Ab urbe condita
|
Pel que fa a l'obra de Titus Livi que narra la història de Roma, vegeu Ab Urbe Condita. |
Ab urbe condita (AUC o a.u.c, també Anno urbis conditae) és un terme llatí que significa «des de la fundació de la ciutat» (de Roma), que segons la tradició es produí l'any 753 aC.[1] També es pot fer servir l'abreviació fR, amb el mateix significat. Es fa servir per referenciar els anys a partir de la fundació de Roma, especialment útil en el camp de la historiografia de la Roma monàrquica i republicana.
Aquest calendari només fou utilitzat per uns pocs historiadors romans per identificar els anys, ja que habitualment s'utilitzava la identificació a través de la parella consular. De fet, és molt més utilitzat en l'actualitat que no pas ho fou en l'època romana.
La data tradicional per a la fundació de Roma del 21 d'abril de 753 aC fou establerta per Marc Terenci Varró, que per a tal fi utilitzà les llistes consulars i anomenà l'any dels primers cònsols com el 245 ab urbe condita.[1] Per a aquesta darrera xifra utilitzà els escrits de Dionís d'Halicarnàs, que considera un període de 244 anys per a la monarquia romana, entre la fundació de la ciutat i l'adveniment de la República.
Referenciés
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «ab urbe condita | enciclopèdia.cat». [Consulta: 4 maig 2020].