1972
any
1972 fou un any bixest del calendari gregorià (MCMLXXII).
 | |
| Tipus | any civil, any de traspàs i any de traspàs que comença en dissabte  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1972 (mcmlxxii) |
| Islàmic | 1392 – 1393 |
| Xinès | 4668 – 4669 |
| Hebreu | 5732 – 5733 |
| Calendaris hindús | 2027 – 2028 (Vikram Samvat) 1894 – 1895 (Shaka Samvat) 5073 – 5074 (Kali Yuga) |
| Persa | 1350 – 1351 |
| Armeni | 1421 |
| Rúnic | 2222 |
| Ab urbe condita | 2725 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Eleccions Esports Obres Pel·lícules Discs | |
| Segles | |
| segle xix - segle xx - segle xxi | |
| Dècades | |
| 1940 1950 1960 - 1970 - 1980 1990 2000 | |
| Anys | |
| 1969 1970 1971 - 1972 - 1973 1974 1975 | |
Esdeveniments
modifica- Països Catalans
- Catalunya Nord: Els municipis Òpol i Perellós se junten per formar l'actual vila d'Òpol i Perellós, la vila més septentrional dels Països Catalans.
- Principat de Catalunya: El municipi de la Prenyanosa passa a formar part de Cervera.
- 11 de febrer - Vandellòs (el Baix Camp): hi entra en funcionament la central nuclear Vandellòs I.
- Resta del món
- 10 de gener - Sheikh Mujibur Rahman és nomenat primer cap de govern del nou estat independent de Bangladesh.
- 26 de gener - Una bomba de la banda terrorista pronazi Ustaixa destrueix en vol un avió de la companyia JAT Airways.
- 30 de gener - 13 manifestats morts en els fets del Diumenge Sagnant a Irlanda del Nord. Una altra persona morirà al cap de pocs mesos a causa de les ferides.
- 21 de febrer - La nau soviètica Lluna 20 arriba a la Lluna.
- 21 de febrer - El president nord-americà Richard Nixon visita per primer cop la Xina.[1]
- 7 de març - Madrid (Espanya): la Conferència Episcopal espanyola elegeix com a president el cardenal Vicent Enrique i Tarancón.
- 25 de març - Fracassa un cop d'estat al Salvador per derrocar el president Fidel Sánchez Hernández.
- 10 d'abril - Moren 5.000 persones en un terratrèmol de 7 graus a la província de Fars, Iran.
- 16 d'abril - Centre espacial John F. Kennedy, (Merritt Island, Florida, EUA) Va ser llançat l'Apollo 16, cinquena missió tripulada a la Lluna.[2]
- 22 de maig - Ceilan es converteix en la república de Sri Lanka.
- 6 de setembre - Múnic (Baviera, Alemanya): cinc activistes del grup terrorista Setembre Negre segresta i després assassina 11 atletes i entrenadors israelians que participaven en els Jocs Olímpics (massacre de Múnic).
- 13 d'octubre - Es produeix el famós accident aeri dels Andes on sobreviuen 16 persones durant 72 dies perduts a les muntanyes andines ingerint carn humana dels difunts en l'accident per tal de sobreviure.
- 7 de novembre - Eleccions presidencials dels Estats Units de 1972. El president republicà Richard Nixon és escollit de nou davant de George McGovern.
- 23 de desembre - Un sisme de 6,2 graus mata a 6.000 persones i destrueix la capital de Nicaragua, Managua.
- Creació de la nina Blythe.
Música
modifica| M/d | Artistes | Títol | Estil |
|---|---|---|---|
| Lluís Llach | Com un arbre nu | cançó | |
| 06/06 | David Bowie | The Rise and Fall of Ziggy Stardust and the Spiders from Mars | rock |
| 12/04 | Deep Purple | Made in Japan | rock dur |
| 08/15 | The Doors | Full Circle | fusió |
| 12/01 | Gentle Giant | Octopus | rock |
| 06/02 | Pink Floyd | Obscured by Clouds | rock prog. |
| 05/12 | The Rolling Stones | Exile on Main Street | rock |
| 09/13 | Yes | Close to the Edge | rock prog. |
Enguany es fundaren l'Esbart del Centre Moral i Instructiu de Gràcia[3] i el grup gallec Fuxan os Ventos.
