Premi Louis-Delluc

Premi Louis-Delluc
	Alice Diop, guanyadora ex-aequo el 2022
Tipus	premi cinematogràfic
Epònim	Louis Delluc
Vigència	1937 -
Interval de temps	1937 -
Estat	França
Guanyador	Jean Renoir, Per l'obra The Lower Depths (1937); Jeff Musso, Per l'obra The Puritan (en) (1938); Marcel Carné, Per l'obra Le Quai des brumes (1939); André Malraux, Per l'obra Espoir (1945); Jean Cocteau, Per l'obra La bella i la bèstia (1946); Nicole Vedrès, Per l'obra Paris 1900 (en) (1947); Jean Dréville, Per l'obra Les Casse-pieds (1948); Jacques Becker, Per l'obra Rendezvous in July (en) (1949); Robert Bresson, Per l'obra Diary of a Country Priest (en) (1950); Alexandre Astruc, Per l'obra The Crimson Curtain (en) (1952); Jacques Tati, Per l'obra Les vacances del Sr. Hulot (1953); Henri-Georges Clouzot, Per l'obra Les Diaboliques (1954); René Clair, Per l'obra Les maniobres de l'amor (1955); Albert Lamorisse, Per l'obra Le Ballon rouge (1956); Louis Malle, Per l'obra Elevator to the Gallows (en) (1957); Chris Marker, Per l'obra Moi, un noir (en) (1958); Michel Drach, Per l'obra On n'enterre pas le dimanche (fr) (1959); Michel Drach (1959); Henri Colpi, Per l'obra Una absència tan llarga (1960); François Reichenbach, Per l'obra The Winner (en) (1961); Pierre Etaix, Per l'obra The Suitor (1962); Alain Robbe-Grillet, Per l'obra La immortal (1962); Jacques Demy, Per l'obra Les Parapluies de Cherbourg (1963); Agnès Varda, Per l'obra Le bonheur est dans le pré (1964); Jean-Paul Rappeneau, Per l'obra A Matter of Resistance (en) (1965); Alain Resnais, Per l'obra La guerra s'ha acabat (1966); Michel Deville, Per l'obra Benjamin (en) (1967); François Truffaut, Per l'obra Baisers volés (1968); Claude Sautet, Per l'obra Les coses de la vida (1969); Éric Rohmer, Per l'obra Le Genou de Claire (1970); André Delvaux, Per l'obra Rendezvous at Bray (en) (1971); Costa-Gavras, Per l'obra État de siège (1972); Bertrand Tavernier, Per l'obra L'horloger de Saint-Paul (1973); Claude Pinoteau, Per l'obra The Slap (en) (1974); Jean-Charles Tacchella, Per l'obra Cosí (1975); Yves Boisset, Per l'obra El jutge Fayard anomenat el xèrif (1976); Diane Kurys, Per l'obra Diabolo menthe (1977); Christian de Chalonge, Per l'obra L'argent des autres (en) (1978); Paul Grimault, Per l'obra El Rei i l'Ocell (1979); Alain Cavalier, Per l'obra Un étrange voyage (en) (1980); Pierre Granier-Deferre, Per l'obra Une étrange affaire (1981); Andrzej Wajda, Per l'obra Danton (1982); Maurice Pialat, Per l'obra Pels nostres amors (1983); Richard Dembo, Per l'obra La diagonale du fou (1984); Claude Miller, Per l'obra L'Effrontée (1985); Leos Carax, Per l'obra Mauvais Sang (1986); Louis Malle, Per l'obra Au revoir les enfants (1987); Jean-Luc Godard, Per l'obra Soigne ta droite (1987); Michel Deville, Per l'obra The Reader (en) (1988); Éric Rochant, Per l'obra Love Without Pity (en) (1989); Patrice Leconte, Per l'obra El marit de la perruquera (1990); Jacques Doillon, Per l'obra The Little Gangster (en) (1990); Alain Corneau, Per l'obra Tots els matins del món (1991); Christine Pascal, Per l'obra Le Petit prince a dit (en) (1992); Alain Resnais, Per l'obra No Smoking (1993); André Téchiné, Per l'obra Els joncs salvatges (1994); Claude Sautet, Per l'obra Nelly and Mr. Arnaud (en) (1995); Sandrine Veysset, Per l'obra Y aura-t-il de la neige à Noël ? (1996); Robert Guédiguian, Per l'obra Marius et Jeannette (1997); Alain Resnais, Per l'obra Coneixem la cançó (1997); Cédric Kahn, Per l'obra L'Ennui (1998); Otar Iosseliani, Per l'obra Adieu, plancher des vaches ! (1999); Claude Chabrol, Per l'obra Merci pour le chocolat (2000); Patrice Chéreau, Per l'obra Intimacy (2001); Nicolas Philibert, Per l'obra Être et avoir (2002); Lucas Belvaux, Per l'obra Belvaux's Trilogy (en) , Un couple épatant (en) , Cavale (en) , Après la vie (en) (2003); Noémie Lvovsky, Per l'obra Les Sentiments (2003); Lucas Belvaux (2003); Arnaud Desplechin, Per l'obra Rois et reine (2004); Philippe Garrel, Per l'obra Regular Lovers (en) (2005); Pascale Ferran, Per l'obra Lady Chatterley (en) (2006); Abdellatif Kechiche, Per l'obra La Graine et le Mulet (2007); Raymond Depardon, Per l'obra Modern Life (en) (2008); Jacques Audiard, Per l'obra Un profeta (2009); Raul Ruiz, Per l'obra Mysteries of Lisbon (en) (2010); Aki Kaurismäki, Per l'obra Le Havre (2011); Benoît Jacquot, Per l'obra Farewell, My Queen (en) (2012); Abdellatif Kechiche, Per l'obra La vie d'Adèle (2013); Olivier Assayas, Per l'obra Els núvols de Sils María (2014); Philippe Faucon, Per l'obra Fatima (en) (2015); Stéphane Brizé, Per l'obra Une vie (2016); Mathieu Amalric, Per l'obra Barbara (en) (2017)

