27 de desembre
| << | Desembre 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | ||||||
| 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
| 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
| 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
| 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 |
| 30 | 31 | |||||
| Tots els dies | ||||||
El 27 de desembre és el tres-cents seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta-dosè en els anys de traspàs. Resten 4 dies per acabar l'any.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1794 - Figueres (l'Alt Empordà): les tropes franceses ocupen la ciutat.
- 1933 - Barcelona: Enterrament multitudinari del President de la Generalitat Francesc Macià.
- 1985 - Barcelona sol·licita oficialment l'organització dels Jocs Olímpics.
- Resta del món
- 1793 - Wissembourg (Baix Rin, França): l'exèrcit de la Primera República Francesa guanya en la batalla de Geisberg durant la guerra de la Primera Coalició.
- 1831 - Charles Darwin parteix d'Anglaterra en el bergantí HMS Beagle en el viatge que li permet desenvolupar la seva famosa teoria.
- 1836 - El govern d'Espanya reconeix la independència de Mèxic.
- 1870 - Guerra Francoprussiana: S'inicia el bombardeig de París.
- 1870 - Madrid: Atemptat mortal contra el general Joan Prim, President del govern espanyol.
- 1897 - París: estrena de Cyrano de Bergerac, obra de teatre d'Edmond Rostand.
- 1904 - Londres (Anglaterra): es fa la primera representació de "Peter Pan", de James Matthew Barrie, al Duke of York's Theatre.
- 1917 - Moscou: Els soviètics nacionalitzen els 18 bancs de Rússia.
- 1945 - Es crea el Fons Monetari Internacional.
- 1949 - La Haia (Països Baixos): mitjançant la signatura del Tractat de la Haia els Països Baixos reconeixen la independència d'Indonèsia.
- 1966 - Madrid: Joan Antoni Samaranch és nomenat president de la Delegación Nacional de Deportes.
- 1978 - El rei Joan Carles I sanciona la Constitució espanyola davant de les Corts.
- 1979 - Tropes soviètiques ocupen els edificis principals de Kabul, a l'Afganistan i n'assalten el Palau Presidencial.
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1350 - Perpinyà, el Rosselló: Joan I, "el Caçador", rei de la Corona d'Aragó.
- 1806 - Tortosa, Baix Ebre: Ramon Cabrera i Grinyó, militar carlí.
- 1865 - Barcelona: Jaume Novellas i de Molins, escriptor i poeta català (m. 1939)
- 1912 - Terrassaː Gertrudis Galí Mallofré, escultora catalana, exiliada a França (m. 1998).[1]
- 1922 - Barcelona: Ramon Trias Fargas, economista i polític català.
- 1943 - Barcelona: Joan Manuel Serrat, cantautor català.
- 1949 - València: Marià Albero i Silla, músic i cantautor valencià, lligat a la cançó en català (Nova cançó) i al moviment de l'Ona Laietana (m. 2013).
- 1955 - Lleida: Miguel Gallardo, dibuixant i guionista de còmic català, i també dissenyador, publicista i il·lustrador, creador de Makoki.
- 1995 - Montcada i Reixac (Vallès Occidental): Carlos Cuevas, actor.
- Resta del món
- 1532 - Sevilla: Joan de Ribera, religiós valencià que arribà a ser arquebisbe i virrei de València i posteriorment sant
- 1571 - Weil der Stadt, Sacre Imperi romanogermànic: Johannes Kepler, astrònom alemany.
- 1654 - Basilea, Suïssa: Jakob Bernouilli, matemàtic suís conegut, sobretot, pels seus treballs en càlcul diferencial i en teoria de la probabilitat (m. 1705).
- 1822 - Dole (Jura): Louis Pasteur, químic francès (m. 1895).[2]
- 1824 - París: Céleste Mogador, ballarina, cortesana i escriptora francesa, comtessa de Chabrillan (m. 1909).[3]
- 1911 - Madridː Juana Francisca Rubio, pintora i cartellista espanyola defensora de la República (m. 2008).[4]
- 1925:
- Buenos Aires, 13 d'octubre del 2004, París: Martha Boto, artista argentina i cofundadora del Grupo de Artistas no Figurativos.[5]
- Huai'an, Jiangsu (Xina): Xie Tieli, guionista i director de cinema xinès (m. 2015).[6]
- 1901 - Berlín, Alemanya: Marlene Dietrich, actriu i cantant alemanya.[7]
- 1922 - Ciutat de Guatemala, Guatemala: Juan José Gerardi Conedera, bisbe guatemalenc, assassinat el 1988.