Premis Nobel
modifica| Camp | Guardonats |
|---|---|
| Física | |
| Química | |
| Medicina o Fisiologia | |
| Literatura | |
| Pau | |
| Economia |
Videojocs
modifica| M/d | jocs | sist. | |
|---|---|---|---|
| Empire |  |
BASIC | |
| Star Trek | PDP | ||
| 10/03 | Invasion | Odyssey |
Fa 52 anys
El 27 de juny s'incorporà l'empresa Atari, fundada pels productors del Computer Space, Nolan Bushnell i Ted Dabney.
-
-
Atari, Inc. (1972-1984) -
La Magnavox Odyssey -
Cabina del Pong -
Pantalla del Pong -
Al setembre eixí al mercat estatunidenc la primera consola de joc, Magnavox Odyssey. El 29 de novembre Atari tragué la màquina recreativa PONG, el primer videojoc popularitzat.
Naixements
modifica- Països Catalans
- 2 de gener - Valls, Alt Camp: Laia Bonet, política catalana i professora de Dret a la Universitat Pompeu Fabra.[4]
- 23 de gener - Barcelona: Natza Farré i Maduell, periodista i comunicadora catalana.[5]
- 30 de gener - Sarrià de Ter, Gironès: Encarnación Granados Aguilera, atleta catalana.[6]
- 11 de febrer - Premià de Mar, Maresme: Marina Ferragut Castillo, jugadora de bàsquet catalana.[7]
- 11 de març - Palma, Mallorcaː Maria-Magdalena Brotons i Capó, doctora en història de l'art i professora de la UIB, experta en cinema.[8]
- 15 de març - Mataró, Maresme: Espartac Peran: periodista i presentador de televisió català.
- 21 de març - Felanitx: Catalina Soler, política mallorquina, alcaldessa de Felanitx, ha estat diputada al Parlament Balear i senadora.[9]
- 23 de març - Montcada, Horta de València: Núria Roca Granell, presentadora de televisió valenciana.
- 15 d'abril - Castelló de la Plana: Carmina Martinavarro Molla, psicòloga i política, ha estat diputada a les Corts Valencianes i regidora.[10]
- 17 de maig:
- Llucmajor: Antoni Vadell i Ferrer, bisbe mallorquí (m. 2022).
- Barcelonaː Marta Andrade, esportista catalana de patinatge artístic sobre gel, vuit cops campiona d'Espanya.[11]
- 26 de maig - Reus: Gerard Escoda Nogués, futbolista català (m. 2023).
- 31 de maig, Carcaixent, Anna Oliver i Borràs, advocada i activista cultural valenciana.[12]
- 3 de juny - Cabras, Sardenyaː Michela Murgia, escriptora sarda (m. 2023).[13]
- 19 de juny - Ripollː Teresa Jordà, política catalana, ha estat alcaldessa de Ripoll, diputada i consellera del Govern de Catalunya.[14]
- 16 de juliol - Sabadell: Carles Belda, acordionista català.
- 28 de juliol - Terrassa, Vallès Occidental: Rosa Boladeras, actriu catalana de teatre i televisió.
- 3 d'agost - Barcelona: Adrià Collado, actor i empresari.
- 30 d'agost - Barcelonaː Cristina Puig i Vilardell, periodista catalana.[15]
- 4 de setembre - Girona: Glòria Gauchia Vila, jugadora de tennis de taula, campiona de Catalunya individual.[16]
- 9 de setembre - Sabadell: Mònica Bosch i Forrellad, esquiadora d'esquí alpí i dirigent esportiva catalana.[17]
- 29 de setembre:
- Barcelonaː Núria Prims, actriu catalana de cinema i televisió.[18]
- Madridː Eva Menor Cantador, advocada i política catalana, alcaldessa de Badia del Vallès des de 2009.[19]
- 6 d'octubre - Barcelonaː Virginia Pérez Alonso, periodista catalana, directora del diari Público.[20]
- 15 de novembre - Barcelona: Montserrat Martí, soprano catalana.[21]
- 25 de novembre - Figueres: Marta Felip i Torres, politòloga catalana experta en administració.[22]
- 6 de desembre - Barcelona: Mariona Carmona i Martínez, jugadora d'hoquei sobre patins i roller derby catalana.[23]
- 15 de desembre - Barcelona: Manuel Gibernau Bultó, conegut com a Sete Gibernau, pilot de motociclisme de velocitat.
