1922
| Tipus | any civil i any comú que comença en diumenge  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1922 (mcmxxii) |
| Islàmic | 1341 – 1342 |
| Xinès | 4618 – 4619 |
| Hebreu | 5682 – 5683 |
| Calendaris hindús | 1977 – 1978 (Vikram Samvat) 1844 – 1845 (Shaka Samvat) 5023 – 5024 (Kali Yuga) |
| Persa | 1300 – 1301 |
| Armeni | 1371 |
| Rúnic | 2172 |
| Ab urbe condita | 2675 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Eleccions Esports Obres Pel·lícules | |
| Segles | |
| segle xix - segle xx - segle xxi | |
| Dècades | |
| 1890 1900 1910 - 1920 - 1930 1940 1950 | |
| Anys | |
| 1919 1920 1921 - 1922 - 1923 1924 1925 | |
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 10 de gener: es publica el primer número de la revista Catalunya Gràfica
- 19 de febrer,
- Barcelona: Col·locació de la primera pedra del camp de les Corts del Futbol Club Barcelona.
- Barcelona: Es funda el Patronat Escolar de Barcelona, organisme de gestió dels grups escolars públics de la ciutat, dissolt al 1939.[1]
- Barcelona, Es comença a publicar La Veu punxaguda, revista mensual del grup teatral Companyia Belluguet, de Lluís Masriera.[2]
- 22 de març, Barcelona: S'inaugura l'Escola Baixeras, de l'arquitecte Josep Goday, només per a nens i professors.[3]
- 4 i 5 de juny, Barcelona: Fundació d'Acció Catalana, moviment polític nacionalista.[4]
- 11 de juny, Barcelonaː Primera edició de la cursa automobilística «Pujada a l'Arrabassada».[5]
- 18 de juliol, Barcelona: als locals del CADCI, Francesc Macià funda l'organització independentista Estat Català, seguint el precedent de la Federació Democràtica Nacionalista
- 1 d'octubre, Barcelona: comença a publicar-se el diari La Publicitat, que seria el principal òrgan del catalanisme.[6]
- 23 de novembre, Barcelona: es publica el primer número del setmanari humorístic esportiu Xut!.[7]
- 10 de desembre: miting organitzat pel Centre Republicà Democràtic Federalista de Poblenou
- 17 de setembre, Sitges: Inauguració de l’autòdrom en els terrenys de Terramar
- Resta del món
- 15 de març, Madrid: Primer congrés del Partit Comunista d'Espanya.
- 10 d'abril, 19 de maig, Gènova, Regne d'Itàlia: Trenta-quatre països assisteixen a la Conferència de Gènova, convocada per la Societat de Nacions, per tractar temes d'economia.
- 11 de setembre, Palestina: hi comença el Mandat Britànic de Palestina
- 1 de novembre, Imperi Otomà: Atatürk n'aboleix el soldanat i Mehmet VI ha d'exiliar-se: és la fi de l'Imperi Otomà i el naixement de la Turquia moderna.
Premis Nobel
[modifica]| Camp | Guardonats |
|---|---|
| Física | |
| Química | |
| Medicina o Fisiologia | |
| Literatura | |
| Pau |
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 2 de febrer - Barcelona: Rosita Segovia, ballarina catalana de dansa clàssica i espanyola, coreògrafa i professora de dansa.[8]
- 15 de febrer - Monti, Regne d'Itàlia: Maria Chessa Lai, rimadora sarda en alguerés, figura destacada de la cultura catalana a Sardenya.[9]
- 8 de febrer - València: Manuel Oltra i Ferrer, compositor català.
- 4 de març - Barcelona: Xavier Turull i Creixell, compositor i violinista català.
- 5 de març - Santa Coloma de Gramenet: Maria Gumfaus Culi, empresària catalana de l'àmbit de la torneria de fusta.[10]
- 19 de març - València: Lola Bosshard, pintora valenciana.[11]
- 21 de març - Manresa: Emilia Guiu, actriu catalano-mexicana.[12]
- 26 de març - Cassà de la Selva: Josep Lloveras i Feliu, pintor i escultor català.
