Vés al contingut

Amarantàcies

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuAmarantàcies
Amaranthaceae Modifica el valor a Wikidata

Achyranthes splendens var. rotundata
Planta
Tipus de fruitcàpsula i baia Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
RegnePlantae
OrdreCaryophyllales
FamíliaAmaranthaceae Modifica el valor a Wikidata
Juss., 1789
Tipus taxonòmicAmaranthus
Nomenclatura
EstatusNomen conservandum Modifica el valor a Wikidata
Sinònims
Chenopodiaceae Modifica el valor a Wikidata
Subfamilies

Les amarantàcies (Amaranthaceae)[1] són una família botànica de l'ordre dels cariofil·lals.[2] Conté més de 180 gèneres[3] i més de 2.500 espècies que inclouen als representants de l'antiga família de les quenopodiàcies.[4]

Distribució

[modifica]

Té una distribució cosmopolita, però principalment es troben a les regions tropicals o subtropicals.

Descripció

[modifica]

La majoria d'espècies d'aquesta família són herbàcies o subarbustives; poques són arbres o lianes.

Les fulles són simples oposades o alternades amb estípules o sense.

Les flors són medudes, normalment agrupades en cima, raïm o panícula. Són generalment hermafrodites i actinomòrfiques. Tenen d'un a cinc estams i ovari hipogini, amb 3 a 5 tèpals units.

El fruit pot ser un utricle, una núcula o càpsula, rarament una baia.

Entre les amarantàcies hi ha espècies conreades força importants, com la la bleda, l'espinac, la remolatxa, la quinoa o els cordons de gitana,[4] d'altres són considerades com a mala herba amb el nom col·lectiu de blets.

Podem diferenciar-ne quatre tipus força diferents : Chenopodium, Einadia(=Rhagodia), o Atriplex serien part del que hom vulgarment anomena "blets", males herbes dels camps amb fulles amples, de vegades un xic suculentes, on també podríem posar les bledes i els espinacs (Subfamílies Chenopodioideae i Betoideae).

En canvi, a la Salicornia i altres gèneres propers com Halocnemum, Arthrocnemum o Microcnemum, en llenguatge comú els anomenaríem salicorns, espècies suculentes típiques d'indrets salats (halòfits) amb tiges inflades que acumulen aigua (subfamília salicornidae).

Suaeda, Salsola i altres gèneres afins, a mig camí entre els blets i les salicòrnies i amb adaptacions per a la sequera, són espècies estèpiques, sovint arbustives però també hi ha espècies anuals, pròpies d'ambients semidesèrtics, amb aspecte sec i fulles poc o molt reduïdes, que també poden suportar una certa salinitat.[5] (Es distribuirien en 5 subfamílies diferents: Salsoloideae, Suaedoideae, Camphorosmoideae i Polycnemoideae i Corispermoideae)

Finalment, hi ha les espècies d'Amaranthus i altres gèneres propers majoritàriament d'origen tropical (encara que algunes espècies s'han naturalitzat en ambients ruderals i més o menys nitròfils de la resta del món). Aquestes espècies formaven part de la família de les amarantàcies tradicionals (sensu stricto) i es diferencien per que els tèpals tenen consistència membranosa i són més o menys translúcids, a l'igual que algunes bràctees que poden aparèixer a la base de les flors. A més, en la majoria dels casos, els estams d'aquest subgrup no són lliures i es troben soldats per la base fent una mena de coroneta. Dins d'aquest grup s'ha descrit dues subfamílies: Gomphrenoideae i Amaranthoideae.

