1966
Aparença
Tipus | any civil i any comú que comença en dissabte |
---|---|
Altres calendaris | |
Gregorià | 1966 (mcmlxvi) |
Islàmic | 1386 – 1387 |
Xinès | 4662 – 4663 |
Hebreu | 5726 – 5727 |
Calendaris hindús | 2021 – 2022 (Vikram Samvat) 1888 – 1889 (Shaka Samvat) 5067 – 5068 (Kali Yuga) |
Persa | 1344 – 1345 |
Armeni | 1415 |
Rúnic | 2216 |
Ab urbe condita | 2719 |
Categories | |
Naixements Defuncions Esdeveniments Eleccions Esports Obres Pel·lícules Discs | |
Segles | |
segle xix - segle xx - segle xxi | |
Dècades | |
1930 1940 1950 - 1960 - 1970 1980 1990 | |
Anys | |
1963 1964 1965 - 1966 - 1967 1968 1969 |
Esdeveniments
[modifica]Catalunya:
- 9 de març, Barcelona: Les autoritats franquistes reprimeixen una assemblea d'estudiants que se celebrava al convent dels Caputxins de Sarrià; aquests fets es coneixen com la Caputxinada.[1]
- 22 de juliolː Apareix el primer número de la revista Tele/Estel, primera publicació no eclesiàstica en català després de la Guerra Civil.[2]
- 25 de setembre, Barcelona: Se celebra el concurs de castells III Gran Trofeu Jorba-Preciados a l'avinguda del Portal de l'Àngel.
- 5 d'octubre, Guinea Equatorial: per 20.000 pessetes, el primatòleg Jordi Sabater Pi hi compra Floquet de Neu, un goril·la albí, quan aquest tenia entre dos i tres anys.
Resta del món:
- 19 de gener, Índia: Indira Gandhi és elegida primera ministra del país.[3]
- 7 de març, Palomares (Almeria), Espanya: El ministre Fraga es banya al mar en la zona on havia caigut una bomba H estatunidenca, per demostrar que no hi existia perill de radioactivitat.
- 18 de març, Espanya: Aprovació de la Llei 14/1966 de premsa i impremta.
- 12 d'abril, Estats Units: es publica el nº52 de Fantastic Four de Marvel Comics, on es produeix la primera aparició de Black Panther, creat per Stan Lee i Jack Kirby.
- 30 de setembre, Botswana: El país declara la independència de l'Imperi Britànic.[4]
- 4 d'octubre, Lesotho va obtenir la independència del Regne Unit.
- 15 d'octubre, Oakland, Califòrnia: Fundació dels Panteres Negres.[5]
- 21 d'octubre, Aberfan, prop de Merthyr Tudful, Gal·les: El runam de la mina de carbó s'esllavissa en forma d'un flux de fang cobrint el poble i matant a 144 persones (116 nens i 28 adults). Els fets són coneguts com la catàstrofe d'Aberfan
- 17 de novembre: Les Barbados s'independitzen de l'Imperi Britànic.[6]
- 16 de desembre, Nova York: L'Assemblea General de les Nacions Unides acorda el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, el qual, entre altres, reconeix el dret de tots els pobles a l'autodeterminació.
- S'estrena la pel·lícula franco-italiana El sol negre
- Estrena de la pel·lícula Johnny Or.