- 2 d'abril - Sabadell, província de Barcelona: Lluís Casassas i Simó, geògraf català.[13]
- 14 d'abril - Figueres: Jacinto Bosch Vilá, arabista i historiador figuerenc.
- 12 de maig - Campdevànol, província de Gironaː Mercè Guix i Passola, jugadora de bàsquet i directiva esportiva catalana.[14]
- 20 de maig - Reus, província de Tarragona: Gabriel Ferrater i Soler, poeta, crític, traductor i lingüista català.[15]
- 23 de juliol - Calonge: Pere Caner i Estrany, historiador, escriptor i arqueòleg català.
- 2 d'agost - Barcelona: Jordi Sabater Pi, primatòleg català.[16]
- 5 d'octubre - Vilafranca del Penedès: Ramona Via i Pros, escriptora i llevadora catalana.[17]
- 10 d'octubre - Manresa, província de Barcelona: Maria Matilde Almendros i Carcasona, actriu i locutora de ràdio catalana.[18]
- 15 d'octubre - Vila Meãː Agustina Bessa-Luís, escriptora portuguesa, Premi Luís de Camões el 2004.[19]
- 17 de novembre - Barcelona: Esteve Polls i Condom, actor i director teatral.[20]
- 23 de novembre - Sueca, Ribera Baixa: Joan Fuster i Ortells, escriptor valencià.[21]
- 25 de novembre - Vilafranca del Penedès: Gloria Lasso, cantant catalana de música lleugera.[22]
- 17 de desembre - Lleida: Dolors Sistac Sanvicén, escriptora catalana i impulsora de l'ensenyament del català (m. 2018).[23]
- 22 de desembre - Madridː Mercè Gili i Maluquer, bibliotecària i mestra d'escola catalana exiliada a Mèxic.[24]
- 27 de desembre: Ramon Trias Fargas, economista i polític català.
- Resta del món
- 3 de gener, Budapest, Hongria: Ágnes Nemes Nagy, poetessa i assagista hongaresa
- 7 de gener, Marsella, França: Jean-Pierre Rampal, flautista francès
- 9 de gener, Raipur, Panjab, Índia Britànica: Har Gobind Khorana, biòleg, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1968
- 10 de gener, Tallinn, Estònia: Ester Mägi, compositora estoniana [25]
- 22 de gener, Santurce (San Juan), Puerto Rico: Sylvia Rexach, cantant de boleros i compositora porto-riquenya[26]
- 25 de gener, Gènova, Regne d'Itàlia: Luigi Luca Cavalli-Sforza, genetista, Premi Internacional Catalunya del 1993.
- 28 de gener, Urbana, Illinois, EUA: Robert W. Holley, bioquímic nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1968
- 1 de febrer, Pesaro, Regne d'Itàlia: Renata Tebaldi, soprano italiana[27]
- 21 de febrer, París: Colette Brosset, actriu i guionista, ballarina i coreògrafa francesa,[28]
- 24 de febrer, Londres, Anglaterra: Richard Hamilton, pintor, gravador i fotògraf britànic, pioner de l'art pop a Anglaterra
- 1 de març, Jerusalem, Mandat Britànic de Palestina: Isaac Rabin, militar i polític israelià, 7è i 12è Primer Ministre d'Israel [29]
- 5 de març, Bolonya, Regne d'Itàlia: Pier Paolo Pasolini escriptor, poeta i director de cinema italià[30]
- 7 de març, Kologriv: Olga Ladíjenskaia, matemàtica russa coneguda pel seu treball sobre l'equació diferencial en derivades parcials.[31]
- 11 de març, Madrid, Espanya: José Luis López Vázquez, actor de cinema espanyol.
