Vés al contingut

Palau Sant Jordi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Palau Sant Jordi
Imatge de l'interior
Imatge
Dades
TipusEstadi Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteArata Isozaki Modifica el valor a Wikidata
Construcció21 setembre 1990 Modifica el valor a Wikidata
Obertura21 setembre 1990 Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaMontjuïc (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPasseig Olímpic, 5-7, 08038 Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 21′ 48″ N, 2° 09′ 09″ E / 41.36339°N,2.15256°E / 41.36339; 2.15256
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC40647 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Propietat deAjuntament de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Capacitat màxima17.960 (grades)
24.000 (grades+pista)[1]
ClubFC Barcelona Bàsquet
Futbol Club Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Lloc webpalausantjordi.barcelona Modifica el valor a Wikidata
Facebook: palau.sant.jordi Modifica el valor a Wikidata

El Palau Sant Jordi és un pavelló d'esports de Barcelona, construït amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992. Va estar enllestit l'any 1990, dos anys abans de l'esdeveniment. El seu arquitecte va ser el japonès Arata Isozaki.[2] El Palau, emplaçat a la muntanya de Montjuïc, sobre un antic abocador d'escombraries, va ser concebut com un espai polivalent on a més de les competicions esportives s'hi desenvolupen espectacles diversos com ara espectacles musicals i teatrals o trobades socials. És considerat la joia de l'anomenada Anella Olímpica de Montjuïc, que també integren instal·lacions de l'Estadi Olímpic Lluís Companys, la Piscina de Salts de Montjuïc o les Piscines Bernat Picornell. És la instal·lació olímpica més utilitzada de Barcelona. Per a esdeveniments esportius té una capacitat de 16.670 espectadors (tots asseguts, encara que ocupant únicament els dos laterals i el fons nord, ja que en el fons sud no s'habiliten graderies), mentre que per a concerts té una capacitat màxima de 18.000 persones.[3]

Va ser inaugurat el 21 de setembre de 1990.[4] És considerat una obra mestra de l'arquitectura i l'enginyeria moderna. La seva estructura i materials mecanitzats li confereixen una gran flexibilitat que permet adaptar el recinte per a acollir els més variats esdeveniments.[cal citació]

El Palau Sant Jordi va ser el principal pavelló cobert dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, per als quals va acollir les finals de les competicions de gimnàstica. Des d'aleshores acull regularment espectacles esportius de tota classe, des de bàsquet fins a exhibicions de motocròs, i també esports no habituals de practicar en pavellons no especialitzats com ara la natació. Amb motiu dels Campionats del Món de Natació de 2003, celebrats a Barcelona, s'hi va instal·lar una piscina reglamentària de 50 × 25 metres on es van disputar les principals proves dels campionats.[cal citació]

A més dels grans espectacles esportius, el Palau Sant Jordi és un dels llocs més sol·licitats de Barcelona per a l'organització d'espectacles musicals i teatrals, a causa del seu gran aforament, comoditat, i una excel·lent sonoritat del recinte. Com a exemple, cal esmentar que l'artista nord-americà Bruce Springsteen va escollir el seu concert del Palau Sant Jordi a l'octubre de 2002 per a editar el DVD oficial de la seva gira mundial.[5] També han actuat en el Palau Sant Jordi grans artistes del pop-rock internacional com U2, Queen, Coldplay, Iron Maiden, Mecano o solistes com Britney Spears, Miley Cyrus, Shakira, Avril Lavigne, Madonna, Prince, Alejandro Sanz, Joan Manuel Serrat, Lady Gaga, Justin Bieber, Rihanna o Enrique Bunbury.[cal citació]

Va ser una de les sis seus de la Copa del Món de bàsquet 2014.[6]

Descripció

[modifica]

El Palau Sant Jordi és un palau d'esports situat a l'Anella Olímpica de Montjuïc, en una terrassa al davant de l'Estadi i amb l'entrada principal a l'esplanada o plaça. Darrere el Palau hi ha el parc del Migdia.[7]

El projecte d'urbanització de l'Anella Olímpica de Montjuïc va ser encarregat a l'equip d'arquitectes format per Federico Correa, Alfonso Milà, Joan Margarit i Carlos Buxadé el 1984, els quals van dissenyar l'espai a partir d'una immensa esplanada dividida longitudinalment en tres plataformes. Al nivell intermedi hi ha l'accés principal al Palau Sant Jordi, edifici dissenyat per l'arquitecte japonès Arata Isozaki. Es va escollir un projecte que permetés un ús perdurable del nou equipament, ja que es volia que esdevingués, un cop acabats els Jocs Olímpics del 1992, un espai per a actuacions culturals i esportives multitudinàries.[7]

