir una indústria local auto-suficient al que més endavant s'acabaria coneixent com a Silicon Valley.[212] Durant la dècada de 1950, es va establir el Stanford Industrial Park, un campus comercial d'alta tecnologia en terrenys universitaris.[213] També a la dècada de 1950, William Shockley, coinventor del transistor de silici, premi Nobel de Física de 1956 i més tard professor de física a Stanford, es va traslladar a la zona de Palo Alto i va fundar una empresa, la Laboratori Shockley Semiconductor. L'any següent, vuit dels seus empleats van renunciar i van formar una empresa competidora, la Fairchild Semiconductor. La presència de tantes empreses d'alta tecnologia i semiconductors va ajudar a establir Stanford i la Península de San Francisco com un focus d'innovació, eventualment anomenada Silicon Valley després de l'ingredient clau dels transistors.[214] Shockley i Terman són sovint descrits com els "pares de Silicon Valley".[215][216]

A la dècada de 1950, Stanford va reduir i restringir intencionadament les admissions d'estudiants jueus.[217] La univeritat va emetre una disculpa institucional a la comunitat jueva el 2022 després que un grup de treball intern confirmés que la universitat va discriminar deliberadament els sol·licitants jueus.[218][219] A partir dels anys 1970 diverses polèmiques van danyar la reputació de la universitat. L'experiment de la presó de Stanford liderat per Philip Zimbardo el 1971 i cancel·lat al cap d'una setmana, va ser fortament criticat com a gens ètic,[220] el mal ús dels fons governamentals a partir de 1981 van provocar un greu revés al finançament per investigació,[221] i a principis de la dècada de 1990, Stanford va ser investigat pel govern dels Estats Units per les al·legacions que la universitat havia facturat inadequadament al govern diversos milions de dòlars per habitatge, despeses personals, viatges, entreteniment, recaptació de fons i altres activitats no relacionades amb la investigació, incloent un iot i una elaborada cerimònia de noces.[222][223] L'escàndol finalment va provocar la dimissió del president de la universitat, Donald Kennedy, el 1992.[224] En un acord amb l'Oficina d'Investigació Naval, Stanford va reemborsar 1,35 milions de dòlars al govern per la facturació que es va produir durant els anys 1981 i 1992.[225]

A la dècada de 1960, Stanford va passar d'una universitat regional a ser considerada una de les més prestigioses dels Estats Units, "quan va aparèixer a les llistes de les "deu millors" universitats d'Amèrica... Aquest ràpid augment del rendiment [va ser] entès en aquell moment com a relacionat directament amb els contractes de defensa de la universitat..."[226] Wallace Sterling va ser el president de Stanford des de 1949 a 1968 i va supervisar el creixement de Stanford d'una universitat regional amb problemes financers a una potència acadèmica reconeguda internacionalment i econòmicament sòlida, "la Harvard de l'oest".[227]

Personalitats destacades

[modifica]

El professorat actual i antic de la universitat inclou 58 guardonats amb el Premi Nobel,[18] així com 29 guanyadors del Premi Turing, l'anomenat "Premi Nobel de la informàtica", que constitueix un terç dels premis atorgats en els seus 44 anys d'història. La universitat també té 27 becaris ACM i està afiliada a quatre guanyadors del Premi Gödel, quatre receptors del Premi Knuth, deu guanyadors del Premi IJCAI Computers and Thought i quinze guanyadors del Premi Grace Murray Hopper pel seu treball en els fonaments de la informàtica. Els antics alumnes de Stanford han creat moltes empreses i, segons Forbes, Stanford ha produït el segon nombre més alt de multimilionaris de totes les universitats.[228][229] El 2022, 128 estudiants o antics alumnes de Stanford també han estat nomenats becaris Rhodes.[230]

Guardonats amb el Premi Nobel

[modifica]
Felix Bloch al seu laboratori de Stanford.

Presidents

[modifica]

Llista dels presidents que han dirigit la universitat al llarg de la seva història:[279]

  • David Starr Jordan (1891–1913)
  • John Casper Branner (1913–1915)
  • Ray Lyman Wilbur (1916–1943)
  • Donald Bertrand Tresidder (1943–1948)
  • J. E. Wallace Sterling (1949–1968)
  • Kenneth Sanborn Pitzer (1968–1970)
  • Richard Wall Lyman (1970–1980)
  • Donald Kennedy (1980–1992)
  • Gerhard Casper (1992–2000)
  • John L. Hennessy (2000–2016)
  • Marc Tessier-Lavigne (2016–2023)
  • Richard Saller (2023-2024)
  • Jonathan Levin (2024-avui dia)

Professorat

[modifica]
Categoria principal: Professors de la Universitat Stanford

Antics alumnes

[modifica]
Categoria principal: Alumnes de la Universitat Stanford

L'Associació d'Antics Alumnes de Stanford va ser fundada el 1892 pels primers graduats de la universitat. Actualment hi ha més de 220.000 antics alumnes de Stanford.[281]

Vegeu també

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Universitat Stanford

Notes

[modifica]
  1. ↑ Sovint anomenada Universitat de Stanford per la creença errònia que el nom li ve de la ciutat de Stanford, seu de la institució. En realitat, l'epònim és Leland Stanford Jr., fill dels seus fundadors.[1]
  2. ↑ Les normes que regeixen el consell han canviat amb el temps. Els 24 administradors originals van ser nomenats vitalicis el 1885 pel matrimoni Stanford, igual que alguns dels substituts posteriors. El 1899, Jane Stanford va canviar el nombre màxim d'administradors de 24 a 15 i va limitar el mandat a 10 anys. El primer de juny de 1903, va renunciar als seus poders com a fundadora i el consell va assumir tots els poders. A la dècada de 1950, el consell va decidir que els seus quinze membres no eren prou per fer tota la feina necessària i el març de 1954 va sol·licitar als tribunals que augmentessin el nombre màxim a 23, dels quals 20 serien administradors regulars amb mandats de 10 anys i 3 serien administradors antics alumnes amb mandats de 5 anys. El 1970 es va presentar amb èxit una altra petició per augmentar el nombre a un màxim de 35 (amb un mínim de 25), que tots els administradors serien administradors regulars i que el president de la universitat fos un administrador d'ofici.[28] L'últim administrador original, Timothy Hopkins, va morir el 1936; l'últim administrador vitalici, Joseph D. Grant (nomenat el 1891), va morir el 1942.