- 12 de març, Lowell (Massachusetts), EUA: Jack Kerouac, novel·lista i poeta estatunidenc, membre de la generació beat [32]
- 14 de març, Montevideo: China Zorrilla, actriu uruguaiana.[33]
- 24 de març, Rio de Janeiro: Miguel Gustavo, escriptor, periodista i Compositor brasiler
- 25 de març, Gènova: Rosetta Noli, soprano italiana [34]
- 3 d'abril, Cincinnati (Ohio): Doris Day, actriu, cantant i activista dels drets dels animals estatunidenca.[35]
- 4 d'abril, Nova York, Estats Units: Elmer Bernstein, compositor i director d'orquestra[36]
- 13 d'abril, Butiama, Territori de Tanganyika: Julius Nyerere, professor i polític que fou president de Tanzània [29]
- 14 d'abril, Buenos Aires: María Luisa Bemberg, directora de cinema i guionista argentina[37]
- 16 d'abril, Clapham Common, Anglaterra: Kingsley Amis, escriptor anglès que va destacar per les seves novel·les còmiques i les seves crítiques literàries [32]
- 24 d'abril, Torí, Regne d'Itàliaː Susanna Agnelli, empresària, política i escriptora italiana[38]
- 27 d'abril, Worcester, Worcestershireː Sheila Scott, aviadora anglesa que va batre més de 100 rècords d'aviació [39]
- 5 de maig, Skopinsky, República Socialista Soviètica de Rússia: Aleksandra Akimova, navegant d'esquadró russa[40]
- 14 de maig, Veliko Trgovišće: Franjo Tuđman, polític i militar croat, primer president de Croàcia durant els anys 1990[29]
- 29 de maig, Brăila, Romania: Iannis Xenakis, compositor francès d'origen grec[41]
- 2 de juny, Catacaos, Piura (Perú): Judith Westphalen, pintora peruana[42]
- 7 de juny, Rosario (Argentina)ː Ana María Zeno, metgessa, professora, ginecòloga, sexòloga argentina, pionera de la contracepció [43]
- 10 de juny, Grand Rapids (Michigan): Judy Garland, actriu i cantant nord-americana[44]
- 12 de juny, Florènciaː Margherita Hack, astrofísica italiana que va destacar per la seva tasca de divulgació científica [45]
- 15 de juny, San Juan de la Fronteraː Adela Neffa, escultora argentina nacionalitzada uruguaiana [46]
- 19 de juny, Copenhaguen, Dinamarca: Aage Niels Bohr, físic danès, Premi Nobel de Física de l'any 1975 [47]
- 26 de juny, Cedarville, Ohioː Eleanor Parker, actriu estatunidenca de cinema i televisió [48]
- 2 de juliol, Santa Andrea de Barbarana, Treviso, Regne d'Itàlia: Pierre Cardin,dissenyador de moda francès.[49]
- 15 de juliol, Nova York (EUA): Leon Max Lederman, físic nord-americà, Premi Nobel de Física de l'any 1989.
- 21 de juliol -
- Ribadeo: Luz Pozo Garza, poetessa gallega i membre numerària de la Real Academia Galega [50]
- Madrid: Juana Ginzo Gómez, actriu i locutora radiofònica espanyola.[51]
- 26 de juliol, Tulsa, Oklahoma, Estats Units:, Blake Edwards, director de cinema, guionista i productor estatunidenc.
- 2 d'agost, Lansing, Michigan, Estats Units: Big Nick Nicholas saxofonista i cantant de jazz.
- 10 d'agost, Illinoisː Mary Alice McWhinnie, biòloga estatunidenca i investigadora antàrtica, una autoritat en krill [52]
- 1 de setembre,
- Gènova, Regne d'Itàlia: Vittorio Gassman, actor teatral i cinematogràfic i director de cinema italià [53]
- Vancouverː Yvonne De Carlo, actriu de cinema i televisió d'origen canadenc naturalitzada estatunidenca (m. 2007).[54]
- 9 de setembre, Görlitz, Alemanya: Hans Georg Dehmelt, físic nord-americà d'origen alemany, Premi Nobel de Física de l'any 1989.
