Vés al contingut

Coralie Fargeat

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaCoralie Fargeat
Imatge
(2024) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Coralie Virginie Géraldine Fargeat Modifica el valor a Wikidata
24 novembre 1976 Modifica el valor a Wikidata (48 anys)
16è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
FormacióLa Fémis (2010–2010)
Institut d'Estudis Polítics de París Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirectora de cinema, guionista Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Participà en
77è Festival Internacional de Cinema de Canes Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Premis
IMDB: nm0267287 FilmAffinity: 912900909 Allocine: 646125 TMDB.org: 1607016
Instagram: coralie_fargeat Modifica el valor a Wikidata

Coralie Fargeat (nascuda el 1976) és una cineasta francesa. Va guanyar el reconeixement amb el seu primer llargmetratge de 2017 Revenge, pel qual va rebre premis de diversos festivals de cinema independent.[1][2][3][4][5] Va ser seguit del seu segon llargmetratge, The substance (2024), una pel·lícula satírica de terror corporal protagonitzada per Demi Moore, que li va guanyar el Premi al millor guió del Festival de Canes.

Primers anys

[modifica]

Fargeat va néixer i es va criar a París.[6] Va decidir ser cineasta quan tenia 16 o 17 anys.[7] Fargeat va estudiar a Sciences Po abans de començar a treballar als platós de pel·lícules. El 2010, Fargeat va assistir a La Fémis, la prestigiosa escola de cinema de París.[6][7][8] Va ser seleccionada per formar part del seu Atelier Scenario, un Taller de guió d'un any de durada.

Mentre assistia a La Fémis, Fargeat i un grup d'amics directors van crear un col·lectiu anomenat La Squadra, on tots van intentar editar els seus llargmetratges junts, enfrontant-se a dificultats ja que cadascun volia crear pel·lícules de gènere. Es reunien dues vegades per setmana i convidaven cineastes i professionals de la indústria a compartir les seves històries d'èxit amb ells, cosa que els va ajudar a obtenir una comprensió més realista del món del cinema, com funciona i la logística de com explicar les seves històries.<ref. name=":122"/>

Carrera

[modifica]

El 2003 es va estrenar el primer curtmetratge de Fargeat Le telegramme, una pel·lícula sobre dues dones que esperaven el lliurament d'un carter durant la Segona Guerra Mundial. La pel·lícula va guanyar 13 premis en diversos festivals de cinema.[6]

El 2007, Fargeat va co-crear Les Fées cloches amb Anne-Elisabeth Blateau, una mini-sèrie de comèdia que també va dirigir.[9]

Fargeat va llançar el seu breu seguiment Reality+ el 2014. El conte de ciència-ficció va rebre una nominació al Premi del Jurat al Festival de Cinema de Tribeca.[10]

El llargmetratge debut de Fargeat va ser Revenge (2017), un thriller de violació i venjança sobre una dona jove agredida i donada per morta. Inspirat en pel·lícules de venjança com Kill Bill, Rambo i Mad Max, Fargeat estava interessada a explorar un personatge que semblaria "feble" als altres o al públic, però durant la pel·lícula patiria una transformació en una "espècie de superheroi" que es proposaria revenja.[11] La pel·lícula es va estrenar al Festival Internacional de Cinema de Toronto de 2017 a la secció Midnight Madness del festival,[12] ai va ser seleccionat per ser projectat en 23 festivals de cinema addicionals.[13]

El 2022, Fargeat va dirigir un episodi de la sèrie de Netflix The Sandman.[14]

El segon llargmetratge de Fargeat va ser The substance (2024), una pel·lícula de terror corporal protagonitzada per Demi Moore, Margaret Qualley i Dennis Quaid.[15][16] La pel·lícula es va estrenar en competició al 77è Festival Internacional de Cinema de Canes amb una recepció forta crítica.[17] Fargeat hi va guanyar el premi al premi al millor guió per la pel·lícula.[18]

Fargeat és membre i un dels signants fundadors del Collectif 50/50, un grup creat amb el propòsit de treballar per la igualtat de gènere en la indústria cinematogràfica.[19]

Estil i ideologia cinematogràfica

[modifica]

Fargeat està fascinada amb la suspensió de la incredulitat i és una fanàtica d'utilitzar imatges i símbols per expressar quelcom senzill d'una manera poderosa.[11] Està fascinada amb les pel·lícules que són capaços de crear el seu propi món. i aconsegueixen existir fora del regne de la realitat, citant pel·lícules de venjança com Kill Bill i Rambo com a exemples d'això.[11]

En fer pel·lícules gràfiques o plenes de sang, Fargeat descobreix que equilibrar escenes violentes amb humor fa que la violència sigui més tolerable.[20]

