Vés al contingut

Internacional Socialista

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióInternacional Socialista
(en) Socialist International Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusinternacional Modifica el valor a Wikidata
Ideologiasocialdemocràcia
socialisme democràtic Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicaassociació voluntària Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació3 juny 1951
Localització dels arxius
Activitat
Membres153 Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaPedro Sánchez
António Guterres (1999–2005)
Geórgios Andreas Papandreu (2006–2022) Modifica el valor a Wikidata
President Modifica el valor a WikidataGeórgios Andreas Papandreu Modifica el valor a Wikidata
Lloc websocialistinternational.org Modifica el valor a Wikidata
Facebook: SocInternational X: Soc_Intl Modifica el valor a Wikidata

La Internacional Socialista (IS) és una internacional política o organització mundial de partits polítics que pretenen instaurar el socialisme democràtic,[1] formada principalment per partits polítics socialdemòcrates i organitzacions sindicals.

Encara que es va constituir el 1951 com a successora de la Internacional Obrera i Socialista, els seus antecedents es remunten a finals del segle XIX. Actualment, l'organització compta amb 132 partits[2] i organitzacions membres de més de 100 països. Els seus membres han governat a molts països, inclosa la major part d'Europa. El 2013, un cisma a la IS va portar a la creació de l'Aliança Progressista.[3]

L'actual secretària general de la IS és Benedicta Lasi, de Ghana, i l'actual president de la IS és el president del Govern d'Espanya, Pedro Sánchez,[4] tots dos elegits a l'últim Congrés de la IS celebrat a Madrid, al novembre de 2022.

Història

[modifica]

La Internacional Socialista té les seves arrels en la Segona Internacional, que es va formar en 1889. Refundada l'any 1923 com a la Internacional Obrera i Socialista i tornada a reconstituir (en la seva actual forma) després de la Segona Guerra Mundial en 1951.

Països governats per partits membres, consultors o observadors de la Internacional Socialista (octubre de 2013)

Els antecedents de creació de la IS estan en dissolució de fet, el 1940, de la Internacional Obrera i Socialista i el període posterior de la Segona Guerra Mundial. El març de 1944, i aprofitant la presència a Anglaterra de grups socialistes exiliats, el Partit Laborista britànic estudià la possibilitat de crear una futura associació internacional dels partits laboristes i socialistes democràtics. El maig de 1946, en Clacton-on-Sea (Anglaterra) es realitza la primera conferència informal després de la guerra per a intercanviar informació i treballar sobre polítiques comunes entorn de problemes d'interès comú. Van estar representats 19 partits.

Es creà una Oficina d'Enllaç i Informació Socialista adjunta al secretariat del Partit Laborista Britànic. El novembre de 1946 es realitza una segona conferència en Bournemouth que establix un Comitè Consultiu per a preparar futures reunions. Posteriorment en la tercera reunió a Zúric (juny 1947) es discuteixen els criteris d'admissió i una conferència posterior (Anvers, novembre 1947) es transforma el comitè consultiu en el COMISCO (Committee of the International Socialist Conference). En aquesta nova instància cada partit integrant té un delegat.

Es realitzen altres conferències (1948, 1948-1949, 1949 i 1950) que preparen la creació de la IS. En 1951 al crear-se la Internacional Socialista el COMISCO es transforma en el Consell de la IS. Durant el període posterior a la Segona Guerra Mundial, la IS va ajudar els partits socialdemòcrates a restablir-se en les transicions democràtiques d'Espanya i Portugal.

En la dècada de 1980, la majoria de partits de la IS va donar el seu suport al FSLN nicaragüenc, el govern del qual d'esquerres era enemic dels Estats Units. Des de llavors, la IS ha admès com membres no només al FSLN sinó a partits excomunistes com l'italià Partit Democràtic de l'Esquerra (Democratici di Sinistra, DS) i el Front d'Alliberament de Moçambic (FRELIMO). Cap destacar que és difícil concebre la seva història com un camí uniforme en termes ideològics, així com en termes d'acció política, que durien a alguns dels seus partits membres a aixecar opcions electorals juntament amb el partit comunista i altres forces d'esquerra (com en la candidatura de François Mitterrand).