El premi Louis-Delluc (en francès Prix Louis-Delluc) és un premi cinematogràfic francès que s'atorga des de 1936 i rep el nom en homenatge a l'escriptor i director Louis Delluc.

Avui en dia, alguns el consideren el Premi Goncourt de cinema.^[1]^[2]

El 1999 es va crear un premi Louis-Delluc per a la primera pel·lícula.

Creació

El desembre de 1936, en nom de l'associació La Jeune Critique indépendante, Maurice Bessy i Marcel Idzkowski van voler afegir un Prix de la jeunesse al Gran Premi de Cinema Francès que s'atorgava des de 2 anys abans.^[3]

Se li va posar el nom de Louis Delluc: teòric d'un cinema “a la francesa” aleshores en plena maduració abans de la guerra, defensor del reconeixement institucional d'aquest mitjà descuidat i de vegades odiat,^[4] aquest prolífic escriptor i jove director als 30 anys va ser censurat per la seva pel·lícula La Boue en maig de 1921, víctima de una administració retrògrada. Mort als 33 anys després de només 7 pel·lícules, és el líder de la jove i innovadora primera avantguarda del cinema francès.

Perquè el lema «Defensa el cinema, l'art jove i l'art dels joves amb entusiasme i franquesa» s'aplica millor, la imatge de Louis Delluc quan parla del seu compromís amb el cinema,^[5]^[6]^[7] el jurat està format per 23 membres, tots de trenta anys, a excepció del seu degà Paul Gordeaux, de 45 anys i quatre benjamins: Pierre Ogouz (periodista), 27 anys, Maurice Bessy, 26 anys, Émile Cerquant (periodista), 25 anys, i el jove Georges Cravenne llavors de 22 anys.

Els altres membres del primer jurat del premi Louis-Delluc són, per ordre alfabètic, Marcel Achard, Georges Altman, Claude Aveline, Pierre Bost, Odile Cambier (cronista), Suzanne Chantal, Georges Charensol, Louis Cheronnet (periodista), Benjamin Fainsilber (autor dramàtic), Nino Frank, Paul Gilson, Pierre Humbourg, Marcel Idzkowski, Henri Jeanson, André Le Bret (actor), Roger Lesbats, Roger Régent i Jean Vidal.

El jurat amplia els criteris de selecció de pel·lícules a aquelles "realitzades per un esperit francès"^[8] que permet incloure determinades pel·lícules estrangeres quan les seleccionades per al Gran Premi del Cinema Francès no poden rebre cap col·laboració externa.

El jurat selecciona una trentena de pel·lícules.

El dimarts 22 de desembre, a les 13 h, durant un dinar amistós presidit per René Delluc, pare de Louis Delluc, el primer premi Louis-Delluc és atorgat a la pel·lícula Les Bas-fonds dirigida per Jean Renoir, per una curta majoria de vots davant la pel·lícula Jenny de Marcel Carné.

El gran premi de cinema s'atorgarà al vespre a la pel·lícula L'Appel du silence de Léon Poirier.

