1931
| Tipus | any civil i any comú que comença en dijous  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1931 (mcmxxxi) |
| Islàmic | 1350 – 1351 |
| Xinès | 4627 – 4628 |
| Hebreu | 5691 – 5692 |
| Calendaris hindús | 1986 – 1987 (Vikram Samvat) 1853 – 1854 (Shaka Samvat) 5032 – 5033 (Kali Yuga) |
| Persa | 1309 – 1310 |
| Armeni | 1380 |
| Rúnic | 2181 |
| Ab urbe condita | 2684 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Esports Obres Pel·lícules | |
| Segles | |
| segle xix - segle xx - segle xxi | |
| Dècades | |
| 1900 1910 1920 - 1930 - 1940 1950 1960 | |
| Anys | |
| 1928 1929 1930 - 1931 - 1932 1933 1934 | |
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 19 de gener, Barcelonaː Pepa Colomer, primera aviadora catalana, obté la llicència de pilot, de la Direcció General d'Aeronàutica Civil espanyola.[1]
- 22 de febrer, Barcelona: Francesc Macià torna de Bèlgica, on s'havia exiliat a causa dels fets de Prats de Molló.
- 17-19 de març: Per la unió del Partit Republicà Català, el grup de L'Opinió i Estat Català, és fundat a la Conferència d'Esquerres, el partit Esquerra Republicana de Catalunya.[2]
- 22 de març, Ribes de Freser, província de Girona: s'hi inaugura el cremallera de Núria que, passant per Queralbs, puja fins al santuari de la Mare de Déu de Núria.
- 12 d'abril, Països Catalans: les forces republicanes i d'esquerres guanyen les eleccions municipals a les principals capitals.
- 14 d'abril, Barcelona: arran de la victòria electoral del 12 d'abril, a mig matí, Companys -acompanyat d'Amadeu Aragai i Lluhí i Vallescà- es presenta a la Casa de la Ciutat, on deposa l'alcalde accidental Antoni Martínez i Domingo i des del balcó proclama la República; a les dues i cinc de la tarda, des del balcó del fins aleshores Palau de la Diputació, Francesc Macià proclama la República Catalana integrada en la Federació de Repúbliques Ibèriques i la consegüent formació del govern corresponent, després de destituir el president de la diputació monàrquica, Joan Maluquer i Viladot.
- 17 d'abril, Catalunya: per les pressions del govern espanyol, la República Catalana es converteix en la Generalitat de Catalunya, de la qual Macià n'esdevé el president.
- 1 de maig, Nova York (EUA)ː Inauguració de l'Empire State Building.[3]
- 24 de maig, Catalunya: els ajuntaments elegeixen l'assemblea que haurà de designar la Ponència Redactora de l'Avantprojecte de l'Estatut de Catalunya, que es reunirà a Núria durant el mes de juny.
- 3 de juny, Les Masies de Rodaː El monestir de Sant Pere de Casserres és declarat Monument Històric Artístic.[4]
- 20 de juny, Núria, Queralbs, província de Girona: la Ponència Redactora de l'Avantprojecte de l'Estatut de Catalunya, presidida per Jaume Carner enllesteix la feina.
- 23 de juny, Barcelona: s'hi publica el primer número del setmanari satíric "El Be Negre".
- 28 de juny, Catalunya: a les eleccions generals espanyoles triomfen la coalició de republicans d'esquerra i socialistes.
- 2 d'agost, Catalunya: s'hi aprova en referèndum l'Estatut de la Generalitat provisional, conegut com l'estatut de Núria.
- 9 de novembre, apareix el diari La Humanitat. Lluís Companys n'és el seu primer director (fins al gener del 1934).[5]
- Barcelona: inauguració de les Galeries Syra.[6]
- Granollers: es funda l'Esbart Dansaire de Granollers.[7]
- Resta del món
- 12 d'abril, Espanya: les forces republicanes i d'esquerres guanyen les eleccions municipals a les principals capitals.
- 14 d'abril, Madrid, Espanya: arran de la victòria en les eleccions municipals del 12 d'abril, a l'horabaixa, el poble madrileny es llança al carrer multitudinàriament; el comandant de la Guàrdia Civil, el general Sanjurjo, no pot garantir la continuïtat de la monarquia i el rei Alfons XIII el Cametes es veu obligat a abdicar.
