Arnaud Desplechin

Arnaud Desplechin
Biografia
Naixement	31 octubre 1960 (64 anys); Roubaix (França)
Formació	La Fémis - muntatge (–1984); Institut des hautes études cinématographiques ; Universitat de la Sorbona Nova
Activitat
Ocupació	actor (2008–), productor de cinema (2003–), director de cinema (1991–), guionista (1989–), director de fotografia (1984–1989), realitzador
Activitat	1984 -
Membre de	Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques (2018–)
Obra
Obres destacables	Obres destacables (1992) La Sentinelle (pel·lícula); (2004) Rois et reine; (2008) Un conte de Noël; (2015) Trois souvenirs de ma jeunesse; (2019) Oh Mercy! (en) ; (2021) Fantasies d'un escriptor; (2022) Assumptes familiars ;
Família
Cònjuge	Marianne Denicourt ; Hélène Fillières ; Florence Seyvos
Germans	Fabrice Desplechin; Marie Desplechin; Raphaëlle Valbrune-Desplechin
Premis
	(14 abril 2017) Cavaller de la Legió d'Honor; (2016) César a la millor direcció, per l'obra Trois souvenirs de ma jeunesse; (9 juliol 2014) Oficial de l'orde de les Arts i les Lletres; (2004) Premi Louis Delluc, per l'obra Rois et reine; (1991) Premi Jean Vigo, per l'obra The Life of the Dead (en) ;
	Signatura

Arnaud Desplechin (francès: [aʁno depləʃɛ̃]; nascut el 31 d'octubre de 1960) és un director de cinema i guionista francès. El 2016, va guanyar el César al millor director per Trois souvenirs de ma jeunesse (2015).

Vida i carrera

Desplechin va néixer a Roubaix.^[1] És fill de Robert i Mado Desplechin, i va créixer amunt al departament del Nord. Té un germà anomenat Fabrice que ha actuat en diverses de les seves pel·lícules, i dues germanes: la novel·lista Marie Desplechin i la guionista Raphaëlle Desplechin.

Arnaud Desplechin va estudiar direcció de cinema a la Universitat de la Sorbonne Nova i després a l'IDHEC, es va graduar el 1984. Va fer tres curtmetratges inspirats en l'obra del novel·lista belga Jean Ray. A finals de la dècada de 1980, Desplechin va treballar com a director de fotografia en diverses pel·lícules.

El 1990, Desplechin va dirigir La vie des morts, protagonitzada per diversos actors que van aparèixer en múltiples pel·lícules de Desplechin, com ara Marianne Dénicourt, Emmanuelle Devos, Emmanuel Salinger. i Thibault de Montalembert. La pel·lícula, de 54 minuts de durada, va guanyar el premi Jean Vigo de curtmetratges i es va projectar al 43è Festival Internacional de Cinema de Canes.

El primer llargmetratge de Desplechin, La Sentinelle, fou estrenat el 1992 al 45è Festival Internacional de Cinema de Canes,^[2] starring several actors from La vie des morts protagonitzada per diversos actors de La vie des morts així com Mathieu Amalric, Chiara Mastroianni i Lászlo Szabó, que també s'han convertit en col·laboradors freqüents de Desplechin. La pel·lícula de Desplechin de 1996 Comment je me suis disputé… (ma vie sexuelle) va ser un èxit de crítica.

L'any 2000, Desplechin va fer la seva primera pel·lícula en anglès, Esther Kahn, adaptada d'un conte d'Arthur Symons, i amb Summer Phoenix al paper principal. La pel·lícula va ser vista com un homenatge a l'obra de François Truffaut perquè tracta el coming-of-age (un tema favorit de Truffaut) i utilitza les tècniques cinematogràfiques de la nouvelle vague en que Truffaut va ser pioner.

Tres anys més tard, Desplechin va fer dues pel·lícules adaptant l'obra de teatre d'Edward Bond a Léo, en jouant « Dans la compagnie des hommes »: una mostrava el 70% d'imatges d'assaig i el 30% de la pel·lícula en si; i l'altre amb proporcions inverses. L'any següent, va dirigir Rois et reine, que barrejava comèdia i tragèdia per explicar la història de dos ex-amants interpretats per Amalric i Devos. La pel·lícula també era protagonitzada per Catherine Deneuve en el paper d'una psiquiatra. Rois et reine va ser nominat a diversos premis i Amalric va guanyar el César al millor actor. No obstant això, la polèmica va sorgir quan l'actriu Marianne Denicourt, l'exnòvia de Desplechin, el va acusar de revelar elements de la seva vida privada al guió de Rois et reine. El 2005, va publicar Mauvais génie, que descriu la seva relació amb un director de cinema sense escrúpols anomenat "Arnold Duplancher". L'any 2006 va demandar sense èxit a Desplechin.^[3]

L'any 2007, Desplechin va filmar L'Aimée, un documental que mostra el seu pare, el seu germà i els seus nebots a la casa familiar de Roubaix just abans de ser venuda. Aquell mateix any, va filmar el drama familiar Un conte de Noël, protagonitzat per Deneuve, Amalric, Devos i Mastroianni. Aquesta pel·lícula es va projectar en competició a Canes el 2008.

