Vés al contingut

Sheila Scott

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaSheila Scott
Biografia
NaixementSheila Christine Hopkins
27 d'abril de 1922
Worcester (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 d'octubre de 1988(1988-10-20) (als 66 anys)
Royal Marsden Hospital, London, England, UK
Causa de mortcàncer Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatBritish
FormacióAlice Ottley School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióaviadora Modifica el valor a Wikidata
Premis
Find a Grave: 6821291 Modifica el valor a Wikidata

Sheila Scott (Worcester, Worcestershire, 27 d'abril de 1922 – Londres, 20 d'octubre de 1988), va ser una aviadora anglesa que va batre més de 100 rècords d'aviació amb els seus vols de llarga distància, entre els quals un vol d'una volta i mitja al món, de 34.000 milles (55.000 km), el 1971. Amb aquest vol es convertia també en la primera persona a sobrevolar el pol Nord en un avió petit.[1][2]

Primers anys

[modifica]

Nascuda com a Sheila Christine Hopkins, va tenir una infantesa difícil, escolaritzada en un internat a Worcester. Durant la Segona Guerra Mundial es va incorporar als serveis com a infermera en l'Hospital Naval de Haslar.[3][4]

En 1943, va començar una carrera com a actriu com a Sheila Scott, un nom que mantindria fins i tot després de deixar els escenaris. Va actuar en teatre, cinema i televisió i també va treballar com a model (1945-1959).[1]

Va estar casada entre 1945 i 1950 amb Rupert Bellamy.[5]

Carrera com a aviadora

[modifica]

El 1958 va aprendre a volar en solitari a l'aeròdrom de Thruxton després de nou mesos d'entrenament. El 1960, amb la seva llicència de pilot, va comprar el primer avió, un vell biplà de la Royal Air Force, i per pagar-lo treballà com a demostradora d'avions Cessna i Piper. Era un Thruxton Jackaroo (convertit Tiger Moth) G-APAM, que va tenir fins al 1964, amb el qual va guanyar diverses carreres, obtenint els trofeus De Havilland i Jean Lennox Bird d'aquell any.[6][7][8]

L'abril de 1966 va comprar un Piper Comanche 260B G-ATOY que anomenà Myth Too, en el qual va establir noranta rècords mundials, entre els quals els vols entre Londres i Ciutat del Cap (1967), a través de l'oceà Atlàntic Nord (1967), l'Atlàntic Sud (1969) i d'equador a equador sobre el pol nord (1971).[7][8] El seu primer vol en solitari de volta al món va començar a Londres-Heathrow el 18 de maig de 1966 i va concloure el 20 de juny de 1966, després d'haver recorregut aproximadament 31.000 milles (49.890 quilòmetres) en 189 hores de vol en 34 dies.[9] El 1969–70 va volar en solitari per tot el món en el mateix avió per segona vegada.[10] Aquest avió va ser greument danyat l'any 1979 (després de vendre'l el 1971) i les restes es troben exposades a la col·lecció del National Museum of Flight, a l'aeròdrom d'East Fortune, a East Lothian, Escòcia. Més tard va fer servir un Piper Comanche 400 N8515P prestat, amb el qual va establir nous rècords.[1][11]

El 1971 va comprar un Piper Aztec 250 G-AYTO bimotor que va anomenar Mythre, en el qual va completar el seu tercer vol de volta al món en solitari el mateix any.[12][13] Aquest avió va ser destruït en una inundació a la fàbrica Piper de Lock Haven el 1972.[14]

Sheila Scott va escriure I Must Fly (1968) i On Top of the World (1973).[6] Va morir a l'edat de 66 anys al Marsden Reial Hospital, Londres, el 1988.[13]

Afiliacions

[modifica]

Va ser la fundadora, i la primera governadora, de la branca britànica de les Ninety-Nines, una associació de dones pilots amb llicència, que havia estat creada per Amelia Earhart, i de les Whirly-Girls, una associació de dones pilots d'helicòpters.[13]