- 1934 - Surrey: Pat Moss, pilot de ral·lis d'automòbils, cinc cops campiona europea (m. 2008).[8]
- 1945 - Regne Unit: Rozsika Parker, psicoterapeuta, historiadora de l'art i escriptora britànica (m. 2010).
- 1948 - Châteauroux, Indre, França: Gerard Depardieu, actor francès.[9]
- 1959 - Huoqiu (Xina): Chu Chunqiu (xinès simplificat: 楚春秋) (Huoqiu 1959 -) militar i escriptor xinès. guanyador del Premi Mao Dun de Literatura de l'any 2005.[10]
- 1988 - Meridian, Mississipi (EUA): Hayley Williams, artista musical nord-americana, vocalista i pianista del grup de rock alternatiu, Paramore.
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1923 - Barcelona: Lluís Domènech i Montaner, arquitecte, polític i historiador català (n. 1849).
- 1978 - Figueres, Alt Empordà: Alexandre Deulofeu i Torres, farmacèutic, químic, polític i filòsof de la història català (n. 1903).
- 1992 - Barcelona: Eulàlia Fàbregas de Sentmenat, escultora catalana (n. 1906).[11]
- 1994 - Madrid (Espanya): Miquel Dolç i Dolç, filòleg, crític literari, poeta i traductor al català (n. 1912).
- 1998 - València: Ricardo Tormo Blaya, pilot valencià de motociclisme (n. 1952).
- 2013 - Madrid: Elvira Quintillà i Ramos, actriu catalana de teatre, cinema i televisió (n. 1928).[12]
- Resta del món
- 1665 - París: Catherine de Vivonne, amfitriona del primer saló literari parisenc, a l'Hôtel de Rambouillet (m. 1588).[13]
- 1875 - Pàdua: Francesco Miniscalchi-Erizzo, polític italià.
- 1891 - Estocolmː Amalia Lindegren, pintora sueca i membre de la Reial Acadèmia Sueca de les Arts (n. 1814).[14]
- 1923 - París, França: Alexandre Gustave Eiffel, enginyer civil. (n. 1832).
- 1938 - Beverly Hills: Florence Lawrence, actriu de cinema mut, la primera gran estrella cinematogràfica (n.1886).[15]
- 1942 - Lockport, Nova York: William G. Morgan, inventor del voleibol.
- 1944, Nova Yorkː Amy Beach, pianista i compositora estatunidenca (n. 1867).[16]
- 1950 - Nova York: Max Beckmann, pintor alemany.[17]
- 1972:
- Gènova, Itàlia: Renzo Bianchi fou un compositor italià.
- Ottawa, Canadà: Lester Bowles Pearson, diplomàtic i polític canadenc, Premi Nobel de la Pau de l'any 1957 (n. 1897).
- 1981 - Los Angeles, Califòrnia (EUA): Hoagy Carmichael, compositor de música lleugera i per al cinema estatunidenc (n. 1899).
- 1988 - Malibu, Califòrnia (EUA): Hal Ashby, director de cinema, muntador, actor i productor estatunidenc (n. 1929).[18]
- 2001, Santa Cruz (Califòrnia)ː Helen Rodríguez Trías, pediatra estatunidenca i activista pels drets de les dones.[19]
- 2002 - Nova York, Nova York (EUA): George Roy Hill, director de cinema estatunidenc (n. 1921).
- 2005 - Donostiaː Lourdes Iriondo Mujika, cantant i escriptora en basc, referent de la cançó d'autor basca de meitat del segle xx (n. 1937).[20]
- 2007 - Rāwalpindi, Panjab, Pakistan: Benazir Bhutto, política pakistanesa que fou Primera Ministra del seu país (n. 1953).[21]
- 2011 - Greenbrae, Califòrnia: Anne Tyng, arquitecta estatunidenca (n. 1920).[22]
- 2012 - Tampa, Florida (EUA): Norman Schwarzkopf, militar estatunidenc que serví com a comandant en cap de les Forces de la Coalició durant la Guerra del Golf (n. 1934).