- 13 de setembre, Callao (Perú): Yma Sumac, cantant soprano peruana amb un registre de cinc octaves (m. 2008).[55]
- 15 de setembre, Colmenar Viejoː Ma Dolores Gómez Molleda, historiadora especialitzada en l'Espanya contemporània.[56]
- 18 de setembre, San Antonioː Dorothy Thomas, hematòloga estatunidenca, mare del trasplantament medul·lar (m.2015).[57]
- 20 de setembre, Nova York, EUA: William Kapell, pianista estatunidenc [58]
- 9 d'octubre, Santiago de Cuba: Olga Guillot, cantant cubana, filla i neta de catalans, coneguda com la reina del bolero [59]
- 15 d'octubre, Villanueva de los Infantesː Aurora Bautista, actriu espanyola de teatre i cinema (m. 2012).[60]
- 27 d'octubre,
- Rubio, Táchira, Veneçuela: Carlos Andrés Pérez, polític veneçolà que fou President de la República.
- La Victòria, Limaː Victoria Santa Cruz, compositora, coreògrafa i dissenyadora peruana (m. 2014).[61]
- 29 d'octubre, Hastings (Nebraska), EUA: Neal Hefti, trompetista, pianista, arranjador i compositor nord-americà de jazz.
- 30 d'octubre, Nova York, Estats Units: Marie Van Brittan Brown, infermera i inventora estatunidenca[62]
- 31 d'octubre, Nova York, Estats Units: Barbara Bel Geddes, actriu estatunidenca [63]
- 4 de novembre, Canes, França: Gérard Philipe, actor francès
- 9 de novembre, Cleveland (Ohio), Estats Units d'Amèrica: Dorothy Dandridge, actriu estatunidenca[64]
- 11 de novembre, Indianapolis, EUA: Kurt Vonnegut, escriptor nord-americà
- 14 de novembre, El Caire, Egipte: Boutros Boutros-Ghali, diplomàtic egipci i secretari general de les Nacions Unides
- 15 de novembre, Varsòvia, Polònia: Wojciech Fangor, pintor, grafista, dissenyador i escultor polonès [65]
- 16 de novembre, Azinhaga, Portugal: José Saramago, escriptor portuguès, premi Nobel de literatura.[66]
- 17 de novembre, Nova York, EUA: Stanley Cohen, bioquímic nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1986.
- 21 de novembre, La Corunya, Galícia: María Casares, actriu espanyola de teatre i cinema.[67]
- 22 de novembre, Varsòvia, Polònia: Wojciech Fangor, pintor polonès
- 23 de novembre, Vilalba, Lugo, Espanya: Manuel Fraga Iribarne, polític i diplomàtic espanyol d'extensa carrera, tant durant la dictadura franquista, com durant la transició i l'època democràtica posterior
- 26 de novembre, Minneapolis, EUA: Charles Monroe Schulz, autor de còmics nord-americà
- 7 de desembre, Toríː Maria Luisa Spaziani, poeta i traductora, figura important de la literatura italiana del segle xx.[68]
- 8 de desembre, Berlín: Lucian Freud, pintor realista alemany [69]
- 14 de desembre, Usman, Unió Soviètica: Nikolai Bàssov, físic soviètic, Premi Nobel de Física de l'any 1964
- 18 de desembre, Nova York: Esther Lederberg, microbiòloga estatunidenca i pionera en genètica bacteriana (m. 2006).[70]
- 21 de desembre, Petsamo, Finlàndia: Maila Nurmi, actriu finlandesa-estatunidenca, creadora de Vampira (m. 2008).[71]
- 24 de desembre:
- Brogden, Carolina del Nord: Ava Gardner, actriu nord-americana.[72]
- Biržai, Lituània: Jonas Mekas, cineasta lituà que desenvolupà la seva carrera als Estats Units [30]
- 29 de desembre, Nanyang, Xina: Chen Peiqiu, pintora de cal·ligrafia i guohua xinesa [73]
- La Plata, Buenos Aires, Argentina: Aurora Venturini, novel·lista, contista, poetessa, traductora i assagista argentina.
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 10 de gener - Barcelona: Lluís Marià Vidal i Carreras, geòleg i enginyer de mines català.