La recepció d'aquest nou premi per part de la premsa està anunciada:^[9] les seves ambicions manifestades de promoure l'aparició del cinema enfosquien certes preguntes que ja es plantegen a la premsa sobre els modes de funcionament^[10] d'aquest autoproclamat col·lectiu on, en una barreja de gèneres i amb una llibertat de to difícil de justificar, membres del jurat fa una crònica pròpia del seu treball.^[11]

L'any següent es va produir un retard en l'organització de l'esdeveniment que es va ajornar al febrer de 1938, però es va mantenir el principi de lliurament de premis a finals d'any natural i es va reproduir per a la tercera edició del mateix any.

Per tant, no hi ha cerimònia de lliurament de premis el 1937 i n'hi ha dos el 1938, amb 10 mesos de diferència.

La guerra frustra l'organització de l'esdeveniment que no atorga premis del 1939 al 1944.

Evolució

Després de la guerra, el premi va guanyar progressivament l'estima dels cinèfils, sobretot per l'eficàcia de la designació del Premi Louis-Delluc que, a més de ser icònic, va marcar els esperits i al costat del qual es va afegir el terme "Gran Premi del Cinema Francès”, que lluita per mantenir-se.

El 1949 i el 1953, mentre que no es va fer la presentació del gran premi del cinema francès, es va mantenir el premi Louis-Delluc, ara independent.

Si bé conserva una certa dimensió avantguardista en esforçar-se per honrar pel·lícules de gènere o documentals, la seva creixent notorietat i l'interès que desperta als ulls de la professió empenyen els seus successius dirigents a contravenir les recomanacions dels seus fundadors com la defensa d'un cinema exclusivament jove i el manteniment de l'edat dels membres del jurat menors de 40 anys.

El premi Louis-Delluc actualment

Gilles Jacob, membre del jurat des de 1975, el presideix cada any des de 1993.^[12] Les deliberacions tenen lloc al restaurant parisenc Fouquet's a l'Avinguda dels Camps Elisis.

Exempt de tota consideració comercial, succeeix que el premi Louis-Delluc reconeix una pel·lícula que encara no s'ha estrenat a les sales i afecta la seva distribució com l'any 1958 per Moi, un noir que es distribueix el març de 1960, Le Roi et l'Oiseau premiat el 1979 i que s'estrenarà el març de l'any següent o Danton l'any 1982, llançat al gener, un mes després que s'atorgués el premi.

Criteris d'elegibilitat modificats després de la guerra i mantinguts fins al 1986: la pel·lícula s'havia de rodar a França.^[13] Actualment, l'exigència és sobretot la nacionalitat dels directors i produccions: dues pel·lícules de parla no francesa Espoir, sierra de Teruel i Els núvols de Sils Maria va guanyar el premi el 1945 i el 2014.

Les pel·lícules escollides combinen rigor artístic, estil singular, visió d'autor i reconeixement públic. Estan seleccionats entre les primeres pel·lícules (Jean-Paul Rappeneau el 1965 o Sandrine Veysset el 1996) o produccions d'autors confirmats i reconeguts (Jean-Luc Godard i Louis Malle, premiats conjuntament el 1987, Claude Chabrol el 2000…), malgrat un acord que, si bé fa molt de temps que no s'aplica i s'abandona l'any 1986, es compromet a premiar un director jove que preferiblement mai no ha guanyat cap premi.^[13]^[14]

Després de l'abandonament d’aquesta convenció inicial, el premi Louis-Delluc es va atorgar de vegades diverses vegades als mateixos cineastes, com ara Alain Resnais el 1966, 1993 i el 1997, Michel Deville el 1967 i el 1988, Louis Malle el 1957 i el 1987, Claude Sautet el 1969 i el 1995 i Abdellatif Kechiche el 2007 i el 2013.

Des de 2016, els membres del jurat són setze i són elegits vitalíciament per cooptació.^[15]

El 2019, el jurat, presidit per Gilles Jacob,va estar format per Sophie Avon (Ouest-France), Michel Ciment (Positif), Annie Coppermann (Les Échos), Élisabeth Franck-Dumas (Libération), Jean-Michel Frodon (Slate), Jérôme Garcin (L'Obs), Serge Kaganski, Jean-Marc Lalanne (Les Inrocks), Gérard Lefort, Xavier Leherpeur (La Septième Obsession), Pascal Mérigeau, Pierre Murat (Télérama), Marie-Noëlle Tranchant (Le Figaro ; Causeur) i Alex Vicente (El País).^[16]