Música
[modifica]M/d | artistes | títol | estil |
---|---|---|---|
05/16 | The Beach Boys | Pet Sounds | pop |
06/ | Judy Collins | In My Life | folk |
12/09 | Cream | Fresh Cream | blues rock |
06/20 | Bob Dylan | Blonde on Blonde | rock |
06/14 | Dave Brubeck | Time In | jazz |
10/28 | The Kinks | Face to Face | rock |
12/29 | Ennio Morricone | The Good, the Bad and the Ugly | BSO |
06/27 | The Mothers of Invention | Freak Out! | art rock |
04/15 | The Rolling Stones | Aftermath | rock |
01/17 | Simon and Garfunkel | Sounds of Silence | folk |
Fa 58 anys:
El 6 de juny s'estrenà l'òpera sacra de Benjamin Britten The Burning Fiery Furnace; al novembre, el Festival Sigma de Bordeus acollí l'estrena de la Suite bufa de Mestres Quadreny, amb Carles Santos al piano; i, el 16 de desembre, Antony and Cleopatra, de Samuel Barber. Enguany es publicaren les cançons "Black Is Black" (del grup Los Bravos), "God Only Knows" (dels Beach Boys), "I'm Only Sleeping" (dels Beatles) i "El muerto vivo" (Peret).
- Naiximents
Premis Nobel
[modifica]Camp | Guardonats |
---|---|
Física | |
Química | |
Medicina o Fisiologia | |
Literatura | |
Pau |
|
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 13 de gener - Palma: Maria de la Pau Janer, escriptora mallorquina.
- 20 de gener - València: Marta Torrado de Castro, advocada i política valenciana.[7]
- 10 de febrer - Palma, Mallorca: Margalida Pons i Jaume, filòloga, poetessa i professora universitària mallorquina.[8]
- 11 de març - Barcelonaː Beatriu Ferrer-Salat, amazona catalana de doma clàssica, medallista olímpica als Jocs d'Atenes 2004.[9]
- 14 de març - Barcelonaː Anna Amigó Bertran, orientadora catalana, especialista en curses d'orientació i raids d'aventura.[10]
- 7 d'abril, Bellver de Cerdanya: Maria Betriu Català, atleta especialitzada en curses de fons i mig fons.[11]
- 8 d'abril - Vic, Osona: Melcior Mauri i Prat, ciclista català.
- 10 de maig - Barcelona: Teresa Forcades i Vila, metgessa, teòloga i monja benedictina catalana.[12]
- 4 de juny - Arbúcies, Selvaː Mercè Pons i Veiga, actriu catalana de teatre, doblatge, cinema i televisió.[13]
- 5 de juny - Barcelonaː Rosa Colomer Artigas, filòloga i lingüista catalana, fou directora del TERMCAT (m. 2013).[14]
- 9 de juny:
- Folgueroles, Osonaː Cristina Nogué Bori, atleta especialitzada en camp a través i curses de mig fons i fons.[15]
- Granollers, Vallès Orientalː María Ángeles Olano García, advocada i política catalana, ha estat diputada al Parlament.[16]
- 4 de juliol - la Vall d'Uixóː Antonia García Valls, mestra i política valenciana, ha estat diputada al Congrés dels Diputats.[17]
- 7 de juliol - Calella: Núria Martí Constans, escriptora catalana.
- 12 de juliol, Madridː Ana Torrent, actriu espanyola, protagonista dels films Tesis, Cría cuervos i El espíritu de la colmena, entre d'altres.[18]
- 14 de juliol - Barcelonaː Ana María Cuervo, biòloga cel·lular catalana.[19]
- 23 de juliol - Toríː Simona Levi, artista, activista, estratega tecnopolítica, gestora cultural, establerta a Barcelona des de 1990.[20]
- 26 de juliol - Montblanc, Conca de Barberà: Montserrat Martín Moncusí, arquera catalana.[21]
- 1 d'agost - Barcelona, Mercè Sarrias i Fornésː dramaturga i guionista catalana.[22]
- 8 d'agost - Mataróː Isabel Medina i Cantón, pianista, contrabaixista i compositora.[23]
- 10 d'agost - Vilanova i la Geltrúː Elisabet Raspall i Guillamont, música, pianista i compositora de jazz vilanovina.[24]
- 20 d'agost - el Pilar de la Foradada, Baix Segura: Miguel Albaladejo, director de cinema valencià.
- 7 de setembre - Barcelona: David Vegara i Figueras, economista, gestor públic i polític català.
