Acteó
Ακταίωνας  | |
|---|---|
 | |
| Tipus | personatge mitològic grec |
| Context | |
| Mitologia | mitologia grega |
| Dades | |
| Gènere | masculí |
| Ocupació | caçador |
| Causa de la mort | atac de gos |
| Assassinat/da per | gossos d'Actèon |
| Família | |
| Mare | Autònoe |
| Pare | Aristeu |
| Germans | Nisa i Macris |
| Altres | |
| Mestre | Quiró |
| Propietari de | gossos d'Actèon |
Quadre de Ticià a la National Gallery of Scotland
Segons la mitologia grega, Acteó[a][1] o Actèon[b] (en grec Άκταίων ωνος/ονος,[2][c]Aktaíōn, i Ἀκτέων ωνος Aktéōn; en llatí Actæōn -ŏnĭs[d]) és un caçador, fill d'Aristeu i Autònoe a Beòcia, que va patir la ira d'Àrtemis per una ofensa.
El centaure Quiró el va formar en l'art de la caça i va morir destrossat pels seus propis gossos, dels que en tenia cinquanta, i tant Ovidi[3] com Gai Juli Higí[4] en donen els noms. La causa d'aquest fet s'explica de dues maneres diferents. En una versió del mite, Àrtemis estava banyant-se nua als boscos propers a la ciutat beòcia d'Orcomen quan Acteó es va topar amb ella i es va quedar mirant-la, fascinat per la seva bellesa. Quan Àrtemis el veié el va transformar en un cérvol i va manar que els seus gossos de caça que el matessin. Els gossos el van matar i devorar. Més tard, Quiró els trobà vagant pel bosc i construí una estàtua en honor del seu amo.
Altres versions del mite estableixen que l'ofensa va venir de vantar-se de ser millor caçador que Àrtemis, tal com expressa Eurípides a Les Bacants:
|
|
Apol·lodor el Gramàtic, per la seva banda afirma que Acteó era rival de Zeus per als favors de Sèmele i el déu el va matar perquè havia demanat la seva mà. Diodor de Sicília considera que Acteó volia casar-se amb Àrtemis. Pausànias diu que va veure prop d'Orcomen la roca on Acteó s'havia aturat a descansar i des d'on havia vist la deessa nua mentre es banyava, però creu que els gossos van matar Acteó per un atac de bogeria. Una tradició de la ciutat d'Orcomen, que recull Pausànias, deia que l'esperit d'Acteó rondava vora la roca i que un oracle va manar als habitants de la ciutat que recollissin les seves restes i les enterressin, i que fixessin una imatge de ferro de l'heroi damunt de la roca que encara existia en temps de Pausànias. Els habitants d'Orcomen oferien cada any sacrificis en aquell lloc.[5]
Acteó va ser també un fill de Melissos, net d'Àbron, que es va escapar d'Argos cap a Corint per por de la tirania de Fidó. Àrquias de Corint se'n va enamorar i se'l va voler emportar, però a la lluita entre Àrquias i Melissos el que va morir fou Acteó. Melissos va presentar una queixa a la celebració dels Jocs Ístmics pregant als déus que el vengessin, i es va tirar des d'una roca. Posteriorment, Corint va patir una pesta i una sequera i l'oracle va dir que havien de propiciar Posidó i venjar Acteó. Àrquias va fugir a Sicília on va fundar Siracusa, segons diuen Plutarc, Pausànias, Tucídides i Estrabó.[6]
Notes
[modifica]- ↑ Aquesta forma ha estat utilitzada en algunes traduccions. Tant la forma Acteó com la forma Actèon han estat emprades en traduccions i obres de referència com ara el Diccionari Grec-Català o La transcripció dels noms propis grecs i llatins admeten ambdues formes.
- ↑ La forma secundària Actèon, encara que tècnicament possible si hom parteix de la forma llatina o de la forma grega secundària, i que és usada en diverses traduccions, se sol fer servir més aviat per a fer referència a una muntanya d’Escítia, anomenada Ἀκταῖον en grec, com reflecteix el Diccionari Grec-Català. La forma oxítona (Acteó) és el resultat de l'adaptació a través de les formes gregues majoritàries, a banda d'afavorir la distinció amb la muntanya esmentada, atès que la forma Ἀκταῖον sols pot donar lloc a la forma paroxítona (Actèon).
- ↑ Genitiu: Ἀκταίονος. Cf. el vers d'Eurípides: “Ἀκταίονός τε μητέρ’, Αὐτονόην λέγω” (Eurípides: Les Bacants Arxivat 2015-02-18 a Wayback Machine. - Βάκχαι, vers 230).
- ↑ Segons això, cal considerar errònia la forma aguda Acteon que empra Jordi Parramon a la seva traducció de Les Metamorfosis d'Ovidi (Barcelona: Quaderns Crema, 1996). Si de cas, la forma hauria d'ésser plana *Actèon, tant si la catalanització es fa a partir del cas recte com si es fa a partir dels casos oblics. Per a la quantitat vocàlica dels casos oblics, cf. el vers d'Ovidi: et vĕlut absentem certātim Actæŏnă clāmant (Ovidi: Metamorfosis, llibre III, faula II, vers 244).
- ↑ Traducció de Carles Riba, Les Bacants, 337-40.
Referències
[modifica]- ↑ Alberich, Joan; Cuartero, Francesc J. Diccionari Grec-Català. D’Homer al segle II dC. Enciclopèdia Catalana, p. 189. ISBN 978-84-412-2422-3. «Ἀκταίων ωνος ὁ Acteó [nom d’h.] [...].»
- ↑ «Ἀκταίων - Ancient Greek (LSJ)». [Consulta: 3 abril 2024].
- ↑ Ovidi. Les Metamorfosis, 155-269
- ↑ Higí. Faules, 181
- ↑ Smith, William (ed.). «Actaeon». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 16 març 2021].
- ↑ Smith, William (ed.). «2. Actaeon». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 16 març 2021].
