Cassià Maria Just i Riba
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 22 agost 1926  Barcelona |
| Mort | 12 març 2008 (81 anys) monestir de Montserrat (Bages) |
| Abat de Montserrat monestir de Montserrat | |
| 1966 – 1989 ← Aureli Maria Escarré i Jané – Sebastià Bardolet i Pujol → | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Formació | Ateneu Igualadí de la Classe Obrera Escolania de Montserrat |
| Activitat | |
| Ocupació | clergue, músic |
| Professors | Anselm Ferrer i Bargalló |
| Orde religiós | Orde de sant Benet |
| Família | |
| Pare | Joan Just i Bertran |
| Premis | |
| |
Cassià Maria Just i Riba (Joan Just i Riba, Barcelona, 22 d'agost de 1926 - Montserrat, 12 de març de 2008) fou un religiós i músic català, que fou abat de Montserrat des de 1966 fins a 1989, considerat un dels referents en la modernització de l'església catalana.
Formació
[modifica]Fill del músic Joan Just i Bertran, va rebre els primers estudis a l'Ateneu Igualadí de la Classe Obrera[1] i el 1939 va ingressar a l'escolania de Montserrat per tal d'estudiar música gràcies als oficis del seu mestre Anselm Ferrer i Bargalló. Allí va tenir com a mestre David Pujol i Roca.
Apassionat de l'orgue, en va fer estudis al Pontifici Institut de Música Sacra (Roma), on també hi va estudiar cant gregorià. Del 1955 al 1956 marxà a París per tal d'ampliar els seus coneixements d'orgue; allí hi va tenir com a mestres André Marchal i Norbert Dufourcq en orgue i André Jolivet en composició. Organista reconegut, ha escrit algunes composicions polifòniques.
Carrera religiosa
[modifica]El 5 d'agost de 1942 va ingressar al monestir i el 27 d'agost de 1950 fou ordenat sacerdot.[2] El 1964 fou nomenat prior del monestir de Montserrat, i l'1 de desembre de 1966 fou escollit abat en substitució de Gabriel Maria Brasó, que era l'abat coadjutor des de 1961 i el qual havia quedat com a únic abat des del 12 de març de 1965 quan l'abat Aureli Maria Escarré i Jané fou expulsat del territori espanyol pel règim franquista.
Cassià Maria Just va continuar la línia marcada pel seu predecessor, l'exiliat abat Escarré, de defensa dels drets humans i de la personalitat catalana, així com de crítica a les jerarquies eclesiàstiques, a les que reclama més obertura als temps actuals en la línia marcada del Concili del Vaticà II. Durant el seu mandat va procurar mantenir la projecció religiosa de Montserrat com a referent en l'àmbit estatal i internacional, alhora que defensava el patrimoni històric i cultural del monestir i es preocupava per mantenir una bona convivència, guanyant-se fama de persona pluralista.
En la seva empresa de defensa dels drets humans es va enfrontar en diverses ocasions als governadors civils de Barcelona acollint, la trobada d'intel·lectuals, artistes i professionals l'any 1970 reunits en protesta al consell de guerra contra sis militants d'ETA amenaçats de pena de mort, conegut com a procés de Burgos. Més tard apadrinà altres protestes antifranquistes com la Marxa per la Llibertat i les vagues de fam de Lluís Maria Xirinacs. També es posà al costat de la família de Salvador Puig i Antich, en el procés judicial contra ell al final del franquisme.
El 1989 va renunciar al càrrec d'abat,[3] essent succeït per Sebastià Bardolet, i fou elegit visitador general de la Congregació Benedictina de Subiaco (actualment Congregació de Subiaco-Montecassino), a la qual pertany el monestir de Montserrat, fins al 1996. Poc després va fer unes declaracions criticant la postura de l'Església vers l'ús dels anticonceptius, declarant-se'n partidari. També va demanar a les autoritats catòliques una revisió de la postura social vers l'eutanàsia i l'homosexualitat.[4]
El 1991 va crear la Fundació Cassià Just Recerca i Desenvolupament, que té per finalitat la integració social i laboral de persones amb discapacitat intel·lectual, i va rebre la Creu de Sant Jordi. Posteriorment va participar en algunes marxes a favor de la pau al País Basc i el 2004 donà suport públicament Josep Lluís Carod Rovira quan fou acusat d'haver mantingut converses amb ETA a Perpinyà.[5]
La matinada del 12 de març de 2008 va morir a la infermeria del monestir de Montserrat als 81 anys després d'haver patit una embòlia tres dies abans i arrossegar un càncer.
Referències
[modifica]- ↑ Llibre "Arrels Igualadines" (1990), de Jaume Ferrer i Piñol. Pàgines 139 i 140.
- ↑ L'abat Cassià M. Just publica la nota del Monestir a la seva mort
- ↑ La Vanguardia, 28 de febrer de 1989, El abad de Montserrat dimite tras 22 años de gobierno y es relevado en el cargo por su “hombre de confianza"
- ↑ Muere a los 81 años Cassià Maria Just, abad emérito de Montserrat Arxivat 2012-02-16 a Wayback Machine. a redescristianas.net
- ↑ Montserrat acomiada Cassià Maria Just en un funeral multitudinari i emotiu a 3cat24.cat, 14 de març de 2008
Enllaços externs
[modifica]- Notícia de la seva mort a Vilaweb Arxivat 2008-03-13 a Wayback Machine.
- Notícia de la seva mort a El País
- «Cassià Maria Just i Riba». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- Web de la Fundació Cassià Just
- Vídeo de l'enterrament de Cassià Maria Just
| Precedit per: Aureli Maria Escarré |
Abat de Montserrat 1966 - 1989 |
Succeït per: Sebastià Bardolet i Pujol |
| Persones físiques | Carme Aymerich · Manuel Balasch · Joan Bastardas · Pilar Bayés · Oriol Bohigas · Josep Buch · Federico Correa · Josep Eritja · Joan Ferràndiz · Josep M. Garrut · Josep M. Gasol · Josep M. Ginès · Cassià Maria Just · Antoni Malaret · Concepció Martínez · Joan Francesc Mira · Emili Miró · Joan Oliu · Joan Oró · Domènec Pallerola · Joan Perucho · Josep Piera · Joan Potau · Climent Pujol · Maria Assumpció Raventós · Gaietà Renom · Josep Lluís Sagarra · Lars Söderberg · Francesc Torres · Domènec Umbert · Josep Viader i Moliner · Joan Vilà · Ricard Viladesau · Josep Virgili |  |
|---|---|---|
| Persones jurídiques | ||
| Abats |
|
|---|---|
| Alumnes de l'Escolania | |
| Publicacions i llibres | |
| Monuments i llocs rellevants | |
| Mitjans de transport | |