- 22 de desembre - Riudellots de la Selva: Sílvia Paneque i Sureda, química i política gironina, regidora de l'Ajuntament de Girona.[24]
- Resta del món
- 1 de gener: Lilian Thuram, futbolista francès.
- 11 de gener, Nova York, Estat de Nova York, EUA: Amanda Peet, actriu estatunidenca.[25]
- 10 de febrer, Rheinfelden, Baden-Württemberg: Hans-Dieter Dreher, genet de salt a cavall alemany.
- 11 de gener, Nova York, Estat de Nova York, EUA: Amanda Peet, actriu estatunidenca.
- 22 de gener, Rio de Janeiro: Miguel Gustavo, escriptor, periodista i Compositor brasiler.
- 1 de febrer, Monròvia, Libèria): Leymah Gbowee, activista africana, Premi Nobel de la Pau de 2011.[26]
- 17 de febrer: Billie Joe Armstrong, vocal i guitarrista estatunidenc dels Green Day.
- 29 de febrer, Madrid: Pedro Sánchez, polític espanyol (actual president del govern espanyol).
- 2 de març,
- Las Palmas de Gran Canaria: Roberta Marrero, artista contemporània, cantant i actriu espanyola.[27]
- Reghin, Romania: Réka Albert, científica romanesa-hongaresa, física i biòloga, creadora del model Barabási-Albert.[28]
- 6 de març: Shaquille O'Neal, basquetbolista estatunidenc.
- 17 de marçː Guayaquil: Ana Cecilia Blum, llicenciada en ciències polítiques i socials, escriptora i periodista equatoriana.[29]
- 19 de març, Esslingen am Neckar, Alemanya: Isabelle Faust, violinista alemanya, una de les violinistes més importants del segle xxi.[30]
- 21 de març, Nairobi, Kenyaː Louise Leakey, antropòloga i paleontòloga.[31]
- 30 de marçː Istanbul: Ravza Kavakçı Kan, política turca.[32]
- 31 de març, Santiago de Xile, Xile: Alejandro Amenábar, director i guionista hispanoxilè.[33]
- 16 d'abril - Montsó (Aragó): Conxita Martínez, tennista.[34]
- 19 d'abril, Recife, Brasil: Rivaldo, futbolista.
- 25 d'abril, Hovsta, Örebro, Suèciaː Sofia Helin, actriu sueca.[35]
- 2 de maig, Hayward, Califòrnia: Dwayne Johnson, lluitador professional i actor nord-americà.
- 10 de maig, Datteln, Alemanya Occ.ː Katja Seizinger, esquiadora alpina alemanya, medallista olímpica i 36 victòries a la Copa del món.[36]
- 21 de maig, Brooklyn, Nova York (EUA): The Notorious B.I.G., raper nord-americà (m. 1997).[37]
- 26 de maig, Palènciaː Trinidad Arroyo, intel·lectual i metgessa espanyola, primera doctora en oftalmologia i otologia a Espanya (m. 1959).[38]
- 3 de juny, Cabras, Sardenyaː Michela Murgia, escriptora sarda.
- 23 de juny: Marsella (França): Zinédine Zidane, futbolista francès.[39]
- 6 de juliol: Laurent Gaudé, dramaturg i escriptor francès, Premi Goncourt 2004.[40]
- 10 de juliol: Sofía Vergara, actriu colombiana.
- 19 de juliolː Umlazi, Sud-áfricaː Zanele Muholi, fotògrafa, artista visual i activista LGBT sud-africana.[41]
- 16 d'agost, Bilbaoː Abigail Lazkoz, artista plàstica basca resident a Nova York, amb una obra basada en la pintura, el dibuix i el text.[42]
- 30 d'agost: Cameron Diaz, actriu estatunidenca.
- 21 de setembre: Liam Gallagher, cantant i compositor britànic d'Oasis.
- 27 de setembre: Gwyneth Paltrow, actriu estatunidenca.
- 28 de setembre, Wisconsin: Kevin MacLeod, compositor estatunidenc.
- 13 d'octubre: Gaëtan Roussel, cantant i músic francès.
- 17 d'octubre: St. Joseph, Missouri (EUA): Eminem, músic de rap estatunidenc.[43]
- 25 d'octubre - París (França): Esther Duflo, economista francesa, Premi Nobel d'Economia de l'any 2019[44]
- 4 de novembre: Luis Figo, futbolista portuguès.
