El Pare de la neu és un personatge de la mitologia catalana, considerat com la causa de nevades des de la fi de novembre.[1]
A la Garrotxa se li diu "Andreu, Pare de la Neu".[2][3][4] El 30 de novembre a la festa de Sant Andreu[3] —en altres fonts pels volts del mes de febrer– organitza una gran festassa amb molts banquets, danses i xerinola a la qual són convidats una gran multitud d'éssers fantàstics d'una i altra banda dels Pirineus. Uns mesos abans, els seus servidors plomen grans quantitats d'oques, —segons Marcel Casellas i Navinés són gallines[5]— que són el principal component dels tiberis. Aquestes plomes cauen a terra i així és com queda tot nevat.[2]
