Vés al contingut

Ramon Anglasell i Serrano

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Ramon Anglasell)
Plantilla:Infotaula personaRamon Anglasell i Serrano

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 gener 1821 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort18 desembre 1863 Modifica el valor a Wikidata (42 anys)
Premià de Dalt (Maresme) Modifica el valor a Wikidata
Diputat a les Corts del Regnat d'Isabel II
1863 –
Regidor de l'Ajuntament de Barcelona
1847 –
Catedràtic d'universitat
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatCatalunya
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Es coneix perPresident de l'Ateneu Barcelonès
Activitat
Ocupacióeconomista, escriptor, jurista, catedràtic, polític Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Barcelona
Universitat de Santiago de Compostel·la Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ProfessorsEudald Jaumeandreu i Triter Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansManel Anglasell i Serrano Modifica el valor a Wikidata
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Ramon Anglasell i Serrano (Barcelona, 1820 - Premià de Dalt, 1863) fou un professor universitari d'economia. Fill d'una família benestant.[1]

Va ser un alumne distingit d'Eudald Jaumeandreu entre 1837-1838 i es va llicenciar en dret el 1843. A partir del 1846 era professor interí d'economia a la Universitat de Barcelona.[1] El 1851 va guanyar la càtedra a Santiago de Compostel·la, substituint d'aquesta manera el professor Manuel Colmeiro Penido.[1] El 1853 Anglasell tornava a Barcelona per substituir Laureà Figuerola (el qual marxava a Madrid).[1]

El seu únic llibre fou el Compendio de las lecciones de economía política publicat el 1858, on es mostrà partidari de l'escola escocesa defensada per Llorenç i Barba, de la subordinació de la ciència econòmica al cristianisme, i d'un proteccionisme temporal que mai arribés a la prohibició dels productes estrangers.[1] Acceptava les teories del comerç exterior d'Adam Smith i de J. B. Say, i rebutjava les idees utòpiques d'Étienne Cabet, Morell, el comte de Saint-Simon, Proudhon i l'historiador Sismondi.[1] La resta dels seus textos foren sempre menors.[1]

Era membre de diverses entitats: Vicepresident de l'Econòmica, membre de l'acadèmia de Bones Lletres i de l'acadèmia de Jurisprudència.[1] També fou regidor de Barcelona el 1847, i diputat a les Corts per la mateixa el 1863.[1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998; ISBN 84-297-3521-6; p. 45

Enllaços externs

[modifica]