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Stanford University» (en anglès). Encyclopædia Britannica, 5 setembre 2024. [Consulta: 8 setembre 2024].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «A History of Stanford» (en anglès). Stanford University. Arxivat de l'original el 10 març 2021. [Consulta: 16 maig 2025].
  3. ↑ «Stanford University». Encyclopedia.com. «"L'any 2002, la Universitat Stanford es va situar com un dels principals centres d'ensenyament superior i investigació del país. Amb més de 6.000 estudiants de grau i 7.000 estudiants de postgrau a l'any, la universitat va continuar atraient alguns dels principals estudiosos en els seus camps i ha produït una llarga llista d'antics alumnes de renom."»
  4. ↑ Morgan, John. «Top Six Universities Dominate THE World Reputation Rankings». «"Els rànquings suggereixen que les sis primeres...la Universitat de Stanford i la Universitat d'Oxford formen un grup de "supermarques" reconegudes mundialment".»
  5. ↑ Newport, Frank. «Harvard Number One University in Eyes of Public Stanford and Yale in second place». Gallup.
  6. ↑ «Class of 2019 admit rates: From selective to ultra-ultra-selective». The Washington Post, 01-04-2015. [Consulta: 16 maig 2025].
  7. ↑ «Admission» (en anglès). Stanford University. [Consulta: 16 maig 2025].
  8. ↑ ; Robinson, Melia «The 50 Best Colleges In America» (en anglès). Business Insider, 16-09-2014 [Consulta: 16 maig 2025].
  9. ↑ «2020 College Hopes & Worries Press Release» (en anglès). The Princetown Review. [Consulta: 16 maig 2025].
  10. ↑ «The New Century». Stanford University. Arxivat de l'original el 20 desembre 2013. [Consulta: 17 maig 2025].
  11. ↑ «The Rise of Silicon Valley». Stanford University. Arxivat de l'original el 20 desembre 2013. [Consulta: 17 maig 2025].
  12. ↑ Luger, Michael I.; Goldstein, Harvey A. Technology in the Garden: Research Parks and Regional Economic Development. University of North Carolina Press, 1991, p.122. ISBN 9780807843451 [Consulta: 17 maig 2025]. 
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 «Stanford Common Data Set» (en anglès). Stanford University. [Consulta: 14 maig 2025].
  14. ↑ «See Undergraduate Major Offerings and More» (en anglès). Stanford University. [Consulta: 17 maig 2025].
  15. ↑ «Faculty Profile» (en anglès). Tardor 2024. Stanford University. [Consulta: 17 maig 2025].
  16. ↑ «Staff» (en anglès). Stanford University. [Consulta: 17 maig 2025].
  17. ↑ Burleigh, Emma «From dorm rooms to boardrooms: This U.S. college has created more billionaires than anywhere else, including Mark Zuckerberg and Jamie Dimon» (en anglès). Fortune, 04-03-2025 [Consulta: 17 maig 2025].
  18. ↑ 18,0 18,1 «Stanford’s Fall 2024 community of scholars includes:» (en anglès). Stanford University. [Consulta: 10 maig 2025].
  19. ↑ «Colleges and Universities with U.S. Rhodes Scholarship Winners» (en anglès). The Rhodes Trust. [Consulta: 17 maig 2025].
  20. ↑ Morella, Michael «Harvard, Stanford, Yale Graduate Most Members of Congress» (en anglès). U.S. News, 28-10-2010 [Consulta: 17 maig 2025].
  21. ↑ «Stanford University» (en anglès). Shanghai Ranking Consultancy. [Consulta: 9 maig 2025].
  22. ↑ «2023 Academic Ranking of World Universities» (en anglès). Shanghai Ranking Consultancy. [Consulta: 25 juliol 2024].
  23. ↑ «CWTS Leiden Ranking 2024» (en anglès). Leiden University. [Consulta: 9 maig 2025].
  24. ↑ «About Stanford University» (en anglès). QS Quacquarelli Symonds Limited. [Consulta: 9 maig 2025].
  25. ↑ «Stanford University» (en anglès). Times Higher Education. [Consulta: 9 maig 2025].
  26. ↑ «Stanford University Rankings» (en anglès). U.S. News & World Report L.P.. [Consulta: 9 maig 2025].
  27. ↑ «University Administration» (en anglès). Stanford University. Arxivat de l'original el 13 setembre 2024. [Consulta: 12 maig 2025].
  28. ↑ 28,0 28,1 «The Founding Grant with Amendments, Legislation, and Court Decrees». 1987. Stanford University. Arxivat de l'original el 20 gener 2013. [Consulta: 12 maig 2025].
  29. ↑ «University Governance and Organization» (en anglès). 2020-21. Stanford University. [Consulta: 12 maig 2025].
  30. ↑ «Stanford Facts: Finances & Governance». Stanford University. Arxivat de l'original el 15 novembre 2008. [Consulta: 12 maig 2025].
  31. ↑ Grodin, Joseph R.; Massey, Calvin R.; Cunningham, Richard B. [9780313272288 The California State Constitution: A Reference Guide]. Westport: Greenwood Press, 1993, p. 311 [Consulta: 12 maig 2025]. 
  32. ↑ «Associated Students of Stanford University (ASSU)» (en anglès). Stanford University. [Consulta: 12 maig 2025].
  33. ↑ «School of Humanities and Sciences» (en anglès). Stanford University. [Consulta: 12 maig 2025].
  34. ↑ «Stanford Engineering» (en anglès). Stanford University. [Consulta: 12 maig 2025].
  35. ↑ «Doerr School of Sustainability» (en anglès). Stanford University. [Consulta: 12 maig 2025].
  36. ↑ «We are Stanford Law» (en anglès). Stanford Law School. [Consulta: 12 maig 2025].
  37. ↑ «Stanford Medecine» (en anglès). Stanford Medicina. [Consulta: 12 maig 2025].