- 26 de febrer - Barnt Green, Anglaterra: Margaret Leighton, actriu britànica (m. 1976).[74]
- 24 de juliol - Xàtiva, la Costera: Matilde Ridocci i Garcia, mestra, pedagoga i escriptora valenciana (80 anys).[75]
- 19 d'agost - Barcelona: Felip Pedrell i Sabaté, compositor, pedagog musical, musicòleg i crític musical català, capdavanter del nacionalisme musical a Catalunya.
- 28 de setembre - Madrid, Espanya: Vicent Lleó i Balbastre, compositor valencià de sarsuela (51 anys).
- 16 d'octubre, Palma - Mallorca: Miquel Costa i Llobera, poeta mallorquí.
- 25 de novembre - Tortosa: Enriqueta Ferrús, llibretera, impressora i escriptora ebrenca, membre de la Renaixença.[76]
- 27 de novembre - Barcelona: Domenec Ceret i Vilà, actor i director de cinema català.
- 21 de desembre - Palma: Alberta Giménez i Adrover, religiosa i professora mallorquina (n. 1837).[77]
- Barcelona: Marià Batlles i Bertran de Lis, metge i polític valencià establert a Barcelona.
- Resta del món
- 22 de gener, Copenhaguen, Dinamarca: Fredrik Bajer, escriptor i polític danès, Premi Nobel de la Pau de 1908 (n. 1837).
- 27 de gener: Luigi Denza, compositor.
- 1 de març, Bilbao: Rafael Moreno Aranzadi, Pichichi, futbolista basc (n. 1892).
- 5 d'abrilː Pune, Índiaː Ramabai Medhavi, reformadora social índia (n. 1858).[78]
- 6 d'abrilː Pilar Sanjurjo, primera meteoròloga a la història de la televisió espanyola.[79]
- 27 d'abril: Hans Mohwinkel, baríton alemany
- 18 de maig,
- París, França: Charles Louis Alphonse Laveran, metge francès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1907 (n. 1845).[80]
- Marylebone, Londresː Dorothy Levitt, pilot d'automobilisme britànica, pionera en la conducció i la competició (n. 1882).[81]
- 26 de maig, Ixelles, Brussel·les, (Bèlgica): Ernest Solvay, químic industrial i filantrop belga (n. 1838).[82]
- 3 de juny, Nova York, Estats Units: Marion Harland, escriptora estatunidenca (n. 1830).[83]
- 20 de juliol, Leningrad, RSF de Rússia: Andrei Màrkov, matemàtic rus (n. 1856).[84]
- 28 de juliol, Saint-Mandé, (França): Jules Bazile, més conegut com a Jules Guesde, polític i periodista socialista marxista francès, fundador del Partit Obrer Francès (n. 1845).[85]
- 2 d'agost, illa del Cap Bretó, Canadà: Alexander Graham Bell, nord-americà d'origen escocès inventor del telèfon (n. 1847).[86]
- 6 de setembre, Chamonixː Georgette Agutte, pintora fauvista, escultora i col·leccionista d'art francesa (n. 1867).[87]
- 9 de setembre, Küssnacht, Suïssa: Johannes Messchaert, cantant holandès.
- 10 d'octubre, Marussi, Grècia: Andreas Karkavitsas, escriptor naturalista grec.
- 18 d'octubre, La Haia, Països Baixos: Suze Robertson, pintora neerlandesa (n. 1855).[88]
- 18 de novembre, París: Marcel Proust, escriptor francès (49 anys).[89]
- 22 de novembre, Brussel·les, Bèlgicaː Louise de Hem, pintora belga (n. 1866).[90]
- 19 de desembre, Brighton: Clementina Black, escriptora anglesa, reformadora social, feminista, sindicalista (n. 1853).[91]
- 25 de desembre, Etterbeek: Alphonse Goovaerts, compositor i musicòleg belga.
Referències
[modifica]- ↑ «Patronat Escolar de l’Ajuntament de Barcelona | enciclopèdia.cat». [Consulta: 1r gener 2021].
- ↑ Gallèn, Enric «Notes per a un estudi de la Companyia Belluguet (1921-1936)». Els Marges: revista de llengua i literatura, núm 16, 1979, pàg. 104-115.