- 8 de setembre - Barcelona: Laura Conejero, actriu catalana de teatre, cinema i televisió.[25]
- 12 de setembre - Girona: Mercè Saurina Clavaguera, escriptora.
- 22 de setembre - Sabadell: Albert Pla, cantautor català.
- 22 de novembre - Còrdova, Andalusia, Espanya: Francisco Ángel Blanco Nieto, més conegut com a Latino, músic de jazz valencià, director i cofundador de Sedajazz.
- 2 de desembre - Ripoll, Joan Puigcercós, empresari i polític català.
- 7 de desembre - València: Lucía Etxebarria, escriptora basca.
- 16 de desembre - Santa Eulàlia de Ronçana, Vallès Oriental: Empar Moliner, escriptora catalana.[26]
- 30 de desembre - Santa Coloma de Gramenetː Lídia Guinart Moreno, política catalana, periodista, diputada al Congrés dels Diputats.[27]
- Girona: Rafael de Ribot, periodista català.
- Les Borges Blanques: Gregorio Iglesias Mayo, pintor
- Borriana: Julián Arribas Pérez, escriptor
- Resta del món
- 6 de gener, Foz, Lugo: Luisa Castro Legazpi, escriptora i columnista gallega en llengües gallega i espanyola.[28]
- 19 de gener,
- Andorra: Meritxell Mateu i Pi, política andorrana; ha estat ministra i Consellera General del Principat d'Andorra.[29]
- Quebec: Guy Delisle, autor de còmics
- 6 de febrer, Lancashire, Anglaterra: Rick Astley, cantant Inglés.
- 7 de febrer, Leipzig, RDA: Kristin Otto, nedadora alemanya guanyadora de 6 medalles olímpiques en els Jocs Olímpics de 1988.[30]
- 1 de març, Boulogne-Billancourt: Delphine de Vigan, escriptora francesa.[31]
- 18 de març, Anduins Vito d'Asio, Itàlia: Fiorenza Cedolins, soprano italiana.[32]
- 19 de març, Tiajin (Xina) : Qin Gang, polític xinès. Ministre d'Afers Exteriors (2023).[33]
- 22 de març, Kíiv (Ucraïna): Olha Bohomòlets, política, compositora i metgessa ucraïnesa.[34]
- 8 d'abril, Dallas, Texas, EUA: Robin Wright, actriu Estatunidenc.
- 15 d'abril,
- Mile End, Londres, Anglaterra: Samantha Fox, modelu i cantant Inglesa.
- Londres: Cressida Cowell, autora anglesa de literatura infantil.[35]
- 19 d'abril, Orleans: Véronique Gens, soprano francesa.[36]
- 22 d'abril - Seattle, Washington: Jeffrey Dean Morgan, American actor.
- 25 d'abril, Perpinyàː Isabelle Pasco, actriu i model nord-catalana.[37]
- 3 de maig, Vilagarcía de Arousa, Galícia: Luis Ángel César Sampedro, futbolista i preparador físic
- 7 de maig, Ashdod, Israelː Dafna Dekel, cantant israeliana.[38]
- 16 de maig: Gary, Indiana, EUA: Janet Jackson, actriu i cantant estatunidenca.[39]
- 22 de maig, Xangai (Xina): Wang Xiaoshuai, director de cinema xinès.[40]
- 24 de maig, Marsella, França: Éric Cantona, actor i exfutbolista professional francès recordat per la seva etapa com a jugador del Manchester United.[41]
- 4 de juny, Romaː Cecilia Bartoli, mezzosoprano italiana.[42]
- 13 de juny, Leningrad, Unió Soviètica: Grigori Perelman, matemàtic rus.
- 14 de juny:
- Brasil: Gilberto Carlos Nascimento, futbolista.
