Gonfanoner
El gonfanoner[1][2] o gamfaroner[3] o gamfanoner[4] és un alferes o portaestendard i, en certes ciutats italianes (especialment a Florència), va donar nom, durant l'edat mitjana i el Renaixement, a un càrrec municipal.
Etimologia
[modifica]Deriva de la paraula gonfanó o gamfaró, bandera o estendard usat com a insígnia de guerra,[5][6][7] que és un mot d'origen compost germànic fràncic gund (‘combat’) i fano (‘bandera’).[5]
Funcions
[modifica]A Florència, el gonfanoner era un dels nou ciutadans elegits cada bimestre en forma rotativa, per formar el govern. Era l'abanderat de la ciutat de Florència, i custodi del seu estendard. Per distingir-lo dels altres vuit membres, el seu escut d'armes, tramat en ermini, estava a més adornat amb estrelles daurades. Cada barri de Florència o rioni tenia el seu propi prior, que podia ser seleccionat per al consell, i el seu propi confanoner di Compagnia, elegit entre les principals famílies de cada zona.
Altres comunes del centre i nord d'Itàlia, des d'Spoleto fins al Piemont elegien o nomenaven gonfanoners. La família Bentivoglio de Bolonya va aspirar a aquest ofici durant el segle xvi. Cent anys després, quan Artemis Gentileschi va pintar un retrat de Pietro Gentile com a gonfanoner de Bolonya (1622), amb l'estendard en segon pla, ja era un mer càrrec honorífic.
Referències
[modifica]- ↑ «Gonfanoner». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Gonfanoner». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «gamfaroner». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «gamfanoner». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255.
- ↑ 5,0 5,1 «Gonfanó». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Gonfanó». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Gamfanó». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255.