Guanyadors

Premi Louis-Delluc a la millor pel·lícula

Dècada del 1930

Any	Títol	Director(s)
1937	Les Bas-fonds	Jean Renoir^[17]
1938	Le Puritain	Jeff Musso
1939	Le Quai des brumes	Marcel Carné^[17]

Dècada del 1940

Any	Títol	Director(s)
1940	no concedit
1941
1942
1943
1944
1945	Espoir, sierra de Teruel	André Malraux
1946	La Belle et la Bête	Jean Cocteau^[17]
1947	Paris 1900	Nicole Védrès
1948	Les Casse Pieds	Jean Dréville
1949	Rendez-vous de juillet	Jacques Becker^[17]

Dècada del 1950

Any	Títol	Director(s)
1950	Journal d'un curé de campagne	Robert Bresson
1951	no concedit^[18]
1952	Le Rideau cramoisi	Alexandre Astruc
1953	Les Vacances de M. Hulot±	Jacques Tati^[17]
1954	Les Diaboliques	Henri-Georges Clouzot^[17]
1955	Les Grandes Manœuvres	René Clair^[17]
1956	Le Ballon rouge≠	Albert Lamorisse
1957	Ascenseur pour l'échafaud	Louis Malle^[17]
1958	Moi, un noir	Jean Rouch^[17]
1959	On n'enterre pas le dimanche	Michel Drach

Dècada del 1960

Any	Títol	Director(s)
1960	Une aussi longue absence	Henri Colpi
1961	Un cœur gros comme ça	François Reichenbach
1962	L'Immortelle	Alain Robbe-Grillet
1962	Le Soupirant	Pierre Étaix
1963	Les Parapluies de Cherbourg±≈	Jacques Demy^[17]
1964	Le Bonheur	Agnès Varda^[19]
1965	La Vie de château	Jean-Paul Rappeneau^[17]
1966	La Guerre est finie	Alain Resnais
1967	Benjamin	Michel Deville
1968	Baisers volés	François Truffaut
1969	Les Choses de la vie	Claude Sautet

Dècada del 1970

Any	Títol	Director(s)
1970	Le Genou de Claire	Éric Rohmer
1971	Rendez-vous à Bray	André Delvaux
1972	État de siège	Costa-Gavras
1973	L'Horloger de Saint-Paul	Bertrand Tavernier^[17]
1974	La Gifle	Claude Pinoteau
1975	Cousin, cousine	Jean-Charles Tacchella
1976	Le Juge Fayard dit Le Shériff	Yves Boisset
1977	Diabolo menthe	Diane Kurys^[17]
1978	L'Argent des autres	Christian de Chalonge
1979	Le Roi et l'Oiseau	Paul Grimault

Dècada del 1980

Any	Títol	Director(s)
1980	Un étrange voyage	Alain Cavalier
1981	Une étrange affaire	Pierre Granier-Deferre
1982	Danton	Andrzej Wajda
1983	À Nos Amours	Maurice Pialat
1984	La Diagonale du fou	Richard Dembo
1985	L'Effrontée	Claude Miller
1986	Mauvais sang	Leos Carax
1987	Soigne ta droite	Jean-Luc Godard
1987	Au revoir les enfants	Louis Malle
1988	La Lectrice	Michel Deville
1989	Un monde sans pitié	Éric Rochant

Dècada del 1990

Any	Títol	Director(s)
1990	Le Petit Criminel	Jacques Doillon
1990	Le Mari de la coiffeuse	Patrice Leconte
1991	Tous les matins du monde	Alain Corneau^[17]
1992	Le Petit prince a dit	Christine Pascal
1993	Smoking / No Smoking	Alain Resnais
1994	Les Roseaux sauvages	André Téchiné
1995	Nelly et Monsieur Arnaud	Claude Sautet
1996	Y aura-t-il de la neige à Noël ?	Sandrine Veysset
1997	On connaît la chanson	Alain Resnais^[17]
1997	Marius et Jeannette	Robert Guédiguian
1998	L'Ennui	Cédric Kahn
1999	Adieu, plancher des vaches !	Otar Iosseliani

Dècada del 2000

Any	Títol	Director(s)
2000	Merci pour le chocolat	Claude Chabrol
2001	Intimité	Patrice Chéreau
2002	Être et avoir	Nicolas Philibert
2003	Trilogia: Cavale / Un couple épatant / Après la vie	Lucas Belvaux
2003	Les Sentiments	Noémie Lvovsky
2004	Rois et reine	Arnaud Desplechin
2005	Les Amants réguliers	Philippe Garrel
2006	Lady Chatterley	Pascale Ferran
2007	La Graine et le Mulet	Abdellatif Kechiche
2008	La Vie moderne	Raymond Depardon
2009	Un prophète	Jacques Audiard

