250 aC
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 250 aC (ccl aC) |
| Islàmic | 898 aH – 897 aH |
| Xinès | 2447 – 2448 |
| Hebreu | 3511 – 3512 |
| Calendaris hindús | -194 – -193 (Vikram Samvat) 2852 – 2853 (Kali Yuga) |
| Persa | 871 BP – 870 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | 1 |
| Ab urbe condita | 504 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle iv aC - segle iii aC - segle ii aC | |
| Dècades | |
| 280 aC 270 aC 260 aC - 250 aC - 240 aC 230 aC 220 aC | |
| Anys | |
| 253 aC 252 aC 251 aC - 250 aC - 249 aC 248 aC 247 aC | |
.png)
El 250 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà, era conegut com a any del consolat de Serrà i Llong (o també any 504 ab urbe condita). L'ús del nom «250 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
Esdeveniments
[modifica]- Els romans construeixen l'anomenada Strata Ceretana a la Baixa Cerdanya, que comunica Ruscino amb Ilerda.[2][3]
Àsia
[modifica]- Fundació de la dinastia Arsàcida, els reis de Pàrtia que regnen a l'imperi part, que substitueix el regne dels selèucides. Fundada per Arsaces I de Pàrtia un membre destacat dels parts, la dinastia va conservar el tron fins a l'any 224.[4]
- Creació del regne grec de Bactriana pel sàtrapa Diòdot I, un estat que comprenia Bactriana i Sogdiana al nord de l'actual Afganistan i part de l'Àsia central. Va existir fins al 125 aC.[5][6]
- Aquest any són elegits cònsols Gai Atili Règul Serrà i Luci Manli Vulsó Llong.[7]
- En el curs de la Primera Guerra Púnica, després de la victòria de Luci Cecili Metel a Panorm el Senat decideix enviar als cònsols a Sicília amb un exèrcit de quatre legions i 200 naus. Règul i el seu col·lega assetgen Lilibèon, la principal plaça cartaginesa, però no la poden conquerir i les naus queden desfetes per una tempesta. Després de perdre molts homes es limiten a bloquejar la ciutat.[8]
- Hanníbal amic de l'almirall Adhèrbal, és designat per dirigir la flota destinada a aixecar el setge de Lilibèon, ciutat blocada pels romans per terra i mar. Surt de Cartago amb cinquanta naus i arriba a les illes Eguses. A tota vela, aconsegueix arribar a Lilibèon abans que els romans puguin reunir les seves naus per oposar-s'hi. Desembarca deu mil homes i abundants provisions.[9]
- D'acord amb la tradició, després de la desfeta púnica a la batalla de Panorm (Palerm), els cartaginesos alliberen Marc Atili Règul de la presó i l'envien a Roma en llibertat sota paraula per negociar un tractat de pau o un intercanvi de presoners (251 aC). En arribar a Roma recomana al Senat que refusi les propostes cartagineses i continuï la lluita. Per la paraula donada torna a Cartago, on és executat, fent-lo rodar costa avall dins d'un bocoi ple de punxes.[10]
Necrològiques
[modifica]- Marc Atili Règul, general i cònsol romà (executat)
- Erasístrat, anatomista i metge reial grec en el regnat de Seleuc de Síria, que havia fundat una escola d'anatomia a Alexandria (data aproximada).[11]
Referències
[modifica]- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ «Camí cap al mas Pons. Bellver de Cerdanya (Cerdanya)». Endrets. [Consulta: 7 abril 2024].
- ↑ «Pont de Sant Miquel». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 7 abril 2024].
- ↑ Curtis, V. S. (et al.). The Parthian and early Sasanian empires: adaptation and expansion. Oxford: Oxbow Books, 2016, p. 3-4. ISBN 9781785702075.
- ↑ Justí. Justini Historiarum Philippicarum XLI, 4
- ↑ Estrabó. Geografia, XI, 11
- ↑ Joan Zonaràs. Compendi d'història, VIII, 15
- ↑ Polibi. Història, I, 39, 41-48
- ↑ «Hannibal 6». A: Realencyclopädie der classischen Altertumswissenschaft.
- ↑ Horaci, Odes, III, 5
- ↑ «Erasístrat». GEC. [Consulta: 7 abril 2024].