- 18 d'agost, Madrid, Espanya: les Corts conclouen l'elaboració del projecte de Constitució de la Segona República Espanyola.
- 9 de desembre, Madrid, Espanya: les Corts aproven la nova Constitució.[8]
- Ernst Ruska construí el primer microscopi electrònic de transmissió a la Universitat de Berlín.[9]
- Maurice Ravel estrena el seu Concert per la mà esquerra dedicat al compositor austríac Paul Wittgenstein que havia perdut el braç dret a la primera guerra mundial.
Premis Nobel
[modifica]| Camp | Guardonats |
|---|---|
| Física | No atorgat |
| Química | |
| Medicina o Fisiologia | |
| Literatura | |
| Pau |
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 5 de gener - Barcelona: Juan Goytisolo i Gay, escriptor i periodista català en castellà (m. 2017).[10]
- 25 de gener - Barcelonaː Roser Bofill i Portabella, periodista catalana, pionera en el periodisme religiós (m. 2011).[11]
- 1 de febrer - Barcelona: Maria Lluïsa Borràs, doctora en Història de l'Art, escriptora, crítica i comissària d'exposicions (m. 2010).[12]
- 5 de febrer - Oliva (País Valencià): Vicente Parra, actor valencià.[13]
- 7 de febrer - Barcelonaː Miquel Milà i Sagnier, dissenyador industrial i interiorista català (m. 2024).[14]
- 9 de febrer - Barcelona: Xavier Benguerel i Godó, fou un compositor català.[15]
- 23 de febrer - Barcelonaː Irene Peypoch i Mani, museòloga catalana, crítica de teatre i escriptora (m. 1998).
- 7 de març - Tortosa: Gerard Vergés i Príncep, farmacèutic, professor universitari, poeta i assagista català.
- 19 de març - Ocaña, Toledoː Trinidad Sánchez-Pacheco, historiadora de l'art i directora museística a Barcelona (m. 2001).[16]
- 14 d'abril - Barcelona: Fanny Da Rosa, escriptora.
- 2 de maig - Barcelona: Núria Pompeia Vilaplana i Boixons, dibuixant i escriptora (m. 2016).[17]
- 15 de maig - Barcelona: Carmen Añón Feliú, paisatgista, especialista en paisatges culturals i històrics.[18]
- 3 de juny - Barcelona: Alfons Borrell i Palazón, pintor abstracte català (m. 2020).[19]
- 6 de juny - Barcelona: Víctor Mora Pujadas, escriptor, traductor i guionista de còmics català.
- 7 de juny - Londresː Amelia Edwards, novel·lista, periodista, viatgera i primera egiptòloga anglesa (m. 1892).[20]
- 21 de juny - Badalona, Barcelonès: Joan Argenté i Artigal, poeta i advocat català (m. 2015).[21]
- 26 de juliol - Barcelona: Isabel Bas i Amat, il·lustradora i guionista catalana (m. 2023).[22]
- 20 d'agost - Barcelonaː Maria Rosa Alonso i Solanes, compositora de sardanes i directora de l'Esbart Català de Dansaires (m. 2014).[23]
- 24 d'agost - Palma: Romà Alís Flores, compositor i pianista mallorquí (m. 2006).[24]
- 29 d'agost - Alcoi: Rafael Sanus Abad, bisbe auxiliar emèrit de València i teòleg valencià (m. 2010).
- 9 de setembre - el Pont d'Armentera, Alt Campː Pilar Malla, mestra i política, fou diputada i primera Síndica de Greuges de Barcelona.[25]
- 19 d'octubre - Maó, Menorcaː Pilar Perdices, pintora menorquina.[26]
- 27 d'octubre - Barcelonaː Pilar Barril, jugadora de tennis, onze cops campiona de Catalunya i vint-i-un campiona d'Espanya (m. 2011).[27]
- 28 de novembre - Riudoms: Joan Guinjoan Gispert, compositor de música contemporània.
- Barcelona: Francesc Freixa i Sanfeliu, metge.
- Resta del món
- 2 de gener, Lwów, Ucraïna actual: Janina Altman, química i escriptora polonesa i israeliana, autora d'unes memòries de l'holocaust.[28]
- 3 de gener, Łódź: Józef Walczak, entrenador i futbolista polonès que jugava en la demarcació de defensa.
- 6 de gener, Nova York: E. L. Doctorow, escriptor nord-americà (m. 2015).
