Vés al contingut

Michel Franco

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMichel Franco
Imatge
Biografia
Naixementagost 1979 Modifica el valor a Wikidata (45 anys)
Ciutat de Mèxic Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióguionista, director de cinema Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm1633015 Allocine: 261439 Allmovie: p558401 TMDB.org: 1082434
X: michelcine Modifica el valor a Wikidata


Michel Franco, nascut a la Ciutat de Mèxic el 1979, és un guionista, productor i director de cinema mexicà.

Com a director, destaquen en la seva filmografia Después de Lucía guanyadora a Millor Pel·lícula en la secció Un Certain Regard (Una Certa Mirada) del Festival de Cannes i Premi Horitzó al Festival de Sant Sebastià, 2012); Chronic (nominada a la Palma d'Or i guanyadora de Millor Guió al Festival de Cannes, 2015) i Las hijas de Abril, (Guanyadora del Premi Especial del Jurat en la secció Un Certain Regard del Festival de Canes).

Com a productor destaquen 600 millas (dirigida per Gabriel Ripstein i guanyadora a Millor Òpera Prima al Festival de Berlín, 2015) i Desde allá (dirigida per Lorenzo Vigas i guanyadora del Lleó d'Or en el Festival de Venècia, 2015).

Carrera

[modifica]

Michel Franco va iniciar la seva carrera realitzant curtmetratges després dels seus estudis sobre els mitjans. En 2001 va estrenar Cuando seas GRANDE, com a part d'una campanya de lluita contra la corrupció; va arribar a projectar-se en 500 sales de cinema de Mèxic. En 2003 va presentar el seu curtmetratge Entre dos, que va guanyar el Gran Premi del Festival d'Osca i va rebre el premi al Millor curtmetratge en el Festival de Dresden. Durant aquest mateix període, va realitzar comercials i vídeos, amb el seu productora Pop Films.

En 2009, Daniel y Ana, el seu primer llargmetratge, va ser seleccionat per a la Quinzena dels Realitzadors de Canes; posteriorment, va participar en diversos festivals internacionals, i es va distribuir a Mèxic, Espanya, França i els Estats Units.

El segon llargmetratge de Michel com a director, Después de Lucía, va guanyar el premi de la secció Un Certain Regard (Una Certa Mirada) en el Festival de Canes, mentre que el seu tercer llargmetratge, Chronic, va guanyar en aquest mateix certamen el premi al Millor Guió en 2015. En 2017, va tornar al Festival de Canes a presentar el seu llargmetratge Las hijas de Abril, amb la qual va guanyar el Premi Especial del Jurat en la secció Un Certain Regard.

En 2014, co-va dirigir amb Victoria Franco la pel·lícula A los ojos, en la qual segueixen la història de Mónica, una treballadora social que tracta assumptes amb nens en situació de carrer, alhora que el seu fill pateix una malaltia a les còrnies. Entre altres coses, s'aborden temes com la vida de les persones del carrer a la Ciutat de Mèxic.

Va ser el productor de la pel·lícula 600 millas (dirigida per Gabriel Ripstein), guanyadora a Millor Òpera Prima en el Festival de Berlín en 2015. Aquest mateix any, també va produir la pel·lícula Desde allá (dirigida por Lorenzo Vigas), dirigida per Lorenzo Vigas), guanyadora del Lleó d'Or en el Festival de Venècia.

En 2019, la seva companyia productora Lucía Films canvia de socis. Michel s'associa amb Lorenzo Vigas i la companyia productora es transforma en Teorema, sent Mano de Obra, òpera prima del director David Zonana, la primera producció després del canvi de nom. La pel·lícula va tenir estrena mundial en el Festival de toronto i estrena europea en Selecció Oficial del Festival de Sant Sebastià.

Filmografia

[modifica]
Any Pel·lícula Funció com Notes
Director Guionista Productor Editor Actor
1998 Huérfanos No No No No No No Curtmetratge
1999 Ruido y olvido No No No No No No Curtmetratge
2000 Azul y sombras No No No No No No Curtmetratge
2001 El soldado No No No No No No Curtmetratge
Cuando sea grande No No No No No No Curtmetratge
2002 Así nos gusta vivir No No No No No No Curtmetratge
2003 Entre dos No No  
2008 El sueño de Isi No No No No No No No No Curtmetratge
Casi divas No No No No No No No No  
2009 Daniel y Ana No No No No  
2012 Después de Lucía No No  
2013 A los ojos No No Post-Producció
2014 Princesa No No No No No No No No Curtmetratge
Borde No No No No No No No No Curtmetratge
Reconciliados No No No No No No No No Curtmetratge
2015 Chronic No No No No  
Desde allá No No No No No No No No  
600 millas No No No No No No No No  
2017 Las hijas de Abril[1] No No No No  
2020 Nuevo orden No No  
Ana No No No No No No No No Minisèrie de TV
2021 Sundown No No  
La caja No No No No No No No No  
2022 120 horas en Venecia No No No No No No No No Documental
2023 Heroico No No No No No No No No  
At Midnight No No No No No No No No  
Pet Shop Days No No No No No No No No  
La sombra del Catire No No No No No No No No  
Memory No No  

Premis i distincions

[modifica]
Premi Any Categoria Treball Resultat Ref(s)
Festival Internacional de Cinema de Chicago 2009 Hugo d'Or "Nous Directors" Daniel y Ana Nominat [2]
2012 Hugo d'Or "Millor pel·lícula internacional" Después de Lucía Nominat [3]
Hugo de Plata "Premi Especial del Jurat" Guanyador
Festival de Cine de Cannes 2012 Un Certain Regard Guanyador [4]
Festival de Cimae de l'Havana Millor director Guanyador [5]
Festival de Cinema de Londres Millor pel·lícula Nominat [6]
Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià Premi Horitzont – Menció Especial Guanyador [7]
Festival de Cinema d'Estocolm Cavall de Bronze "Millor pel·lícula" Nominat [8]
Festival de Cinema de Salònica Premi Horitzonts Nominat [9]
Premis Ariel 2013 Millor guió original Nominat [10]
Premis Goya 2013 Millor pel·lícula iberoamericana Nominat [11]

Referències

[modifica]
  1. Tovar, L. (2017, juliol 30). Un cine incómodo... Columna "Cinexcusas", p. 15, sección "Arte y Pensamiento", suplemento La Jornada de enmedio, periódico mexicano La Jornada, 30 de juliol del 2017 (Consultat el 31 de juliol del 2017).
  2. «FICC 2009». [Consulta: 11 setembre 2015].
  3. «FICC 2012». [Consulta: 11 setembre 2015].
  4. Error: hi ha arxiuurl o arxiudata, però calen tots dos paràmetres.«Awards 2012: All the awards». festival-cannes.com. Cannes Film Festival. Arxivat de l'original el 7 febrer 2017.
  5. «FCH 2012». [Consulta: 11 setembre 2015].
  6. «FCL 2012». [Consulta: 11 setembre 2015].
  7. «FICSS 2012». [Consulta: 11 setembre 2015].
  8. «FCE 2012». [Consulta: 11 setembre 2015].
  9. «FCS 2012». [Consulta: 11 setembre 2015].
  10. «Ariel 2013». [Consulta: 11 setembre 2015].
  11. «Goya 2013». [Consulta: 11 setembre 2015].

Enllaços externs

[modifica]
  • Michel Franco a Internet Movie Database (anglès)
  • Entrevista de Daniel Fermín a The Objective