- ↑ Artacho Vega, Merche. «100 anys de l'Escola Baixeras, una de les primeres públiques». Betevé, 22-03-2022. [Consulta: 17 gener 2023].
- ↑ «Acció Catalana | enciclopedia.cat». [Consulta: 3 maig 2022].
- ↑ M. D., C. «La carretera albergó carreras legales durante más de 60 años» (en castellà). El Periódico, 07-12-2009. [Consulta: 19 abril 2022].
- ↑ «La Publicitat | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 novembre 2020].
- ↑ «Xut! | enciclopedia.cat». [Consulta: 13 maig 2022].
- ↑ Marinero, Cristina. «Rosa Balcells Font». Real Academia de la Historia. [Consulta: 14 desembre 2021].
- ↑ «Il ricordo della poetessa Maria Lai» (en italià). Cagliari oggi, 07-02-2012. [Consulta: 21 desembre 2021].
- ↑ Exposició dones d'empresa, models a seguir. Maria Gumfaus, vinculada a la vila. Exposició de dones emprenedores, Maria Gumfaus Coli, entre d'altres. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2008 [Consulta: 12 agost 2013].
- ↑ de Javier i Marí, Juan Luís. «Adiós Lola Bosshard». Arca Iberica Asociacion Nacional, 08-09-2012. [Consulta: 16 març 2020].
- ↑ Font, Lluïsa; Parcerisas, Conxita «A Manresa hi ha moltes dones que han fet història. Una vida de pel·lículaː Emília Guiu i Estivilla». El pou de la gallina, núm. 242, 4-2009, pàg. 14.
- ↑ «Lluís Casassas i Simó | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 abril 2020].
- ↑ «Mercè Guix Passola | enciclopèdia.cat». [Consulta: 14 març 2021].
- ↑ «Gabriel Ferrater i Soler | enciclopèdia.cat». [Consulta: 6 maig 2020].
- ↑ «Jordi Sabater i Pi | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 agost 2020].
- ↑ «Ramona Via i Pros | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 desembre 2020].
- ↑ «Maria Matilde Almendros i Carcasona | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 juliol 2020].
- ↑ «Agustina Bessa-Luís | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 abril 2020].
- ↑ «Esteve Polls i Condom | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 abril 2020].
- ↑ «Joan Fuster i Ortells | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ «Gloria Lasso, cantante española que triunfó en Francia e Iberoamérica». elmundo.es, 06-12-2005. [Consulta: 3 novembre 2020].
- ↑ «Dolors Sistac i Sanvicén | enciclopedia.cat». [Consulta: 25 octubre 2022].
- ↑ Riera i Llorca, Vicenç. Els exiliats catalans a Mèxic. Barcelona: Editorial Curial, 1994, p. 278.
- ↑ Pärt, Arvo i Nora. «Grand old lady of Estonian music Ester Mägi dies –» (en anglès). Arvo Pärt Centre, 14-05-2021. [Consulta: 29 novembre 2021].
- ↑ Fundación Nacional para la Cultura Popular. «Sylvia Rexach», 06-07-2014. [Consulta: 14 desembre 2016].
- ↑ «Renata Tebaldi». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «La mort de Colette Brosset» (en francès). Le Figaro, 02-03-2007. [Consulta: 27 desembre 2021].
- ↑ 29,0 29,1 29,2 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ 30,0 30,1 Sánchez Noriega, José Luis.. Historia del cine: teoría y géneros cinematográficos, fotografía y televisión. Nueva ed. Madrid: Alianza, 2006. ISBN 84-206-7691-8.
- ↑ López, Alberto «Olga Ladyzhenskaya, la investigadora que sorteó la tragedia gracias a las ecuaciones» (en castellà). El País [Madrid], 07-03-2019. ISSN: 1134-6582.
- ↑ 32,0 32,1 Universalis, Encyclopaedia.. Dictionnaire des litteratures de langue anglaise : (les dictionnaires d'universalis).. [Place of publication not identified]: Primento Digital Publishi, 2015. ISBN 2-85229-136-3.