- Buenos Aires: Ariel Abadi, actor argentí.
- Devon: Quentin S. Crisp, escriptor.
Necrològiques
modifica- Països Catalans
- 4 de gener - València: Manuel González Martí, dibuixant, historiador i erudit valencià, fundador del Museu de Ceràmica de València.
- 10 de gener - Barcelona: Carme Bau i Bonaplata, soprano catalana (n. 1889).[45]
- 7 de març - París: Carme Ballester i Llasat, activista pels drets de les dones, republicana, d'esquerres, independentista i la segona esposa del president Lluís Companys (n. 1900).
- 25 de març - València: Francisco Javier Goerlich Lleó, arquitecte valencià.
- 26 d'abril - Barcelona, Catalunya: Martí Barrera i Maresma, polític català, membre d'Esquerra Republicana de Catalunya (n. 1889).[46]
- 27 d'abril - Sant Cugat del Vallès: Gabriel Ferrater i Soler, poeta, crític, traductor i lingüista català (n. 1922).[47]
- 2 de maig - Sabadell: Pere Monistrol i Masafret, fotògraf i futbolista català.
- 25 de maig - Godella: Josefina Robledo Gallego, guitarrista valenciana (n. 1897).[48]
- 12 de juny - València: Raquel Payà, pedagoga valenciana (n. 1918).
- 22 de juliol - Ciutat de Mèxic: Max Aub, escriptor valencià d'origen franco-alemany (69 anys).[49]
- 28 d'agost - Bilbaoː Emma Chacón i Lausaca, pianista i compositora catalana establerta al País Basc (n. 1886).[50]
- 30 de setembre, Els Hostalets d'en Bas: Mercè Bayona i Codina, poetessa catalana.[51]
- 27 de novembre - València: Joan Pere Segura de Lago, arquitecte valencià.
- 1 de desembre - Barcelona: Maria Rusiñol i Denís, pintora, poeta i novel·lista catalana (n. 1887).[52]
- 5 de desembre - Vilanova i la Geltrú: Maria Pérez i Peix escultora catalana (n. 1879).[53]
- 12 de desembre - Sabadell: Esteve Maria Relat i Corominas, metge i alcalde de Sabadell del 1923 al 1930.
- Barcelona: Pau Maria Turull i Fournols, escriptor i advocat català (n. 1878).[54]
- Resta del món
- 23 de gener, Warminster: Maxwell Armfield, il·lustrador i escriptor anglès.
- 27 de gener, Nova Orleans, Louisiana (EUA): Mahalia Jackson, cantant de gòspel, pianista, saxofonista i trompetista (n. 1911).[55]
- 11 de febrer, Chapel Hill: Josephine de Boer, filòloga estatunidenca, pionera dels estudis de catalanística a Nord-amèrica (n. 1886).[56]
- 20 de febrer, San Diego, Califòrnia (EUA): Maria Göppert-Mayer, física estatunidenca d'origen alemany, Premi Nobel de Física de l'any 1963 (n. 1906).[57]
- 27 de març, Laren, Països Baixos: Maurits Cornelis Escher, artista neerlandès (73 anys).[58]
- 6 d'abril, Bonn, República Federal Alemanya: Heinrich Lübke, President de la República Federal Alemanya (79 anys).[59]
- 16 d'abril, Kamakura, Japó: Yasunari Kawabata, escriptor japonès, Premi Nobel de Literatura del 1968 (72 anys).[60]
- 23 d'abril, Santa Eugènia (municipi de Mallorca): Gabriel Coll i Mulet, pedagog mallorquí
- 27 d'abril, Bucarest,(Romania): Kwame Nkrumah, va ser un del polítics líders de la independència de Ghana.(n. 1909).[61]
- 30 d'abril, Lausana, Suïssa: Clara Campoamor Rodríguez, advocada, escriptora, política i defensora dels drets de la dona (84 anys).[62]
- 2 de maig, Washington DC, Estats Units d'Amèrica: John Edgar Hoover, fundador del Federal Bureau of Investigation (FBI) (n. 1895).[63]
- 4 de maig, Princeton, Nova Jersey (EUA): Edward Calvin Kendall, químic nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1950 (n. 1886).[64]
- 10 de maig, Londresː Geraldine Beamish, tennista anglesa, medallista als Jocs Olímpics d'Anvers (n. 1883).[65]
