Vés al contingut

Francesc López Fabra

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaFrancesc López Fabra

Francesc López Fabra (1876) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort1891 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Diputat a Corts
29 abril 1879 – 25 juny 1881
Circumscripció electoral: Barcelona
4t President de l'Ateneu Barcelonès
1875 – 1875
← Josep Ferrer i VidalManuel Duran i Bas → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, militar, impressor Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Liberal Conservador Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militarcoronel Modifica el valor a Wikidata

Francesc López Fabra (Barcelona, ? - Barcelona, 2 de febrer de 1891[1]) fou un militar, impressor i polític català, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.[2]

Biografia

[modifica]

Fill de Cecili López i Gràcia Fabra. Casat amb Asunción González, natural de Lima, Perú, mor a Barcelona als 72 anys. Assolí el grau de coronel de l'exèrcit, i com a geògraf participà en les reformes del servei de correus de 1853 a 1868, arribant-ne a director general el 1875. Per encàrrec del president de la Biblioteca Nacional, Juan Eugenio Hartzenbusch, el 1873 fou editor de la primera edició facsímil del Quixot,[3] amb suport de l'Acadèmia de les Bones Lletres. Hom el considera pare de la fototipografia i l'heliografia a Espanya, aleshores procediments pioners per a reproduir documents antics.

Fou delegat espanyol en l'Exposició Internacional de Viena de 1873; el 1874 fou comissari d'Agricultura, Indústria i Comerç de Barcelona, i el 1875, comissari reial de l'Exposició Internacional de Filadèlfia. Fou elegit diputat per Barcelona del Partit Liberal Conservador a les eleccions generals espanyoles de 1879. Des del seu escó defensà els interessos de Foment de la Producció Nacional i del proteccionisme econòmic, i participà en les propostes de reforma de la llei aranzelària. El 1881 també col·laborà amb les activitats del Foment del Treball Nacional.

El 1875-1876 també fou president de l'Ateneu Barcelonès i participà en la preparació de l'Exposició Universal de Barcelona (1888).

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]