Fargeat creu que les pel·lícules que s'omplen d'homenatges i referències poden allunyar l'espectador de poder identificar-se amb la pel·lícula.[7] Ella descriu aquesta separació com a "moments de segon grau" i decideix quedar-se. lluny de referències excessives. Fargeat considera crucial abordar el cinema i el cinema amb una visió genuïna i sincera, afirmant que intenta "abraçar [el seu] tema en les seves eleccions, els seus prejudicis, els seus excessos, també en els seus defectes" per aconseguir-ho.[7]

Quan estava en preproducció de Revenge, va declarar que l'actriu Matilda Lutz va ser escollida per al paper en part per la seva gran confiança en Fargeat, cosa que va ser important per a ella per a la creació de la pel·lícula.< ref name=":122" />

Fargeat enumera David Cronenberg, John Carpenter, David Lynch i Michael Haneke com a cineastes que l'han influït, a més d'acreditar diversos cineastes sud-coreans com a inspiració estilística.[21][22]

Filmografia

[modifica]

Llargmetratge

Any Títol Director Guionista Productor Editor
2017 Revenge Sí Sí No Sí
2024 The substance Sí Sí Sí Sí

Curtmetratge

Any Títol Director Guionista
2003 Le télégramme Sí Sí
2014 Reality+ Sí Sí

Televisió

Any Títol Notes
2007 Les Fées Cloches
2022 The Sandman Episode: "Collectors"

Premis i nominacions

[modifica]
Premi Any Categoria Treball Resulta Ref.
Festival Internacional de Cinema d'Amiens 2004 Prix des Enfants de la Licorne Le télégramme Guanyador
Festival Internacional de Cinema de Fajr 2005 Concurs Internacional - Millor Curtmetratge Narratiu Guanyador
Corti Da Sogni Festival Internacional de Curtmetratges Antonio Ricci 2015 Premi Europeu Sogni Reality+ Guanyador [23]
Festival de Cinema de Tribeca 2016 Premi al millor curt narratiu Nominat [10]
Festival de Cinema de Sitges 2017 Best Director Revenge Guanyador [24]
Premi Citizen Kane al millor director novell Guanyador
Monster Fest Millor pel·lícula internacional Guanyador [25]
Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Bucheon 2018 Premi el millor de Bucheon Guanyador [26]
Festival de Cinema Underground de Calgary Millor llargmetratge narratiu Guanyador [27]
Festival Internacional de Cinema de Cleveland Competició de Nova Direcció Nominat [28]
Premi ReelWomenDirect a l'excel·lència en la direcció d'una dona Nominat
Fangoria Chainsaw Awards 2019 Millor director Nominat [29]
Millor pel·lícula limitada Nominat
Festival de Canes 2024 Millor guió The substance Guanyador [30]
Festival Internacional de Cinema de Toronto 2024 Premi del públic: Midnight Madness Guanyador [31]
Premis del Cinema Europeu 2024 Millor pel·lícula europea Pendent [32]
[33]
Millor guió europeu Pendent