  38. ↑ «[https://ed.stanford.edu/ Together, we are Improving lives through learning]» (en anglès). Graduate School of Education. [Consulta: 12 maig 2025].
  39. ↑ «Stanford Graduate School of Business» (en anglès). Stanford Graduate School of Business. [Consulta: 10 maig 2025].
  40. ↑ «Library & Archives» (en anglès). Hoover Institution. Arxivat de l'original el 27 febrer 2021. [Consulta: 12 maig 2025].
  41. ↑ «Stanford Libraries and Resources». Stanford University 1llengua=anglès. [Consulta: 12 maig 2025].
  42. ↑ «Books, media, & more» (en anglès). Stanford University. [Consulta: 12 maig 2025].
  43. ↑ «Books» (en anglès). Stanford University Press. [Consulta: 12 maig 2025].
  44. ↑ «About». Stanford University Press. [Consulta: 12 maig 2025].
  45. ↑ «Stanford Encyclopedia of Philosophy Copyright Information». Department of Philosophy, Stanford University. [Consulta: 12 maig 2025 1llengua=anglès].
  46. ↑ «Rodin’s iconic sculpture, ‘The Thinker,’ returns to Stanford» (en anglès). The Stanford Daily, 24-01-2012 [Consulta: 12 maig 2025].
  47. ↑ «Rodin: The Shock of the Modern Body» (en anglès). Cantor Arts Center. [Consulta: 12 maig 2025].
  48. ↑ ; Kennicott, Philip «The best college art museums in America». Washington Post, 24-10-2024 [Consulta: 12 maig 2025].
  49. ↑ Drohojowska-Philp, Hunter «Stanford’s Anderson Collection museum to feature trove of couple’s art» (en anglès). Los Angeles Times, 11-07-2014 [Consulta: 12 maig 2025].
  50. ↑ Whiting, Sam «Anderson Collection pieces lock in a home at Stanford» (en anglès). SFGATE, 11-07-2014 [Consulta: 12 maig 2025].
  51. ↑ «Stanford Improvisors» (en anglès). Stanford University. [Consulta: 12 maig 2025].
  52. ↑ «THE MENDICANTS OF STANFORD UNIVERSITY» (en anglès). Stanford Mendicants. [Consulta: 12 maig 2025].
  53. ↑ «Stanford's Only Soprano/Alto A Cappella Group». Stanford Counterpoint 1llengua=anglès. [Consulta: 12 maig 2025].
  54. ↑ «The Harmonics» (en anglès). The Stanford Harmonics. [Consulta: 12 maig 2025].
  55. ↑ «Stanford Fleet Street Singers» (en anglès). Stanford Fleet Street Singers. [Consulta: 12 maig 2025].
  56. ↑ «We are Stanford Talisman» (en anglès). Stanford Talisman. [Consulta: 12 maig 2025].
  57. ↑ «Stanford Raagapella» (en anglès). Stanford Raagapella. [Consulta: 12 maig 2025].
  58. ↑ «The Stanford Campus» (en anglès). Stanford University. [Consulta: 9 maig 2025].
  59. ↑ Keck, Gayle «Stanford: A haven in Silicon Valley» (en anglès). Executive Travel Magazine, November/December 2009, pàg. 6. Arxivat de l'original el 25 febrer 2021 [Consulta: 9 maig 2025].
  60. ↑ «About Sewanee» (en anglès). The University of the South. [Consulta: 9 maig 2025].
  61. ↑ «University spent $2.1 billion locally in 2006, study shows» (en anglès). Stanford Report. Arxivat de l'original el 12 maig 2014. [Consulta: 9 maig 2025].
  62. ↑ «2020 CENSUS - CENSUS BLOCK MAP: Stanford CDP, CA» (en anglès). 2020. U.S. Census Bureau. Arxivat de l'original el 1 juliol 2023. [Consulta: 10 maig 2025].
  63. ↑ «Stanford Lands». Stanford University. Arxivat de l'original el 24 febrer 2021. [Consulta: 9 maig 2025].
  64. ↑ «California Tiger Salamander» (en anglès). The IUCN Red List of Threatened Species. [Consulta: 10 maig 2025].
  65. ↑ Enthoven, Julia «University monitors Lake Lagunita after fall storms». The Stanford Daily, 05-12-2012 [Consulta: 10 maig 2025].
  66. ↑ Duran, Cameron «‘So much more alive’: Stanford students rejoice over full Lake Lag» (en anglès). The Stanford Daily, 09-01-2023 [Consulta: 10 maig 2025].
  67. ↑ Krieger, Lisa M. «Felt Lake: Muddy portal to Stanford’s past» (en anglès). The Mercury News, 28-12-2008 [Consulta: 10 maig 2025].
  68. ↑ «Comprehensive Plan Land Use Designations» (en anglès). City of Palo Alto. Arxivat de l'original el 1 juliol 2023. [Consulta: 10 maig 2025].
  69. ↑ «About the Preserve» (en anglès). Stanford University. Arxivat de l'original el 29 abril 2022.
  70. ↑ «About SLAC» (en anglès). Stanford University. Arxivat de l'original el 30 juliol 2012. [Consulta: 10 maig 2025].
  71. ↑ Howe, Kevin «Pacific Grove to mark 105th anniversary of Chinese village fire» (en anglès). Monterrey Herald, 11-09-2018 [Consulta: 10 maig 2025].
  72. ↑ «Graduate student uncovers Hopkins' immigrant history». Stanford News. Arxivat de l'original el 19 maig 2022. [Consulta: 10 maig 2025].
  73. ↑ «Faculty in Residence: Bing Overseas Studies Program» (en anglès). Stanford University. Arxivat de l'original el 23 febrer 2023. [Consulta: 10 maig 2025].
  74. ↑ Falk, Joshua «Redwood City campus remains undeveloped» (en anglès). The Stanford Daily, 29-07-2010 [Consulta: 10 maig 2025].
  75. ↑ «Redwood City approves Stanford office building proposals». Stanford News. Arxivat de l'original el 31 març 2014. [Consulta: 10 maig 2025].
  76. ↑ Kadvany, Elena «Stanford’s Redwood City campus moves closer to reality» (en anglès). Palo Alto online, 10-12-2015 [Consulta: 10 maig 2025].
  77. ↑ «Stanford Redwood City evokes warmth of university» (en anglès). Stanford News, 31-01-2020 [Consulta: 10 maig 2025].
  78. ↑ «Stanford in Washington. Program History» (en anglès). Stanford University. Arxivat de l'original el 5 setembre 2020. [Consulta: 10 maig 2025].
