1856
| Tipus | any civil, any de traspàs i any de traspàs que comença en dimarts  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1856 (mdccclvi) |
| Islàmic | 1273 – 1274 |
| Xinès | 4552 – 4553 |
| Hebreu | 5616 – 5617 |
| Calendaris hindús | 1911 – 1912 (Vikram Samvat) 1778 – 1779 (Shaka Samvat) 4957 – 4958 (Kali Yuga) |
| Persa | 1234 – 1235 |
| Armeni | 1305 |
| Rúnic | 2106 |
| Ab urbe condita | 2609 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Obres | |
| Segles | |
| segle xviii - segle xix - segle xx | |
| Dècades | |
| 1820 1830 1840 - 1850 - 1860 1870 1880 | |
| Anys | |
| 1853 1854 1855 - 1856 - 1857 1858 1859 | |
Esdeveniments
- Països Catalans
- 24 de gener, Figueres: Queden aprovats els estatuts de fundació de l'entitat Casino Menestral Figuerenc.[1]
- 5 de desembre, Sabadell: Es funda el Cercle Sabadellès aleshores anomenat Círculo Sabadelles, entitat cultural i recreativa de la burgesia sabadellenca.
- Resta del món
- 30 de març: Tractat de París entre els aliats (Gran Bretanya, França, l'Imperi otomà i el Regne de Sardenya), i l'Imperi Rus vençut a la Guerra de Crimea.
- 1 d'octubreː Es publica el primer fascicle de Madame Bovary, de Gustave Flaubert, a La Revue de Paris.[2]
- Obertura del canal Damse Vaart entre Bruges i Sluis.
- Fundació de la revista tècnica The Engineer, que encara es publica.
- Posada en marxa del ferrocarril Madras-Arcot, una de les primeres línies fèrries de l'Índia.
Naixements
- Països Catalans
- 8 de gener - València, Província de València: Ángel García Cardona, metge (m. 1923).
- 29 de febrer - Sabadell (Vallès Occidental): Joan Vila i Cinca, pintor català.
- 12 de maig, Vilafranca del Penedèsː Antonia Gili i Güell, poetessa catalana (m. 1909).[3]
- 24 de juliol - Valladolid, Espanya: Antoni Rubió i Lluch fou un historiador i intel·lectual català.[4]
- 29 de setembre - Barcelona: Àurea Rosa Clavé i Bosch, directora, professora i compositora catalana (m. 1940).[5]
- 21 de desembre - Barcelona (Barcelonès). Filomena Fournols i Bayard.[6]
- Resta del món
- 17 de gener: Jens Bratlie, primer ministre de Noruega (m. 1939).[7]
- 25 de febrer: San Benedetto Po, Màntua, Llombardia: Enrico Ferri, penalista, criminalista i polític italià.[8]
- 20 de març - Filadelfia, Pennsilvània (EUA): Frederick Winslow Taylor, enginyer estatunidenc (m. 1903)
- 30 de març - Altdorf bei Nürnberg: Dora Hitz, pintora de la Secessió de Berlín (m.1924).[9]
- 24 d'abril -, Cauchy-a-la-Tour, França: Philippe Pétain, militar i polític francès (m. 1951).[10]
- 27 d'abril - Pequín (Xina): Emperador Tongzhi, vuitè emperador de la dinastia Qing (m. 1875)[11]
- 2 de maig - Hietzing, Vienaː Helene von Druskowitz, filòsofa austríaca (m. 1918).[12]
- 6 de maig: Sigmund Freud, neuròleg i psicoanalista (m. 1939).[13]
- 8 de maig: Pedro Lascuráin Paredes, president de Mèxic (m. 1952).
- 15 de maig, Chittenango, Estat de Nova York, EUA: Lyman Frank Baum, escriptor estatunidenc. Escriptor del llibre El meravellós màgic d'Oz (m. 1919).[14]
- 10 juliol - Smiljan, (Imperi Austríac, actual Croàcia): Nikola Tesla, enginyer elèctric serbo-estatunidenc (m. 1943).[15]
- 22 de juny - Norfolk, Anglaterra: Henry Rider Haggard, escriptor britànic (m. 1925).[16]
- 21 de juliol - Waterlooː Louise Bethune, primera americana arquitecta professional (m. 1913).[17]
- 26 de juliol: George Bernard Shaw, escriptor i dramaturg irlandès, Premi Nobel de Literatura (m. 1950).
- 26 de juliol, Gant, Bèlgica: Edward Anseele, polític, cofundador del Partit Obrer Belga.
- 3 d'agost, Melbourne (Austràlia): Alfred Deakin, polític australià, primer ministre d'Austràlia en tres ocasions (m. 1919).[10]
- 3 de setembre - Boston, Massachusetts (EUA): Louis Sullivan, arquitecte estatunidenc, ha estat anomenat el "pare de l'arquitectura Moderna (m. 1924).[18]
- 4 d'octubre: Yu Gil-jun, polític i filòsof de coreà.
- 14 d'octubre, Boulogne-sur-Mer, Vernon Lee, escriptora britànica d'assaig, narrativa de fantasmes, viatges i poesia (m. 1935).[19]
- 15 d'octubre, Tula, França: Robert Nivelle, militar francès (m. 1924).[20]
- 6 de desembre, Múnicː Louise Catherine Breslau, pintora suïssa nascuda a Alemanya (m. 1927).[21]
- 18 de desembre: Joseph John Thomson, físic britànic, Premi Nobel de Física (m. 1940).