- 11 de gener, Nova York, Eve Queler: directora d'orquestra estatunidenca.[29]
- 12 de gener, Istanbul: Leyla Erbil, una de les escriptores contemporànies capdavanteres a Turquia (m. 2013).[30]
- 13 de gener, Oguta: Flora Nwapa, escriptora nigeriana, «mare de la literatura africana moderna».[31]
- 20 de gener, Rye, Nova York (EUA): David Morris Lee, físic nord-americà, Premi Nobel de Física de l'any 1996.
- 22 de gener, Clarksdale (Mississipi): Sam Cooke, cantant i emprenedor nord-americà (m. 1964).
- 28 de gener, Milàː Lucia Bosè, actriu cinematogràfica italiana (m. 2020).[32]
- 8 de febrer: Marion, Indiana, EUA: James Dean, actor de cinema estatunidenc.
- 23 de febrer, Mzimba, Nyasalàndia: Desmond Dudwa Phiri, escriptor de Malawi (m. 2019).[33]
- 18 de febrer, Lorain, Ohio (EUA): Toni Morrison, escriptora afroamericana, Premi Nobel de Literatura de l'any 1993 (m. 2019).[34]
- 18 de febrer, Sevilla, Espanya: Laura Valenzuela, actriu espanyola.[35]
- 2 de març, Privólnoie, URSS: Mikhaïl Gorbatxov, polític soviètic, Premi Nobel de la Pau de l'any 1990.[36]
- 21 de març, Milà: Alda Merini, poeta, pensadora, aforista i escriptora italiana (m. 2009).[37]
- 22 de març, Nova York: Burton Richter, físic nord-americà, Premi Nobel de Física de l'any 1976.
- 31 de març: Robert Ouko, ministre del govern de Kenya.
- 13 d'abril, Montecosaro, Marques (Itàlia): Anita Cerquetti, soprano dramàtica italiana (m. 2014).[38]
- 15 d'abril, Estocolm, Suècia: Tomas Tranströmer, escriptor, poeta i traductor suec, Premi Nobel de Literatura 2011 (m. 2015).[39]
- 24 d'abril, West Norwood, Londresː Bridget Riley, pintora anglesa, figura destacada del moviment artístic de l'Op Art, o art òptic.[40]
- 27 de maig, Mansuraː Faten Hamama, productora i coneguda actriu egípcia de cinema i televisió (m. 2015).[41]
- 30 de maig, Rigaː Vizma Belševica, poeta, escriptora i traductora letona nominada al premi Nobel de literatura (m. 2005).[42]
- 31 de maig:
- Oak Park, Illinois (EUA): John Robert Schrieffer, físic estatunidenc, Premi Nobel de Física de l'any 1972 (m. 2019).[43]
- Nova Orleans, EUA: Shirley Verrett, mezzosoprano afroamericana, que cantà amb èxit papers de soprano (m. 2010).[44]
- 11 de juny, Sedan, Ardenes (França): Frédérick Tristan, escriptor i poeta francès, Premi Goncourt de 1983.[45]
- 12 de juny, Neuchâtel, Suïssaː Claudia Andujar, fotògrafa brasilera coneguda per la seva feina fotoperiodística.[46]
- 20 de juny:
- Grapevineː Mary Lowe Good, química inorgànica que realitzà recerca industrial (m. 2019).[47]
- Lowell, Massachusettsː Olympia Dukakis, actriu estatunidenca guanyadora d'un Oscar i d'un Globus d'Or.[48]
- 22 de juny, Caucas, URSS: Oleg Kotzarev, violoncel·lista, compositor i administrador cultural rus, instal·lat a l'Argentina.
- 27 de juny, Waalwijk, Països Baixos: Martinus J.G. Veltman, físic neerlandès, Premi Nobel de Física de l'any 1999.[49]
- 1 de juliol, Boulogne-Billancourt, Alts del Senaː Leslie Caron, actriu i ballarina francesa.[50]
- 7 de juliol, Dayton (Ohio): Dorothy Stang, membre de la Congregació de les Germanes de Nostra Senyora de Namur.