- São Pauloː Luciana Souza, cantant i compositora brasilera de jazz.[43]
- 19 de juny, Steinkjer, Noruega: Silje Nergaard, cantant i compositora de jazz noruega.[44]
- 26 de juny, Oslo, Noruega: Tom Henning Øvrebø, àrbitre de futbol noruec
- 27 de juny, Nova York, Estats Units: Jeffrey Jacob Abrams, productor i director de televisió i cinema nord-americà
- 28 de juny, Uppsala, Suècia: Åsa Larsson, escriptora sueca de novel·la negra.[45]
- 4 de juliol, Zariaː Josephine Obiajulu Odumakin, activista pels drets de les dones nigeriana.[46]
- 7 de juliol, Budapest, Hongria: Eszter Bálint, cantant, compositora, violonista i actriu hongareso-estatunidenca.[47]
- 9 de juliol, Kobe, Japó: Amélie Nothomb, escriptora belga en llengua francesa.[48]
- 15 de juliol, París, Alts del Senaː Irène Jacob, actriu francosuïssa. Premi a la interpretació femenina al Festival de Canes 1991.[49]
- 21 de juliol,
- Neyland, comtat de Pembroke, Gal·les: Sarah Waters, escriptora britànica.[50]
- Lhasa, Tibet: Tsering Woeser, escriptora i activista tibetana.[51]
- 24 de juliol, Akkaː Aminatou Haidar, defensora dels drets humans i activista política sahrauí.[52]
- 25 de juliol, Portneuf, Quebec, Canadà: Lynda Lemay, cantant quebequesa.[53]
- 26 de juliol, Cassano delle Murge, Pulla, Itàlia: Anna Rita del Piano, actriu italiana i també directora teatral i de curts.[54]
- 7 d'agost, Huntsville (Alabama), EUA: Jimmy Wales, fundador de la Viquipèdia
- 10 d'agost, Cevenes, França: Laurent Gounelle, escriptor i especialista en desenvolupament personal
- 2 de setembre, Coatzacoalcos, Mèxic: Salma Hayek, actriu mexicana
- 9 de setembre, Brooklyn, Nova York, EUA: Adam Sandler, actor Estatunidenc.
- 12 de setembre, Mashad, Iranː Anousheh Ansari, enginyera, astronauta i empresària iraniana i estatunidenca.[55]
- 13 de setembre, Nkongsamba, Camerunː Francine Gálvez, periodista i presentadora espanyola.[56]
- 27 de setembre, Boston, Massachusettsː Stephanie Wilson, astronauta nord-americana.[57]
- 8 d'octubre,
- Rochester (Nova York): Thomas Rickner, tipògraf estatunidenc.
- Lahr, Alemanyaː Tabea Zimmermann, intèrpret de viola alemanya.[58]
- 9 d'octubre, Londres, Anglaterra, Regne Unit: David Cameron, polític conservador britànic i primer ministre del Regne Unit des de l'11 de maig de 2010.[59]
- 11 de novembre, Milà, Llombardia: Benedicta Boccoli, actriu italiana.
- 12 de novembre, Härnösand, Suècia: Anette Norberg, jugadora de cúrling sueca.[60]
- 16 de novembre, Milà: Roberta Invernizzi, soprano italiana especialitzada en música barroca.[61]
- 20 de novembre, Forest Park, Illinoisː Jill Thompson, escriptora i dibuixant de còmics estatunidenca, guanyadora del Premi Eisner.[62]
- 14 de desembre, Saltaː Lucrecia Martel, directora de cine argentina, una de les cineastes més importants de Llatinoamèrica.[63]
- 21 de desembre - 21 de desembre - Londres, Anglaterra: Kiefer Sutherland, actor.[64]
- Eisenkappel-Vellach, Àustria, Cvetka Lipuš, poeta austríaca en eslovè
- Seül: Jeongmoon Choi, artista sud-coreana.
- Londres: Carne Ross, diplomàtic
- Extremaduraː Rosa Ferré, gestora cultural espanyola, directora de Matadero Madrid.