- 22 de desembre: Frank Billings Kellogg, polític nord-americà, Premi Nobel de la Pau (m. 1937).
- 28 de desembre: Thomas Woodrow Wilson, president dels Estats Units (m. 1924).
- Friedrich Warnecke, músic alemany
Necrològiques
- Països Catalans
- Resta del món
- 17 de febrer - París (França): Heinrich Heine, poeta alemany (n. 1797).[22]
- 3 de maig -París (França): Adolphe Charles Adam, compositor, pianista i crític de música francès (n. 1803).[23]
- 25 de juny: Max Stirner, filòsof alemany adscrit a l'anarquisme (n. 1806).[24]
- 9 de juliol: Amedeo Avogadro, científic italià.[25]
- 29 de juliol: Robert Schumann, compositor alemany adscrit al moviment romàntic.[26]
- 1 de setembre: William Yarrell, naturalista britànic.[27]
- 3 de setembre: Melbourne, Austràlia: Nicolas-Charles Bochsa, compositor i arpista francès (n. 1789).[23]
- 8 d'octubre: Théodore Chassériau, pintor dominicà d'origen francès.[28]
- Londres, Regne Unit: Lucia Elizabeth Vestris, cantant anglesa.
- 21 de juliol, Odense: Emil Aarestrup, poeta danès.
Referències
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1856
- ↑ Serna, Èrika «El Casino Menestral Figuerenc (1856-1996) vist des del seu arxiu». Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, Nº. 32, 1999, pàg. 361. ISSN: 1136-0267.
- ↑ «Gustave Flaubert comença a publicar "Madame Bovary" | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 agost 2021].
- ↑ «Gili i Güell, Antònia». Dades de Catalunya, 20-03-2020. [Consulta: 14 març 2021].
- ↑ Albert Balcells, "Antoni Rubió i Lluch, historiador i primer president de l'Institut d'Estudis Catalans.", sèrie Semblances biogràfiques, n°48, Barcelona, IEC, 2008, 52 pàgines, ISBN 978-84-7283-986-1
- ↑ Rodríguez de la Torre, Fernando. «Aurea Rosa Clavé | Real Academia de la Historia» (en castellà). Real Academia de la Historia. RAH. [Consulta: 6 agost 2021].
- ↑ «medi@Search » Arxiu Municipal de Barcelona » Detall de registre». [Consulta: 27 abril 2020].[Enllaç no actiu]
- ↑ Kjølås, Harald. Norske statsministrar (en noruec). Norske Samlaget, 1999, p.123. ISBN 8252154905.
- ↑ Hikal Carreon, Wael Sarwat. Introducción a la Criminología. Managua idioma=castellà: Editorial jurídica, 2010, p.42. ISBN 978-99924-22-01-4 [Consulta: 18 gener 2015]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2015-01-18. [Consulta: 18 gener 2015].
- ↑ «Dora Hitz». RKD Research. [Consulta: 17 octubre 2024].
- ↑ 10,0 10,1 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ Rowe, William T.. China's last empire : the great Qing. Cambridge, Mass.: Belknap Press of Harvard University Press, 2009. ISBN 978-0-674-03612-3.
- ↑ Gretter, Susanne. «Helene von Druskowitz» (en alemany). FemBio Frauen-Biographieforschung eV. [Consulta: 31 gener 2021].
- ↑ «Sigmund Freud | Biography, Theories, Works, & Facts» (en anglès). [Consulta: 10 maig 2020].
- ↑ «L. Frank Baum | American author» (en anglès). [Consulta: 15 maig 2020].
- ↑ «Nikola Tesla | Biography, Facts, & Inventions» (en anglès). [Consulta: 2 juliol 2020].
- ↑ «Sir H. Rider Haggard | British author» (en anglès). [Consulta: 22 juny 2020].
- ↑ «Louise Blanchard Bethune» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 13 maig 2021].
- ↑ «Louis Sullivan | American architect» (en anglès). [Consulta: 3 setembre 2020].
- ↑ «Vernon Lee | English essayist» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 7 setembre 2021].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Georges Robert Nivelle» (en francès). [Consulta: 27 octubre 2020].
- ↑ Gaze, Delia; Mihajlovic, Maja; Shrimpton, Leanda. Dictionary of Women Artists: Introductory surveys ; Artists, A-I (en anglès). Taylor & Francis, 1997, p. 315. ISBN 978-1-884964-21-3.
- ↑ Belchem, John; Price, Richard; Kirk, Timothy. Diccionario Akal de Historia del siglo XIX (en castellà). Madrid: Akal, 2007, p. 230. ISBN 978-84-460-1848-3.
- ↑ 23,0 23,1 Diccionario enciclopédico de la música. 1a. ed. en español. México, D.F.: Fondo de Cultura Económica, 2009. ISBN 978-607-16-0020-2.
- ↑ «Max Stirner | German philosopher» (en anglès). [Consulta: 29 juny 2020].
- ↑ «Amedeo Avogadro» (en anglès), 01-06-2016. [Consulta: 19 juliol 2020].
- ↑ «Robert Schumann». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 4 abril 2020].
- ↑ (francès) [Revue britannique, Volums 5-6 http://books.google.cat/books?id=eMsXAQAAIAAJ&pg=PA476&dq=1+de+setembre:+William+Yarrell&hl=ca&ei=oBouTfLVHsqbOs2Y2YwK&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CC0Q6AEwAQ#v=onepage&q&f=false], p. 476.
- ↑ (anglès) Russell T. Clement, Four French symbolists: a sourcebook on Pierre Puvis de Chavannes, p. 2.