Mangosta grisa del Cap
Galerella pulverulenta  | |
|---|---|
.jpg) | |
| Dades | |
| Longevitat màxima | 11,7 anys |
| Planta | |
| Pol·linitzador de | Protea recondita i Protea canaliculata |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Carnivora |
| Família | Herpestidae |
| Gènere | Galerella |
| Espècie | Galerella pulverulenta Wagner, 1839 |
| Distribució | |
 | |
La mangosta grisa del Cap (Galerella pulverulenta) és una espècie de mangosta del gènere Galerella.
Descripció
[modifica]Es tracta d'una mangosta petita. El seu cos mesura entre 55 i 70 cm, la seva cua fa entre 20 i 35 cm, i té un pes que varia entre 0,5 i 1 kg. El seu pelatge és color gris fosc amb l'extrem de la cua i les potes més fosques. Té el cos allargat típic de les mangostes, amb unes orelles petites i arrodonides. La cua és llarga i peluda, i les dents mostren una adaptació tant per tallar carn com per trencar ossos.
Distribució i hàbitat
[modifica]La seva àrea de distribució és el sud-oest de Sud-àfrica, amb algunes poblacions al centre-sud de Namíbia.[1][2]
Habita les sabanes, zones semidesèrtiques, matollars i boscos. No obstant això, no es troba a les praderies. Sovint viu prop dels humans, en soterranis d'edificis o en suburbis.[1]
Comportament
[modifica]És un animal solitari i diürn, que viu en territoris d'entre 5 i 68 hectàrees, els quals són més extensos en els mascles. No obstant això, no està clar si es tracta d'una espècie amb un comportament territorial.[3] No són bons excavadors, i per aquesta raó, fan servir roques apilades, esquerdes, caus al desert o forats als arbres com a refugi, quan no hi ha suficients matolls que els cobreixin. Sovint se les pot veure creuant carreteres.
Dieta
[modifica]S'alimenta principalment d'insectes i petits rosegadors, encara que també mengen ocells, petits rèptils, amfibis, altres invertebrats, i fruits. També alimenten de carronya, així com del que troben a les escombraries.[4]
És un animal principalment insectívor, però també carnívor. Captura els insectes del terra i els subjecta amb les potes del davant mentre se'ls menja. Les grans preses, com els rosegadors, són perseguides i mortes d'una mossegada al cap, després les subjecten amb les potes del davant mentre les van especejant en petites parts amb les dents.[4]
Reproducció
[modifica]Les femelles donen a llum entre l'agost i el desembre en caus, esquerdes a les roques o forats als arbres. Les ventrades són entre 1 i 3 cadells.[5] Quan neixen, les cries tenen el pelatge completament desenvolupat, però no veuen ni escolten fins als quinze dies. Els joves romanen al cau fins que són deslletats i l'abandonen quan són capaços de viure en solitari.
Subespècies
[modifica]- Galerella pulverulenta basuticus
- Galerella pulverulenta pulverulenta
- Galerella pulverulenta ruddi
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 (anglès)Feiler A. (1990). Distribution of mammals in Angola and notes on biogeography. Vertebrates in the tropics (Peters, G & R Hutter, eds). Museum Alexander Koenig, Bonn.: 221-236.
- ↑ (anglès) Gelderblom C.M., Bronner G.N., Lombard A.T., Taylor P.J. (1995). Patterns of distribution and current protection status of the Carnivora, Chiroptera and Insectivora in South Africa. In: Anonymous (1995). Vertebrate Conservation in South Africa. Papers presented at the ZSSA symposium, July 1994. S. Afr. J. Zool.: 30(3), 103-114.
- ↑ (anglès) Cavallini P., Nel J.A.J. (1990a). Ranging behaviour of the Cape grey mongoose Galerella pulverulenta in a coastal area. J. Zool., Lond.: 222, 353-362.
- ↑ 4,0 4,1 (anglès) Cavallini P., Nel J.A.J. (1990b). The feeding ecology of the Cape grey mongoose Galerella pulverulenta (Wagner 1839) in a coastal habitat. Afr.J.Ecol.28:123-130.
- ↑ (anglès) Crawford P.B., Crawford S.A.H. & Crawford R.J.M. (1983). Some observation on the Cape grey mongoose Herpestes pulverulentus in the Tsitsikamma National Park. S.Afr.J.Wildl.Res. 13:35-40.
Bibliografia
[modifica]- (anglès) Kingdon J. (1997). The Kingdon field guide to African Mammals. Academic Press, Londres i Nova York:Natural World.
- (anglès) Lynch C.D. (1981). The status of the Cape grey mongoose, Herpestes pulverulentus Wagner, 1839 (Mammalia: Viverridae). Mem. van die Nasionale Mus., Bloemfontein: 4, 121-168.
- (anglès) Lynch C.D. (1983). The mammals of the Orange Free State. Mem. van die Nasionale Mus., Bloemfontein: 18, 1-218.
- (anglès) Lynch C.D. (1989). The mammals of the north-east Cape Province. Mem. van die Nasionale Mus., Bloemfontein: 25, 1-116.
- (anglès) Lynch C.D. (1994). The mammals of Lesotho. Navorsinge van die Nasionale Museum Bloemfontein, Natural Sciences: 10 (4), 177-241.
- (anglès) Macdonald J.T., Nel J.A.J. (1986). Comparative diets of sympatric small carnivores. S. Afr. J. Wild. Res.: 16(4), 115-121.
- (anglès) Mills G., Hes L. (1997). The complete book of Southern African mammals. Struik Publishers.
- (anglès) Rowe-Rowe D.T. (1978). The small carnivores of Natal. Lammergeyer: 25, 1-48.
- (anglès) Rowe-Rowe D.T. (1992). The carnivores of Natal. Natal Parks, Game & Fish Preservation Board, Pietermaritzburg, Natal, R.S.A.
- (anglès) Skinner J.D., Smithers R.H.N. (1990). The mammals of the Southern African subregion. University of Pretoria, Pretoria.
- (anglès) Stuart C., Stuart T. (1997). Field guide to the larger mammals of Africa. Struik Publishers.
- (anglès) Stuart C.T. (1981). Notes on the mammalian carnivores of the Cape Province, South Africa. Bontebok, 1: 1-58.
- (anglès) Wilson D.E., D.M. Reeder (Eds) (1993). Mammal species of the World. Second edition. Smithsonian Institution Press, Washington and London.