Organització de la IS

[modifica]

Segons els seus estatuts els organismes directius són:

  • Congrés de la IS, autoritat suprema de la IS. Per majoria de dos terços defineix l'admissió i estatus dels partits i organitzacions de la IS. L'expulsió d'un partit o organització també la defineix el Congrés per majoria de dos terços. Reuneix als partits i organitzacions fraternals amb dret a veu i vot i els partits consultius i organitzacions associades només amb dret a veu. Es reuneix cada 3 anys, sent convocat pel consell.
  • Consell de la IS. Aquesta compost pels partits membres, la Internacional Socialista de Dones, la Unió Internacional de Joventuts Socialistes, i el Moviment Internacional dels Falcons-Internacional Socialista per a l'Educació, tenint un vot cadascun. Pren totes les resolucions i polítiques necessàries entre cada Congrés. Convoca el Congrés i prepara les seves reunions, així com conferències especials, conferències d'experts, conferències regionals, així mateix que a grups d'estudi i comitès. Proposa al Congrés els càrrecs de President, Vicepresidents (2 a 30) i Secretari General, qui formen part del Presidium de la IS.
  • Comitè d'Ètica
  • Comitè d'Administració i Finances
  • Secretariat

Presidents

[modifica]

El seu president actual és Pedro Sánchez del Partit Socialista Obrer Espanyol, al càrrec des de novembre de 2022. Anteriorment foren presidentes de la IS:

Presidents

[modifica]
# Nom Imatge País Partit Presidència Temps al càrrec
Data d'inici Data final
1 Morgan Phillips (1902–1963)  Regne Unit Partit Laborista 1951 1957 6 anys
2 Alsing Andersen (1893–1962)  Dinamarca Partit Socialdemòcrata de Dinamarca 1957 1962 5 anys
3 Erich Ollenhauer (1901–1963)  Alemanya Occidental Partit Socialdemòcrata d'Alemanya 1963
4 Bruno Pittermann (1905–1983)  Àustria Partit Socialdemòcrata d'Àustria 1964 1976 12 anys
5 Willy Brandt (1913–1992)  Alemanya Occidental Partit Socialdemòcrata d'Alemanya 1976 1992 16 anys
6 Pierre Mauroy (1928–2013)  França Partit Socialista de França 17 setembre 1992 10 novembre 1999 7 anys, 54 dies
7 António Guterres (nascut 1949)  Portugal Partit Socialista de Portugal 10 novembre 1999 15 juny 2005 5 anys, 217 dies
8 George Papandreou

(nascut 1952)

 Grècia PASOK / KIDISO 30 gener 2006 25 novembre 2022 16 anys, 300 dies
9 Pedro Sánchez

(nascut 1972)

 Espanya Partit Socialista Obrer Espanyol 25 novembre 2022 Al càrrec 2 anys, 9 dies

Secretaris Generals

[modifica]

Congressos de la Internacional Socialista

[modifica]
  • I Frankfurt, 30 de juny al 3 de juliol 1951
  • II Milà, 17 al 21 d'octubre 1952
  • III Estocolm, 15 al 18 de juliol 1953
  • IV Londres, 12 al 16 de juliol 1955
  • V Viena, 2 al 6 de juliol 1957
  • VI Hamburg, 14 al 17 de juliol 1959
  • VII Roma, 23 al 27 d'octubre 1961
  • VIII Ámsterdam, 9 al 12 de setembre 1963
  • XIX Bruselas, 5 al 6 de setembre 1964
  • X Estocolm, 5 al 8 de maig 1966
  • XI Eastbourne, 16 al 20 de juny 1969
  • XII Viena, 26 al 29 de juny 1972
  • XIII Ginebra, 26 al 28 de novembre 1976
  • XIV Vancouver, 3 al 5 de novembre 1978
  • XV Madrid, 12 al 14 de novembre 1980
  • XVI Albufeira, 7 al 10 d'abril 1983
  • XVII Lima, 20 al 23 de juny 1986
  • XVIII Estocolm, al 20 al 22 de juny 1989
  • XIX Berlín, 15 al 17 de setembre 1992
  • XX Nova York, 9 al- 11 de setembre 1996
  • XXI París, 8 al 10 de novembre 1999
  • XXII São Paulo, 27 al 29 d'octubre 2003