  79. ↑ «The Art Gallery at Stanford in Washington» (en anglès). Stanford University. [Consulta: 10 maig 2025].
  80. ↑ «About the Center». Stanford University. Arxivat de l'original el 7 juliol 2013. [Consulta: 10 maig 2025].
  81. ↑ «The Lee Jung Sen Building». Stanford University. Arxivat de l'original el 2 juliol 2013. [Consulta: 10 maig 2025].
  82. ↑ «FACULTY STAFF HOUSING». Stanford University. Arxivat de l'original el 29 octubre 2020. [Consulta: 10 maig 2025].
  83. ↑ «Housing Program Changes 2022». Stanford University. Arxivat de l'original el 29 gener 2022. [Consulta: 10 maig 2025].
  84. ↑ «SCHOOLS: District wants Stanford land for school». Palo Alto Online. Arxivat de l'original el 30 octubre 2015. [Consulta: 10 maig 2025].
  85. ↑ «El Camino Park». City of Palo Alto. Arxivat de l'original el 1 febrer 2016. [Consulta: 10 maig 2025].
  86. ↑ «World Class Golf» (en anglès). stanford Golf Course. Arxivat de l'original el 12 juliol 2022. [Consulta: 10 maig 2025].
  87. ↑ «Stanford Red Barn Equestrian Center» (en anglès). Stanford University. Arxivat de l'original el 10 juliol 2022. [Consulta: 10 maig 2025].
  88. ↑ Gregg, Robert C. Stanford Memorial Church: Glory of Angels. Stanford: Stanford Alumni Association, 1995, p.34. ISBN 0-916318-54-0. 
  89. ↑ «Hanna-Honeycomb House» (en anglès). National Park Service. [Consulta: 10 maig 2025].
  90. ↑ «The Lou Henry and Herbert Hoover House» (en anglès). National Park Service. [Consulta: 10 maig 2025].
  91. ↑ «Machinists restoring White Memorial Fountain, aka The Claw, develop an affinity for the campus icon». Stanford News. Arxivat de l'original el 20 desembre 2016. [Consulta: 10 maig 2025].
  92. ↑ «Frolicking in fountains». the Stanford Daily. Arxivat de l'original el 13 setembre 2024. [Consulta: 10 maig 2025].
  93. ↑ Steffen, Nancy L. «The Claw: White Plaza Dedication» (en anglès). The Stanford Daily, 20-05-1964 [Consulta: 10 maig 2025].
  94. ↑ «Stanford University» (en anglès). University Discoveries. [Consulta: 12 maig 2025].
  95. ↑ «Arthur Kornberg» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: 12 maig 2025].
  96. ↑ Cohen, Stanley N. «DNA cloning: A personal view after 40 years». Proc Natl Acad Sci U S A, 110(39):15521–15529, 16-09-2013. DOI: 10.1073/pnas.1313397110. PMID: 24043817 [Consulta: 12 maig 2025].
  97. ↑ «Arthur L. Schawlow» (en anglès). ETHW. Arxivat de l'original el 19 octubre 2014. [Consulta: 12 maig 2025].
  98. ↑ «Nobel Prize in Physics 1952» (en anglès). [Consulta: 12 maig 2025].
  99. ↑ Cerf, Vinton G.; Khan, Robert E. «A Protocol for Packet Network Intercommunication». IEEE Trans on Comms, Com-22, 5, 5-1974, pàg. 13 [Consulta: 12 maig 2025].
  100. ↑ «The day the Internet age began». Nature, 461, 7268. pp. 1202-1203, 10-2009. DOI: 10.1038/4611202a [Consulta: 12 maig 2025].
  101. ↑ Johnstone, Robert «The sound of one chip clapping: Yamaha and FM synthesis» (en anglès). THE MIT JAPAN PROGRAM, 1994. DOI: 10.20935/AcadQuant7590 [Consulta: 13 maig 2025].
  102. ↑ Schottstaedt, Bill. «An Introduction To FM» (en anglès). Center for Computer Research in Music and Acoustics. [Consulta: 13 maig 2025].
  103. ↑ «Google history». Google. Arxivat de l'original el 20 maig 2011. [Consulta: 13 maig 2025].
  104. ↑ «STANFORD DIGITAL LIBRARY TECHNOLOGIES» (en anglès). The Digital Library. Arxivat de l'original el 18 abril 2022. [Consulta: 13 maig 2025].
  105. ↑ «The Stanford Integrated Digital Library Project» (en anglès). US National science Foundation. Arxivat de l'original el 8 maig 2009. [Consulta: 13 maig 2025].
  106. ↑ «The Klystron: A Microwave Source of Surprising Range and Endurance». Stanford 1llengua=anglès. [Consulta: 13 maig 2025].
  107. ↑ Varian, Dorothy. The Inventor and the Pilot: Russell and Sigurd Varian. Pacific Book Pub, 1983, p. 314. ISBN 978-0870152375 [Consulta: 13 maig 2025]. 
  108. ↑ Edwards, John «Russell and Sigurd Varian: Inventing The Klystron And Saving Civilization» (en anglès). Electronic Design, 22-11-2010 [Consulta: 13 maig 2025].
  109. ↑ Bechtolsheim, Andrew «The SUN workstation architecture» (en anglès). Stanford University Computer systems Laboratory Technical Report, 229, 3-1982 [Consulta: 13 maig 2025].
  110. ↑ «Arogyaswami Paulraj, 2014» (en anglès). The Marconi Society. [Consulta: 13 maig 2025].
  111. ↑ «The Making of a Licensing Legend: Stanford University’s Office of Technology Licensing». ipHandbook. Arxivat de l'original el 23 juny 2016. [Consulta: 12 maig 2025].
  112. ↑ McBride, Sarah «Special Report: At Stanford, venture capital reaches into the dorm» (en anglès). , 12-12-2014 [Consulta: 12 maig 2025].
  113. ↑ «Study shows Stanford alumni create nearly $3 trillion in economic impact each year». Stanford News. Arxivat de l'original el 28 gener 2022. [Consulta: 12 maig 2025].
  114. ↑ Silver, Caleb «The Top 25 Economies in the World». Investopedia, 29 gener 2025 1llengua=anglès [Consulta: 12 maig 2025].
  115. ↑ «Welcome». Stanford University. Arxivat de l'original el 15 juliol 2014. [Consulta: 13 maig 2025].
  116. ↑ «HPE History» (en anglès). Hewlett Packard Enterprise Development LP. [Consulta: 12 maig 2025].