- ↑ «China Zorrilla». Alternativa Teatral. [Consulta: 8 març 2020].
- ↑ «Rosetta Noli» (en anglès). ArtistInfo de Metason. [Consulta: 20 gener 2022].
- ↑ «Doris Day | enciclopedia.cat». [Consulta: 5 febrer 2024].
- ↑ Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ «María Luisa Bemberg: pionera del cine argentino hecho por mujeres» (en castellà). Ministerio de Cultura. Argentina. [Consulta: 28 febrer 2022].
- ↑ Hernández Velasco, Irene. «El último mito de la dinastía Agnelli» (en castellà). El Mundo, 20-05-2009. [Consulta: 28 febrer 2022].
- ↑ «Sheila Scott» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 18 febrer 2022].
- ↑ Simonov, A. Zhenshchiny--geroi Sovetskogo Soi︠u︡za i Rossii, 2017, p. 280. ISBN 978-5-9909607-0-1.
- ↑ Hoffmann, Peter. «Xenakis, Iannis». A: Grove Music Online, 2001. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.30654 [Consulta: 17 abril 2020].
- ↑ «Judith Westphalen: Peruvian painter (1922-1976) - Biography and Life» (en anglès americà). PeoplePill. [Consulta: 26 abril 2020].
- ↑ «Ana María Zeno, médica» (en castellà). Mujeres con ciencia. Cátedra de Cultura Científica de la Universitat del País Basc, 07-06-2016. [Consulta: 5 maig 2022].
- ↑ Schechter, Scott. «Judy Garland». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 7 abril 2020].
- ↑ «HACK, Margherita» (en italià). Treccani. [Consulta: 3 maig 2015].
- ↑ «Adela Neffa». Museo Nacional de Artes Visuales. Montevideo. [Consulta: 5 abril 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1975» (en anglès americà). [Consulta: 18 juny 2020].
- ↑ McClelland, Doug. Eleanor Parker: Woman of a Thousand Faces. Biography (en anglès). Rowman & Littlefield, 2003. ISBN 978-0-8108-4836-8.
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Pierre Cardin» (en francès). [Consulta: 8 juliol 2020].
- ↑ «Luz Pozo Garza | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 maig 2020].
- ↑ Hernández, Hortensia. «Juana Ginzo, la voz que a España entretenía». Heroínas. [Consulta: 26 maig 2020].
- ↑ Morillas, Ana. «Mary Alice McWhinnie y las primeras investigadoras norteamericanas en la Antártida» (en castellà). Oceánicas, 10-08-2020. [Consulta: 15 juny 2022].
- ↑ «Vittorio Gassman | enciclopèdia.cat». [Consulta: 30 abril 2020].
- ↑ «Yvonne De Carlo» (en castellà). La Vanguardia, 13-04-2022. [Consulta: 7 agost 2022].
- ↑ «Yma Sumac, la princesa inca del canto» (en castellà). El País [Madrid], 13-09-2016. ISSN: 1134-6582.
- ↑ Cuesta, Josefina. «MARÍA DOLORES GÓMEZ MOLLEDA (1922-2017)» (en castellà). Estudis Històrics. Historia Contemporánea; Vol. 35, Universitat de Salamanca. pàg. 545-573, 2017. [Consulta: 22 juliol 2022].
- ↑ Macho Stadler, Marta. «Dottie Thomas, hematóloga» (en castellà). Mujeres con ciencia, 18-09-2017. [Consulta: 13 juliol 2022].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - William Kapell» (en francès). [Consulta: 20 setembre 2020].
- ↑ «Olga Guillot obituary» (en anglès). The Guardian, 02-08-2010. [Consulta: 19 maig 2020].
- ↑ Rodríguez Fuentes, Carmen. «Aurora Bautista Zúmel». Real Academia de la Historia. [Consulta: 7 juliol 2022].
- ↑ «Victoria Santa Cruz en la memoria de las mujeres negras» (en castellà). Revista Crisis, 30-08-2021. [Consulta: 31 agost 2022].