Llista de partits membres plens

[modifica]

Partits consultants

[modifica]
  • Fiji: Partit Laborista de Fiji
  • Filipines: Akbayan, Partit Acció dels Ciutadans
  • Filipines: Partit Socialista Democràtic de les Filipines, PDSP
  • Gabon: Partit Gabonés del Progrés, PGP
  • Geòrgia: Socialdemòcrates pel desenvolupament de Geòrgia, SDD
  • Ghana: Congrés Nacional Democràtic, NDC
  • Groenlàndia: Siumut
  • Guatemala: Convergència Social Demòcrata, CSD
  • Guyana: Aliança del Poble Treballador, WPA
  • Iran: Partit Democràtic del Kurdistan Iranià, PDKI
  • Iran: Partit Komala del Kurdistan Iranià
  • Mali: Assemblea per a Mali, RPM
  • Namíbia: Congrés de Demòcrates, CoD
  • Namíbia: SWAPO
  • Palestina: Fatah
  • Paraguai: Partit País Solidari
  • Saint Kitts i Nevis: Partit Laborista de Saint Kitts i Nevis
  • Saint Lucia: Partit Laborista de Saint Lucia, SLP
  • Saint Vincent i les Grenadines: Partit Laborista d'Unitat
  • Montenegro: Partit Demòcrata de Socialistes de Montenegro, DPS
  • Sèrbia: Partit Demòcrata, Sèrbia
  • Sèrbia: Partit Socialdemòcrata de Sèrbia
  • Timor Oriental: Fretilin
  • Togo: Convenció Democràtica dels Pobles Africans, CDPA
  • Tunísia: Fòrum Democràtic per al Treball i les Llibertats, FDTL
  • Ucraïna: Partit Socialista d'Ucraïna
  • Ucraïna: Partit Socialdemòcrata d'Ucraïna, SPU
  • Veneçuela: Moviment al Socialisme, MAS

Partits observadors

[modifica]
  • Índia: Janata Dal (Secular)
  • Iraq: Unió Patriòtica de Kurdistan, PUK
  • Jordània: Partit Jordà Demòcrata d'Esquerra, JDPL
  • República Centreafricana: Front Patriòtic per al Progrés, FPP
  • República Democràtica del Congo: Unió per a la Democràcia i el Progrés Social, UDPS
  • República de Moldova: Partit Socialdemòcrata de Moldova
  • Mauritània: Assemblea de les Forces Democràtiques, RFD
  • Turquia: Partit Democràtic del Poble, DEHAP
  • Iemen: Partit Socialista d'Iemen

Antics Membres

[modifica]

Organitzacions fraternals i associades

[modifica]

Les organitzacions fraternals de la IS, que tenen dret a veu i vot, són:

Organitzacions associades a la IS, que té únicament dret a veu, són:

Presidents Honoraris

[modifica]
  • Rubén Berríos va ser triat per la Internacional Socialista com a President Honorari d'aquesta institució. Vegeu, Rubén Berríos

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Statutes - Socialist International». [Consulta: 8 juliol 2024].
  2. ↑ «About us - Socialist International». [Consulta: 8 juliol 2024].
  3. ↑ Nathan Gilbert Quimpo. «The Post-war Rise and Decline of the Left». A: The Political Economy of Southeast Asia: Politics and Uneven Development Under Hyperglobalisation. Springer Nature, 2020, p. 150. ISBN 978-3-03-028255-4. 
  4. ↑ «Library - Socialist International». [Consulta: 8 juliol 2024].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Internacional Socialista
  • (castellà) Lloc web oficial de la Internacional Socialista Arxivat 2008-02-14 a Wayback Machine.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Internacional_Socialista&oldid=33895675»