  117. ↑ Bowen, Jonathan «Silicon Graphics, Inc.». Encyclopedia of Computers and Computer History, 2001, pp. 709–710 [Consulta: 12 maig 2025].
  118. ↑ «ABOUT SUN. Sun History». Sun Microsystems. Arxivat de l'original el 27 agost 2006. [Consulta: 12 maig 2025].
  119. ↑ Toscano, Paul «Tech Companies Are Doing It Wrong: Cisco Co-Founder» (en anglès). CNBC, 17-04-2013 [Consulta: 12 maig 2025].
  120. ↑ «Critical milestones in Cisco history». SlideShow. Arxivat de l'original el 1 desembre 2017. [Consulta: 12 maig 2025].
  121. ↑ «Jensen Huang Founder, President and CEO» (en anglès). NVIDIA Corporation. Arxivat de l'original el 23 maig 2024. [Consulta: 12 maig 2025].
  122. ↑ Goel, Vindu «Yahoo’s Sale to Verizon Ends an Era for a Web Pioneer» (en anglès). The New york Time, 24-06-2016 [Consulta: 12 maig 2025].
  123. ↑ «Reed Hastings -- Netflix cofounder active in education» (en anglès). Stanford University. [Consulta: 12 maig 2025].
  124. ↑ «From the garage to the Googleplex» (en anglès). Google. Arxivat de l'original el 1 abril 2012. [Consulta: 12 maig 2025].
  125. ↑ O'Connell, Brian «History of PayPal: Timeline and Facts» (en anglès). TheStreet, 02-01-2020 [Consulta: 12 maig 2025].
  126. ↑ «Mendel Rosenblum» (en anglès). Stanford University. [Consulta: 12 maig 2025].
  127. ↑ «The VMware Founders Professorship of Computer Science at Stanford University» (en anglès). 2012. Marc Levoy. [Consulta: 12 maig 2025].
  128. ↑ «About LinkedIn» (en anglès). LinkedIn. [Consulta: 12 maig 2025].
  129. ↑ «Jawed Karim» (en anglès). The Grainger College of Engineering. Arxivat de l'original el 6 juliol 2024. [Consulta: 12 maig 2025].
  130. ↑ «Who Owns Instagram». Zeen. Arxivat de l'original el 18 abril 2023. [Consulta: 12 maig 2025].
  131. ↑ «Instagram Launches With The Hope Of Igniting Communication Through Images». 6 octubre 2010. TechCrunch. [Consulta: 12 maig 2025].
  132. ↑ O'Connell, Brian «History of Snapchat: Timeline and Facts» (en anglès). The Street, 28-02-2020 [Consulta: 12 maig 2025].
  133. ↑ «Coursera Announces Pricing of Initial Public Offering» (en anglès). Business Wire. Arxivat de l'original el 17 maig 2022. [Consulta: 12 maig 2025].
  134. ↑ Ekiel, Erika «DoorDash CEO: Solving Problems of Time-Starved People» (en anglès). Stanford Graduate School of Business, 30-11-2015 [Consulta: 12 maig 2025].
  135. ↑ «Chapter History» (en anglès). Kappa Kappa Gamma. [Consulta: 15 maig 2025].
  136. ↑ «Chi Omega – Nu Alpha – History». Cgi.stanford.edu. Arxivat de l'original el 20 gener 2013. [Consulta: 15 maig 2025].
  137. ↑ «Recruitment and Intake Eligibility» (en anglès). Stanford University. [Consulta: 15 maig 2025].
  138. ↑ «Fraternity and Sorority Life Annual Report» (en anglès). Stanford University. [Consulta: 15 maig 2025].
  139. ↑ «Groups (784)» (en anglès). Stanford University. [Consulta: 15 maig 2025].
  140. ↑ «The Problem With Selective Organizations» (en anglès). The Cornell Daily Sun, 27-02-2019 [Consulta: 15 maig 2025].
  141. ↑ New, Jake «Making Exclusive Clubs More Inclusive» (en anglès). Inside Higher Ed, 23-05-2016 [Consulta: 15 maig 2025].
  142. ↑ Ling, Jonathan «A new student’s guide to Stanford’s entrepreneurial ecosystem, part 2» (en anglès). The Stanford Daily, 04-07-2021 [Consulta: 15 maig 2025].
  143. ↑ «Programs» (en anglès). Business Association of Stanford Entrepreneurial Students. [Consulta: 15 maig 2025].
  144. ↑ «What is StartX?» (en anglès). StartX. [Consulta: 15 maig 2025].
  145. ↑ Moore, Justine «StartX Demo Day attracts Stanford-connected start-ups, Silicon Valley investors». The Stanford Daily, 08-02-2013 [Consulta: 15 maig 2025].
  146. ↑ Wallace, Elizabeth «Stanford Women in Business hosts events to boost entrepreneurship» (en anglès). The Stanford Daily, 25-05-2015 [Consulta: 15 maig 2025].
  147. ↑ «Stanford Marketing» (en anglèsy). Stanford Universit. [Consulta: 15 maig 2025].
  148. ↑ «Stanford's Premier Undergrad Business Group» (en anglès). Stanford Pre-Business Association. [Consulta: 15 maig 2025].
  149. ↑ «Our Principles» (en anglès). Stanford in Government. [Consulta: 15 maig 2025].
  150. ↑ «Stanford Women in Politics» (en anglès). Stanford Women in Politics. [Consulta: 15 maig 2025].
  151. ↑ «About Us» (en anglès). Stanford Society for Latin American Politics. [Consulta: 15 maig 2025].
  152. ↑ «About Us» (en anglès). The Stanford Daily. [Consulta: 15 maig 2025].
  153. ↑ «About KZSU» (en anglès). Stanford University. [Consulta: 15 maig 2025].
  154. ↑ «A Brief and Non-Exhaustive History of the Stanford Review». The Stanford Review. Arxivat de l'original el 11 juny 2016. [Consulta: 15 maig 2025].
  155. ↑ «Student Groups». Stanford University. Arxivat de l'original el 27 febrer 2022. [Consulta: 15 maig 2025].
  156. ↑ Johnson, Lucas Will «Hail, Stanford…Fail». The Stanford Daily, 10-10-2010 [Consulta: 16 maig 2025].
  157. ↑ «Century at Stanford». Stanford University. Arxivat de l'original el 4 abril 2014. [Consulta: 15 maig 2025].
  158. ↑ «Hail, Stanford, Hail!». Stanford Univerity. [Consulta: 16 maig 2025].
  159. ↑ «Student Traditions» (en anglès). Stanford University. [Consulta: 16 maig 2025].
  160. ↑ «Welcome to the Axe & Palm» (en anglès). The Axe & Palm. [Consulta: 16 maig 2025].
