Vés al contingut

Enriqueta Tarrés i Rabassa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaEnriqueta Tarrés i Rabassa
Biografia
Naixement17 març 1934 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort18 novembre 2024 Modifica el valor a Wikidata (90 anys)
FormacióConservatori Municipal de Música de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant d'òpera Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsConcepció Callao Modifica el valor a Wikidata
VeuSoprano Modifica el valor a Wikidata



Musicbrainz: 542af2c0-0187-48dd-ab77-c9e05a6b7481 Modifica el valor a Wikidata

Enriqueta Tarrés i Rabassa (Barcelona, 17 de març de 1934 - 18 de novembre de 2024) va ser una soprano catalana.[1]

Biografia

[modifica]

Va començar els seus estudis musicals el 1946 al Conservatori Municipal de Barcelona amb Concepció Callao. Després de guanyar un premi de cant de l'Ajuntament de Barcelona i el Grand Prix International de Chant de Tolosa el 1955, va fer el seu debut als escenaris l'any següent a València com a Leonora a Il trovatore. Amplià estudis a Itàlia amb Mercè Llopart.[2]

Debutà al Gran Teatre del Liceu el 1957 amb Faust al costat de Manuel Ausensi. Va cantar als principals teatres d'òpera d'Europa, Amèrica i el Japó. Del seu extens repertori cal destacar la interpretació de les obres cabdals de Verdi com Otello, Don Carlo i el Rèquiem; de Richard Strauss com Der Rosenkavalier; de Mozart, Don Giovanni en el paper de Donna Anna; La Bohème, Madama Butterfly, etc.

Va debutar al Metropolitan Opera de Nova York el 10 de desembre de 1973, interpretant el paper de Mimì de La Bohème.[3] En aquell teatre va fer un total de 9 representacions. Va estrenar les òperes Spleen de Xavier Benguerel, Oedipus et Iocasta de Josep Soler i El Caballero Indiscreto de Luis de Pablo, entre altres. Va fer també una important carrera com a intèrpret de lied i oratoris i va ser nomenada com a Kammersängerin de la Staatsoper de Berlín i premi al millor intèrpret català. Va acomplir la seva tasca docent al Conservatori de Música de Vila-seca, el Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona i va col·laborar habitualment a l'Escola d'Òpera de Sabadell.[4]

Referències

[modifica]
  1. «Fallece la soprano catalana Enriqueta Tarrés a los 90 años» (en castellà), 18-11-2024. [Consulta: 18 novembre 2024].
  2. «Mor la soprano barcelonina Enriqueta Tarrés als 90 anys». 324cat, 19-11-2024. [Consulta: 22 novembre 2024].
  3. «Enriqueta Tarres - soprano» (en anglès). Metropolitan Opera Archives. Arxivat de l'original el 31 de març 2022. [Consulta: 6 febrer 2019].
  4. Aviñoa, Xosé «Enriqueta Tarrés, la recuperación de una cantante». Ritmo, Núm. 559, 1985, págs. 90-91.