Estat de Goiás
| |||||
| Tipus | Unitat Federativa de Brasil  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Himne | Himne de Goiás (2001) | ||||
| Epònim | Goyazes | ||||
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Brasil | ||||
| Capital | Goiânia | ||||
| Conté la subdivisió | |||||
| Població humana | |||||
| Població | 6.730.848 (2016) (19,79 hab./km²) | ||||
| Llengua utilitzada | avà-canoeiro carajà | ||||
| Geografia | |||||
| Localitzat a l'entitat territorial estadística | Regió Centre-Oest del Brasil | ||||
| Superfície | 340.086 km² | ||||
| Altitud | 607 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Dades històriques | |||||
| Anterior | |||||
| Creació | 1889 | ||||
| Organització política | |||||
| Òrgan executiu | Gabinet del governador de l'estat de Goiás | ||||
| Òrgan legislatiu | Assemblea Legislativa de Goiás , (Escó: 41) | ||||
| • Governador | Ronaldo Caiado (2019–) | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Fus horari | |||||
| ISO 3166-2 | BR-GO | ||||
| Lloc web | goias.gov.br | ||||
Goiás és un estat del Brasil situat a l'est de la regió Centre-Oest. Limita al nord amb Tocantins, a l'est amb Bahia, a l'est i sud-est amb Minas Gerais al sud-oest amb Mato Grosso do Sul i a l'oest amb Mato Grosso. A l'est de l'estat hi ha enclavat el Districte Federal. Té una superfície de 341.289,5 km².[1]
La capital és Goiânia. Altres ciutats importants són: Trindade, Anápolis, Rio Verde, Catalão i Luziânia. Goiás integra l'Altiplà Central del Brasil, sent constituït per terres planes l'altura de les quals varia entre 200 i 800 metres. Paranaíba, Aporé, Araguaia, São Marcos, Corumbá, Claro, Paraná i Maranhão són els rius principals.[2]
Història
[modifica]Els orígens de Goiàs com a unitat administrativa es remunten al 1744 quan es va establir la capitania de Goiás.[3] Aquesta regió havia vist un poblament colonial sobtat a causa de la descoberta d'or i diamants.[4]
Amb l'arribada de la República, es va creure necessari recuperar l'antiga idea d'establir una nova capital a l'interior del Brasil, que permetria distanciar-se de Rio de Janeiro, el centre econòmic i polític del país i massa lligat a la monarquia (des de que va ser nomenada capital de la colònia, passant per l'arribada dels Bragança el 1808 i posteriorment com a capital de l'Imperi). Goiás fou triat per hostatjar la futura Brasília, però malgrat la decisió va quedar registrada en la Constitució brasilera de 1891, va restar aparcada durant dècades.[5][6] En la dècada del 1950, el president Juscelino Kubitschek va posar en marxa el projecte. Aquesta capital de nova planta, obra dels arquitectes Oscar Niemeyer i Lúcio Costa, fou inaugurada i declarada capital el 1960.[7] Brasília és un districte federal, per tant no forma part de l'estat de Goiás tot i que l'encercla per complet. Amb tot, la construcció de la nova capital va portar a un increment notable de la població de l'estat.[8]
Durant els esdeveniments de la protesta de la «Passeata dos Cem Mil» contra la dictadura militar, el 1968, es produí una massacre d'estudiants a Goiás.[9]
El 1988 part de Goiás fou escindit per crear el nou estat de Tocantins.[10]
Referències
[modifica]- ↑ «Información del Estado de Goiás, Brasil». Embajada de Brasil. Arxivat de l'original el 2021-10-18. [Consulta: 18 octubre 2021].
- ↑ «Goiás: capital, mapa, bandeira, população, história» (en portuguès brasiler). Brasil Escola - UOL. Arxivat de l'original el 2021-10-18. [Consulta: 18 octubre 2021].
- ↑ Skidmore, 1999, p. 14.
- ↑ Smith, 2002, p. 13, 25.
- ↑ «História do Nascimento de Brasília» (en portuguès brasiler). BrasíliaTur. Arxivat de l'original el 2006-06-14. [Consulta: 27 setembre 2024].
- ↑ Brasília ... em 300 questões (en portuguès). Edições Dedalo, 2002. ISBN 978-85-88256-04-0. Arxivat 2024-09-27 a Wayback Machine.
- ↑ Skidmore, 1999, p. 147.
- ↑ Smith, 2002, p. 178.
- ↑ Pinheiro Machado, 2018, p. 308.
- ↑ «Estat de Goiás». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Bibliografia
[modifica]- Pinheiro Machado, Roberto. Brazilian History : Culture, Society, Politics 1500-2010 (en anglès). Cambridge Scholars Publishing, 2018. ISBN 9781527503496.
- Skidmore, Thomas E. Brazil: Five Centuries of Change (en anglès). Oxford University Press, 1999. ISBN 9780195058093.
- Smith, Joseph. A History of Brazil (en anglès). Taylor & Francis, 2002. ISBN 9780582257719.
Vegeu també
[modifica]