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 27 de gener - l'Escala: Víctor Català, autora de la reeixida novel·la Solitud (96 anys).[65]
- 2 de febrer - Almenarː Clemència Berdiell, mestra i directora de l'Escola Pública d'Almenar de 1927 a 1959 (n.1889).[66]
- 1 d'abril - Barcelona: Josep Maria Pericas i Morros, arquitecte català entre el modernisme i el noucentisme (n. 1881).[67]
- 8 d'abril - Barcelona: Joan Sedó i Peris-Mencheta, col·leccionista i cervantista català (n. 1908).
- 2 de maig - Barcelona: Miquel Llor, escriptor català (n. 1894).[68]
- 21 de maig - Barcelona: Ricard Opisso i Sala, dibuixant i caricaturista català (85 anys).[69]
- 11 de juliol, Barcelona: Dolors Frau i Julià, mezzosoprano catalana (n. 1882).[70]
- 26 de juliol - Barcelona: Carme Montoriol i Puig, traductora, escriptora i pianista catalana.[71]
- 10 de desembre - Sabadell: Patrocini Agulló i Soler, activa defensora dels necessitats.[72]
- Mèxic: Miquel Curcó i Rubió, dirigent obrer urgellenc.
- Resta del món
- 1 de gener, París, França: Vincent Auriol, advocat, 16è president de la República Francesa, 1r de la IV República (n. 1884).
- 16 de gener, Zúricː Margarete Susman, poeta, escriptora i crítica jueva alemanya (n. 1872).[73]
- 28 de gener, Brema: Paolo Costoli, nedador i jugador de waterpolo italià.
- 1 de febrer, Ixelles: Max Deauville, metge i escriptor.
- 1 de febrer, Hollywood, Califòrnia, Estats Units: Buster Keaton, actor i director de cinema estatunidenc.
- 12 de febrer, Siracusa, Sicilia (Itàlia): Elio Vittorini, escriptor i polític italià (n. 1908).[74]
- 13 de febrer, París, Illa de França: Marguerite Long, pianista francesa (n.1874).[75]
- 5 de març, Domodédovo, prop de Moscou, Rússia: Anna Akhmàtova, poeta russa, representant de l'acmeisme (n. 1889).[76]
- 10 de març, Amersfoort, Utrecht (Països Baixos): Frits Zernike, físic neerlandès, Premi Nobel de Física de l'any 1953 (n. 1888).[77]
- 30 de març, Florència, Toscana, Itàlia: Jelly d'Aranyi, compositora i violinista hongaresa nacionalitzada anglesa (n. 1895).[78]
- 10 d'abril, Combe Florey, Somerset, Regne Unit: Evelyn Waugh, escriptor anglès de novel·les, biografies i llibres de viatge (n. 1903).[79]
- 23 d'abril, El Caire, Egipte: Neima Akef, actriu de l'època daurada del cinema i ballarina de dansa del ventre (n. 1932).
- 4 de maig:
- Lió, França: Edmond Locard, criminòleg i metge forense.
- Canes, França: Amédée Ozenfant, pintor i escriptor francès, cofundador del purisme (n. 1886).[80]
- 12 de maig:
- París (França): Anna Langfus, escriptora en francès d'origen polonès, Premi Goncourt de l'any 1962 (n. 1920).[81]
- Richardson, Texasː Bette Nesmith Graham, mecanògrafa, dissenyadora i empresària, inventora del Liquid Paper (n. 1924).[82]
- 21 de maig, Parísː Marya Freund, soprano polonesa nacionalitzada francesa (n. 1876).[83]
- 7 de juny:
- 29 de juliol, Sydney: Thea Proctor, artista modernista australiana.[85]
- 2 de novembre, Ithaca, Nova York (EUA): Peter Joseph William Debye, físic i químic nord-americà, Premi Nobel de Química 1936 (n. 1884).