- 9 de juliol, Khàrkiv, Ucraïna, URSSː Valentina Borok, matemàtica ucraïnesa soviètica (m. 2004).[51]
- 10 de juliol, Wingham (Canadà): Alice Munro, escriptora de contes, Premi Nobel de Literatura 2013 (m. 2024).[52]
- 26 de juliol, Seattle, Washington: Patti Bown, pianista, compositora i cantant de jazz estatunidenca (m. 2008).[53]
- 15 d'agost, Springfield (Massachusetts): Richard Fred Heck, químic estatunidenc, Premi Nobel de Química de 2010 (m. 2015).[54]
- 17 d'agost: Dominick Elwes, pintor de retrats anglès.
- 23 d'agost, Nova York, EUA: Hamilton Othanel Smith, microbiòleg nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1978.[55]
- 28 d'agost, Amsterdamː Cristina Deutekom (nascuda Stientje Engel), cantant d'òpera neerlandesa (m. 2014).[56]
- 30 d'agost, Santa Cruz de Tenerife, Canàries: Agustín Sánchez Quesada, futbolista espanyol que exercia en posició de davanter.[57]
- 4 de setembre, Chicago, EUA: Mitzi Gaynor, actriu, cantant i ballarina estatunidenca (m. 2024).
- 12 de setembre,Saratoga, Texas (EUA): George Jones, cantant estatunidenc (m. 2013).[58]
- 14 de setembre, Praga: Ivan Klíma, escriptor txec.[59]
- 17 de setembre, Nova York, Estats Units: Anne Bancroft, actriu i directora estatunidenca (m. 2005).[60]
- 19 de setembre, Kispest, Budapestː Márta Mészáros, directora de cinema hongaresa, amb una obra cinematogràfica molt personal.[61]
- 21 de setembre, Fort Worth, EUA: Larry Hagman, actor nord-americà (m. 2012).
- 29 de setembre, Chicago, Illinois, EUA: James Cronin, físic nord-americà, Premi Nobel de Física de l'any 1980 (m. 2016).[62]
- 3 d'octubre, Nkana, Rhodèsia del Nordː Denise Scott Brown, arquitecta i urbanista molt influent en el segle xx.[63]
- 6 d'octubre, Gènova, Regne d'Itàlia: Riccardo Giacconi, físic estatunidenc d'origen italià, Premi Nobel de Física de l'any 2002 (m. 2018).[64]
- 7 d'octubre, Klerksdorp, Província de Transvaal, Unió Sud-africana: Desmond Tutu, sacerdot anglicà i pacifista, Premi Nobel de la Pau de 1984.
- 7 d'octubre, Sakai: Ryuzo Hiraki, futbolista.
- 24 d'octubre, Txístopolː Sofia Gubaidúlina, compositora russotàtara, considerada entre els 50 millors compositors del món.[65]
- 25 d'octubre, París, Annie Girardot, actriu cinematogràfica i teatral francesa (m. 2011).[66]
- 27 d'octubre, Kafr Tahla, Egipte: Nawal al-Sa'dawi, escriptora, metgessa, activista feminista egípcia, Premi Internacional Catalunya 2003.[67]
- 28 d'octubre, Córdoba, Argentinaː Analía Gadé, actriu argentina establerta a Espanya (m. 2019).[68]
- 4 de novembre, Lisboaː Maria Gabriela Llansol, escriptora i traductora portuguesa (m. 2008).[69]
- 6 de novembre, Las Palmas de Gran Canariaː Pinito del Oro, trapezista, escriptora i empresària espanyola (m. 2017).[70]
- 9 de novembre, Pisaː Lia Levi, escriptora i periodista italiana.[71]
- 18 de novembre, Madrid, Blanca Álvarez, periodista espanyola, pionera de Televisió Espanyola des de la seva fundació.[72]
- 22 de novembre, Santiago de Compostel·la: Xohana Torres, escriptora gallega.[73]
- 26 de novembre,
- Buenos Aires, Argentina: Adolfo Pérez Esquivel, escultor i pacifista argentí, Premi Nobel de la Pau de 1980.
- Vallonara di Marostica, Itàlia: Giuliana Minuzzo, esquiadora italiana, primera dona italiana a guanyar una medalla olímpica.[74]
- 9 de desembre, Artemisa, Cuba: Ciro Redondo, Comandant de la Revolució Cubana (m. 1957).[75]
- 11 de desembre, Birminghamː Anne Heywood, actriu britànica.[76]
- 24 de desembre, Buenos Aires, Argentina: Mauricio Kagel, compositor argentí (m. 2008).[77]
- Damasc, Síria: Zakaria Tamer, escriptor sirià en àrab.
