Viquipèdia

Premi Memorial Margarida Xirgu

El Premi Memorial Margarida Xirgu s'atorga anualment des de 1973 a la interpretació femenina més rellevant de la temporada teatral barcelonina. És un dels guardons escènics més antics dels que es lliuren a Catalunya i Espanya.[1][2]

Plantilla:Infotaula esdevenimentPremi Memorial Margarida Xirgu
Tipusguardó Modifica el valor a Wikidata
EpònimMargarida Xirgu i Subirà Modifica el valor a Wikidata
Vigència1973 Modifica el valor a Wikidata - 
Freqüènciaanual Modifica el valor a Wikidata
FundadorPenya Carlos Lemos
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
OrganitzadorFederació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya, Núvol i Ajuntament de Molins de Rei Modifica el valor a Wikidata

Història

modifica

El guardó fou instaurat el 1973 per la desapareguda Penya Carlos Lemos, fundada l’any 1960 per Pere Pausas, un apassionat espectador de teatre.[3][4] A partir del 1986, l'Institut del Teatre i l'Ajuntament de Molins de Rei, ciutat on va néixer Margarida Xirgu, van començar a col·laborar en l'organització i concessió del premi.[1]

A partir del 2015, i amb la dissolució de la Penya Carlos Lemos, l'organització va recaure en l'Agrupació Dramàtica de Barcelona (ADB) que també va implicar-hi la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya (FGTAC).[1] Tradicionalment, el jurat, format per diferents membres de diversos grups de teatre amateur de Catalunya, es reunia anulament a Molins de Rei per decidir el nom de l'actriu guardonada.[5]

El premi va estar a punt de desaparèixer, per manca de suport institucional. Motiu que va dur l'ADB, liderada per Ignasi Roda Fàbregas a abandonar la seva organització.[1][6] Des de l'any 2022, el premi és organitzat de forma conjunta per la FGTAC i la revista digital Núvol, que va prendre el relleu de l'ADB,[7][8] amb el suport de l'Ajuntament de Molins de Rei, la Fundació Romea i l'Institut del Teatre.[9] Actualment, el jurat està conformat per diversos crítics d'arts escèniques de Núvol i representants de la FGTAC.[10]

Ronda de les actrius i Anell Xirgu

modifica

Les actrius premiades tenen una petita placa commemorativa a la Plaça Margarida Xirgu de Barcelona, a l'anomenada Ronda de les actrius, ubicada entre el Teatre Lliure, el Mercat de les Flors i l'Institut del Teatre. També reben un anell personalitzat i exclusiu, conegut popularment com a Anell Xirgu, fet expressament per a l'ocasió.[11]

L'Anell Xirgu es va instaurar com a trofeu l'any 1992 i cada any es realitzat per una joiera diferent. La idea fou impulsada per Frederic Roda i Pérez tot prenent el simbolisme del teatre Isabelí en què, en retirar-se, un actor veterà entregava una joia a un actor jove com a continuador del seu art.[2] Anteriorment, les guardonades rebien com a trofeu una peça de ceràmica amb la representació de les màscares del teatre corresponents a Talia (comèdia) i Melpòmene (tragèdia).[12]