La seva pel·lícula de 2013 Jimmy Picard va ser nominada a la Palma d'Or al 66è Festival Internacional de Cinema de Canes^[4] i constitueix la seva cinquena pel·lícula seleccionada a la competició principal. El 2014, va adaptar l'obra de teatre d'Aleksandr Ostrovski El bosc.

Per la pel·lícula dramàtica Trois souvenirs de ma jeunesse (2015), que va dirigir i coescriure, Desplechin va guanyar el Premi César i el Premi Lumières al millor director, i el Premi SACD al 68è Festival Internacional de Cinema de Canes.

El 2016, va ser membre del jurat de la competició principal del 69è Festival Internacional de Cinema de Canes.^[5]

El 2019 la seva pel·lícula Roubaix, une lumière fou nominada a la Palma d'Or al 72è Festival Internacional de Cinema de Canes^[6] que constitueix la seva setena pel·lícula seleccionada a la competició principal.

Filmografia

Any	Títol	Director	Guionista
1991	La vie des morts	Sí	Sí
1992	La Sentinelle	Sí	Sí
1996	Comment je me suis disputé… (ma vie sexuelle)	Sí	Sí
2000	Esther Kahn	Sí	Sí
2003	Léo, en jouant « Dans la compagnie des hommes »	Sí	Sí
2004	Rois et reine	Sí	Sí
2008	Un conte de Noël	Sí	Sí
2013	Jimmy P: Psychotherapy of a Plains Indian	Sí	Sí
2015	Trois souvenirs de ma jeunesse	Sí	Sí
2017	Les Fantômes d'Ismaël	Sí	Sí
2019	Roubaix, une lumière	Sí	Sí
2021	Fantasies d'un escriptor	Sí	Sí
2022	Assumptes familiars^[7]^[8]	Sí	Sí

Documental

L'Aimée (2007)

Televisió

Any	Títol	Director	Guionista	Notes
2014	La Forêt	Sí	Sí	Telefilm
2022	En thérapie	Sí	No	7 episodis

Referències

↑ Travers, James. «Biography and filmography of Arnaud Desplechin» (en anglès), 01-01-2012. [Consulta: 20 març 2023].
↑ «Festival de Cannes: The Sentinel». festival-cannes.com. Arxivat de l'original el 2011-09-19. [Consulta: 15 agost 2009].
↑ « Rois et reine », d'Arnaud Desplechin, devant la justice, Le Monde du 5 avril 2006
↑ «2013 Official Selection». Cannes, 20-04-2013. [Consulta: 20 abril 2013].
↑ Rhonda Richford. «Cannes Film Festival Unveils Full Jury». The Hollywood Reporter, 25-04-2016. [Consulta: 25 abril 2016].
↑ «Cannes 2019: The official selection has been announced» (en anglès britànic). [Consulta: 22 agost 2020].
↑ Raup, Jordan. «Arnaud Desplechin to Direct Marion Cotillard and Melvil Poupaud in New Film Brother and Sister», 12-04-2021.
↑ Croll, Ben. «‘Invasion’ Star Golshifteh Farahani to Feature Alongside Marion Cotillard in Arnaud Desplechin’s ‘Brother and Sister’ (EXCLUSIVE)», 16-01-2022.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arnaud Desplechin

[1] Travers, James. «Biography and filmography of Arnaud Desplechin» (en anglès), 01-01-2012. [Consulta: 20 març 2023].

[festival-cannes.com-2] «Festival de Cannes: The Sentinel». festival-cannes.com. Arxivat de l'original el 2011-09-19. [Consulta: 15 agost 2009].

[3] « Rois et reine », d'Arnaud Desplechin, devant la justice, Le Monde du 5 avril 2006

[Cannes2013-4] «2013 Official Selection». Cannes, 20-04-2013. [Consulta: 20 abril 2013].

[5] Rhonda Richford. «Cannes Film Festival Unveils Full Jury». The Hollywood Reporter, 25-04-2016. [Consulta: 25 abril 2016].

[6] «Cannes 2019: The official selection has been announced» (en anglès britànic). [Consulta: 22 agost 2020].

[7] Raup, Jordan. «Arnaud Desplechin to Direct Marion Cotillard and Melvil Poupaud in New Film Brother and Sister», 12-04-2021.

[8] Croll, Ben. «‘Invasion’ Star Golshifteh Farahani to Feature Alongside Marion Cotillard in Arnaud Desplechin’s ‘Brother and Sister’ (EXCLUSIVE)», 16-01-2022.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]