Dècada del 2010

Any	Títol	Director(s)
2010	Mistérios de Lisboa (Mystères de Lisbonne)	Raúl Ruiz Pino
2011	Le Havre	Aki Kaurismäki
2012	Les Adieux à la reine	Benoît Jacquot
2013	La Vie d'Adèle – Chapitres 1 & 2	Abdellatif Kechiche^[20]
2014	Sils Maria	Olivier Assayas
2015	Fatima	Philippe Faucon^[21]
2016	Une vie	Stéphane Brizé
2017	Barbara	Mathieu Amalric^[22]
2018	Plaire, aimer et courir vite	Christophe Honoré^[23]
2019	Jeanne	Bruno Dumont^[24]

Dècada del 2000

Any	Títol	Director(s)
2020	Adolescentes	Sébastien Lifshitz^[25]
2021	Onoda, 10 000 nuits dans la jungle	Arthur Harari^[26]
2022	Pacifiction	Albert Serra^[27]
2022	Saint Omer	Alice Diop^[27]

Premi Louis Delluc a l’opera prima

Dècada del 1990

Any	Títol	Director(s)
1999	Voyages	Emmanuel Finkiel

Dècada del 2000

Any	Títol	Director(s)
2000	Ressources humaines	Laurent Cantet
2001	Toutes les nuits	Eugène Green
2002	Wesh wesh, qu'est-ce qui se passe?	Rabah Ameur-Zaïmeche
2003	Il est plus facile pour un chameau...	Valeria Bruni-Tedeschi
2004	Quand la mer monte...	Yolande Moreau i Gilles Porte
2005	Douches froides	Antony Cordier
2006	Le Pressentiment	Jean-Pierre Darroussin
2007	Naissance des pieuvres	Céline Sciamma
2007	Tout est pardonné	Mia Hansen-Løve
2008	L'Apprenti	Samuel Collardey
2009	Qu'un seul tienne et les autres suivront	Léa Fehner

Dècada del 2010

Any	Títol	Director(s)
2010	Belle Épine	Rebecca Zlotowski^[28]
2011	Donoma	Djinn Carrénard
2012	Louise Wimmer	Cyril Mennugun
2013	Vandal	Hélier Cisterne^[20]
2014	Les Combattants	Thomas Cailley
2015	Le Grand Jeu	Nicolas Pariser^[29]
2016	Gorge cœur ventre	Maud Alpi
2017	Grave	Julia Ducournau
2018	Jusqu'à la garde / Les Garçons sauvages (ex-aequo)	(i) Xavier Legrand / (ii) Bertrand Mandico^[30]
2019	Vif-Argent	Stéphane Batut^[24]

Dècada del 2020

Any	Títol	Director(s)
2020	Josep	Aurel^[25]
2021	Vers le bataille	Aurélien Vernhes-Lermusiaux^[26]
2022	Falcon Lake	Charlotte Le Bon^[27]