Llista de guardonades

modifica
N. Temporada Intèrpret Obra teatral i autor
1 1972/1973 María Fernanda D'Ocón Misericordia, de Benito Pérez Galdós
2 1973/1974 Teresa Rabal Gigi, de Colette
3 1974/1975 Amparo Valle La Murga, de Gerardo Malla
4 1975/1976 Irene Gutiérrez Caba Una vez al año, de Bernard Slade
5 1976/1977 Mercè Bruquetas Mercè dels uns, Mercè dels altres..., de Carles Vall
6 1977/1978 Núria Espert Una altra Fedra, si us plau, de Salvador Espriu
7 1978/1979 Carme Fortuny El doble otoño de Mamá Bis, de Ramón Gil Novales
8 1979/1980 Rosa Maria Sardà Rosa i Maria, amb textos de diversos autos (Bertolt Brecht, Miquel Martí i Pol, Terenci Moix, Delfín Villán i Ireneusz Iredyński) i El balcó, de Jean Genet
9 1980/1981 Julia Gutiérrez Caba Petra Regalada, d'Antonio Gala
10 1981/1982 Anna Lizaran Per les quatres obre representades amb el Teatre Lliure la temporada 1981-1982: La bella Helena, de Jacques Offenbach; La nit de les tríbades, de Per Olov Enquist; Leonci i Lena de Georg Büchner i Primera història d'Esther, de Salvador Espriu.[13][14]
Extraordinari 1982 Estela Castro Retrato de señora con espejo, de Pedro Corradi
11 1982/1983 Àngels Moll Peer Gynt, de Henrik Ibsen i La senyoreta Margarida, de Roberto Athayde[15]
12 1983/1984 Encarna Paso El cementerio de los pájaros, d'Antonio Gala
13 1984/1985 Muntsa Alcañiz Conversa a casa del matrimoni Stein sobre el senyor Von Goethe, absent, de Peter Hacks
14 1986/1987 Teresa Cunillé És així, si us ho sembla, de Luigi Pirandello
15 1987/1988 Carme Elias El dret d'escollir, de Brian Clark i Lorenzaccio, d'Alfred de Musset
16 1988/1989 Rosa Novell Elsa Schneider, de Sergi Belbel i La marquesa Rosalinda de Ramón María del Valle-Inclán[16]
17 1989/1990 Àngels Gonyalons Estan tocant la nostra cançó, de Neil Simon
18 1990/1991 Carme Sansa Un dia qualsevol, de Dario Fo i Franca Rame
19 1991/1992 Montserrat Carulla El temps i els Conway, de John Boynton Priestley
20 1992/1993 Emma Vilarasau Dansa d'agost, de Brian Friel
21 1993/1994 Aurora Redondo Melocotón en almíbar, de Miguel Mihura
22 1994/1995 Vicky Peña Sweeney Todd, de Stephen Sondheim
23 1995/1996 María Jesús Valdés Tres mujeres altas, d'Edward Albee
24 1996/1997 Mercè Arànega L'amant, de Harold Pinter
25 1997/1998 Àngels Poch Zowie, de Sergi Pompermayer
26 1998/1999 Julieta Serrano La casa de Bernarda Alba, de Federico García Lorca
27 1999/2000 Xus Estruch Melosa Fel, de Lluís-Anton Baulenas
28 2000/2001 Laura Conejero La dona incompleta, de David Plana
29 2001/2002 Pilar Martínez ¡Ay, Carmela!, de José Sanchis Sinisterra
30 2002/2003 Marta Calvó Celobert, de David Hare[4]
31 2003/2004 Pepa López Cançons dedicades, de Franz Xaver Kroetz
32 2004/2005 Clara Segura Ets aquí?, de Javier Daulte
33 2005/2006 Maife Gil La senyora Klein, de Nicholas Wright
34 2006/2007 Anna Güell El Mercader, de William Shakespeare i Leonci i Lena, de Georg Büchner
35 2007/2008 Lluïsa Castell Què va passar quan Nora va deixar el seu home o Els pilars de les societats, d'Elfriede Jelinek i A la Toscana, de Sergi Belbel
36 2008/2009 Lloll Bertran El Show de la Lloll. 25 anys, de Lloll Bertran i Celdoni Fonoll
37 2009/2010 Rosa Renom La gavina, d'Anton Txékhov i Rock'n' Roll, de Tom Stoppard
38 2010/2011 Àurea Márquez Pedra de tartera, de Maria Barbal
39 2011/2012 Sílvia Bel La ciutat, de Martin Crimp[17]
40 2012/2013 Carmen Machi Dispara/Agafa tresor/Repeteix, de Mark Ravenhill
41 2014/2015 Teresa Vallicrosa Yo maté a mi hija, de Carmen Domingo
42 2015/2016 Mònica López Dansa d'agost, de Brian Friel
43 2016/2017 Mercedes Sampietro La senyora Florentina i el seu amor Homer, de Mercè Rodoreda
44 2017/2018 Imma Colomer Que rebentin els actors, de Gabriel Calderón[11]
45 2018/2019 Mercè Managuerra El mercader de Venècia, de William Shakespeare[12]
46 2019/2020 Anna Sahún Justícia, de Guillem Clua
47 2020/2021 Roser Batalla L'empaperat groc, de Charlotte Perkins Gilman
48 2021/2022 Míriam Iscla Crim i càstig, de Fiódor Dostoievski, i Les bones intencions, de Marc Artigau[18]
49 2022/2023 Mont Plans Cadires, d'Albert Arribas[19]
50 2023/2024 Àgata Roca L'imperatiu categòric, de Victoria Szpunberg[20]