- 22 de maig, Buckinghamshire, Anglaterraː Margaret Rutherford, actriu britànica (n. 1892).[66]
- 24 de maig, Copenhaguen, Dinamarcaː Asta Nielsen, actriu de cinema danesa i la primera gran estrella del cinema mut (n. 1881).[67]
- 28 de maig,
- Fauconː Violette Leduc, escriptora francesa (n. 1907).[68]
- París (França): Eduard VIII del Regne Unit, rei de la Gran Bretanya i d'Irlanda del Nord, d'Irlanda i dels Dominis britànics d'ultramar, i emperador de l'Índia. Abdicà de la corona per tal de poder-se casar amb la dues vegades divorciada Wallis Simpson (n. 1894)[69]
- 13 de juny, Honolulu, Hawaii (EUA): Geog von Békésy, biofísic hongarès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'an 1961 (n. 1899).[70]
- 27 de juliol, Schruns, Àustria: Richard Nikolaus Graf Coudenhove-Kalergi, polític i geopolític txec, d'ascendència austríaca i japonesa, precursor del moviment paneuropeu (n. 1894).[61]
- 31 de juliol, Braine-l'Alleud (Bèlgica): Paul-Henri Spaak, polític belga, tres vegades Primer Ministre de Bèlgica, que fou President de l'Assemblea Comuna de la Comunitat Europea del Carbó i l'Acer (CECA) i Secretari General de l'OTAN (n. 1899).[71]
- 11 d'agost, New Haven, Connecticut (EUA): Max Theiler, bacteriòleg sud-africà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1951 (n. 1899).
- setembre: Armando Carvajal Quiroz, compositor i director d'orquestra
- 1 de setembre:
- He Xiangning, revolucionària, feminista, política, pintora i poeta xinesa.
- Pasadena, Califòrnia: May Aufderheide, compositora estatunidenca de ragtime (n. 1888).[72]
- 14 de setembre, San Franciscoː Louise Arner Boyd, exploradora americana de Groenlàndia i l'Àrtic, fotògrafa i escriptora (n. 1887).[73]
- 25 de setembre, Avellanedaː Alejandra Pizarnik, poeta i traductora argentina (n. 1936).[74]
- 1 de novembre, Venècia, Itàlia: Ezra Pound, poeta nord-americà (87 anys).
- 16 de novembre, Baden bei Wienː Vera Karalli, ballarina i actriu russa, pionera del cinema de dansa.[75]
- 3 de desembre, Madrid: Pura Maortua, directora teatral espanyola del segle xx (n. 1883).[76]
- 26 de desembre, Kansas City (Missouri), Estats Units: Harry Truman, 32è President dels Estats Units (n. 1894).
- 27 de desembre, Ottawa, Canadà: Lester Bowles Pearson, dilpomàtic i polític canadenc, Premi Nobel de la Pau de l'any 1957 (n. 1897).
- Madrid: Emilio Novoa González, radiotelegrafista i polític gallec, governador civil durant la Segona República Espanyola (n. 1895).
Referències
modifica- ↑ China.. Debate Editorial, 2012. ISBN 978-84-9992-145-7.
- ↑ «Apollo | History, Missions, & Facts» (en anglès). [Consulta: 23 abril 2020].
- ↑ «Esbart del Centre Moral i Instructiu de Gràcia | Cultura Popular». [Consulta: 29 abril 2020].
- ↑ «Laia Bonet Rull». Casa Asia. [Consulta: desembre 2021].
- ↑ «Berkana, Librería gay y lesbiana - Natza Farré». [Consulta: 25 novembre 2021].
- ↑ «Encarnació Granados Aguilera | enciclopèdia.cat». [Consulta: 29 novembre 2020].
- ↑ «Marina Ferragut Castillo | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 febrer 2020].
- ↑ Ros, Cristina. «“Es mira la UIB com si no tingués res a veure amb la societat, i n’és el reflex”». Ara Balears, 06-11-2021. [Consulta: 5 febrer 2022].
- ↑ «Catalina Soler». diaribalear.es. I Premios Balear del año, 05-09-2018. Arxivat de l'original el 2020-08-11. [Consulta: 19 març 2020].
- ↑ «Fitxa de les Corts Valencianes». Arxivat de l'original el 2015-07-22. [Consulta: 18 juliol 2015].