Notes

≠ Guanyadora de l'Oscar
± Nominada a l'Oscar
≈ Guanyador de la Palma d'Or

Referències

↑ «Prix Louis-Delluc». Allociné.
↑ Mathilde Cesbron. «La Vie d'Adèle reçoit le prix Louis-Delluc», 17-12-2013.
↑ «Le Jour (1933-1944), 6 décembre 1936 - page 6 - 2ème colonne - "Le prix Louis-Delluc"». Retronews.
↑ Els termes “detestations”, “ odiar”, etc. són redundants amb molts autors, actors i/o directors quan se'ls pregunta a la premsa sobre les seves primeres impressions vis-a-vis del cinema abans de 1914.
«Les Lettres françaises, 31 mars 1949 - page 6 - 2ème colonne bas - "Au cinéma, il avait fini par presque tout donner..."». Retronews.
↑ «Le Petit Journal, 15 juin 1923 - page 4 - 6ème colonne milieu - "Que si! Le projet...""». Retronews.
↑ Article de Léon Moussinac, amic d'infància i col·lega de tota la vida de Louis Delluc, que va agafar la ploma, després de la mort de Delluc, per advertir els que s'arriscaven a una interpretació irreflexiva de les declaracions d'aquest sobre el cinema per i per als joves.
«L'Humanité, 15 octobre 1927 - page 4 - 3ème colonne milieu - "A cinéma, moyen d'expressions jeune..."». Retronews.
↑ Article de Louis Delluc : «Le Siècle, 28 juillet 1918 - page 3 - 1ère colonne - 2ème partie - "Ainsi nous nous habituons à voir..."». Retronews.
↑ «Le Populaire (1916-1970), 18 décembre 1936 - page 6 - 5ème colonne - "Le prix Louis-Delluc"». Retronews.
↑ «Comoedia, 23 décembre 1936 - page 1 - 1er article - colonnes 1,2 et 3». Retronews.
↑ «Comoedia, 23 décembre 1936 - page 3 - 2ème colonne - dernières lignes - Tours de scrutin». Retronews.
↑ En aquest cas, a continuació, en un article que va escriure 4 dies abans de la deliberació, Paul Gordeaux, degà del jurat.
«La Petite Gironde, 18 décembre 1936 - page 6 - 3ème et 4ème colonne - "Projections" - "Le prix Louis-Delluc, rival du Grand Prix du Cinéma"». Retronews.
↑ «[www.lemonde.fr/archives/article/1975/01/13/la-gifle-prix-delluc_3104621_1819218.html?xtmc=gifle_louis_delluc_lacombe&xtcr=1 La Gifle Prix-Delluc]». Le Monde, 13-01-1975.
↑ ^13,0 ^13,1 «[www.lemonde.fr/archives/article/1986/12/13/le-delluc-a-mauvais-sang_2931662_1819218.html?xtmc=sang_delluc&xtcr=13 Le Delluc à Mauvais Sang]». Le Monde, 13-12-1986.
↑ «[www.lemonde.fr/archives/article/1987/12/12/le-prix-louis-delluc-decerne-a-jean-luc-godard-et-louis-malle_4077117_1819218.html Le Prix Louis-Delluc décerné à Jean-Luc Godard et Louis Malle]». Le Monde, 12-12-1987.
↑ Robin Cannone «Prix Louis-Delluc 2016 : Stéphane Brizé au nom d'«Une Vie»». Le Figaro, 14-12-2016 [Consulta: 9 gener 2020].
↑ Léa André-Sarreau. «Prix Louis-Delluc 2019 : Une fille facile, Grâce à Dieu et Synonyme sélectionnés». troiscouleurs.fr, 31-10-2019.
↑ ^17,00 ^17,01 ^17,02 ^17,03 ^17,04 ^17,05 ^17,06 ^17,07 ^17,08 ^17,09 ^17,10 ^17,11 ^17,12 ^17,13 ^17,14 THE A to Z of French Cinema - Google Books (pg.359)
↑ “Com que la producció francesa no ha donat aquest any una pel·lícula la qualitat de la qual correspongui a l'esperit del premi (...) [els jurats] sense menysprear els esforços dels creadors i artistes francesos, demanen que es faci una política de foment de la qualitat, i que els poders públics prenen mesures urgents per permetre la supervivència del cinema francès"
«[www.lemonde.fr/archives/article/1951/12/17/crise-de-la-qualite_2070853_1819218.html?xtmc=delluc&xtcr=1 Crise de la qualité]». Le Monde, 17-12-1951.
↑ Editions Xavier Barral
↑ ^20,0 ^20,1 Blue is the Warmest Color Adds Louis Dullac to Trophy Collection- IONCINEMA.com
↑ Philippe Faucon's 'Fatima' wins Louis Dullac prize for best French film - Boston Herald
↑ Mathieu Amalric's 'Barbara' Wins France's Louis Delluc Prize|Hollywood Reporter
↑ 'Sorry Angel' Wins France's Louis Delluc Prize|Hollywood Reporter
↑ ^24,0 ^24,1 Le prix Louis-Delluc 2019 décerné à Bruno Dumont pour son film "Jeanne" / Franceinfo: Culture. [Retrieved 11 December 2019].
↑ ^25,0 ^25,1 "Le Prix Louis-Delluc pour Adolescentes" / Cineuropa. [Retrieved 3 February 2021]
↑ ^26,0 ^26,1 Fabien Lemercier, Onoda wins the Louis-Delluc Award. Cineuropa, 13 Jan. 2022. [Retrieved 24 January 2022].
↑ ^27,0 ^27,1 ^27,2 Fabien Lemercier, "Saint Omer and Pacifiction receive the Louis-Delluc prize ex-aequo". Cineuropa, 1 December 2022. [Retrieved 24 December 2022].
↑ Une fille facile -Directors' Fortnight
↑ Alice et le Maire - Directors' Fortnight
↑ Christopher Honore's 'Sorry Angel' Wins France's Louis Delluc Prize|Variety

Enllaços externs

[1] «Prix Louis-Delluc». Allociné.