- Chicago: Herman Bailey, artista afroamericà.
- Altagracia de Orituco: Juan Calzadilla, poeta, pintor i crític d'art.
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- Vic, Osona: Marià Serra i Esturí, periodista i canonge de la Catedral de Vic (n. 1867).
- 16 de febrer - Madrid, Espanya: Joan Vert, compositor valencià de sarsueles (n. 1890).[78]
- 11 de març - Sabadell, Vallès Occidental: Josep Renom i Costa, arquitecte.
- 11 d'abril - Barcelona: Teresa Claramunt i Creus, dirigent anarcosindicalista catalana.[79]
- 13 de juny - Aranjuez, Espanya: Santiago Rusiñol i Prats, artista, periodista català.
- 1 de setembre - Barcelona: Enric Sagnier i Villavecchia, prolífic arquitecte català (n. 1858).[80]
- Resta del món
- 23 de gener - Sant Petersburg: Anna Pàvlova, ballarina russa (n. 1881).[81]
- 4 de febrer - Cartago: Herman ten Kate, antropòleg neerlandès que feu un treball extens sobre els pobles indis de Baixa Califòrnia.
- 23 de febrer - Sydney: Nellie Melba, cantant d'òpera australiana (n. 1861).[82]
- 26 de febrer - Göttingen (Alemanya): Otto Wallach, químic alemany, Premi Nobel de Química de 1910 (n. 1847).
- 4 de març -
- Viena: Emil Ernst August Tietze, geòleg.
- Santiago de Xile, Xile: Victoria Subercaseaux Vicuña, socialite xilena (n. 1848).[83]
- 7 de març - Davos, Suïssa: Theo van Doesburg, pintor holandès.
- 11 de març - Santa Bàrbara, Califòrnia, Estats Units: F. W. Murnau, director de cinema alemany (n. 1888).[84]
- 21 de març - Viena: Erik Schmedes, tenor danès.
- 25 de març - Chicagoː Ida B. Wells, periodista i sufragista estatunidenca, líder del moviment afroamericà pels drets civils (n. 1862).[85]
- 2 d'abril - Wimbledon, Anglaterraː Katharine Tynan, poetessa i escriptora irlandesa (n. 1859).[86]
- 8 d'abril - Estocolm (Suècia): Erik Axel Karlfeldt, poeta suec, Premi Nobel de Literatura de 1931 (n. 1864).[87]
- 10 d'abril - Nova York, els EUA: Khalil Gibran, poeta i pintor d'origen àrab libanès establert als Estats Units, on va escriure en àrab i anglès (n. 1883).[88]
- Abril, Tívoli - Regne d'Itàlia: Giuseppe Radiciotti, musicòleg i compositor italià.
- 9 de maig - Pasadena, California (EUA): Albert Abraham Michelson, físic nord-americà, Premi Nobel de Física de 1907 (n. 1852).[89]
- 12 de maig - Triesteː Ernestina Bendazzi Garulli, soprano italiana (n. 1864).[90]
- 22 de juny - Mézin (França): Armand Fallières, advocat, President de la República Francesa (n. 1841)[91]
- 4 de juliol - Nova York: Emma Cecilia Thursby, cantant d'òpera novaiorquesa (n. 1845).[92]
- 12 de juliol - Uppsala (Suècia): Nathan Söderblom, teòleg luterà suec, Premi Nobel de la Pau de 1930 (n. 1866).[93]
- 5 d'agost - Ottawa: George Bryce, historiador canadenc.
- 28 de setembre - Blankenburgː Philippine Engelhard, intel·lectual i poeta alemanya del grup Universitätsmamsellen (n. 1756).[94]
- 3 d'octubre - Copenhaguen: Dinamarca: Carl Nielsen, compositor danès (n. 1865).[95]
- 18 d'octubre - West Orange, Nova Jersey (els EUA): Thomas Alva Edison, físic i prolífic inventor estatunidenc (n. 1847).[96]
- 21 d'octubre - Viena: Arthur Schnitzler, dramaturg i novel·lista austríac en llengua alemanya, metge neuròleg de professió (n. 1862).
- 19 de desembre - Berlín, Alemanyaː Marie Lehmann, soprano operística alemanya (n. 1851).[97]
Referències
[modifica]- ↑ Rotger, Agnès. «Mari Pepa Colomer, la noia que volia volar». Sapiens. [Consulta: 27 gener 2021].