Referències

[modifica]
  1. ↑ «The fantastic fable 'Jupiter's Moon' wins Sitges 2017 - Sitges Film Festival - Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya». sitgesfilmfestival.com. [Consulta: 7 desembre 2021].
  2. ↑ «MONSTER FEST Announces 2017 Award Winners!» (en anglès americà). Monster Fest, 27-11-2017. [Consulta: 7 desembre 2021].
  3. ↑ «Bucheon International Fantastic Film Festival». BIFAN. [Consulta: 7 desembre 2021].
  4. ↑ «2018 Awards - Calgary Underground Film Festival». www.calgaryundergroundfilm.org. [Consulta: 7 desembre 2021].
  5. ↑ «Revenge - Cleveland International Film Festival :: March 30 - April 10, 2022» (en anglès). www.clevelandfilm.org. Arxivat de l'original el 2021-12-08. [Consulta: 7 desembre 2021].
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 «Coralie Fargeat» (en anglès britànic). Academy Films. [Consulta: 8 desembre 2021].
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 «Rencontre avec Coralie Fargeat, la réalisatrice du très énervé Revenge» (en francès). EcranLarge.com, 11-02-2018. [Consulta: 8 desembre 2021].
  8. ↑ Multier, Marine. «Festival de Cannes 2024 : 8 films réalisés par des diplômé.e.s et plus de 160 aux génériques de 62 films dont 16 produits par des diplômé.e.s» (en francès). La Fémis, 29-04-2024. [Consulta: 26 setembre 2024].
  9. ↑ Carré d'art : Byron, Barbey d'Aurevilly, Dalí, Hallier, Jean-Pierre Thiollet, Anagramme Editions, 2008, p. 143. ISBN 978-2-35035-189-6
  10. ↑ 10,0 10,1 «Reality + | 2016 Tribeca Festival». Tribeca. [Consulta: 7 desembre 2021].
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 Fargeat, Coralie. «Matilda Lutz & Coralie Fargeat on women fighting back in Revenge - Exclusive Interview». YouTube, 09-05-2018. [Consulta: 22 abril 2023].
  12. ↑ Erbland, Kate. «'Revenge': Inside the TIFF Midnight Madness Premiere So Intense That Paramedics Were Called» (en anglès). IndieWire, 13-09-2017. [Consulta: 7 desembre 2021].
  13. ↑ «REVENGE» (en francès). monsite. [Consulta: 7 desembre 2021].
  14. ↑ «Coralie Fargeat Directing "The Substance" for Universal, Demi Moore & Margaret Qualley to Star» (en anglès americà). womenandhollywood.com. [Consulta: 18 març 2022].
  15. ↑ Fleming, Mike Jr. «Demi Moore & Margaret Qualley To Star In Universal/Working Title's 'The Substance'; 'Revenge' Helmer Coralie Fargeat Directs Her Script» (en anglès americà). Deadline, 31-01-2022. [Consulta: 4 febrer 2022].
  16. ↑ Fleming, Mike Jr. «Ray Liotta Joins Demi Moore & Margaret Qualley In Coralie Fargeat's The Substance'» (en anglès americà). Deadline, 15-02-2022. [Consulta: 18 març 2022].
  17. ↑ Tartaglione, Nancy. «Demi Moore's 'The Substance' World Premiere Gets a 13-Minute Ovation at Cannes» (en anglès americà). Deadline, 19-05-2024. [Consulta: 20 maig 2024].
  18. ↑ Debruge, Peter (25 May 2024). «Cannes Awards: Female-Centered Stories Win Big in Cannes, as Sean Baker's 'Anora' Earns Palme d'Or». Variety. 
  19. ↑ «Les signataires | Collectif 5050». collectif5050.com. [Consulta: 7 desembre 2021].
  20. ↑ Fargeat, Coralie. «Coralie Fargeat and Matilda Anna Ingrid Lutz Talk about 'Revenge'». YouTube. Build Series LDN, 04-05-2018. [Consulta: 22 abril 2023].
  21. ↑ «Director Coralie Fargeat Talks Obsession, Inspirations, and 'Revenge'» (en anglès americà). Film School Rejects, 18-09-2018. [Consulta: 8 desembre 2021].
  22. ↑ Cills, Hazel. «Revenge Director Coralie Fargeat on Playing With Film Clichés and the Artistic Power of Blood». Jezebel. G/O Media, 18-05-2018. [Consulta: 22 abril 2023].
  23. ↑ «European Sogni Award – 2015» (en italià), 11-04-2016. Arxivat de l'original el 2022-05-26. [Consulta: 7 desembre 2021].
  24. ↑ «The fantastic fable 'Jupiter's Moon' wins Sitges 2017 - Sitges Film Festival - Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya». sitgesfilmfestival.com. [Consulta: 7 desembre 2021].
  25. ↑ «MONSTER FEST Announces 2017 Award Winners!» (en anglès americà). Monster Fest, 27-11-2017. [Consulta: 7 desembre 2021].
  26. ↑ «Bucheon International Fantastic Film Festival». BIFAN. [Consulta: 7 desembre 2021].
  27. ↑ «2018 Awards - Calgary Underground Film Festival». www.calgaryundergroundfilm.org. [Consulta: 7 desembre 2021].
  28. ↑ «Revenge - Cleveland International Film Festival :: March 30 - April 10, 2022» (en anglès). www.clevelandfilm.org. Arxivat de l'original el 2021-12-08. [Consulta: 7 desembre 2021].
  29. ↑ «Fangoria Resurrects the Chainsaw Awards Celebrating the Horror Movies Oscar Missed» (en anglès americà). MovieWeb, 22-01-2019. [Consulta: 7 desembre 2021].
  30. ↑ «The 77th Festival de Cannes winners' list» (en anglès americà). Festival de Cannes, 25-05-2024. [Consulta: 26 maig 2024].
  31. ↑ «TIFF announces its 2024 award winners» (en anglès). TIFF, 15-09-2024. [Consulta: 11 novembre 2024].
  32. ↑ Szalai, Georg. «European Film Awards: ‘The Substance,’ ‘Emilia Pérez,’ ‘The Room Next Door,’ Daniel Craig, Ralph Fiennes, Tilda Swinton Among Nominees» (en anglès americà). The Hollywood Reporter, 05-11-2024. [Consulta: 11 novembre 2024].
  33. ↑ «Nominations 2024» (en anglès). European Film Academy. [Consulta: 11 novembre 2024].

Bibliografia addicional

[modifica]


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Coralie_Fargeat&oldid=34459597»