[2] Mathilde Cesbron. «La Vie d'Adèle reçoit le prix Louis-Delluc», 17-12-2013.

[3] «Le Jour (1933-1944), 6 décembre 1936 - page 6 - 2ème colonne - "Le prix Louis-Delluc"». Retronews.

[4] Els termes “detestations”, “ odiar”, etc. són redundants amb molts autors, actors i/o directors quan se'ls pregunta a la premsa sobre les seves primeres impressions vis-a-vis del cinema abans de 1914.
«Les Lettres françaises, 31 mars 1949 - page 6 - 2ème colonne bas - "Au cinéma, il avait fini par presque tout donner..."». Retronews.

[5] «Le Petit Journal, 15 juin 1923 - page 4 - 6ème colonne milieu - "Que si! Le projet...""». Retronews.

[6] Article de Léon Moussinac, amic d'infància i col·lega de tota la vida de Louis Delluc, que va agafar la ploma, després de la mort de Delluc, per advertir els que s'arriscaven a una interpretació irreflexiva de les declaracions d'aquest sobre el cinema per i per als joves.
«L'Humanité, 15 octobre 1927 - page 4 - 3ème colonne milieu - "A cinéma, moyen d'expressions jeune..."». Retronews.

[7] Article de Louis Delluc : «Le Siècle, 28 juillet 1918 - page 3 - 1ère colonne - 2ème partie - "Ainsi nous nous habituons à voir..."». Retronews.

[8] «Le Populaire (1916-1970), 18 décembre 1936 - page 6 - 5ème colonne - "Le prix Louis-Delluc"». Retronews.

[9] «Comoedia, 23 décembre 1936 - page 1 - 1er article - colonnes 1,2 et 3». Retronews.

[10] «Comoedia, 23 décembre 1936 - page 3 - 2ème colonne - dernières lignes - Tours de scrutin». Retronews.

[11] En aquest cas, a continuació, en un article que va escriure 4 dies abans de la deliberació, Paul Gordeaux, degà del jurat.
«La Petite Gironde, 18 décembre 1936 - page 6 - 3ème et 4ème colonne - "Projections" - "Le prix Louis-Delluc, rival du Grand Prix du Cinéma"». Retronews.

[Le_Monde_1975-12] «[www.lemonde.fr/archives/article/1975/01/13/la-gifle-prix-delluc_3104621_1819218.html?xtmc=gifle_louis_delluc_lacombe&xtcr=1 La Gifle Prix-Delluc]». Le Monde, 13-01-1975.

[Le_Monde_1986-13] 13,0 ^13,1 «[www.lemonde.fr/archives/article/1986/12/13/le-delluc-a-mauvais-sang_2931662_1819218.html?xtmc=sang_delluc&xtcr=13 Le Delluc à Mauvais Sang]». Le Monde, 13-12-1986.

[Le_Monde_1987-14] «[www.lemonde.fr/archives/article/1987/12/12/le-prix-louis-delluc-decerne-a-jean-luc-godard-et-louis-malle_4077117_1819218.html Le Prix Louis-Delluc décerné à Jean-Luc Godard et Louis Malle]». Le Monde, 12-12-1987.

[Le_Figaro_2016-15] Robin Cannone «Prix Louis-Delluc 2016 : Stéphane Brizé au nom d'«Une Vie»». Le Figaro, 14-12-2016 [Consulta: 9 gener 2020].

[16] Léa André-Sarreau. «Prix Louis-Delluc 2019 : Une fille facile, Grâce à Dieu et Synonyme sélectionnés». troiscouleurs.fr, 31-10-2019.

[books.google.com-17] 17,00 ^17,01 ^17,02 ^17,03 ^17,04 ^17,05 ^17,06 ^17,07 ^17,08 ^17,09 ^17,10 ^17,11 ^17,12 ^17,13 ^17,14 THE A to Z of French Cinema - Google Books (pg.359)

[18] “Com que la producció francesa no ha donat aquest any una pel·lícula la qualitat de la qual correspongui a l'esperit del premi (...) [els jurats] sense menysprear els esforços dels creadors i artistes francesos, demanen que es faci una política de foment de la qualitat, i que els poders públics prenen mesures urgents per permetre la supervivència del cinema francès"
«[www.lemonde.fr/archives/article/1951/12/17/crise-de-la-qualite_2070853_1819218.html?xtmc=delluc&xtcr=1 Crise de la qualité]». Le Monde, 17-12-1951.