- ↑ «Esquerra Republicana de Catalunya | enciclopèdia.cat». [Consulta: 3 febrer 2021].
- ↑ «Empire State Building dedicated» (en anglès). History. [Consulta: 1r maig 2020].
- ↑ «Recorregut per la història – Monestir de Sant Pere de Casserres». Monestir de Sant Pere de Casserres. [Consulta: 2 abril 2020].
- ↑ «La Humanitat | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 setembre 2020].
- ↑ «galeria d'art | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 abril 2020].
- ↑ Capdevila Oliveras, Josep.. L'Esbart Dansaire de Granollers. Granollers: Ajuntament de Granollers, 2009 [i.e. 2010]. ISBN 978-84-937059-1-6.
- ↑ Peña González, José.. Historia política del constitucionalismo español.. Madrid: Dykinson, 2006. ISBN 978-84-9772-906-2.
- ↑ Mulvey, Tom; Kazan, Benjamin; Hawkes, Peter W. The Growth of Electron Microscopy (en anglès). Academic Press, 1996, p. 134. ISBN 0080577628.
- ↑ «Juan Goytisolo Gay | enciclopèdia.cat». [Consulta: 12 novembre 2020].
- ↑ Pladevall i Font, Antoni «Roser Bofill». Monografies del Montseny, Nº. 27, 2012, págs. 19-24. ISSN: 1135-9293.
- ↑ «Maria Lluïsa Borràs i Gonzàlez | enciclopèdia.cat». [Consulta: 25 novembre 2021].
- ↑ Aguilar, Carlos. Las estrellas de nuestro cine: 500 biofilmografías de intérpretes españoles (en castellà). Madrid: Alianza Editorial, 1996, p. 461. ISBN 84-206-9473-8.
- ↑ «S'ha mort Miquel Milà, un dels pares del disseny català». [Consulta: 14 agost 2024].
- ↑ «Xavier Benguerel i Godó | enciclopèdia.cat». [Consulta: 10 juny 2020].
- ↑ Casanovas, M. Antonia «Sánchez-Pacheco, Trinidad». Diccionari d'historiadors de l'art català, valencià i balear (DHAC). Institut d'Estudis Catalans [Consulta: 30 gener 2019].
- ↑ «Núria Pompeia | enciclopèdia.cat». [Consulta: 5 maig 2020].
- ↑ «Hay que recuperar las características tradicionales de los jardines madrileños» (en castellà) p. 28. ABC Madrid, 13-04-1979. [Consulta: 16 març 2021].
- ↑ «1931». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Amelia Edwards» (en castellà), 18-05-2017. Arxivat de l'original el 2021-06-06. [Consulta: 6 juny 2021].
- ↑ «Joan Argenté i Artigal | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ Boix, Arnau. «Isabel Bas, dibuixant, il·lustradora i guionista de la revista d'humor gràfic ‘TBO'», 29-12-2023. [Consulta: 29 desembre 2023].
- ↑ «Alonso i Solanes, Maria Rosa». Portal Sardanista. Arxivat de l'original el 2020-06-28. [Consulta: 28 juny 2020].
- ↑ Cureses, Marta. «IX». A: Història de la música catalana, valenciana i balear. Barcelona: Edicions 62, 2003, p. 35. ISBN 84-297-5283-8 [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ «VI legislatura (05/11/1999 - 23/09/2003). Càrrecs parlamentaris i biografies dels diputats i diputades. Els diputats i els grups» p. 175-176. Parlament de Catalunya. [Consulta: juliol 2021].
- ↑ Limón, Miquel Àngel. «La pintora que internet féu menorquina». dBalears, 31-03-2008. [Consulta: 5 març 2022].
- ↑ Adrio Arrojo, Manuel. «Pilar Barril Fuster». Real Academia de la Historia. [Consulta: 19 març 2021].
- ↑ Heberer, Patricia. Children during the Holocaust. Rowman Altamira, maig de 2011, p. 151. ISBN 9780759119864.
- ↑ «Eve Queler» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 14 novembre 2020].
- ↑ Arsiya, İzlem. «Leyla Erbil: Influences on the modern reader and Turkish literature» (en anglès). Daily Sabah, 18-03-2015. [Consulta: 24 maig 2020].