- ↑ «Marta Andrade Vidal | enciclopèdia.cat». [Consulta: 29 març 2021].
- ↑ «Anna Oliver Borràs». Acadèmia Valenciana de la Llengua. Autors a les aules. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Michela Murgia. L'acabadora». Biblioteca Na Batlessa, d'Artà. Club de lectura. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Teresa Jordà i Roura | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 abril 2021].
- ↑ Melgar, Blai. «Així és Cristina Puig, la nova presentadora del FAQS». Catalunya Diari, 07-01-2019. [Consulta: 8 juliol 2022].
- ↑ «Glòria Gauchia Vila | enciclopèdia.cat». [Consulta: 11 juliol 2020].
- ↑ «Mònica Bosch Forrellad | enciclopèdia.cat». [Consulta: 31 juliol 2020].
- ↑ «Núria Prims | enciclopedia.cat». [Consulta: 30 juliol 2022].
- ↑ «Eva Menor Cantador - La Diputació - Diputació de Barcelona». [Consulta: 31 juliol 2022].
- ↑ Las top 100 mujeres líderes (en castellà). LID Editorial, 20 de juliol de 2015. ISBN 9788483562819.
- ↑ «Montserrat y Bernabé Martí, los hijos de Montserrat Caballé» (en castellà). 20minutos, 06-10-2018. [Consulta: 8 octubre 2022].
- ↑ «Marta Felip Torres D'experta en administració a primera alcaldessa de l'Ajuntament de Figueres». Diari de Girona, 28-12-2012. [Consulta: 23 setembre 2022].
- ↑ «Mariona Carmona Martínez | enciclopèdia.cat». [Consulta: 16 octubre 2020].
- ↑ «Paneque Sureda, Sílvia». Ajuntament de Girona. Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions (SGDAP). [Consulta: 30 octubre 2020].
- ↑ «Amanda Peet: biografía y filmografía» (en castellà). AlohaCriticón, 22-07-2017. [Consulta: 3 desembre 2021].
- ↑ «Leymah Gbowee. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ Díaz-Guardiola, Javier. «Roberta Marrero: «Me hice artista porque el mundo real me horrorizaba»» (en castellà). ABC Cultural, 14-03-2017. [Consulta: 6 gener 2021].
- ↑ «Albert Réka». Hungarian Academy of Sciences.
- ↑ «La poesía de Ana Cecilia Blum en el festival La Pluma y la Palabra, en Washington, D.C.». Letra Urbana, 19-07-2014. [Consulta: 15 març 2020].
- ↑ «Isabelle Faust - Munzinger Biographie». [Consulta: 22 gener 2022].
- ↑ «Louise Leakey» (en anglès). alchetron.com. [Consulta: 11 octubre 2020].
- ↑ «Ravza Kavakcı Kan Kimdir». Timetürk Biyografi. [Consulta: 30 març 2020].
- ↑ Sánchez Noriega, José Luis.. Historia del cine: teoría y géneros cinematográficos, fotografía y televisión. Nueva ed. Madrid: Alianza, 2006. ISBN 84-206-7691-8.
- ↑ «Conchita Martínez Bernat | enciclopèdia.cat». [Consulta: 13 febrer 2022].
- ↑ «Svensk Filmdatabas: Sofia Helin» (en suec). [Consulta: 12 agost 2015].
- ↑ «Katja SEIZINGER» (en anglès). FIS. Fédération internationale de ski, 30-07-2013. [Consulta: 27 març 2021].
- ↑ «Notorious B.I.G. | American rapper» (en anglès). [Consulta: 20 maig 2020].
- ↑ Ortiz Gómez, Teresa. «Trinidad Arroyo Villaverde». Real Academia de la Historia. [Consulta: 26 març 2022].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Zinedine Zidane» (en francès). [Consulta: 25 juny 2020].
- ↑ «Biographie de Laurent Gaudé» (en francès). [Consulta: 20 juliol 2020].
- ↑ Corbal, M. «Zanele Muholi: “Las comunidades negras LGTBI asistimos a más funerales que fiestas”» (en castellà). Afroféminas. Revista antirracista, 22-07-2018. [Consulta: 29 maig 2022].
- ↑ «Biografía y obras: Lazkoz, Abigail» (en castellà). Guggenheim Bilbao Museoa. [Consulta: 19 juny 2020].