- 3 de novembre, Ciutat de Mèxicː Magda Donato, periodista, dramaturga, narradora i actriu espanyola, exiliada a Mèxic (n. 1898).[86]
- 9 de novembre, Cuernavaca, Mèxicː Regina Lago, pedagoga, psicòloga i científica espanyola exiliada a Mèxic (n. 1898).[87]
- 15 de desembre, Chicago, EUA: Walt Disney, director, animador i productor de cinema.
Referències
[modifica]- ↑ «9 de març de 1966: La Caputxinada». Memorial Democràtic. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 28 gener 2024].
- ↑ «Tele/estel, el setmanari català d'avui. Numeració». Biblioteca de Catalunya. Catàleg. Arxivat de l'original el 2021-05-26. [Consulta: 26 maig 2021].
- ↑ «Shrimati Indira Gandhi, elegida primera ministra a l'Índia | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 novembre 2020].
- ↑ Peaslee, Amos Jenkins; Xydis, Dorothy Peaslee. Constitutions of Nations (en anglès). vol. I, Africa. BRILL, 1974, p. 11. ISBN 9024716810.
- ↑ «Panteres Negres, 50 anys d'una revolució inacabada». [Consulta: 16 octubre 2020].
- ↑ Barbados Independence Act 1966 (en anglès).
- ↑ «X Legislatura (2011-2016). Torrado de Castro, Marta» (en castellà). Congrés dels Diputats. [Consulta: novembre 2020].
- ↑ «Margalida Pons i Jaume | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 desembre 2020].
- ↑ «Beatriz Ferrer-Salat Serra de Migni | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 gener 2021].
- ↑ «Anna Amigó Bertran | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 gener 2021].
- ↑ «Maria Betriu Català | enciclopedia.cat». [Consulta: 12 febrer 2024].
- ↑ «Teresa Forcades i Vila | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 maig 2020].
- ↑ «Entrevistes Heura Marçal i Fina Birulés» pàg. 215. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Rosa Colomer i Artigas | enciclopèdia.cat». [Consulta: 10 abril 2021].
- ↑ «Cristina Nogué Bori». Enciclopèdia de l'esport català. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 15 abril 2019].
- ↑ «Diputats de la VIII legislatura» p. 112. Parlament de Catalunya. [Consulta: maig 2021].
- ↑ «Antonia García Valls - IX Legislatura - Congreso de los Diputados». [Consulta: 10 maig 2021].
- ↑ «Ana Torrent: biografía y filmografía» (en castellà). AlohaCriticón, 09-06-2018. [Consulta: 10 maig 2021].
- ↑ «Ana Maria Cuervo, MD PhD. Curriculum Vitae» (en anglès). Albert Einstein College of Medicine. Human Resources Department, 21-02-2020. [Consulta: maig 2021].
- ↑ «About Simona Levi: Italian artist» (en anglès). PeoplePill. [Consulta: 20 maig 2021].
- ↑ «1966». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ de Moner Farré, Mercè. Escrivim mentre estem vius i a la vida passen coses: Escriptura i anàlisi del procés de creació d'una novel·la (tesi). Sort. Lleida: Institut Hug Roger III, de Sort, i Universitat de Lleida, novembre de 2020, p. 31.
- ↑ «Medina i Cantón, Isabel». Músics per la cobla. [Consulta: juny 2020].
- ↑ Puig Rovira, Francesc X. Diccionari biogràfic de Vilanova i la Geltrú : dones i homes que han fet història. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa, p. 273-274, 396. ISBN 9788485960835.
- ↑ SensaCine. «Laura Conejero» (en castellà). [Consulta: 31 juliol 2020].
- ↑ «Kiefer Sutherland | Biography, Movies, & Facts» (en anglès). [Consulta: 21 desembre 2020].
- ↑ «Lídia Guinart Moreno». Congreso de los Diputados. [Consulta: 25 octubre 2021].