Honors i premis

[modifica]

Va ser nomenada Oficial de l'Orde de l'Imperi britànic (OBE) el 1968. Un dels edificis docents de la Universitat de Worcester porta el seu nom.[6][15]

El 1967, Scott va ser guardonada com a guanyadora d'un Harmon International Aviation Trophy per haver establert un nou rècord de velocitat d'avió lleuger de 28.633 milles en solitari en 33 dies i 3 minuts.[16] Va rebre el premi Brabazon of Tara el 1965, el 1967 i el 1968. Va rebre el trofeu Britannia del Royal Aero Club of Britain el 1968 i la medalla d'or del Royal Aero Club el 1971.[13][17]

Referències

[modifica]

 

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Sheila Scott» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 18 febrer 2022].
  2. ↑ «Sheila Scott, pionera de la aviación» (en castellà). El País [Madrid], 22-10-1988. ISSN: 1134-6582.
  3. ↑ General Register Office index of births registered in April, May, June 1922. Name: Hopkins, Sheila C. Mother's Maiden name: Kenward. District: Worcester. Volume: 6C. Page: 239.
  4. ↑ Lomax, Judy. «The High Deeds of Sheila Scott». The Spectator, 29-10-1988. [Consulta: 18 febrer 2022].
  5. ↑ «Sheila Scott (1927–1988), Pioneer Aviatrix». Aviation Pioneers : An Anthology. CTIE. [Consulta: 26 abril 2015].
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 «Sheila Scott. Aviador británico» (en castellà). Delphi Pages, 03-11-2020. Arxivat de l'original el 2022-02-18. [Consulta: 18 febrer 2022].
  7. ↑ 7,0 7,1 «UK Register of Civil Aircraft – register entry – G-APAM-1». Civil Aviation Authority. Arxivat de l'original el 2022-04-27. [Consulta: 18 febrer 2022].
  8. ↑ 8,0 8,1 «UK Register of Civil Aircraft – register entry – G-ATOY». Civil Aviation Authority. Arxivat de l'original el 2022-04-27. [Consulta: 18 febrer 2022].
  9. ↑ Swopes, Bryan R. «Piper PA-24-260B Comanche». Women in Aerospace History, 18-05-2015. Arxivat de l'original el 12 de juliol 2018. [Consulta: 2 gener 2018].
  10. ↑ Meunier, Claude. «List of solo flights around the world». Arxivat de l'original el 10 de febrer 2020. [Consulta: 2 gener 2018].
  11. ↑ Swopes, Bryan. «Sheila Scott Archives» (en anglès). This Day in Aviation. [Consulta: 18 febrer 2022].
  12. ↑ [enllaç sense format] http://publicapps.caa.co.uk/docs/HistoricalMaterial/G-AYTO.pdf Arxivat 2016-06-10 a Wayback Machine.
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 «Sheila Scott 1. Data File». soloflights.org. Arxivat de l'original el 14 de febrer 2020. [Consulta: 26 abril 2015].
  14. ↑ Swopes, Bryan R. «11 June–4 August 1971: Sheila Scott, OBE». Women in Aerospace History, 11-06-2015. Arxivat de l'original el 3 de gener 2018. [Consulta: 2 gener 2018].
  15. ↑ «University of Worcester Clinical Skills & Simulation Centre Sheila Scott Building». University of Worcester. [Consulta: 26 abril 2018].[Enllaç no actiu]
  16. ↑ (en anglès) , 10-09-1967.
  17. ↑ «Sheila Scott» (en anglès). Encyclopædia Britannica, 2003.

Bibliografia

[modifica]
  • Hahn, Michael. «Sheila Scott». Great Images in NASA, 31-10-2002. Arxivat de l'original el 17 January 2006. [Consulta: 23 març 2006].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Sheila_Scott&oldid=34136221»