  161. ↑ «The History of Big Game Gaieties». Ram's Head Theatrical Society. Arxivat de l'original el 15 desembre 2012. [Consulta: 15 maig 2025].
  162. ↑ 162,0 162,1 162,2 162,3 «Top 10: Traditional Events» (en anglès). The Stanford Daily, 17-01-2014 [Consulta: 16 maig 2025].
  163. ↑ Mayyasi, Alex «The Kids Are Making ‘Marriage Pacts’ to Distract Themselves From Doom» (en anglès). The New York Times, 05-03-2021 [Consulta: 16 maig 2025].
  164. ↑ Coca, Richard «A fountain hopper’s guide to Stanford» (en anglès). The Stanford University, 23-04-2019 [Consulta: 16 maig 2025].
  165. ↑ «A Party to Die For». Stanford Magazine. Arxivat de l'original el 3 novembre 2010. [Consulta: 15 maig 2025].
  166. ↑ Feliciano, Cassandra «MAUSOLEUM: NEXT TO DIE?» (en anglès). The Stanford Daily, 07-11-2010 [Consulta: 16 maig 2025].
  167. ↑ «How do you explain Stanford’s Wacky Walk?». 2018. Stanford University. [Consulta: 16 maig 2025].
  168. ↑ Baughman, Shawnee «Pipe Dreams» (en anglès). The Stanford Daily, 12-04-2010 [Consulta: 16 maig 2025].
  169. ↑ «How Many Have You Done?» (en anglès). Stanford Magazine, setembre/octubre 2000 [Consulta: 16 maig 2025].
  170. ↑ Johnston, Theresa «Strictly Ballroom» (en anglès). Stanford Magazine, maig/juny 2002 [Consulta: 16 maig 2025].
  171. ↑ «Die Luft der Freiheit weht - On and Off» (en anglès). Stanford University. Office of the President. Arxivat de l'original el 22 juliol 2021. [Consulta: 16 maig 2025].
  172. ↑ «The University Seal» (en anglès). Stanford University. [Consulta: 16 maig 2025].
  173. ↑ «Conferral of Degrees». Stanford Bulletin. Arxivat de l'original el 28 desembre 2011. [Consulta: 15 maig 2025].
  174. ↑ «Degree of Uncommon Man/Woman». Stanford Associates. Arxivat de l'original el 20 agost 2021. [Consulta: 15 maig 2025].
  175. ↑ «Cardinal Athletics» (en anglès). Stanford University. [Consulta: 15 maig 2025].
  176. ↑ «More Numbers». Stanford University. [Consulta: 16 maig 2025].
  177. ↑ 177,0 177,1 «By The Numbers». Stanford University. [Consulta: 16 maig 2025].
  178. ↑ «CHAMPIONSHIPS SUMMARY. THROUGH JAN. 25, 2025» (en anglès). NCAA. [Consulta: 16 maig 2025].
  179. ↑ «Identity Guide. Color» (en anglès). Stanford University. [Consulta: 16 maig 2025].
  180. ↑ 180,0 180,1 «What is the history of Stanford's mascot and nickname?». Athletic Department. Stanford University. Arxivat de l'original el 8 juliol 2015. [Consulta: 15 maig 2025].
  181. ↑ «How the Card got its color». The Stanford Daily. Arxivat de l'original el 29 gener 2007. [Consulta: 15 maig 2025].
  182. ↑ «The 10 Worst Sports Mascots of All-Time». Dallas Observer. Arxivat de l'original el 25 febrer 2009. [Consulta: 15 maig 2025].
  183. ↑ Jordan, Andrew «https://bleacherreport.com/articles/154086-10-worst-mascots-of-all-time#page/11» (en anglès). Bleacher Report, 07-06-2018 [Consulta: 16 maig 2025].
  184. ↑ «Top 50 Mascots in College Football». Bleacher Report. Arxivat de l'original el 17 desembre 2011. [Consulta: 15 maig 2025].
  185. ↑ «Native American History at Stanford». Stanford Native American Cultural Center. Arxivat de l'original el 6 març 2002. [Consulta: 15 maig 2025].
  186. ↑ «The 12 Top College Rivalries in the Country» (en anglès). Newsweek, 08-08-2008 [Consulta: 16 maig 2025].
  187. ↑ «Stanford Department of Public Safety» (en anglès). Stanford University. [Consulta: 15 maig 2025].
  188. ↑ Sheyner, Gennady «Palo Alto, Stanford clash over fire services» (en anglès). Palo Alto On line, 22-10-2015 [Consulta: 15 maig 2025].
  189. ↑ «Sheriff: Grisly 1974 Stanford murder solved» (en anglès). Palo Alto Online, 28-06-2018 [Consulta: 15 maig 2025].
  190. ↑ Xu, Victor «A history of murder at Stanford» (en anglès). The Stanford Daily, 10-10-2014 [Consulta: 15 maig 2025].
  191. ↑ Stack, Liam «Light Sentence for Brock Turner in Stanford Rape Case Draws Outrage» (en anglès). The New York Times, 06-06-2016 [Consulta: 15 maig 2025].
  192. ↑ Fantz, Ashley «Outrage over 6-month sentence for Brock Turner in Stanford rape case» (en anglès). CNN, 07-06-2016 [Consulta: 15 maig 2025].
  193. ↑ «Stanford sex assault: Brock Turner gets 6 months in jail». Mercury News. Arxivat de l'original el 3 juny 2016. [Consulta: 15 maig 2025].
  194. ↑ «Stanford Sex Assault Victim's Story Draws Worldwide Reaction» (en anglès). CBS News, 06-06-2016 [Consulta: 15 maig 2025].
  195. ↑ Martin, Augie «Voters oust judge who gave Brock Turner 6 months for sex assault» (en anglès). CNN, 06-06-2018 [Consulta: 15 maig 2025].
  196. ↑ Benner, Katie «Benner on Tech: Parsing a Sexual Assault Suit» (en anglès). Bloomberg News, 02-02-2015 [Consulta: 16 maig 2025].
  197. ↑ Bazelon, Emily «The Stanford Undergraduate and the Mentor» (en anglès). The New York Times, 11-02-2015 [Consulta: 16 maig 2025].
  198. ↑ Bazelon, Emily «The Lessons of Stanford’s Sex-Assault-Case Reversal» (en anglès). The New York Times, 04-11-2015.
  199. ↑ Levine, Dan «Woman drops sex assault case against U.S. venture capitalist» (en anglès). Reuters, 03-11-2015 [Consulta: 16 maig 2025].
  200. ↑ «Chapter 1: The University» (en anglès). agost 2024. Stanford University. [Consulta: 16 maig 2025].
