Vés al contingut

Butoni

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula personatgeButoni

Representació del Butoni Modifica el valor a Wikidata
Tipuscriatura llegendària
espantacriatures Modifica el valor a Wikidata
Context
Mitologiamitologia valenciana Modifica el valor a Wikidata
Dades
PseudònimBotoni, Bataroni, Butatoni, Batoni i Toni Modifica el valor a Wikidata
Gèneremasculí Modifica el valor a Wikidata

El Butoni (Horta de València), Botoni (Safor) o Bataroni (Ribera), el Toni (Comtat), Butatoni (Camp de Morvedre), Batoni (Terra Alta) és una mena de monstre, esperit, dimoni, dimoni menor, fantasma o fantasma terrorífic, personatge habitual en el bestiari de l'imaginari valencià, que es dedica a fer malifetes, i fa por als xiquets menuts.[1][2][3][4][5][6] En teoria, són uns éssers que apareixen quan els invoquen els grans, però de fet mai no acaben de fer-se visibles (sempre venen, però mai no arriben).[7]

A l'edat mitjana, a València, es deia per acovardir els xiquets entremaliats, amb l'advertiment que si no es portaven bé, o ploraven per la nit, o no dormien o no s'acabaven el dinar o el berenar, vindria el butoni i se'ls emportaria.[4][8][9][10][11]

L'any 2014 el guionista Ricardo Vilbor i el dibuixant Paco Zarco crearen un còmic anomenat Butoni, basat en aquest personatge de la mitologia valenciana.[12]

Un exemple històric de l'ús d'aquest mot com a element atemoridor és l'anomenada ronda del Butoni, nom popular del cos policial o patrulla de vigilància creada a València pel capità general Elío després de la Guerra del Francès per combatre els bandolers i coneguda pels brutals mètodes que emprava.[4][13]

Existia un joc infantil anomenat el butoni.[9]

Per similitud onomàstica i formal, es relaciona amb els mamutonis sards.

Representació

[modifica]

Es tracta d'un personatge molt lleig representat de vegades amb dues cares i mans i peus amb urpes[9] i que solia entrar pel badall[8] o pel pany de la porta.[11] Es deia que tenia una banya que s'il·luminava en la nit.

Etimologia

[modifica]

Possiblement de la unió de bu i el nom propi de Toni.[1]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «Butoni». Rodamots.cat. [Consulta: març 2016].
  2. ↑ «Dani Miquel: Me fastidia que preparen a los niños para el futuro y le quiten importancia a su infancia» (en castellà). Lavanguardia.com, 18-09-2015. [Consulta: març 2016].
  3. ↑ Jordà Mullet, Juli. Paraules en xarxa, 2014. ISBN 978-84617-0847-5. 
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Gisbert, Francesc. Màgia per a un poble Guia de creences i criatures màgiques populars. Picanya: Edicions del Bullent, Abril 2008. 
  5. ↑ «Butoni». Etimologies.blog.cat, 25-07-2006. [Consulta: març 2016].
  6. ↑ «Espanta la por!». Museu Valencià d'Etnologia. [Consulta: 5 novembre 2016].
  7. ↑ Labrado, Víctor. «Els butonis». A: Llegendes valencianes : criatures mítiques de la tradició oral. Alzira: Bromera, 2007, p. 67. ISBN 978-84-9824-156-3. 
  8. ↑ 8,0 8,1 «El butoni». Espantacriatures.cat. Arxivat de l'original el 2016-03-23. [Consulta: març 2016].
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 «El butoni i el bataroni». Rodamots.cat. [Consulta: març 2016].
  10. ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «butoni». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255. 
  11. ↑ 11,0 11,1 «Vuelven ´l'home del sac´, el ´butoni´ y el moro Musa» (en castellà). Levante-emv.com, 02-11-2013. [Consulta: març 2016].
  12. ↑ «Editan un cómic basado en el 'Butoni', "el hombre del saco" valenciano» (en castellà). 20minutos.es, 16-12-2014. [Consulta: març 2016].
  13. ↑ «Butoni». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Butoni&oldid=33794693»