Riu Hari
| ||||
| Tipus | riu  | |||
|---|---|---|---|---|
| Inici | ||||
| Continent | Àsia | |||
| País de la conca | Afganistan, Iran i Turkmenistan | |||
| Entitat territorial administrativa | Ghur (Afganistan) | |||
| Final | ||||
| Entitat territorial administrativa | província d'Ahal (Turkmenistan) | |||
| Localització | Karakum | |||
| ||||
| Afluents | ||||
| Conca hidrogràfica | conca del Karakum | |||
| Característiques | ||||
| Dimensió | 1.150 ( ) km | |||
| Superfície de conca hidrogràfica | 70.600 km² | |||
| Mesures | ||||
| Cabal | 30 m³/s | |||
El riu Hari (persa: Rudkhaneh-ye Hari Rud o Hari-rud) és un riu de 1.100 km de llargada que neix a les muntanyes centrals de l'Afganistan, a la serralada de Koh-i Baba (al grup Dai Zangi, part de l'Hindu Kush) i va cap al Turkmenistan, on desapareix a l'arena del desert de Kara-Kum. Rud vol dir "riu" en persa. El riu passa al sud d'Herat i s'uneix al riu Jam en el lloc del famós minaret de Jam, el segon minaret antic més alt (65 metres). Després continua cap al nord-oest i forma una part de la frontera entre Afganistan i l'Iran (uns 100 km), i després una part de la frontera entre Iran i Turkmenistan. En aquest darrer estat, és conegut com a riu Tejen o Tedzhen perquè passa prop de la ciutat de Tedzhen o Tadjand. El seu nom clàssic fou en grec Akes i en llatí Arius.
Passa prop d'Herat, i tota la seva vall en aquesta zona és considerada tradicionalment de gran fertilitat i molt ben cultivada. El seu recorregut a l'Afganistan és de 550 km.
Segons Heròdot, abans dels aquemènides, el riu era possessió dels corasmis, del qual sortien cinc canals per regar les terres dels hircans, parts, sarangis, tamanes i corasmis. Sota els aquemènides, els canals foren tancats i només s'obrien per ordre del rei a canvi d'una alta quantitat.
Enllaços externs
[modifica]
- Minaret de Jam.
- Mapa amb el riu.
- Riu Tedzhen Arxivat 2003-03-30 a Wayback Machine..