- ↑ «Eminem | Biography, Music, Awards, & Facts» (en anglès). [Consulta: 17 octubre 2020].
- ↑ «Esther Duflo. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Carme Bau i Bonaplata | enciclopèdia.cat». [Consulta: 7 gener 2021].
- ↑ Vallès, Edmon, 1920-1980.. Història gràfica de la Catalunya autònoma : 1931/1939. Barcelona: Edicions 62, 1977-1978. ISBN 84-297-1339-5.
- ↑ «Gabriel Ferrater i Soler | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 abril 2020].
- ↑ «Josefina Robledo». Cátedra de guitarra Rosa Gil del Bosque. Arxivat de l'original el 2022-07-06. [Consulta: 19 març 2022].
- ↑ «Max Aub | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 abril 2020].
- ↑ Rodríguez de la Torre, Fernando. «Emma Chacón y de Lausaca». Real Academia de la Historia. [Consulta: 3 juliol 2020].
- ↑ «Recordant a Mercè Bayona i Codina». Ajuntament de La Vall d'en Bas, 08-03-2017. [Consulta: 30 maig 2023].
- ↑ «Entierro de la hija de Don Santiago Rusiñol, María». ABC [Barcelona], 02-12-1972, p. 50.
- ↑ «Maria Pérez Peix» (en anglès). Family Search. [Consulta: 23 novembre 2020].
- ↑ «Casa Fàbrica Turull. La família». Museus Municipals de Sabadell. [Consulta: 16 abril 2020].
- ↑ «Mahalia Jackson» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, actualitzat 22 octubre 2021. [Consulta: 27 novembre 2021].
- ↑ Gulsoy, Joseph; Solà-Solé, Josep M. Catalan studies: volume in memory of Josephine de Boer / Estudis sobre el català: volum en memòria de Josephine de Boer. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans i Borràs Edicions, 1977, p. 304 pàg. (Lacetania, 4). ISBN 84-7413-961-9.
- ↑ Merle-Béral, Hélène. 17 mujeres Premios Nobel de ciencias (en castellà). Primera edición. Barcelona: Plataforma, 2018, p. 107. ISBN 978-84-17114-70-1.
- ↑ «The life of Escher» (en anglès). Escher in het Paleis. La Haia. [Consulta: 25 abril 2020].
- ↑ «Heinrich Lübke. German statesman» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 02-04-2020. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Literature 1968» (en anglès). [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ 61,0 61,1 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Clara Campoamor». Canal Historia. [Consulta: 28 febrer 2020].
- ↑ «J. Edgar Hoover | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 5 maig 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1950» (en anglès). [Consulta: 1r maig 2020].
- ↑ «Geraldine Beamish Bio, Stats, and Results». Sports Reference, 18-04-2020. Arxivat de l'original el 2020-04-18. [Consulta: 27 març 2021].
- ↑ «Dame Margaret Rutherford» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 2 abril 2022].
- ↑ «Asta Nielsen» (en anglès). Projecte Women Film Pioneers. Jane Gaines, Radha Vatsal i Monica Dall'Asta, eds. Columbia University Libraries, 2017. Arxivat de l'original el 2021-09-11. [Consulta: 5 agost 2021].
- ↑ Hughes, Alex. Violette Leduc: Mothers, Lovers, and Language (en anglès). MHRA, 1994. ISBN 978-0-901286-41-3.
- ↑ «Edward VIII | Biography, Abdication, & Wife» (en anglès). [Consulta: 12 maig 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1961» (en anglès). [Consulta: 13 juny 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Paul-Henri Spaak» (en francès). [Consulta: 19 juliol 2020].
- ↑ «May Frances Aufderheide Kaufman (1888-1972)» (en anglès). Find a Grave Memorial. [Consulta: 8 juliol 2020].
- ↑ «Louise Arner Boyd (1887-1972) - Find A Grave...» (en anglès). [Consulta: 28 juliol 2021].
- ↑ Cervantes. «Alejandra Pizarnik. Biografía literaria» (en castellà). CVC Centro Virtual. [Consulta: 2 febrer 2021].
- ↑ «Вера Каралли / Vera Caralli» (en rus). Kino-teatr, 2016-08-26 (actualitzat 31/01/24). [Consulta: 28 maig 2024].
- ↑ Tavera, Susanna. «Pura Maortua Lombera». Real Academia de la Historia. [Consulta: 11 octubre 2022].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1972