Vés al contingut

Joaquim II de Constantinoble

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJoaquim II de Constantinoble

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(el) Ιωάννης Κοκκώδης Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1802 Modifica el valor a Wikidata
Kal·limassià (Imperi Otomà) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 agost 1878 Modifica el valor a Wikidata (75/76 anys)
Istanbul (Turquia) Modifica el valor a Wikidata
Sepulturaesglésia de la Font Donadora de Vida Modifica el valor a Wikidata
Patriarca de Constantinoble
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCristianisme ortodox Modifica el valor a Wikidata
FormacióEscola Teològica de Halki Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióministre de culte Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ConsagracióAgatàngel I Modifica el valor a Wikidata

Joaquim II de Constantinoble (en grec Ἰωακεὶμ Β') va ser Patriarca de Constantinoble dues vegades, la primera de l'any 1860 fins al 1863 i la segona del 1873 al 1878.

Va néixer a l'illa de Quios l'any 1802. Orfe de pare des de petit, la seva mare li va procurar una bona educació. Era de família humil, i va compaginar els estudis amb diverses feines. Era molt pietós i va treballar pel metropolità de Calcedònia Agatàngel, que després seria patriarca de Constantinoble. Després va ser secretari del bisbe de Sofia, que el va ordenar diaca i li va posar el nom de Joaquim. Va estar al servei d'aquest bisbe durant trenta mesos. Més tard va ser secretari i ardiaca del bisbe de Ioànnina (1826-1830). Amb només vint-i-cinc anys va ser escollit bisbe de Drinòpolis. El juliol de 1835 va ser nomenat metropolità de Ioànnina, però les protestes dels fidels van fer que el patriarca Gregori VI el deposés l'any 1838 i l'enviés al Monestir de la Gran Laura, al Mont Atos.

Quan va morir Gregori VI, Joaquim va retornar de metropolità a Ioànnina, i quan el bisbe de Cízic, Meleci III va ser nomenat patriarca de Constantinoble l'any 1845, va anar a Cízic a ocupar el seu lloc. Quan el patriarca Ciril VII va renunciar al càrrec l'any 1860, Joaquim va ser nomenat per substituir-lo, el 4 d'octubre d'aquell any. Aquest primer mandat li va comportar diversos enfrontaments amb els jesuïtes i va haver de resoldre problemes amb els patriarques de Bulgària que desitjaven un govern autocèfal per les seves diòcesis. L'any 1862 es va enfrontar amb les pretensions del nou Principat de Romania, quan el príncep Alexandre Joan Cuza va confiscar les propietats del Patriarcat de Jerusalem, del d'Antioquia i del d'Alexandria, i també els monestirs del Mont Atos i el de Santa Caterina del Sinaí. A causa d'això Joaquim va perdre la confiança de les autoritats otomanes i va renunciar a la seu patriarcal el 9 de juliol de l'any 1863. Va anar a viure a Erdek, i el 1872, amb permís de l'autoritat eclesiàstica, va tornar a Constantinoble.

El patriarca Àntim VI va presentar la dimissió el 30 de setembre de 1873. El 23 de novembre Joaquim va tornar a ser nomenat patriarca. Durant el seu segon patriarcat va millorar les escoles d'ensenyament eclesiàstic i va regularitzar les relacions amb l'Església Ortodoxa Russa. Va establir també relacions fluïdes amb l'Església Armènia, la Catòlica i l'Anglicana. A principis de 1878, Joaquim, afectat per una greu malaltia cardíaca, va renunciar al patriarcat. Va morir el 5 d'agost a Istanbul.[1]

Referències

[modifica]
  1. «Ἰωακεὶμ Β´» (en grec). Ecumenical Patriarchate of Constantinople. [Consulta: 18 agost 2023].


Precedit per:
Ciril VII de Constantinoble
Patriarca de Constantinoble
1860–- 1863
Succeït per:
Sofroni III de Constantinoble


Precedit per:
Àntim VI de Constantinoble
Patriarca de Constantinoble
1873–- 1878
Succeït per:
Joaquim III de Constantinoble