Lucrècia Tornabuoni
Biografia | |
---|---|
Naixement | 22 juny 1427 (Gregorià) Florència (República de Florència) |
Mort | 28 març 1482 (Gregorià) (54 anys) Florència (República de Florència) |
Sepultura | Basílica de San Lorenzo |
Residència | Florència |
Activitat | |
Ocupació | poetessa, escriptora |
Família | |
Família | House of Tornabuoni (en) |
Cònjuge | Pere I de Mèdici |
Fills | Blanca de Mèdici, Nannina de Mèdici, Lorenzo de Mèdici, Julià de Mèdici, Maria di Piero de Mèdici |
Pares | Francesco Tornabuoni i Nanna di Niccolo di Luigi Guicciardini |
Germans | Giovanni Tornabuoni |
Lucrècia Tornabuoni (Florència, República de Florència, 22 de juny de 1427-íd. 28 de març de 1482)[1] fou una poeta i noble italiana i una influent assessora política durant el segle xv. Va tenir una influència política important durant el domini del seu marit i després del seu fill, Llorenç el Magnífic.
Orígens familiars
[modifica]Va néixer el 1427 a la ciutat de Florència i fou filla de Francesco Tornabuoni; de ben jove, es relacionà amb personatges de la talla de Luigi Pulci i Agnolo Poliziano.
Connectada per naixement a dues de les famílies italianes més poderoses de l'època, els Tornabuoni i els Guicciardini, es va casar el 3 de juny de 1444 a la ciutat de Florència amb Pere I de Mèdici, fill de Cosme de Mèdici el Vell i Contessina de Bardi, fet que l'emparentà amb una altra de les famílies més poderoses d'Itàlia, cosa que li va fer estendre el seu propi poder i influència.[2]
D'aquesta unió nasqueren:
- Blanca de Mèdici (1445-1505), casada el 1459 amb Guillem de Pazzi
- Nannina de Mèdici (1448-1493), casada el 1466 amb Bernardo Rucellai
- Llorenç el Magnífic (1449-1492), senyor de Florència
- Julià de Mèdici (1453-1478), senyor de Florència
- Maria dè Medici (1455-1479), casada amb Leonetto Rossi
Al costat del seu espòs educà els seus fills en l'art humanístic, inculcant-los els ideals de bellesa del Renaixement.[3] Així mateix, buscà l'aliança amb famílies adinerades i ben posicionades, com per exemple la família Orsini, i casà el seu fill Llorenç amb Clarice Orsini.[1]
També va treballar per donar suport a les necessitats dels pobres a la regió, afavorint diverses institucions. Va ser patrona de les arts i autora de poemes i obres de teatre.[2]
Obra escrita
[modifica]Lucrècia va descriure en les seves cartes enviades des de la seva residència de Roma al seu espòs la mentalitat de la gent de l'època, els mèrits i defectes del seu marit, així com una descripció acurada del comerç. Així mateix, també exposà en aquestes cartes la situació de la dona en aquells moments: observà l'àmplia llibertat que tenien les dones florentines de l'època.
Ella va versificar llibres tant de l'Antic com del Nou Testament, i va compondre diverses laudes que es van orientar a la música. En les seves obres més narratives, tracta freqüentment la difícil qüestió de com ser una dona cristiana en un món de comerç i de guerra, no sorprenent per a una dona que va assolir pietat i demostrar un fort contingut empresarial. Així mateix destaca per la seva obra en sonets.[2]
Morí el 25 de març de 1482 a la ciutat de Florència, i fou enterrada a la basílica de Sant Llorenç d'aquesta ciutat.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Tomas, Natalie R. The Medici Women: Gender and Power in Renaissance Florence. Routledge, 2003 (Women and Gender in the Early Modern World). ISBN 0754607771.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Milligan, Gerry. «Lucrezia Tornabuoni». Oxford Bibliographies, 2011. [Consulta: gener 2020].
- ↑ Pernis, Maria Grazia; Adams, Laurie. Lucrezia Tornabuoni De Medici and the Medici Family in the Fifteenth Century. Nova York: Peter Lang Publishing, Inc., 2006. ISBN 978-0820476452.
Enllaços externs
[modifica]- (anglès) Biografia de Lucrècia Tornabuoni.