  201. ↑ Davis, Margo Baumgartner; Nilan, Roxanne. The Stanford Album: A Photographic History, 1885–1945. Stanford University Press, 1989, p.14. ISBN 978-0-8047-1639-0 [Consulta: 16 maig 2025]. 
  202. ↑ THE FOUNDING GRANT with Amendments, Legislation, and Court Decrees. Stanford University, 1987 [Consulta: 16 maig 2025]. 
  203. ↑ «Stanford Lands and Architecture» (en anglès). 2008-09. Stanford University. Arxivat de l'original el 1 abril 2024. [Consulta: 16 maig 2025].
  204. ↑ Mirrielees, Edith R. Stanford. The Story of a University. Nova York: G.P. Putnam's Sons, 1959, p.82–91 [Consulta: 16 maig 2025]. 
  205. ↑ «Jane Lathrop Stanford papers, 1860-1975». Stanford University. [Consulta: 16 maig 2025].
  206. ↑ «2: Post-Destruction Decisions» (en anglès). Stanford University. Arxivat de l'original el 4 juny 2024. [Consulta: 16 maig 2025].
  207. ↑ «Medical History Center». Stanford Medicine. Arxivat de l'original el 3 juny 2016. [Consulta: 15 maig 2025].
  208. ↑ Carlsmith, Christopher «Percy Tredegar Morgan 1862–1920: Portrait of a Stanford Trustee». Sandstone and Tile, 28, 3, 2004, pàg. 9. Arxivat de l'original el 3 setembre 2014 [Consulta: 16 maig 2025].
  209. ↑ «By Year Approved». American Bar Association. [Consulta: 16 maig 2025].
  210. ↑ «History» (en anglès). Stanford University. [Consulta: 16 maig 2025].
  211. ↑ «Our History» (en anglès). Stanford Graduate School of Business. [Consulta: 16 maig 2025].
  212. ↑ Lécuyer, Christophe. Making Silicon Valley: Innovation and the Growth of High Tech, 1930–1970. Cambridge: The MIT Press, 2007, pp. 49–50. ISBN 978-0262622110 [Consulta: 16 maig 2025]. 
  213. ↑ «Co-Evolution of Stanford University & the Silicon Valley: 1950 to Today» (en anglès). Stanford University. [Consulta: 16 maig 2025].
  214. ↑ Gillmor, C. Stewart. Fred Terman at Stanford: Building a Discipline, a University, and Silicon Valley. Stanford University Press, 2004, p. 674. ISBN 978-0804749145 [Consulta: 16 maig 2025]. 
  215. ↑ «Fred Terman: Father of Silicon Valley» (en anglès). Hewlett-Packard Company Archives. [Consulta: 16 maig 2025].
  216. ↑ «Silicon Valley's First Founder Was Its Worst» (en anglès). Wired. [Consulta: 16 maig 2025].
  217. ↑ Salahieh, Nouran «Stanford University apologizes for limiting Jewish student admissions during the 1950s» (en anglès). CNN, 13-10-2022 [Consulta: 17 maig 2025].
  218. ↑ Pietsch, Bryan «Stanford apologizes for limiting admissions of Jewish students in 1950s» (en anglès). Washington Post, 13-10-2022 [Consulta: 17 maig 2025].
  219. ↑ Dremann, Sue «Stanford apologizes for historical bias against Jewish students» (en anglès). Palo Alto Online, 14-10-2022 [Consulta: 17 maig 2025].
  220. ↑ 220,0 220,1 Bekiempis, Victoria «What Philip Zimbardo and the Stanford Prison Experiment Tell Us About Abuse of Power» (en anglès). Newsweek, 04-08-2015 [Consulta: 17 maig 2025].
  221. ↑ «Stanford, government agree to settle dispute over research costs». Stanford. Arxivat de l'original el 8 abril 2015. [Consulta: 17 maig 2025].
  222. ↑ Pear, Robert «U.S. Seeks Refunds of Research Costs». The New York Times, 13-01-1992 [Consulta: 17 maig 2025].
  223. ↑ Grassmuck, Karen «Stanford’s President to Resign in Effort to End Furor on Overhead Costs» (en anglès). The Chronicle of Higher Education, 07-08-1991 [Consulta: 17 maig 2025].
  224. ↑ «What Happened to Stanford's Expense Scandal?». The Baltimore Sun. Arxivat de l'original el 20 octubre 2013. [Consulta: 17 maig 2025].
  225. ↑ Jean, Merl «Stanford President, Beset by Controversies, Will Quit : Education: Donald Kennedy to step down next year. Research scandal, harassment charge plagued university» (en anglès). Los Angeles Times, 30-07-1991 [Consulta: 17 maig 2025].
  226. ↑ Lowen, Rebecca S. Creating the Cold War University: The Transformation of Stanford. University of California Press, 1997, p.7. ISBN 978-0-520-91790-3 [Consulta: 17 maig 2025]. 
  227. ↑ Nilan, Roxanne L. Stanford's Wallace Sterling: Portrait of a Presidency 1949-1968. Stanford Historical Society, 2023, p. 696. ISBN 978-0984795888 [Consulta: 17 maig 2025]. 
  228. ↑ Thibault, Marie «Billionaire University» (en anglès). Forbes, 05-08-2009 [Consulta: 13 maig 2025].
  229. ↑ Pfeiffer, Eric W. «What MIT Learned from Stanford» (en anglès). Forbes, 25-08-1997 [Consulta: 13 maig 2025].
  230. ↑ «Other Undergraduate Education Facts» (en anglès). stanford University. [Consulta: 13 maig 2025].
  231. ↑ «Felix Bloch» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: 14 maig 2025].
  232. ↑ «Carolyn Bertozzi» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: 14 maig 2025].
  233. ↑ «Steven Chu» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: 14 maig 2025].
  234. ↑ «Eric Cornell» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: 14 maig 2025].
  235. ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1983» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: 14 maig 2025].
  236. ↑ «Nobel Prize in Physiology or Medicine 2006» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: 14 maig 2025].
  237. ↑ «Nobel Prize in Chemistry 1974» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: 14 maig 2025].
