Múrids

Múrids

Muridae
Rata de camp (Rattus rattus)
Rata de la Polinèsia (Rattus exulans)
Període
Miocè - recent
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Mammalia
Ordre	Rodentia
Superfamília	Muroidea
Família	Muridae Illiger, 1811
Subfamílies
Deomyinae Gerbillinae Lophiomyinae Leimacomyinae Murinae

Els múrids (Muridae) són una família de mamífers de l'ordre dels rosegadors. Tenen llur origen, probablement, a l'est d'Àsia i s'han estès arreu de la Terra, bé que a Amèrica i a Madagascar hi han estat introduïts fa relativament poc per l'ésser humà.

Distribució i hàbitat

Els múrids es troben gairebé a tot el món, tot i que moltes subfamílies tenen abast més estret. Els múrids no es troben a l'Antàrtida ni a moltes illes oceàniques. Tot i que cap d'ells és originari d'Amèrica, algunes espècies, sobretot el ratolí domèstic i la rata negra, s'han introduït a tot el món. Els múrids ocupen una àmplia gamma d'ecosistemes, des de boscos tropicals fins a tundres. Hi ha espècies fossorals, arbòricoles i semiaquàtiques, encara que la majoria són animals terrestres. L'extensa llista de nínxols que omplen els múrids ajuda a explicar la seva abundància relativa.

Dieta i dentadura

En els múrids es troba una àmplia gamma d'hàbits d'alimentació, que van des d'espècies herbívores i omnívores fins a especialistes que consumeixen estrictament cucs de terra, determinades espècies de fongs o insectes aquàtics. La majoria dels gèneres consumeixen matèria de plantes i petits invertebrats, sovint emmagatzemant llavors i altres matèries vegetals per al consum hivernal. Els múrids no tenen canins i premolars. En general, es troben tres molars (encara que de vegades només un o dos) i la naturalesa dels molars varia segons el gènere i l'hàbit d'alimentació.

Reproducció

Alguns múrids són altament socials, mentre que altres són solitaris. Les femelles solen produir diverses ventrades anuals. A les regions càlides, la reproducció es pot produir durant tot l'any. Tot i que la vida útil de la majoria dels gèneres és generalment inferior als dos anys, els múrids tenen un alt potencial reproductiu i les seves poblacions tendeixen a augmentar ràpidament i després a disminuir dràsticament quan s'han esgotat els recursos alimentaris. Això es veu sovint en un cicle de tres a quatre anys.

Descripció

Ratolí espinós (Acomys cahirinus dimidiatus)

Jerbu petit de Mongòlia (Meriones unguiculatus)

Són de dimensions mitjanes o petites. Tenen el musell puntegut, els arcs zigomàtics petits, el llavi superior enfonsat, les ampolles timpàniques poc desenvolupades (llevat dels gerbil·lins) i la cua poc pilosa i, generalment, llarga i escatosa. Tenen tres parells de dents molariformes en el crani i tres a la mandíbula i presenten uns tubercles més o menys arrodonits que donen a la dent un aspecte de móra, cosa que queda reflectida pel nom llatí de la família.

Ecologia

Segons l'espècie poden ésser herbívors o omnívors. Viuen en una àmplia varietat d'hàbitats: boscos, herbassars, deserts àrids(en el cas dels gerbil·lins), etc. Les rates són els múrids de més ampla distribució car ocupen una gran varietat d'hàbitats, sobretot els creats o modificats pels humans. Després dels cricètids, és la família de mamífers en plena expansió evolutiva amb més representants, i inclou gairebé 650 espècies amb 140 gèneres que es distribueixen en sis famílies.

Classificació

Els múrids es classifiquen en cinc subfamílies, al voltant de 150 gèneres i unes 834 espècies.

Subfamílies

• Deomins
• Jerbus petits
• Leimacomys buettneri
• Rata crestada
• Murins

Enllaços externs

• «Múrids». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
• Taxonomia dels múrids (anglès)