- ↑ «Luisa Castro». America Reads Spanish. [Consulta: 8 novembre 2020].
- ↑ «Meritxell Mateu Pi. Consellera general». Consell General. Principat d'Andorra. [Consulta: 1r desembre 2020].
- ↑ «Kristin Otto» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 8 desembre 2020].
- ↑ «Delphine De Vigan». Grup62. [Consulta: 23 març 2020].
- ↑ «Fiorenza Cedolins». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 16 març 2020].
- ↑ Team, FAIR. «Who is Qin Gang?» (en anglès britànic), 04-01-2023. [Consulta: 8 octubre 2023].
- ↑ «Olga Bogomolets». How old. [Consulta: 19 març 2020].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Cressida Cowell». SM. [Consulta: 23 abril 2020].
- ↑ «Véronique Gens» (en anglès). Discogs. [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ «Isabelle Pasco» (en castellà). Cineuropa. [Consulta: 27 febrer 2021].
- ↑ «Dafna» (en castellà). Eurovision Spain. [Consulta: 17 març 2021].
- ↑ «Janet Jackson | Biography, Songs, & Facts» (en anglès). [Consulta: 16 maig 2020].
- ↑ Planas Penadés, Ricard. Historia del cine chino. Primera edición: Febrero 2019, 2019. ISBN 978-84-17418-45-8.
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Éric Cantona» (en francès). [Consulta: 6 maig 2020].
- ↑ «Cecilia Bartoli | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 abril 2020].
- ↑ «Luciana Souza» (en francès). Universal Music France. [Consulta: 27 febrer 2021].
- ↑ Monsen, Christopher «Silje Nergaard» (en noruec). Store norske leksikon, 15-01-2016.
- ↑ «Asa Larsson: biografía y obra» (en castellà). AlohaCriticón. Cine, música y literatura, 13-07-2016. [Consulta: 4 maig 2020].
- ↑ «Dr. Josephine Obiajulu Okei-Odumakin» (en anglès). Hallmarks of Labour Foundation. [Consulta: 10 maig 2021].
- ↑ «Eszter Balint» (en castellà). Discogs. [Consulta: 15 maig 2020].
- ↑ «Amélie Nothomb, the most Japanese Belgian writer» (en anglès). Focus on Belgium, 07-03-2016. [Consulta: 16 maig 2020].
- ↑ «Irène Jacob». HSB Noticias | Grupo Editorial El Periodico. Arxivat de l'original el 2021-05-13. [Consulta: 13 maig 2021].
- ↑ «Grandes escritoras universales (XLVII)» (en espanyol europeu). escritores.org, 31-12-2019. [Consulta: 26 maig 2020].
- ↑ «Tsering Woeser» (en italià). La poesia non è di chi la scrive, la poesia è di chi gli serve!, 16-10-2017. [Consulta: 27 maig 2021].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Aminatou Haidar» (en anglès). Women in Peace. [Consulta: 27 maig 2021].
- ↑ De Surmont, Jean-nicolas. «Lynda Lemay». The Canadian Encyclopedia, 28-04-2016. [Consulta: 28 maig 2020].
- ↑ «Anna Rita Del Piano» (en castellà). Fandango. [Consulta: 30 maig 2020].
- ↑ «Gran Enciclopedia de la Astronáutica (335): Ansari, Anousheh» (en castellà). NCYT Amazings, 10-06-2014. [Consulta: 24 juliol 2021].
- ↑ Villacastín, Rosa. «Francine Gálvez. Entrevista» (en castellà). Mujer hoy, 21-06-2021. [Consulta: 24 juliol 2021].
- ↑ Centamori, Vanessa «Stephanie Wilson: uma astronauta experiente em viagens com ônibus espaciais». Revista Galileu, 19-07-2019.
- ↑ «Tabea Zimmermann» (en anglès). Schott Music. [Consulta: 6 setembre 2021].