A continuació trobareu imatges d'una espècie present als Paisos Catalans de cada subfamilia:

Taxonomia

[modifica]
Cladograma de les Amaranthaceae

La família de les amarantàcies va ser descrita per primer cop l'any 1789 a la publicació Genera Plantarum pel botànic francès Antoine-Laurent de Jussieu.[3]

La majoria dels gèneres que contenia la família tradicional (amarantàcies sensu stricto) viuen en àrees tropicals d’Àfrica i Amèrica. De fet, segons la bibliografia existent, als Països Catalans només es descrivien 3 gèneres, dels quals només el que dóna nom a la família (Amaranthus) conté dos o tres espècies autòctones de la península Ibèrica. La resta de la dotzena de tàxons trobats a casa nostra són al·lòctons i viuen naturalitzats, la majoria com a males herbes dels camps. Achyranthes i Alternanthera són gèneres tropicals dels quals algunes espècies han estat introduïdes i s’han naturalitzat als Països Catalans com a plantes ruderals, en ambients més o menys nitròfils:

A resultes dels treballs fets pel Grup per a la filogènia de les angiospermes es va proposar afegir-hi a tots els representants de les quenopodiàcies, una antiga familia que [7] fou descrita pel botànic francès Étienne Pierre Ventenat l'any 1799.[8] Els treballs basats en característiques genètiques i moleculars van posar en evidència el seu caràcter parafilètic i per això avui es troba integrada dins la família Amaranthaceae.[9] De tots els gèneres que venen de les quenopodiàcies, a l'àmbit dels Països Catalans s'han descrit els següents, amb sinònims diversos segons la bibliografia consultada:[10][11] Chenopodium, Einadia, Atriplex, Halimione, Beta (planta), Patellifolia, Spinacia, Camphorosma, Bassia, Kochia, Salsola, Caroxylon, Haloxylon, Suaeda, Halogeton, Hammada, Halocnemum, Anabasis, Arthrocnemum, Sarcocornia, Salicornia, Halopeplis, Microcnemum, Polycnemum.   

Gèneres

[modifica]

Dins d'aquesta família es reconeixen 184 gèneres:[3]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «amarantàcies». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  2. ↑ Chase, Mark W.; Christenhusz, M. J. M.; Fay, Michael F.; Byng, J. W.; Judd, W. S.; Soltis, Douglas E.; Mabberley, D. J.; Sennikov, A. N.; Soltis, Pamela S.; Stevens, Peter F. «An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG IV». Botanical Journal of the Linnean Society, vol. 181, n. 1, 5-2016, pàg. 18. DOI: 10.1111/boj.12385 [Consulta: 8 juliol 2022].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 «Amaranthaceae» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 8 juliol 2022].
  4. ↑ 4,0 4,1 «Amaranthaceae» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc.. [Consulta: 8 juliol 2022].
  5. ↑ Masalles, Ramon M. et al. Història natural dels Països Catalans. Barcelona: Grup Enciclopedia Catalana S.l., 1988, p. Tomo 6. p.142-145. ISBN 9788477390152. 
  6. ↑ Castroviejo Bolibar, Santiago. «Amaranthaceae» (en castellà). Flora Ibérica. [Consulta: 2 abril 2025].
  7. ↑ «quenopodiàcies». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  8. ↑ «Chenopodiaceae» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 8 juliol 2022].
  9. ↑ The Angiosperm Phylogeny Group «“An Ordinal Classification for the Families of Flowering Plants.”» (en anglès). Annals of the Missouri Botanical Garden, 85, 4, 1998, pàg. 531–53.
  10. ↑ Oriol de Bolòs i Josep Vigo. Flora dels Països Catalans. Barcelona: Ed. Barcino, 1995, p. Vol.II, pàg.762-801. ISBN 84-7226-620-6 (Vol. II). 
  11. ↑ Castroviejo Bolibar, Santiago. «CHENOPODIACEAE» (en castellà). Flora Ibérica. [Consulta: 2 abril 2025].

Bibliografia

[modifica]
  • Kai Müller and Thomas Borsch - Phylogenetics of Amaranthaceae based on matK/trnK sequence data - Evidence from parsimony, likelihood and Bayesian analyses. Annals of the Missouri Botanical Garden 92 (1): 66–102. (anglès)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Amarantàcies
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Amarantàcies&oldid=35095128»