Heròfil de Calcedònia
|
«Heròfil» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Heròfil (desambiguació)». |
| |||
| Nom original | (grc) Ἡρόφιλος  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | 335 aC Calcedònia (Turquia) | ||
| Mort | 280 aC (54/55 anys) Alexandria (Egipte) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | metge, ginecòleg, anatomista | ||
| Període | Antiguitat clàssica | ||
| Professors | Praxàgores de Cos | ||
Heròfil (grec antic: Ἡρόφιλος; en llatí: Herophilus) va ser un metge grec de l'Escola d'Alexandria. Va néixer a Calcedònia de Bitínia, i fou expert en anatomia i fisiologia.
Es coneixen molt pocs detalls de la seva biografia. Fou deixeble de Praxàgores de Cos i de Filòtim, i contemporani del filòsof Diodor Cronos i del monarca Ptolemeu I Soter, de manera que va viure entre el segle iv i el segle iii aC, però no hi ha cap informació sobre l'any de naixement o mort. Es va establir a Alexandria, on va adquirir reputació i va fundar l'escola mèdica de la ciutat, que esdevindria la més reputada de l'antiguitat, garantia de gran habilitat.[1]
Heròfil va ser el primer a fer disseccions anatòmiques en públic, pràctica mèdica que començà al costat d'Erasístrat de Ceos. Va constatar la sincronia del pols amb els batecs del cor i va afirmar que la intel·ligència no es troba al cor, com es creia llavors, sinó al cervell.[1]
La seva obra, així com la del seu contemporani Erasístrat, va desaparèixer completament amb la destrucció d'Alexandria per part de Juli Cèsar, i el seu contingut es coneix només gràcies a citacions d'autors posteriors, especialment de Galè. Se sap, doncs, que fou autor de diversos llibres mèdics i anatòmics, dels quals resten uns pocs fragments; es coneixen els títols de De Causis (en grec antic: Περὶ Αἰτιῶν) i un comentari a Hipòcrates.[1]
Entre els seus deixebles i membres de l'escola alexandrina de medicina cal esmentar Àndrees, Apol·loni Mus, Aristoxen, Baqui de Tànagra, Cal·líanax, Cal·límac, Demetri d'Apamea, Dioscòrides Pigós, Heraclides, Mànties, Espeusip, Zenó, Zeuxis i un cert Gaius esmentat per Celi Aurelià.[1]
La confluència dels sins s'anomena també premsa d'Heròfil en honor seu.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Smith, William (ed.). «Herophilus». A: A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology (en anglès). Vol. II. Boston: Little, Brown and Co., 1867, p. 438.