Vés al contingut

Joan Crawford

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJoan Crawford

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Lucille Fay LeSueur Modifica el valor a Wikidata
23 març 1904 Modifica el valor a Wikidata
San Antonio (Texas) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 maig 1977 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Nova York Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortinfart de miocardi Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Ferncliff Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu, actriu de televisió, actriu de cinema, empresària Modifica el valor a Wikidata
Activitat1925 Modifica el valor a Wikidata - 1974 Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Família
CònjugeAlfred Steele (1955–1959)
Phillip Terry (1942–1946)
Franchot Tone (1935–1939)
Douglas Fairbanks, Jr. (1929–1933), divorci Modifica el valor a Wikidata
GermansHal LeSueur Modifica el valor a Wikidata
ParentsCindy Crawford, filla adoptiva
Cathy Crawford, filla adoptiva Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0001076 Allocine: 995 Rottentomatoes: celebrity/joan_crawford Allmovie: p15681 83574 Metacritic: person/joan-crawford TV.com: people/joan-crawford IBDB: 88115 AFI: 83574 TMDB.org: 31550
Soundcloud: joancrawfordofficial Spotify: 2KSL1Qpasae0r4XALGrlF2 Apple Music: 133536201 Last fm: Joan Crawford Musicbrainz: 32d3f10f-d30c-4133-9af4-9c3d62e343f5 Songkick: 1410847 Discogs: 1206208 Allmusic: mn0000784630 Amazon Music: B000Z1RMQE Goodreads author: 76857 Find a Grave: 242 Deezer: 87149 Modifica el valor a Wikidata

Lucille Fay Le Sueur, més coneguda com a Joan Crawford (San Antonio, Texas, 23 de març de 1904 - Nova York, 10 de maig de 1977[1]), fou una actriu estatunidenca, considerada com un dels mites del Setè Art.

Biografia

[modifica]

Provenia d'una família modesta. El seu pare, Thomas Le Sueur, d'origen francocanadenc, va abandonar la família quan Crawford tenia deu mesos.[2] Després, la seva mare, Anna Bell, d'origen suec, va contreure matrimoni en segones núpcies amb Henry Cassin,[3] empresari de teatre, el que va millorar ostensiblement l'economia i la vida de la petita Lucille.

El 1915 ja exercia de cambrera en un hotel de Kansas City (Missouri), compaginant-ho amb els seus estudis a St. Agnes Convent, més tard a la Rockingham School i finalment en el Stephen College de Columbia (Missouri), on va aprendre a ballar; el ball va ser la seva primera vocació, malgrat que va patir un accident que li va afectar les cames. El 1921 va debutar en el cor de la revista de Katherine Emerine, també a Kansas City.

El 1925 va guanyar un concurs de dansa que va facilitar el seu llançament com a actriu per la Metro-Goldwyn-Mayer, al principi únicament com a doble de Norma Shearer. La seva primera pel·lícula d'èxit va arribar amb Com les papallones. El seu matrimoni amb Douglas Fairbanks Jr. va impulsar a més la seva carrera.

Després de quatre films va canviar el seu nom a Joan Crawford. Durant tota la dècada dels 30 va ser una de les estrelles més populars de la Metro fent en moltes ocasions parella amb Clark Gable i participant en destacats títols com Possessed (1931) de Clarence Brown, Grand Hotel (1932) d'Edmund Goulding, Chained (1934) de Brown o The Women (1939) de George Cukor. Amb Gable compartiria cartell ni més i ni menys que en vuit ocasions. L'última seria en Strange Cargo (1940) de Frank Borzage.

A partir de 1944, abandona la Metro i treballa alternativament en diverses productores sense arribar a lligar-se a cap: la Warner Brothers, la Columbia i, al final de la seva carrera, la RKO. Les seves pel·lícules més importants en aquesta etapa van ser A Woman's Face (1941) de Cukor, Per damunt de la sospita (1943) de Richard Thorpe, Mildred Pierce (1945) dirigida per Michael Curtiz, Humoresque (1946) de Jean Negulesco, Possessed (1947) de Curtis Bernhardt i Flamingo Road (1949) de Michael Curtiz. Per la seva actuació a Mildred Pierce rebria l'Oscar a la millor actriu.

Joan Crawford es va casar en cinc ocasions. La primera el 1924 amb James Welton, en un casament que només va durar un any, tot i que aquest suposat matrimoni mai no fou esmentat en la vida posterior per Crawford. La segona amb l'actor Douglas Fairbanks, Jr., el 1929 per divorciar-se el maig de 1933. Junts havien protagonitzat Our Modern Maidens (1929). Es va casar en tres ocasions més, amb Franchot Tone, Philip Terry i Alfred Steele, aquest últim president de Pepsi-Cola, qui, en morir, va deixar a Joan com a membre de la junta directiva de l'esmentada empresa.[4] El seu declivi va començar a fer-se més notori en el cinema i es va anar dedicant cada vegada més als negocis. Com a dona madura va tornar a les pantalles per encarnar dones perverses, papers en els quals sempre va estar molt a gust.