- 2014 - Yiunchuan (Xina): Zhang Xiaoliang, assagista, poeta i escriptor xinès (n. 1936).
- 2015 - Spencertown, Nova York (EUA): Ellsworth Kelly, pintor i escultor nord-americà associat amb l'escola minimalista (n. 1923).
- 2016 - Los Angeles, Califòrnia: Carrie Fisher, actriu estatunidenca.
- 2019 - Las Vegas: Remilia, jugadora d'esports electrònics estatunidenca (n. 1995).
- 2023 - París: Jacques Delors, polític francès, president de la Comissió Europea. Premi Internacional Catalunya de l'any (n. 1925).[23]
Festes i commemoracions
[modifica]- Santoral: sants Joan Evangelista, Fabiola de Roma, vídua; Teodor Grapte i Teòfanes Grapte, Nicareta de Nicomèdia.
Referències
[modifica]- ↑ Álvarez, Ana Fernández «Núria Rius Vernet; Imma Gibert Jané; Gemma Rufach Noval. Manuel Viusa i Gertrudis Galí. Una parella d'artistes catalans que es van quedar a l'exili». Terme, 2010, pàg. 297–299. ISSN: 2014-9670.
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Louis Pasteur» (en francès). [Consulta: 10 desembre 2020].
- ↑ «Chabrillan, Céleste de (1824–1909)». Australian Dictionary of Biography. National Centre of Biography, Australian National University.
- ↑ «Juana Francisca Rubio García». www.apintoresyescultores.es. Asociación Española de Pintores y Escultores. [Consulta: 12 març 2018].
- ↑ exhibit-E.com. «Martha Boto - Sicardi Gallery».
- ↑ Planas Penadés, Ricard. Historia del cine chino. Primera edición: Febrero 2019, 2019. ISBN 978-84-17418-45-8.
- ↑ «Marlene Dietrich». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Pat Moss» (en anglès). The Daily Telegraph, 17-10-2008. [Consulta: 4 setembre 2023].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Gérard Depardieu» (en francès). [Consulta: 10 desembre 2020].
- ↑ «徐贵祥_中国作家网». [Consulta: 7 juliol 2021].
- ↑ «Eulàlia Fàbregas i Jacas | enciclopedia.cat». [Consulta: 31 octubre 2022].
- ↑ «Elvira Quintillà i Ramos | enciclopèdia.cat». [Consulta: 26 juliol 2020].
- ↑ «Catherine de Vivonne, marquise de Rambouillet» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 11 setembre 2022].
- ↑ «Amalia Lindegren». Curiator. [Consulta: 24 febrer 2020].
- ↑ Brown, Kelly. «Florence Lawrence». Women Film Pioneers Project. Biblioteques de la Universitat de Colúmbia, 2013. [Consulta: 2 novembre 2020].
- ↑ «Amy Beach (1867-1944)» (en anglès). Library of Congress. [Consulta: 30 juliol 2022].
- ↑ Max Beckmann: exhibition Centre Georges Pompidou, Paris 10 September 2002 - 6 January 2003, Tate Modern, London 12 February - 5 May 2003, MoMA QNS, New York 25 June - 30 September 2003 (en anglès). Tate Pub., 2003. ISBN 1854374931.
- ↑ Sánchez Noriega, José Luis.. Historia del cine: teoría y géneros cinematográficos, fotografía y televisión. Nueva ed. Madrid: Alianza, 2006. ISBN 84-206-7691-8.
- ↑ EFE. «Google dedica "doodle" a la activista de origen latino Helen Rodríguez Trías» (en castellà), 07-07-2018. [Consulta: 24 maig 2024].
- ↑ Arozamena Ayala, Ainhoa. «Iriondo Mugica, Lurdes» (en castellà). Enciclopedia Auñamendi, 2022. [Consulta: 3 febrer 2022].
- ↑ «Benazir Bhutto» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 26 octubre 2022].
- ↑ «Anne Tyng» (en espanyol europeu). Carlos Bento Company ~ Arte y Arquitectura, 03-12-2019. Arxivat de l'original el 2021-10-25. [Consulta: 21 maig 2020].
- ↑ Sánchez, Sònia. «Mor Jacques Delors, figura clau de la construcció d'Europa», 27-12-2023. [Consulta: 27 desembre 2023].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 27 de desembre
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:27 de desembre.