Referències

modifica
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «El premio de teatro Margarida Xirgu corre peligro de desaparecer» (en castellà), 07-03-2022. [Consulta: 27 juliol 2023].
  2. ↑ 2,0 2,1 «Terrassa, present per primer cop al jurat del Premi Margarida Xirgu», 27-09-2016. [Consulta: 27 juliol 2023].
  3. ↑ Teatre, Institut del. «Presentem una exposició i un llibre dedicat a Margarita Xirgu». [Consulta: 27 juliol 2023].
  4. ↑ 4,0 4,1 324cat. «Marta Calvó rep el premi Memorial Margarida Xirgu 2003 pel seu treball en l'obra "Celobert"», 24-11-2003. [Consulta: 27 juliol 2023].
  5. ↑ «L’actriu Mercè Sampietro guanya el premi Margarida Xirgu», 13-07-2017. [Consulta: 27 juliol 2023].
  6. ↑ J.B. «Perilla el premi Xirgu, que reconeix les actrius - 08 març 2022», 27-07-2023. [Consulta: 27 juliol 2023].
  7. ↑ «El revifat premi Memorial Margarida Xirgu distingeix Míriam Iscla» (en castellà), 19-07-2022. [Consulta: 27 juliol 2023].
  8. ↑ «Míriam Iscla recull el premi de Teatre Memorial Margarida Xirgu». [Consulta: 27 juliol 2023].
  9. ↑ «Mont Plans, Premi Margarida Xirgu 2023», 29-06-2023. [Consulta: 27 juliol 2023].
  10. ↑ «L'actriu Mont Plans s'endú el Premi Margarida Xirgu 2023», 18-07-2023. [Consulta: 27 juliol 2023].
  11. ↑ 11,0 11,1 Teatre, Institut del. «Imma Colomer recull el Premi de Teatre Memorial Margarida Xirgu». [Consulta: 24 juliol 2021].
  12. ↑ 12,0 12,1 «Mercè Managuerra es posa l'anell Xirgu», 16-07-2019. [Consulta: 27 juliol 2023].
  13. ↑ «Anna Lizarán, merecido premio» (en castellà). Hemeroteca - La Vanguardia, 31-07-1982. [Consulta: 13 juliol 2024].
  14. ↑ «Anna Lizarán, premi Margarida Xirgu». Avui, 03-08-1982. [Consulta: 13 juliol 2024].
  15. ↑ «Angels Moll, premio Margarita Xirgu». Hemeroteca - La Vanguardia, 01-08-1983. [Consulta: 13 juliol 2024].
  16. ↑ «Rosa Novell obté el premi Margarida Xirgu». Avui, 21-09-1989. [Consulta: 13 juliol 2024].
  17. ↑ «La molinenca Sílvia Bel guanya el premi Margarida Xirgu», 11-12-2012. [Consulta: 27 juliol 2023].
  18. ↑ «Míriam Iscla, Premi Margarida Xirgu 2022», 19-07-2022. [Consulta: 25 juliol 2022].
  19. ↑ «Mont Plans, Premi Margarida Xirgu 2023». [Consulta: 29 juny 2023].
  20. ↑ «Àgata Roca, Premi Margarida Xirgu 2024». Núvol, el digital de cultura, 30-06-2024. [Consulta: 30 juny 2024].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Premi_Memorial_Margarida_Xirgu&oldid=34033129»