- ↑ Hill, Rebecca. «Marie Van Brittan Brown (1922-1999) •» (en anglès americà), 11-04-2016. [Consulta: 1r juny 2021].
- ↑ «Barbara Bel Geddes | American actress» (en anglès). [Consulta: 23 octubre 2020].
- ↑ «Dorothy Dandridge | American singer and actress» (en anglès). [Consulta: 26 novembre 2020].
- ↑ «Wojciech Fangor» (en anglès). Culture.pl. [Consulta: gener 2016].
- ↑ «José Saramago | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 abril 2020].
- ↑ Carbonel, Marie Hélène; Castro Jiménez, Antonio. «María Victoria Casares Pérez». Real Academia de la Historia. [Consulta: 23 setembre 2021].
- ↑ «SPAZIANI, Maria Luisa» (en italià). Dizionario Biografico Treccani. [Consulta: 25 abril 2022].
- ↑ «Lucian Freud | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 maig 2020].
- ↑ Piqueras, Mercè. «Esther Lederberg, pionera de la genética bacteriana» (PDF) (en castellà). SEM@foro (56) p. 5-8. Sociedad Española de Microbiología, Desembre 2013. Arxivat de l'original el 2018-05-01. [Consulta: 11 febrer 2018].
- ↑ «Maila Nurmi» (en castellà). La Vanguardia, 12-04-2022. [Consulta: 17 octubre 2022].
- ↑ «Ava Gardner | enciclopedia.cat». [Consulta: 24 octubre 2022].
- ↑ Sullivan, Michael. Modern Chinese Artists: A Biographical Dictionary. University of California Press, 2006, p. 16. ISBN 978-0-520-24449-8.
- ↑ «Margaret Leighton» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 3 desembre 2020].
- ↑ Simón Palmer, Carmen. «Matilde Ridocci y García» (en castellà). Real Academia de la Historia. [Consulta: 29 maig 2022].
- ↑ Mestre i Pratdepàdua, Maria. El primer catalanisme a les terres de l'Ebre: Francesc Mestre i Noè (tesi). UAB. Departament d’Història Moderna i Contemporània, 2019, p. 31.
- ↑ «Diccionari biogràfic de dones». Xarxa Vives d'Universitats, Generalitat de Catalunya i Consell de Mallorca. Arxivat de l'original el 2020-01-26. [Consulta: 1r maig 2020].
- ↑ «Pandita Ramabai “Mary” Dongre Medhavi Saraswati» (en anglès). Find a Grave. [Consulta: 14 febrer 2021].
- ↑ «Muere Pilar Sanjurjo, la primera meteoróloga de la televisión española». La Vanguardia, 07-04-2022. [Consulta: 7 abril 2022].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1907» (en anglès americà). [Consulta: 10 maig 2020].
- ↑ «Dorothy Elizabeth Levitt, la pionera del motor del siglo XIX» (en castellà). Coches.com. noticias, 27-11-2016. [Consulta: 18 març 2022].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Ernest Solvay» (en francès). [Consulta: 5 maig 2020].
- ↑ «Mary Virginia Hawes Terhune | American author» (en anglès). [Consulta: 17 maig 2021].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Andreï Andreïevitch Markov» (en francès). [Consulta: 5 juliol 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Mathieu Jules Basile dit Jules Guesde» (en francès). [Consulta: 5 juliol 2020].
- ↑ Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ Chichereau, Carine. «Georgette Agutte: d’amour et d’art (Peintresses en France, 4)» (en francès). Diacritik. Le magazine qui met l'accent sur la culture, 05-07-2021. [Consulta: 24 juliol 2022].
- ↑ djr. «Digitaal Vrouwenlexicon van Nederland» (en dutch), 17-09-2019. [Consulta: 5 maig 2020].
- ↑ «Marcel Proust | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 maig 2020].
- ↑ «Hem, Louise de (1866-1922)». The Androom Archives, 01-01-2006. [Consulta: 20 octubre 2021].
- ↑ «Clementina Black» (en anglès). Cambridge University Press. Orlando, Women’s Writing in the British Isles from the Beginnings to the Present. [Consulta: 3 novembre 2022].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1922