- ↑ «Flora Nwapa» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 3 setembre 2023].
- ↑ «Lucia Bosè | enciclopèdia.cat». [Consulta: 25 març 2020].
- ↑ «Literary giant DD Phiri leaves lasting legacy» (en anglès). MBC. Arxivat de l'original el 2019-03-25. [Consulta: 19 maig 2024].
- ↑ «Toni Morrison | enciclopèdia.cat». [Consulta: 5 juny 2020].
- ↑ Aguilar, Carlos. Las estrellas de nuestro cine: 500 biofilmografías de intérpretes españoles (en espanyola). Madrid: Alianza Editorial, 1996, p. 641. ISBN 84-206-9473-8.
- ↑ Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Els deliris d'amor d'Alda Merini». Catorze. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Cerquétti, Anita» (en italià). Treccani. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Tomas Tranströmer | Swedish poet» (en anglès). [Consulta: 23 abril 2020].
- ↑ «Bridget Riley». Peggy Guggenheim Collection. [Consulta: febrer 2021].
- ↑ Bonet Mojica, Lluís. «La gran estrella egipcia» (en castellà). La Vanguardia, 20-01-2015. [Consulta: 29 març 2021].
- ↑ «Vizma Belševica» (en anglès). MPT. Modern Poetry in Translation. [Consulta: 22 març 2021].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1972» (en anglès americà). [Consulta: 6 maig 2020].
- ↑ «Shirley Verrett, cantant nord-americana de sorprenent amplitud i profunditat, de 79 anys, ha mort». Opera News, 05-11-2010. Arxivat de l'original el 2020-10-27. [Consulta: 19 setembre 2020].
- ↑ Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9.
- ↑ «Claudia Andujar, The Yanomami Struggle Exhibition with Enzo Mari curated by Hans Ulrich Obrist with Francesca Giacomelli until April 18, 2021 Triennale Milano – Klassik Magazine» (en anglès americà). Arxivat de l'original el 2021-04-15. [Consulta: 15 abril 2021].
- ↑ Cavanaugh, Margaret A. «Mary Lowe Good (1931–2019)» (en anglès). Science, 368, 6489, 24-04-2020, pàg. 371–371. DOI: 10.1126/science.abb9780. ISSN: 0036-8075. PMID: 32327588.
- ↑ «Olympia Dukakis». Artium. Biblioteca y Centro de Documentación. [Consulta: 19 abril 2021].
- ↑ «Martinus J.G. Veltman | Dutch physicist» (en anglès). [Consulta: 27 juny 2020].
- ↑ «Leslie Caron | enciclopèdia.cat». [Consulta: 31 maig 2021].
- ↑ Jitomirskaya, Svetlana. «Valentina Mikhailovna Borok - Biography» (en anglès). Escola de Matemàtiques i Estadística. Universitat de St Andrews, Escòcia, 01-06-2004. [Consulta: 30 maig 2021].
- ↑ «Alice Munro | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 maig 2020].
- ↑ «Patti Bown lectures at the University of Connecticut» (en anglès). UConn Archives & Special Collections. University of Connecticut Library. UCONN Library. [Consulta: 19 gener 2023].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 2010» (en anglès americà). [Consulta: 11 agost 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1978» (en anglès americà). [Consulta: 16 agost 2020].
- ↑ Kuiken, Kees. «Engel, Stientje (1931-2014)» (en dutch). Digitaal Vrouwenlexicon van Nederland. Huygens ING, 17-09-2019. [Consulta: 7 juny 2020].
- ↑ «Agustín, el cònsol dels anys 50». eldia.es, 02-01-2009.
- ↑ «George Jones | American musician» (en anglès). [Consulta: 12 setembre 2021].
- ↑ «Ivan Klima | Biography, Books, & Facts» (en anglès). [Consulta: 14 setembre 2020].
- ↑ «Anne Bancroft | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 juliol 2020].
- ↑ «Márta Mészáros» (en anglès). Budapesti Operettszínház (Teatre de l’Opereta de Budapest). [Consulta: 30 juliol 2021].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1980» (en anglès americà). [Consulta: 18 setembre 2020].
- ↑ «Robert Venturi and Denise Scott Brown» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 19 agost 2021].
- ↑ «Giaccóni, Riccardo nell'Enciclopedia Treccani» (en italià). [Consulta: 30 octubre 2020].