Pel que fa a la seva carrera cinematogràfica en aquesta dècada, Crawford abandonaria la Warner el 1951 i aconseguiria en una època d'alts i baixos comercials els seus majors èxits amb films de l'estil de The Damned Don't Cry! (1950) de Vincent Sherman, L'abella reina (1955) de Ranald MacDougall, The Best of Everything (1959) de Jean Negulesco i sobretot, Johnny Guitar (1954) dirigida per Nicholas Ray i coprotagonitzada per Sterling Hayden, que va dir sobre Joan recalcant el seu fort caràcter:

« No hi ha prou diners a Hollywood perquè em decideixi a tornar a treballar al costat de Joan. I m'agraden els diners! »
— Sterling Hayden

Les seves ocupacions empresarials, religioses (es va introduir a l'Església de la Cienciologia als anys setanta) i l'alcoholisme van fer que a poc a poc Joan Crawford s'anés allunyant del cinema. L'últim film destacat de Joan va ser Què se n'ha fet, de Baby Jane? (1962), una gran pel·lícula de Robert Aldrich en la qual apareixia per primera vegada amb una de les seves màximes rivals (es tenien un odi mutu) dins i fora de la pantalla, Bette Davis. És famosa la frase de Bette sobre Joan:

« Va anar al llit amb totes les estrelles masculines de la Metro, excepte amb Lassie »
— Bette Davis

Altres films de l'època van ser El cas de Lucy Harbin (Strait-Jacket, 1964) i Jugant amb la mort (1965), els dos dirigits per William Castle. Després de Trog (1970) de Freddie Francis es va retirar definitivament de la pantalla gran.

No va tenir fills propis, però sí adoptats, i van ser molt famoses les acusacions de maltractament psicològic que va denunciar després de la seva mort una d'elles, Christina, a la que Joan no havia deixat res al seu testament, igual com al seu altre fill Christopher.[5] Tampoc no va ser gaire generosa amb els seus altres fills adoptius, als quals va cedir únicament del seu milionari compte 155.000 dòlars a repartir.

Joan Crawford va morir d'un infart de miocardi[6] el 10 de maig de 1977 a la ciutat de Nova York. Tenia 73 anys.

Filmografia

[modifica]

Cinema mut

[modifica]
Any # Títol Rol Notes
1925 1 Lady of the Night Doble de Norma Shearer No surt als crèdits
2 Proud Flesh Noia de San Francisco No surt als crèdits
3 A Slave of Fashion Model No surt als crèdits
4 The Merry Widow Ballarina No surt als crèdits
5 Pretty Ladies Bobby Acreditada com Lucille LeSueur
6 The Circle Lady Catherine, de jove No surt als crèdits
7 The Midshipman Extra No surt als crèdits
8 Old Clothes Mary Riley Acreditada com Lucille LeSueur
9 The Only Thing Convidada festa No surt als crèdits
10 Sally, Irene and Mary Irene
1926 11 Tramp, Tramp, Tramp Betty Burton
12 The Boob Jane
13 Paris Noia
1927 14 Winners of the Wilderness René Contrecoeur
15 The Taxi Dancer Joslyn Poe
16 The Understanding Heart Monica Dale
17 The Unknown Estrellita
18 Twelve Miles Out Jane
19 Spring Fever Allie Monte
1928 20 West Point Betty Channing
21 The Law of the Range Betty Dallas
22 Rose Marie Rose Marie
23 Across to Singapore Priscilla Crowninshield
24 Four Walls Frieda
25 Our Dancing Daughters Diana Medford
26 Dream of Love Adrienne Lecouvreur
1929 27 The Duke Steps Out Susie
28 Tide of Empire Josephita Guerrero
29 Our Modern Maidens Billie Brown