- ↑ «David Cameron | prime minister of United Kingdom» (en anglès). [Consulta: 12 octubre 2020].
- ↑ «Anette Norberg Bio, Stats, and Results | Olympics at Sports-Reference.com», 17-04-2020. Arxivat de l'original el 2020-04-17. [Consulta: 17 gener 2022].
- ↑ «Roberta Invernizzi (Soprano) - Short Biography». Bach Cantatas Website. [Consulta: 28 setembre 2020].
- ↑ «Jill Thompson» (en anglès). Lambiek Comiclopedia. [Consulta: 26 setembre 2021].
- ↑ «La cineasta Lucrecia Martel presidirá el jurado del Festival de Venecia 2019» (en castellà), 24-06-2019. [Consulta: 3 novembre 2021].
- ↑ «Empar Moliner i Ballesteros | enciclopèdia.cat». [Consulta: 26 octubre 2020].
- ↑ Català, Víctor. Introducció de Carme Arnau. Solitud. Barcelona: Edicions 62, 1979, p. 218. ISBN 84-297-1-546-0.
- ↑ Roma Garcia, Míriam «Clemència Berdiell, una vida dedicada a la pedagogia». Shikar, núm 4, 2017, pàg. 32-37.
- ↑ «Josep Maria Pericas i Morros | enciclopèdia.cat». [Consulta: 10 abril 2020].
- ↑ «Miquel Llor i Forcada | enciclopèdia.cat». [Consulta: 5 maig 2020].
- ↑ «Ricard Opisso i Sala | enciclopèdia.cat». [Consulta: 5 maig 2020].
- ↑ «Dolors Frau i Julià | enciclopèdia.cat». [Consulta: 19 maig 2020].
- ↑ «Carme Montoriol i Puig | enciclopèdia.cat». [Consulta: 1r maig 2020].
- ↑ «Patro Agulló, plaça de». Ajuntament de Sabadell. Nomenclàtor, 22-12-1993. [Consulta: 5 gener 2024].
- ↑ Hahn, Barbara. «Margarete Susman» (en anglès). Jewish Women's Archive, 31-12-1999. [Consulta: 5 setembre 2022].
- ↑ «Elio Vittorini» (en italià). Arxivat de l'original el 2017-03-22. [Consulta: maig 2018].
- ↑ «Marguerite Long». Pristine Classical. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Anna Akhmatova (Russian poet)» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 01-03-2020. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Frits Zernike. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Jelly d'Arányi». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 30 març 2020].
- ↑ «Evelyn Waugh» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 08-04-2020. [Consulta: abril 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «[https://www.larousse.fr/encyclopedie/peinture/Am�d�e_Ozenfant/153681 Encyclopédie Larousse en ligne - Amédée Ozenfant]» (en francès). [Consulta: 1r maig 2020].
- ↑ «Anna Langfus 1920-1966» (en anglès). Jewish Women Archive. [Consulta: gener 2019].
- ↑ «Overlooked No More: Bette Nesmith Graham, Who Invented Liquid Paper - The New York Times». Nytimes.com. [Consulta: 13 juliol 2018].
- ↑ «Marya Freund papers relating to Arnold Schoenberg, (bulk 1912-1937)» (en anglès). The New York Public Library. [Consulta: 18 març 2021].
- ↑ Argan, Giulio Carlo, 1909-1992.. El arte moderno : del Iluminismo a los movimientos contemporaneos. 2a. ed. Tres Cantos (Madrid): Akal, [1998]. ISBN 84-460-0034-2.
- ↑ Butler, Roger. Alethea Mary (Thea) Proctor (1879–1966) (en anglès). Canberra: National Centre of Biography, Australian National University.
- ↑ «Magda Donato». Enciclopedia de la Literatura en México. [Consulta: 18 gener 2021].
- ↑ «Lago García, Regina» (en castellà). Fundación Pablo Iglesias. [Consulta: 21 juliol 2022].