La graderia té forma en U per deixar espai a l'escenari. Sobre la graderia, 62 robustes columnes suporten el pes de la cúpula i delimiten el vestíbul de circulació perimetral del públic. La cúpula, de les mateixes dimensions que la pista, es va construir amb el sistema Pantadome (ideat per l'enginyer Mamoru Kawaguchi). Aquest sistema està format per una malla de 4.000 barres cilíndriques i 500 nusos esfèrics on s'insereixen els tups. La construcció de la cúpula va ser una obra d'enginyeria molt nova i complexa. La cúpula es va construira nivell de terra i, un cop acabada es va elevar mitjançant 12 gats hidràulics controlats amb molta precisió per un sistema informàtic. Finalment es va assegurar la cúpula on s'ajunten tots els grills, es va construiur la semicoberta i es va aïllar amb teula, ceràmica i zinc. A l'estructura de la cúpula, un cop aixecada, s'hi va afegir una altra gran estructura metàl·lica de color groc en la qual va instal·lar-se tot l'equipament d'il·luminació, de so i un marcador amb pantalles pels quatre costat.[7]

El Palau Sant Jordi és un equipament multifuncional, s'hi han fet actuacions de tota classe, com ara concerts multitudinaris, circ, campionats de motocross, la celebració del Windsurt Indoor amb un mar artificial, campionats de natació, de bàsquet o dos finals de la Copa Davis. L'espai és molt adaptable, amb les grades inferiors desmuntables i amb els canvis necessaris a l'espai de pista. Per a actes esportius té una capacitat de fins a 16.159 espectadors i per a concerts la capacitat màxima s'amplia fins als 17.960.[7]

Història

[modifica]

Inicialment l'edifici s'havia de situar a l'abocador d'escombraries de Montjuïc però finalment es va optar per un nou emplaçament, cosa que va fer canviar el disseny. La millora del terreny va permetre minimitzar el problema de fonaments i se'n va poder ampliar l'espai. La coberta també es va modificar del disseny inicial que preveia una coberta ondulada de xapa.[7]

El projecte del Palau d'esports Sant Jordi s'insereix dins un projecte ampli de remodelació de la ciutat que va iniciar-se els darrers anys de la dècada de 1970 i es va intensificar a partir del nomenament de Barcelona, l'octubre de 1986, com a seu dels Jocs Olímpics de 1992. Durant els Jocs Olímpics va ser el principal pavelló cobert i hi va acollir la competició de gimnàstica artística i les finals de handbol i voleibol.[7]

Es va inaugurar oficialment el 21 de setembre de 1990 i entre el 1990 i el 1992 ja va acollir nombroses activitats, tant esportives com culturals.[7]

L'any 2007 es va inaugurar el Sant Jordi Club, una sala de concerts més petita, amb una capacitat de 4.620 espectadors situada a la sala annexa del Palau Sant Jordi, que es va remodelar.[7]

Esdeveniments celebrats al Palau Sant Jordi [cal citació]

[modifica]
Palau Sant Jordi amb la Torre Calatrava al fons.
Interior del Palau Sant Jordi.

Esdeveniments esportius celebrats en el Palau Sant Jordi

[modifica]

Esdeveniments musicals

[modifica]

1999

[modifica]

2000

[modifica]

2001

[modifica]

2002

[modifica]

2003

[modifica]

2004

[modifica]

2005

[modifica]

2006

[modifica]
Concert d'Iron Maiden al Palau Sant Jordi.

2007

[modifica]

2008

[modifica]

2009

[modifica]

2010

[modifica]
Lady Gaga al Palau Sant Jordi.