Cinema sonor

[modifica]
Any # Títol Paper Notes
1929 28 The Hollywood Revue of 1929 Specialty En color, cantant, ballant, i formant part d'un casting amb la cançó Singin' in the Rain
29 Untamed Alice "Bingo" Dowling
1930 30 Montana Moon Joan Prescott
31 Our Blushing Brides Gerry Marsh
32 Paid Mary Turner
1931 33 Dance, Fools, Dance Bonnie Jordan
34 Laughing Sinners Ivy Stevens
35 This Modern Age Val Winters
36 Possessed Marian Martin
1932 37 Grand Hotel Flaemmchen
38 Letty Lynton Letty Lynton
39 Rain Sadie Thompson
1933 40 Today We Live Diana "Ann" Boyce-Smith
41 Ànima de ballerina Janie "Duchess" Barlow
1934 42 Sadie McKee Sadie McKee Brennan
43 Chained Diane Lovering, també anomenada "Dinah"
44 Forsaking All Others Mary Clay
1935 45 No More Ladies Marcia Townsend
46 I Live My Life Kay Bentley
1936 47 The Gorgeous Hussy Margaret O'Neal "Peggy" Eaton
48 Love on the Run Sally Parker
1937 49 The Last of Mrs. Cheyney Fay Cheyney
50 The Bride Wore Red Anni Pavlovitch
51 Mannequin Jessica Cassidy
1938 52 The Shining Hour Olivia Riley
1939 53 Ice Follies of 1939 Mary McKay, a.k.a Sandra Lee
54 The Women Crystal Allen
1940 55 Strange Cargo Julie
56 Susan and God Susan Trexel
1941 57 A Woman's Face Anna Holm
58 When Ladies Meet Mary Howard
1942 59 Tots besaven la núvia (They All Kissed the Bride) Margaret Drew
60 Reunion in France Michelle de la Becque
1943 61 Per damunt de la sospita (Above Suspicion) Frances Myles
1944 62 Hollywood Canteen Ella mateixa
1945 63 Mildred Pierce Mildred Pierce Oscar a la millor actriu
1946 64 Humoresque Helen Wright
1947 65 Amor que mata (Possessed) Louise Howell Graham Nominació − Oscar a la millor actriu
66 Daisy Kenyon Daisy Kenyon
1949 67 Flamingo Road Lane Bellamy
68 It's a Great Feeling Ella mateixa
1950 69 The Damned Don't Cry! Ethel Whitehead
70 L'envejosa (Harriet Craig) Harriet Craig
1951 71 Goodbye, My Fancy Agatha Reed
1952 72 This Woman is Dangerous Beth Austin
73 Sudden Fear Myra Hudson Nominació − Oscar a la millor actriu
Nominació − Globus d'Or a la millor actriu dramàtica
1953 74 Torch Song Jenny Stewart
1954 75 Johnny Guitar Vienna
1955 76 Dones a la platja (Female on the Beach) Lynn Markham
77 L'abella reina (Queen Bee) Eva Phillips
1956 78 Autumn Leaves Millicent Wetherby
1957 79 La història d'Esther Costello
(The Story of Esther Costello)		 Margaret Landi
1959 80 The Best of Everything Amanda Farrow
1962 81 Què se n'ha fet, de Baby Jane?
(What Ever Happened to Baby Jane?)		 Blanche Hudson Nominació − BAFTA a la millor actriu estrangera
1963 82 The Caretakers Lucretia Terry
1964 83 Strait-Jacket Lucy Harbin
1965 84 Jugant amb la mort (I Saw What You Did) Amy Nelson
1967 85 Berserk! Monica Rivers
1970 86 Trog Dr. Brockton

Referències

[modifica]
  1. ↑ Thomas S. Hischak. The Oxford Companion to the American Musical:Theatre, Film, and Television: Theatre, Film, and Television (en anglès). Oxford University Press, 2008, p. 174. ISBN 978-0-19-533533-0. «Crawford, Joan [born Lucille Fay LeSueur] (1904-1977)» 
  2. ↑ Considine, p. 4
  3. ↑ Spoto, Donald. Possessed – the Life of Joan Crawford (en anglès). Harper Collins, 2010, p. 6–14. ISBN 978-0-06-185600-6. 
  4. ↑ Considine, p. 286
  5. ↑ Robert., Parish, James. The Hollywood book of death : the bizarre, often sordid, passings of more than 125 American movie and TV idols. Chicago: Contemporary Books, 2002. ISBN 0-8092-2227-2. OCLC 46617003. 
  6. ↑ Flint, Peter B. «Joan Crawford Dies at Home» (en anglès). The New York Times, 11 maig 1977 [Consulta: 30 novembre 2019].

Bibliografia (en anglès)

[modifica]
  • Considine, Shaun (1989). Bette and Joan: The Divine Feud. New York, E. P. Dutton, a division of Penguin Books. ISBN 0-525-24770-X.
  • Bret, David (2006). Joan Crawford: Hollywood Martyr. Robson. ISBN 1-86105-931-0.
  • Granlund, Nils T. (1957). Blondes, Brunettes, and Bullets. New York, David McKay Company.
  • Hoefling, Larry J. (2008). Nils Thor Granlund: The Swedish Showman Who Invented American Entertainment. Inlandia Press. ISBN 0-9822313-0-X.
  • LaSalle, Mick (2000). Complicated Women: Sex and Power in Pre-Code Hollywood. New York, Thomas Dunne Books, an imprint of St. Martin's Press. ISBN 0-312-25207-2.
  • Dunaway, Faye (1998). Looking For Gatsby. Pocket. ISBN 0-671-67526-5.
  • Leese, Elizabeth (1991). Costume Design in the Movies. Dover Books. ISBN 0-486-26548-X.
  • Newquist, Roy, with introduction by John Springer (1980). Conversations with Joan Crawford. New Jersey, Citadel Press, a division of Lyle Stuart, Inc. ISBN 0-8065-0720-9.
  • Quirk, Lawrence J. and William Schoell. (2002). Joan Crawford: the essential biography. University Press of Kentucky. ISBN 0-8131-2254-6.
  • Skal, David J. (1993). The Monster Show: A Cultural History of Horror. Penguin Books. ISBN 0-14-024002-0.
  • Thomas, Bob (1978). Joan Crawford: A Biography. New York, Bantam Books. ISBN 0-553-12942-2.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joan Crawford
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Joan_Crawford&oldid=33229645»