Guineu àrtica
Vulpes lagopus  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Període de gestació | 52 dies |
| Font de | guineu àrtica |
| Longevitat màxima | 16,3 anys |
| Període | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 899 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Carnivora |
| Família | Canidae |
| Tribu | Vulpini |
| Gènere | Vulpes |
| Espècie | Vulpes lagopus (Linnaeus, 1758) |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
| Protònim | Canis lagopus |
| Distribució | |
 Mapa de distribució | |
La guineu àrtica (Vulpes lagopus), també anomenada guineu polar, guineu blanca o guineu de les neus, és una guineu de l'ordre Carnivora. És una guineu petita que habita les fredes regions polars de l'hemisferi nord. És comuna en els tres biomes de tundra. Tot i que actualment se la classifica dins el gènere Vulpes, durant molt de temps fou l'únic membre del gènere Alopex.
Descripció i alimentació
[modifica]
El seu principal aliment consisteix en petits mamífers i ocells, encara que la seva presa preferida és el lèmming. La guineu àrtica té unes orelles petites i un pelatge dens que li permet subsistir i caçar a temperatures extremes de fins a –50 °C; a l'estiu, aquesta capa blanca de pelatge llarg canvia per un altre pelatge marró-grisenc més curt. A Groenlàndia, s'han documentat exemplars de pelatge blavós, característica apreciada pels pelleters i potenciada pels criadors. Gràcies al fet que s'adapta amb facilitat a l'ésser humà i a l'estat domèstic, la caça de la guineu àrtica ha baixat, ja que no és tan important com abans, encara que continua produint-se.
Reproducció
[modifica]Aquesta espècie s'aparella al març, que és quan ja hi ha cries de lèmmings que permetran a la mare alimentar-se millor; al maig crien de 4 a 11 cadells. El mascle pesa 3,5 kg, amb un rang de 3,2 a 9,4 kg, i la femella 2,9 kg, amb un rang d'1,4 a 3,2 kg. Durant l'estiu, aquesta espècie forma parelles monògames que cuiden conjuntament de les cries. En els llocs on falten lèmmings i altres petits mamífers, com a Islàndia, les guineus àrtiques s'alimenten quasi exclusivament d'aus marines.
Distribució
[modifica]
La guineu àrtica es distribueix al llarg de les tundres del nord d'Euràsia i de Nord-amèrica, incloses moltes illes a les quals van arribar en el seu dia caminant sobre el gel. Romanen actives tot l'any i són dels pocs animals que no hibernen o emigren a altres regions durant l'hivern, que solen passar sobre els blocs de gel a la recerca de balenes encallades i carronyes abandonades pels ossos polars, als quals segueixen durant dies. Aquests solen ignorar-les, encara que s'han donat casos d'atacs d'ossos contra les guineus àrtiques. Si alguna guineu és sorpresa pel desglaç estival a gran distància de terra ferma, també pot acabar a la gola d'un tauró. A terra, els depredadors més freqüents en són el llop i el mussol nival.
Subespècies
[modifica]N'hi ha quatre subespècies:
- Vulpes lagopus beringensis
- Vulpes lagopus fuliginosus
- Vulpes lagopus pribilofensis
- Vulpes lagopus foragorapusis
Referències
[modifica]- ↑ Entrada «Alopex lagopus» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 20 desembre 2022].
Bibliografia
[modifica]- Nowak, Ronald M. 2005. Walker's Carnivores of the World. Baltimore: Johns Hopkins Press. ISBN 0-8018-8032-7.
- Wilson, D. E.; Reeder, D. M. (editors). Mammal Species of the World. A Taxonomic and Geographic Reference (en anglès). 2 volums. 3a edició. Baltimore: Johns Hopkins University Press, 2005. ISBN 978-0-8018-8221-0.
- Angerbjörn, A., Hersteinsson, P. & Tannerfeldt, M. 2008. Vulpes lagopus. UICN 2010. Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN. Versió 2010.1. <www.iucnredlist.org>.
- Bininda-Emonds, ORP; JL Gittleman, A Purvis (1999). «Building large trees by combining phylogenetic information: a complete phylogeny of the extant Carnivora (Mammalia)» (PDF). Biol. Rev. 74: pàg. 143–175. doi:10.1017/S0006323199005307. http://www.daimi.au.dk/~cmosses/thesis/articles/Bininda_Emonds_Carnivora.pdf[Enllaç no actiu].
- Garrott and Eberhardt (1987). «Arctic fox». En Novak, M. et al. (editors). Wild furbearer management and conservation in North America. pàg. 395–406.
- Canids: Foxes, Wolves, Jackals and Dogs.
- Arctic Fox Alopex lagopus.
- Dewey, T. i C. Middlebrook. 2007. «Vulpes lagopus» (en línia). Animal Diversity Web.
- Nowak, Ronald M. 2005. Walker's Carnivores of the World. Baltimore: Johns Hopkins Press. ISBN 0-8018-8032-7
Enllaços externs
[modifica]
- State of the Environment Norway: Arctic fox Arxivat 2012-03-13 a Wayback Machine..
- Smithsonian Institution - North American Mammals: Vulpes lagopus.