2011

[modifica]

2012

[modifica]

2013

[modifica]
  • 16 de febrer: concert de Sigur Ros, presentant el seu LP "Valtaris"
  • 16 de març: concert de Justin Bieber
  • 20 de març: concert de Mumford & Sons presentant el seu nou àlbum "Babel"
  • 14 d'abril: concert de Rammstein
  • 24-25 de maig: concert de Melendi
  • 1 de juny: concert de Rihanna
  • 9, 10 i 11 d'agost: Cino World Tour 2013
  • 11 i 12 d'octubre: concert de Pablo Alborán amb la seva gira "Tanto"
  • 18 d'octubre: Melendi
  • 22 de novembre: concert de Malú presentant el seu disc "Sí".
  • 29 i 30 de novembre i 1 de desembre: concert de la Sèrie de Disney Channel Violetta
  • 7 de desembre: concert de Imagine Dragons amb la seva gira "Night Visions Tour"

2014

[modifica]
  • 15 de gener: concert de Depeche Mode presentant el seu nou disc "Delta Machine".
  • 30 de gener: concert de Michael Bublé presentant el seu nou disc "To Be Loved".
  • 1 de març: concert de Fall Out Boy amb la seva gira "Save Rock and Roll European Tour".
  • 17 de març: concert de Cino World Tour amb la seva gira de 2014.
  • 22 de març: concert de Romeo Santos amb la seva gira "Romeo Santos Vol. II Tour".
  • 24 de març: concert de Beyoncé amb la seva gira "The Mrs. Carter Show World Tour".
  • 27 de maig: concert Iron Maiden amb la seva gira "Maiden England".
  • 13 de juny: concert de Miley Cyrus amb la seva gira "Bangerz World Tour".[11]
  • 25 de juny: Segon concert de Cino World Tour amb la seva gira de 2014 a Barcelona.
  • 5 de juliol: concert de David Bisbal presentant el seu nou disc "Tu y yo".
  • 10 d'octubre: concert de Malú presentant el seu disc "Sí".
  • 14 d'octubre: concert de Kylie Minogue amb la seva gira "Kiss Me Once Tour 2014-2015".
  • 8 de novembre: concert de Lady Gaga amb la seva gira "Artrave: The Artpop Ball Tour".

2015

[modifica]

2016

[modifica]
  • 20 de maig: concert de Malú presentant el seu disc "Caos".
  • 24 novembre: concert de Madonna dins el seu Rebel Heart Tour.
  • 23 de desembre: concert de Malú presentant el seu disc "Caos".

2018

[modifica]
  • 7 de febrer: concert de Metallica amb la seva gira WorldWired Tour.
  • 30 de març: concert de Harry Styles amb la seva gira Live On Tour.
  • 26 de maig: concert de Dani Martín amb la seva gira Grandes éxitos y pequeños desastres.
  • 1 de juliol: concert de Guns N' Roses amb la gira Not in this Lifetime Tour.

2023


2024

30 de juny: Eufòria, El Concert

Altres esdeveniments socials

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Palau Sant Jordi». Arxivat de l'original el 2023-09-25. [Consulta: 25 setembre 2023].
  2. ↑ «Arquitectura i urbanisme contemporanis». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: juliol 2013].
  3. ↑ «Web de Barcelona Serveix Municipals». Arxivat de l'original el 2013-07-29. [Consulta: 1r febrer 2012].
  4. ↑ «El Palau Sant Jordi se abre a Barcelona». La Vanguardia, 21-09-1990, pàg. Portada i pàg. 31. Arxivat de l'original el 2020-07-27 [Consulta: 27 juliol 2020].
  5. ↑ 324cat. «Bruce Springsteen, el "Boss", actua al Palau Sant Jordi de Barcelona», 16-10-2002. [Consulta: 12 juliol 2024].
  6. ↑ «Conveni perquè Barcelona sigui seu del Mundial de bàsquet del 2014». 324.cat, 25-05-2010. Arxivat de l'original el 27 de juliol 2014. [Consulta: 18 juliol 2014].
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 7,6 7,7 «Palau Sant Jordi». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 17 de gener 2023. [Consulta: 10 desembre 2017].
  8. ↑ BCN2013. «FINA Barcelona». Arxivat de l'original el 2013-07-22. [Consulta: 19 juliol 2013].
  9. ↑ «crònica». Arxivat de l'original el 2008-04-30. [Consulta: 22 octubre 2008].
  10. ↑ Iron Maiden per la pau Arxivat 2007-09-26 a Wayback Machine., 2006, El Periódico de Catalunya
  11. ↑ [enllaç sense format] http://www.doctormusic.com/concierto-miley-cyrus-barcelona Arxivat 2014-03-21 a Wayback Machine.
  12. ↑ «Omplir el Sant Jordi en català: per què cada vegada és més freqüent?». Vilaweb, 28-01-2023. Arxivat de l'original el 2023-01-28. [Consulta: 28 gener 2023].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Palau Sant Jordi
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Palau_Sant_Jordi&oldid=34198863»