  238. ↑ «Nobel Prize in Physics 1990» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: 14 maig 2025].
  239. ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1976» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: 14 maig 2025].
  240. ↑ «Nobel Prize in Physics 1979» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: 14 maig 2025].
  241. ↑ «Nobel Prize in Chemistry 2005» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: 14 maig 2025].
  242. ↑ «Nobel Prize in Physics 2005» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: 14 maig 2025].
  243. ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1994» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: 14 maig 2025].
  244. ↑ «Nobel Prize in Chemistry 1986». The Nobel Prize v. [Consulta: 14 maig 2025].
  245. ↑ «Nobel Prize in Physics 1961» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: 14 maig 2025].
  246. ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 2021» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: 14 maig 2025].
  247. ↑ «Nobel Prize in Physics 1990» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: 14 maig 2025].
  248. ↑ «Nobel Prize in Chemistry 2012» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: 14 maig 2025].
  249. ↑ «Nobel Prize in Physiology or Medicine 1959» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: 14 maig 2025].
  250. ↑ «Nobel Prize in Chemistry 2006» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: 14 maig 2025].
  251. ↑ «Nobel Prize in Physics 1955» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: 14 maig 2025].
  252. ↑ «Nobel Prize in Physics 1998» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: 14 maig 2025].
  253. ↑ «Nobel Prize in Physiology or Medicine 1958» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: 14 maig 2025].
  254. ↑ «Nobel Prize in Chemistry 2013» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: 14 maig 2025].
  255. ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1993» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: 14 maig 2025].
  256. ↑ «Nobel Prize in Physics 1996» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: 14 maig 2025].
  257. ↑ «Nobel Prize in Chemistry 1954». The Nobel Prize. [Consulta: 14 maig 2025].
  258. ↑ «Nobel Peace Prize 1962» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: 14 maig 2025].
  259. ↑ «Nobel Prize in Physics 1995» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: 14 maig 2025].
  260. ↑ «Nobel Prize in Physics 1976» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: 14 maig 2025].
  261. ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 2012» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: 14 maig 2025].
  262. ↑ «Nobel Prize in Physics 1981» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: 14 maig 2025].
  263. ↑ «Nobel Prize in Physiology or Medicine 2013» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: 14 maig 2025].
  264. ↑ «Nobel Prize in Physiology or Medicine 2013» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: 14 maig 2025].
  265. ↑ «Nobel Prize in Physics 1988» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: 14 maig 2025].
  266. ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1990» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: 14 maig 2025].
  267. ↑ «Nobel Prize in Chemistry 2001» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: 14 maig 2025].
  268. ↑ «Nobel Prize in Physics 1956» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: 14 maig 2025].
  269. ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 2001» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: 14 maig 2025].
  270. ↑ «Nobel Prize in Literature 1962» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: 14 maig 2025].
  271. ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 2001» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: 14 maig 2025].
  272. ↑ «Nobel Prize in Physiology or Medicine 2013» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: 14 maig 2025].
  273. ↑ «Nobel Prize in Physiology or Medicine 1958» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: 14 maig 2025].
  274. ↑ «Nobel Prize in Chemistry 1983» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: 14 maig 2025].
  275. ↑ «Nobel Prize in Physics 1990» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: 14 maig 2025].
  276. ↑ «Nobel Prize in Physics 2001» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: 14 maig 2025].
  277. ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 2009» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: 14 maig 2025].
  278. ↑ «Nobel Prize in Physics 1982» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: 14 maig 2025].
  279. ↑ «Presidents and Provosts» (en anglès). Stanford University. [Consulta: 14 maig 2025].
  280. ↑ Sanderson, Mark «Review: Our Story Begins by Tobias Wolff» (en anglès). The Telegraph, 09-08-2008 [Consulta: 17 maig 2025].
  281. ↑ «Alumni» (en anglès). Stanford University. [Consulta: 14 maig 2025].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Universitat_Stanford&oldid=35109658»