- ↑ Sagot, Jacques. «Una gran compositora de nuestro tiempo: Sofía Gubaidúlina escucha y captura el infinito» (en castellà). La Nación, 13-01-2018. [Consulta: 2 setembre 2021].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Annie Girardot» (en francès). [Consulta: 24 octubre 2020].
- ↑ «Nawal El Saadawi» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 19 agost 2021].
- ↑ «Muere en Madrid a los 87 años la actriz Analía Gadé» (en castellà). La Vanguardia, 18-05-2019. [Consulta: 4 abril 2021].
- ↑ «Maria Gabriela Llansol | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 setembre 2021].
- ↑ «Muere alos 86 años la gran trapecista Pinito del Oro». La Vanguardia, 26-10-2017. [Consulta: 19 agost 2022].
- ↑ Parussa, Sergio. «Lia Levi» (en anglès). Jewish Women Archive, 31-12-1999. [Consulta: 6 octubre 2021].
- ↑ Cascajosa Virino, Concepción «Mujeres profesionales en TVE de la dictadura a la democracia. El caso de Blanca Álvarez.» (en castellà). Historia y Comunicación Social, 25, 1, 05-05-2020, pàg. 191–200. DOI: 10.5209/hics.69238. ISSN: 1988-3056.
- ↑ Burgoa, Juan J. «Xohana Torres Fernández» (en castellà). Diario de Ferrol, 02-12-2017. [Consulta: 13 setembre 2023].
- ↑ «Sci: morta Giuliana Minuzzo, prima italiana a vincere una medaglia alle Olimpiadi» (en italià). Corriere della Sera. Esport, 11-11-2020. [Consulta: 24 setembre 2021].
- ↑ «Ciro Redondo García» (en castellà). Cubanos Famosos. [Consulta: 2 juliol 2022].
- ↑ «Anne Heywood» (en castellà). Decine21. [Consulta: 7 novembre 2021].
- ↑ «Mauricio Kagel». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «El Mestre Vert». Conservatori Professional de Música Mestre Vert. Generalitat Valenciana. [Consulta: 20 abril 2020].
- ↑ «Teresa Claramunt | enciclopèdia.cat». [Consulta: 25 febrer 2020].
- ↑ «Enric Sagnier i Villavecchia | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 setembre 2020].
- ↑ Sorley Walker, Kathrine. «Anna Pavlova». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 22 febrer 2020].
- ↑ «Nellie Melba | enciclopèdia.cat». [Consulta: 6 maig 2020].
- ↑ «Victoria Subercaseaux, esposa de Benjamín Vicuña Mackenna» (en castellà). [Consulta: 3 abril 2021].
- ↑ Sánchez Noriega, José Luis.. Historia del cine: teoría y géneros cinematográficos, fotografía y televisión. Nueva ed. Madrid: Alianza, 2006. ISBN 84-206-7691-8.
- ↑ «Ida B. Wells-Barnett, American journalist and social reformer». Encyclopaedia Britannica [Consulta: 1r juny 2018].
- ↑ Showers, Brian J. «Katharine Tynan (1859-1931)» (en anglès), 12-02-2019. [Consulta: 17 febrer 2021].
- ↑ «Erik Axel Karlfeldt. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Khalil Gibran» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 08-04-2020. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1907» (en anglès americà). [Consulta: 2 maig 2020].
- ↑ «Ernestina Bendazzi Garulli» (en italià). Archivio Storico Ricordi | Collezione Digitale. [Consulta: 14 març 2021].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Armand Fallières» (en francès). [Consulta: 10 juny 2020].
- ↑ «Emma Cecilia Thursby» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 12 maig 2020].
- ↑ «The Nobel Peace Prize 1930» (en anglès americà). [Consulta: 30 juliol 2020].
- ↑ Creizenach, Wilhelm. «Engelhard, Philippine» (en alemany). Allgemeine Deutsche Biographie 6 (1877). [Consulta: 5 setembre 2021].
- ↑ «Carl Nielsen». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Thomas Edison | Biography, Early Life, Inventions, & Facts» (en anglès). [Consulta: 17 octubre 2020].
- ↑ Kutsch, Karl-Josef; Riemens, Leo. Großes Sängerlexikon (en alemany). Walter de Gruyter, 2012-02-22, p. 2667. ISBN 978-3-598-44088-5.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1931