Patamona
  | |
| Tipus | pobles indígenes |
|---|---|
| Població total |  5.500 (1990) 198 (2014) |
| Llengua | Kapóng i Llengües carib |
| Religió | animisme |
| Geografia | |
| Estat | Guyana i Brasil |
Els patamona són un poble amerindi originari de les muntanyes Pakaraima de Guyana i del nord del Brasil.[1] Ells parlen el kapóng, que pertany a la família de les llengües carib i sovint s’han anomenat indistintament akawaio o Ingariko. Patamona es considera un subgrup dels Kapon.[2]
Hi ha uns 5.000 membres vius d’aquests grups ètnics estretament relacionats a Guyana.[1] Una estimació de la població de Guyana l'any 1990 era de 5500. Segons FUNASA, el Brasil tenia 198 patamona el 2014. Van ser reconeguts com a grup ètnic diferent al Brasil des del 2005.[3]:19
Història
[modifica]Es coneixen arqueològicament a partir de col·leccions de ceràmica de la vall de Yawong i del riu Siparuni superior. Aquestes col·leccions suggereixen una afiliació amb grups akawaio al segle XIX. L'urna funerària custodiada per una serp és un artefacte característic de la ceràmica patamona.[4] La ceràmica es comercialitzava per ratlladors de mandioca fets per altres grups caribs fins al segle xx.[3] :18
La regió va ser explotada fins fa poc per obtenir terres agrícoles adequades, caçar i pescar. No es va contactar amb els patamona fins a principis del segle xix.[5]
Fins al dia d’avui, la gent de Patamona es fa dir a si mateixa la Gent del Cel, les restes de la seva cultura sobreviuen a Paramakatoi, així com a les properes Kaieteur Falls.
Cultura
[modifica]Kaieteur Falls són un lloc cultural important per al poble patamona. Les caigudes de Kaieteur han rebut el nom de Old Kaie, membre de la tribu patamona.[6] En la seva religió animista els patamona creuen en el Knaima, un esperit que posseeix les persones i les converteix en éssers malvats.[7]
Els productes agrícoles més habituals són la mandioca amarga, el nyam, la batata, la canya de sucre, el bitxo i la carbassa. La mandioca amarga s'utilitza per fer kasiri i pajuaru. El kasiri és una beguda de mandioca fermentada lleugerament consumida a l'esmorzar, mentre que el pajuaru té una fermentació més llarga i és una beguda festiva. Sovint es mengen peixos i es poden fumar en sec.[3]
Les pràctiques culinàries són similars a les altres poblacions indígenes de la regió, inclosa la preparació del pebre guyanès, anomenat "tuma" a Patamona. Els aliments també es fan al vapor embalant-los en fulles i posant-los al costat d’un foc. També recullen bolets silvestres per consumir, incloent amanita perphaea o pulutukwe), Cookeina (agubana), Lentinula boryana (kapiokwok) i certes clavulina'també conegut com kunmudlutse i tepurumeng.[8]
Viles
[modifica]A Guyana, els residents de Paramakatoi i alguns altres pobles estan alfabetitzats en anglès i kapóng.[1] Altres pobles amb població patamona són Campbelltown, Micobie i Monkey Mountain.
Orinduik i Saraó són pobles patamona al llarg del riu Maú.[3]:19
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Patamona. Arxivat 2021-09-30 a Wayback Machine. Caribbean Indigenous and Endangered Languages Project. University of the West Indies at Mona, Jamaica.
- ↑ «Collections Online | British Museum». [Consulta: 28 març 2021].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 ; Kleiche‐Dray, Mina«Dynamic processes in the use of natural resources and food systems by indigenous and mestizo communities in Mexico and Brazil», 2013. [Consulta: 28 març 2021].
- ↑ «OF PAKARAIMAS AND PATAMUNAS». [Consulta: 18 agost 2020].
- ↑ «Indigenous peoples of Guyana». [Consulta: 9 setembre 2020].
- ↑ «Amerindian nations». [Consulta: 18 agost 2020].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Kanaima». [Consulta: 18 agost 2020].
- ↑ «Edible mushrooms from Guyana». Mycologist, 18, 3, 2004, pàg. 104–11. Arxivat de l'original el 2015-11-17. DOI: 10.1017/S0269915XO4003027 [Consulta: 30 setembre 2021].
