Gubèrnia de Livònia
Tipus | gubèrnia i gubèrnia de l'Imperi Rus | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Estat desaparegut | Imperi Rus | ||||
Capital | Riga | ||||
Població humana | |||||
Població | 1.310.670 (1895) (27,87 hab./km²) | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 47.030,87 km² | ||||
Dades històriques | |||||
Anterior | |||||
Creació | 1796 | ||||
Dissolució | febrer 1918 | ||||
Següent | Ducat Bàltic Unit | ||||
La gubèrnia de Livònia (rus: Лифляндская губерния Lifliàndskaia gubérnia; en alemany: Livländisches Gouvernement; en estonià: Liivimaa kubermang; en letó: Vidzemes Guberna), també conegut com a Governació de Livònia o Província de Livònia va ser una de les províncies bàltiques de l'Imperi Rus, ara dividida entre la República de Letònia i la República d'Estònia.
Història
[modifica]Des d'una perspectiva històrica, aquesta regió va formar part de la fortalesa dels Germans Livonians de l'Espasa, que en 1237 van passar a formar part de l'Orde Teutònic, formant-ne una branca anomenada Orde Livonià. Cap al final de l'edat mitjana, ja havia passat a nominar-se amb el topònim de Livònia no solament la part antiga, sinó també Curlàndia i Estònia. El 1620, la major part de Livònia va ser conquerida per Suècia. El territori va ser conquerit per l'Imperi Rus durant la Gran Guerra del Nord, i després de la Capitulació d'Estònia i Livònia, el 1710, es va formar la governació de Livònia. Formalment, va ser cedida a Rússia en el Tractat de Nystad el 1721, juntament amb l'Estònia Sueca i l'Íngria sueca. Durant la reordenació administrativa posterior, la província va passar a dir-se el 1796 Govern de Livònia.
Les províncies bàltiques com Livònia van ocupar un lloc especial a l'Imperi Rus, per la influència de segles dels alemanys del Bàltic que havien fet feus predominantment protestants i de parla alemanya. L'autonomia de les ciutats estaven més desenvolupades que a la resta de l'imperi i la condició de serf havia desaparegut a començaments del segle xix. Però per a Rússia, les províncies del Bàltic tenien, més enllà de la seva importància estratègica i econòmica, un valor exemplar: igual que Sant Petersburg va ser construït en un terreny pres a Suècia, totes les províncies bàltiques es mereixien el sobrenom de «finestra a l'Occident». No solament els junkers i els burgesos eren germanòfens, sinó els autòctons livonians i letons eren seguidors del protestantisme luterà.
Amb el Tractat de Brest-Litovsk el 3 de març de 1918, la Rússia bolxevic va acceptar la pèrdua del Govern de Livònia i pels acords celebrats a Berlín el 27 d'agost de 1918, la Governació Autònoma d'Estònia i la Governació de Livònia van ser separades de Rússia.[1]
Divisió administrativa
[modifica]El Govern de Livònia es va dividir en nou districtes:
- Riga (ara a Letònia)
- Wolmar (ara Valmiera a Letònia)
- Wenden (ara Cesis a Letònia)
- Walk (ara Valga a Estònia)
- Dorpat (de 1893 Tartu a Estònia)
- Werro (ara Võru a Estònia)
- Pernau (ara Pärnu a Estònia)
- Fellin (ara Viljandi a Estònia)
- Oesel (ara Saaremaa a Estònia).
Llengües
[modifica]Segons el cens imperial de 1897.[2] En negreta les llengües més parlades que la pròpia de l'Estat.
llengua | nombre | percentatge (%) | homes | dones |
---|---|---|---|---|
Letó | 563 929 | 43,4 | 271 215 | 292 714 |
Estonià | 518 594 | 39,91 | 247 348 | 271 246 |
Alemany | 98 573 | 7,58 | 44 770 | 53 803 |
Rus | 68 124 | 5,24 | 38 844 | 29 280 |
Ídix | 23 728 | 1,82 | 12 189 | 11 539 |
Polonès | 15 132 | 1,16 | 8 321 | 6 811 |
Lituà | 6 594 | 0,5 | 4 131 | 2 463 |
sense resposta | 154 | >0,1 | 71 | 83 |
Altres[3] | 4 537 | 0,34 | 3 109 | 1 428 |
Total | 1 299 365 | 100 | 629 992 | 669 373 |
Referències
[modifica]- ↑ Hiden, 1987, p. 4.
- ↑ «[http://demoscope.ru/weekly/ssp/rus_lan_97.php?reg=47 Первая всеобщая перепись населения Российской Империи 1897 г. Распределение населения по родному языку, губерниям и областям]» (en rus). Demoscope.ru. [Consulta: 8 març 2015].
- ↑ Nombre de parlants de llengües les quals eren menys de 1000
Bibliografia
[modifica]- Hiden, John. The Baltic States and Weimar Ostpolitik (en anglès). Cambridge University Press; digitalitzat:2002, 1987. ISBN 9780521893251.