Procel·lariformes

Procel·lariformes

Procellariiformes
petrell del Cap
Pelecanoides garnotii
Enregistrament
Període
Eocè – Actualitat
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Subregne	Bilateria
Fílum	Chordata
Classe	Aves
Superordre	Aequornithes
Ordre	Procellariiformes Fürbringer, 1888
Famílies
Procellariidae Diomedeidae Hydrobatidae Pelecanoididae

Thalassarche melanophris

Petrell de les neus (Pagodroma nivea) fotografiat a la Mar de Ross.

Albatros viatger (Diomedea exulans) fotografiat a les Illes Kerguelen.

Els procel·lariformes (Procellariiformes) són un ordre d'ocells palmípedes i pelàgics que comprèn 92 espècies, repartides en 24 gèneres i 4 famílies.

Morfologia

• Fan entre 13 i 130 cm de llargària.
• Tenen les obertures nasals en forma de dos tubs a la base de la mandíbula superior.
• El bec és compost per un conjunt de peces còrnies soldades i amb l'extrem distal superior ganxut.
• Tenen l'esquelet molt pneumatitzat.
• El dit posterior de les potes és rudimentari o absent.
• El plomatge és compacte i oliós. Les rèmiges secundàries són curtes.
• Les ales són llargues i estretes.
• Els peus són palmats.
• No presenten dimorfisme sexual.

Reproducció

Ponen un sol ou blanc i els pollets triguen molt a desenvolupar-se, encara que al final arriben a sobrepujar el pes dels seus progenitors, ja que acumulen greixos. Tornen al mateix niu any rere any.

Hàbitat

Tots els membres d'aquest ordre són únicament marins i sovint niuen als illots i penya-segats costaners d'arreu de la Terra (aquest és un dels pocs moments en què es poden observar tocant el terra, on caminen amb força dificultat).

Distribució geogràfica

Són cosmopolites i es troben als oceans de tot el planeta, amb especial incidència, pel que fa a la seua diversitat, al voltant de Nova Zelanda.

Costums

Són monògams, nidícoles i formen colònies. També són característics els seus crits estridents.

Taxonomia

La classificació de Sibley-Ahlquist inclou les diferents famílies de l'ordre caradriformes al gran ordre dels ciconiformes. Aquesta taxonomia ha sigut molt contestada. En general s'accepta la classificació clàssica amb 4 famílies i més de 130 espècies vives.

• Família procel·làrids (Procellariidae) amb 14 gèneres i 95 espècies.
• Família diomedeids (Diomedeidae), amb 4 gèneres i 21 espècies
• Família hidrobàtids (Hydrobatidae), amb 7 gèneres i 22 espècies. Alguns autors opinen que les dues subfamílies dels hidrobàtids, hidrobatins i oceanitins, podrien ser famílies diferents.
• Família pelecanòidids (Pelecanoididae) amb un gènere i 4 espècies.

Conservació

Els procel·lariformes han estat una font d'aliment per a moltes cultures humanes i, encara avui, són caçats a algunes parts del món per a ésser menjats. Moltes espècies estan amenaçades d'extinció a causa de depredadors introduïts en les seues colònies de cria (com ara rates i gats), contaminació de les aigües marines i captures accidentals per part de la indústria pesquera. Per a evitar els perills que amenacen les seues poblacions l'any 2001 es va signar l'Agreement on the Conservation of Albatrosses and Petrels (Acord per a la Conservació d'Albatros i Petrells) ratificat per l'Estat espanyol l'any 2003, per França l'any 2005, Austràlia (2001), Equador (2003), Nova Zelanda (2001), Sud-àfrica (2003), Perú (2005), Regne Unit (2004), Xile (2005), Argentina (2006) i Noruega (2007). Va entrar en vigor l'1 de febrer del 2004.

Enllaços externs

• «Procel·lariformes». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
• Informació sobre els procel·lariformes. (francès) i (anglès)
• Taxonomia dels procel·lariformes. (anglès)