1640
| Tipus | any civil i any de traspàs que comença en diumenge  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1640 (mdcxl) |
| Islàmic | 1050 – 1051 |
| Xinès | 4336 – 4337 |
| Hebreu | 5400 – 5401 |
| Calendaris hindús | 1695 – 1696 (Vikram Samvat) 1562 – 1563 (Shaka Samvat) 4741 – 4742 (Kali Yuga) |
| Persa | 1018 – 1019 |
| Armeni | 1089 |
| Rúnic | 1890 |
| Ab urbe condita | 2393 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle xvi - segle xvii - segle xviii | |
| Dècades | |
| 1610 1620 1630 - 1640 - 1650 1660 1670 | |
| Anys | |
| 1637 1638 1639 - 1640 - 1641 1642 1643 | |
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 6 de gener - Salses (el Rosselló): les tropes catalanes en reconquereixen el castell als francesos, que l'havien ocupat 20 de juny de l'any anterior (Guerra dels Trenta Anys). .
- 14 de maig - Santa Coloma de Farners (la Selva): els soldats de Felip IV destrueixen la vila.
- 22 de maig - Barcelona: els pagesos revoltats contra els terços entren a la ciutat amb el pretext de perseguir els soldats que havien atacat la parròquia de Sant Andreu de Palomar i alliberen el diputat militar Francesc de Tamarit,[1] presoner dels castellans: és el preludi de la Guerra dels Segadors.
- 30 de maig - Montiró (l'Alt Empordà): els terços de Felip IV destrueixen la vila (Guerra dels Segadors).
- 7 de juny - Barcelona: s'hi esdevé la revolta dels segadors contra els terços castellans coneguda com el "Corpus de Sang".[2]
- 7 de setembre - Ceret (el Vallespir): els representants de França i Catalunya hi signen una aliança en contra de Felip IV.
- 10 de desembre - el coll de Balaguer (Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, el Baix Camp): els terços castellans hi derroten els resistents catalans (batalla del coll de Balaguer).
- Món
- 1 de desembre - Portugal: Comença la revolució contra l'ocupació espanyola i proclamen rei Joan IV de Portugal, després de seixanta anys d'ocupació espanyola.
- 15 de desembre - Portugal: Coranació del rei de Portugal, Joan IV de Portugal.
- Primer llibre imprès a Amèrica
Naixements
[modifica]- 18 de març (data de bateig), París: Marguerite Hessein de la Sablière, salonnière francesa, mecenes i filòsofa (m. 1693).[3]
- 22 d'abril, Beja: Mariana Alcoforado, autora de les Cartas d'amor de la monja portuguesa, joia de la literatura universal (m. 1723).[4]
- 5 de juny -Zichuan, actualment Zibo (Xina): Pu Songling (en xinès simplificat: 蒲松齡) escriptor xinès de la dinastia Qing, que es va fer popular pels seus contes (m. 1715).[5]
- 5 d'octubre - Lussac-les-Châteaux, Regne de França: Francesca Atenea de Rochechouart de Mortemart, Madame de Montespan, amant de Lluís XIV de França (m. 1707).[6]
- 14 de desembre - Kent, Anglaterra: Aphra Behn, dramaturga, escriptora, traductora i feminista (m. 1689).[7]
- Ais de Provença: David Augustin de Brueys, teòleg i dramaturg en francès.
- Nicolaes van Verendael, pintor barroc flamenc especialitzat en la pintura de natures mortes i garlandes.
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- Món
- 30 de maig, Anvers (Països Baixos): Peter Paul Rubens, pintor barroc de l'escola flamenca (n. 1577).[8]
Referències
[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1640
- ↑ Massot i Muntaner, Josep; Pueyo, Salvador; Martorell, Oriol. Els segadors: himne nacional de Catalunya. L'Abadia de Montserrat, 1993, p.19. ISBN 8478264647.
- ↑ «el Corpus de Sang | enciclopèdia.cat». [Consulta: 3 abril 2020].
- ↑ Conley, John J. «La Sabliere, Marguerite Hessein de» (en anglès). Internet Encyclopedia of Philosophy. [Consulta: 9 novembre 2022].
- ↑ Gallego Delima, Flor «Las cartas de Mariana de Alcoforado: un encuentro entre el amor, el psicoanálisis y la estética». Revista de Estudios Culturales, Núm. 12, gener-juny 2015, pàg. 129-141.
- ↑ Chaussende, Damien, 1977- .... La Chine au XVIIIe siècle : l'apogée de l'empire sino-mandchou des Qing. París: Les Belles lettres, impr. 2013. ISBN 978-2-251-41051-7.
- ↑ Queralt, María Pilar. Reinas en la sombra : amantes y cortesanas que cambiaron la historia (en castellà). Madrid: EDAF, 2014, p. 87. ISBN 9788441434400.
- ↑ «Aphra Behn» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 8 febrer 2024].
- ↑ Museo del Prado.. Rubens. Madrid: Museo nacional del Prado, 2010. ISBN 978-84-8480-211-2.