[19] Editions Xavier Barral

[ioncinema.com-20] 20,0 ^20,1 Blue is the Warmest Color Adds Louis Dullac to Trophy Collection- IONCINEMA.com

[21] Philippe Faucon's 'Fatima' wins Louis Dullac prize for best French film - Boston Herald

[22] Mathieu Amalric's 'Barbara' Wins France's Louis Delluc Prize|Hollywood Reporter

[23] 'Sorry Angel' Wins France's Louis Delluc Prize|Hollywood Reporter

[francetvinfo.fr-24] 24,0 ^24,1 Le prix Louis-Delluc 2019 décerné à Bruno Dumont pour son film "Jeanne" / Franceinfo: Culture. [Retrieved 11 December 2019].

[delluc2020-25] 25,0 ^25,1 "Le Prix Louis-Delluc pour Adolescentes" / Cineuropa. [Retrieved 3 February 2021]

[delluc2021-26] 26,0 ^26,1 Fabien Lemercier, Onoda wins the Louis-Delluc Award. Cineuropa, 13 Jan. 2022. [Retrieved 24 January 2022].

[cineuropa2022-27] 27,0 ^27,1 ^27,2 Fabien Lemercier, "Saint Omer and Pacifiction receive the Louis-Delluc prize ex-aequo". Cineuropa, 1 December 2022. [Retrieved 24 December 2022].

[28] Une fille facile -Directors' Fortnight

[29] Alice et le Maire - Directors' Fortnight

[30] Christopher Honore's 'Sorry Angel' Wins France's Louis Delluc Prize|Variety

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

[16]

[17]

[18]

[19]

[20]

[21]

[22]

[23]

[24]

[25]

[26]

[27]

[28]

[29]

[30]

Guanyadors del Premi Louis-Delluc
Anys 1930-1940	Les Bas-Fonds (1936) No atorgat (1937) Le Puritain i Le Quai des brumes (1938) No atorgat (entre 1939 i 1944) Espoir (1945) La Belle et la Bête (1946) Paris 1900 (1947) Les Casse-pieds (1948) Rendez-vous de juillet (1949)
Anys 1950-1960	Le Journal d'un curé de campagne (1950) no atorgat (1951) Le Rideau cramoisi (1952) Les vacances del Sr. Hulot (1953) Les Diaboliques (1954) Les maniobres de l'amor (1955) Le Ballon rouge (1956) Ascenseur pour l'échafaud (1957) Moi, un noir (1958) On n'enterre pas le dimanche (1959) Una absència tan llarga (1960) Un cœur gros comme ça (1961) La immortal i Le Soupirant (1962) Els paraigües de Cherbourg (1963) La felicitat (1964) La Vie de château (1965) La guerra s'ha acabat (1966) Benjamin (1967) Baisers volés (1969) Les coses de la vida (1969)
Anys 1970-1980	Le Genou de Claire (1970) Rendez-vous à Bray (1971) État de siège (1972) L'Horloger de Saint-Paul (1973) La Gifle (1974) Cosí, cosina (1975) El jutge Fayard anomenat el xèrif (1976) Diabolo menthe (1977) L'Argent des autres (1978) Le Roi et l'Oiseau (1979) Un étrange voyage (1980) Une étrange affaire (1981) Danton (1982) Pels nostres amors (1983) La Diagonale du fou (1984) L'Effrontée (1985) Mauvais sang (1986) Soigne ta droite i Au revoir les enfants (1987) La Lectrice (1988) Un monde sans pitié (1989)
Anys 1990-2000	Le Petit Criminel i El marit de la perruquera (1990) Tots els matins del món (1991) Le petit prince a dit (1992) No Smoking (1993) Els joncs salvatges (1994) Nelly et Monsieur Arnaud (1995) Y aura-t-il de la neige à Noël ? (1996) Coneixem la cançó i Marius et Jeannette (1997) L'Ennui (1998) Adieu, plancher des vaches ! (1999) Merci pour le chocolat (2000) Intimité (2001) Être et avoir (2002) Trilogie Un couple épatant / Cavale / Après la vie i Les Sentiments (2003) Rois et reine (2004) Les Amants réguliers (2005) Lady Chatterley (2006) La Graine et le Mulet (2007) La Vie moderne (2008) Un profeta (2009)
Anys 2010-2020	Mistérios de Lisboa (2010) Le Havre (2011) Les Adieux à la reine (2012) La vida d'Adèle (2013) Els núvols de Sils Maria (2014) Fatima (2015) Une vie (2016) Barbara (2017) Plaire, aimer et courir vite (2018) Jeanne (2019) Adolescentes (2020) Onoda: 10.000 nits a la jungla (2021) Saint Omer (2022) Pacifiction (2022) Le Règne animal (2023)