1973
any
1973 fon un any comú del calendari gregorià (MCMLXXIII) començat un dilluns.
| Tipus | any civil i any comú que comença en dilluns  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1973 (mcmlxxiii) |
| Islàmic | 1393 – 1394 |
| Xinès | 4669 – 4670 |
| Hebreu | 5733 – 5734 |
| Calendaris hindús | 2028 – 2029 (Vikram Samvat) 1895 – 1896 (Shaka Samvat) 5074 – 5075 (Kali Yuga) |
| Persa | 1351 – 1352 |
| Armeni | 1422 |
| Rúnic | 2223 |
| Ab urbe condita | 2726 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Eleccions Esports Obres Pel·lícules Discs | |
| Segles | |
| segle xix - segle xx - segle xxi | |
| Dècades | |
| 1940 1950 1960 - 1970 - 1980 1990 2000 | |
| Anys | |
| 1970 1971 1972 - 1973 - 1974 1975 1976 | |
Esdeveniments
modifica- Països Catalans
- 5 de gener, Cerdanya: S'autoritza el funcionament del camp d'aviació de la Cerdanya com a aeròdrom privat.[1]
- 26 de setembre, Barcelona: Detenció de Salvador Puig i Antich.
- 1 de desembre, Barcelona: Lluís Maria Xirinacs i Damians inicia una vaga de fam davant de la presó model per reclamar l'amnistia dels presos polítics antifranquistes que durarà 42 dies.
- Resta del món
- 1 de gener, Europea: Dinamarca, Irlanda i el Regne Unit entren a formar part de la Comunitat Econòmica Europea, de manera que el nombre d'Estats membres augmenta de sis a nou.
- 27 de març, Hollywood, Califòrnia, EUA: Marlon Brando rebutja l'Oscar que li concedeix l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques.
- 11 de març, Buenos Aires, Argentina: Héctor José Cámpora, candidat del front justicialista d'alliberament (coalició de peronistes, conservadors, demòcrates-cristians) arriba al capdavant de la presidencial a l'Argentina. La junta ho declara oficialment elegit el 30 de març.
- 4 d'abril, Nova York, Estats Unitsː S'innaugura el Word Trade Center.[2]
- 9 d'abril: Israel llença l'operació Primavera de Joventut al Líban amb la finalitat d'assassinar importants dirigents de l'OLP com a reacció a la Massacre de Múnic.[3]
- 11 d'abril, San Juan (Puerto Rico): Es funda la Biblioteca Nacional de Puerto Rico
- 17 d'abril - Estats Units: es produeix la primera aparició de Blade, creat per Marv Wolfman i Gene Colan, a les pàgines de The Tomb of Dracula nº 10 de Marvel Comics.
- 27 de juny, Uruguai: les forces armades, amb el suport del president constitucional Juan María Bordaberry Arocena, prenen el control del país. Té lloc el cop d'estat d'Uruguai i comença la dictadura cívico-militar (1973-1985).[4]
- 3 de juliol, Hèlsinki (Finlàndia):Inici de la Conferència de Hèlsinki, o Conferència sobre Seguretat i Cooperació a Europa(CSCE), celebrada a Hèlsinki entre el 1972 i el 1975, era hereva del Tractat de Seguretat Col·lectiva a Europa, firmat a Moscou el 1954.[5]
- 11 de setembre -
- Xile: Cop d'estat de l'11 de setembre de 1973, les forces armades dirigides pel general Augusto Pinochet prenen el control del país; el president Salvador Allende mor al Palacio de la Moneda.
- Estats Units: es publica el número 19 d'Adventure into Fear on té lloc la primera aparició de Howard the Duck, creat per l'escriptor Steve Gerber i el dibuixant Val Mayerik.[6]
Còmics i literatura
modifica- Es funda Ediciones Akal
L'autor Go Nagai començà a publicar la sèrie Cutie Honey.
- Es funda CLE International
- Fundació del Banc Nugan Hand
- Estrena de la pel·lícula The Candy Snatchers
- Publicació de la novel·la Da'i-i jan Napoli
Premis Nobel
modifica| Camp | Guardonats |
|---|---|
| Física | |
| Química | |
| Medicina o Fisiologia | |
| Literatura | |
| Pau | |
| Economia |
Naixements
modifica| # | M/d | Nom i llinatges | Activitat | Origen |
|---|---|---|---|---|
| 1 | 10/22 | Andreu Palop i Cervera | futboliste | alcudià |
Països Catalans
- 13 de febrer, Badalona, Barcelonès: Miguel Poveda, cantaor de flamenc.
- 17 de febrer, Taradell, Osona: Lluís Codina Codina, futbolista del Gimnàstic de Tarragona entre altres equips.
- 18 de febrer, Badalona: Melanie Olivares, actriu catalana.
- 1 de març, Silla, Horta Sud: Andrés Valero Castells, compositor, pedagog musical i director d'orquestra valencià.
- 6 de març, Onda, Plana Baixa: Carme Juan, actriu i cantautora valenciana, llicenciada en Art Dramàtic i diplomada en Treball Social.[7]
- 18 de març, Cervera: Xavier Puig Ortiz, director d'orquestra i de cor.
- 19 de març, Barcelona: Meritxell Batet, advocada i política catalana, ha estat diputada i presidenta del Congrés dels Diputats.[8]
- 22 de març, Mar del Plata: Graciela Noemí Ferrer Matvieychuc, economista i política valenciana, ha estat diputada a les Corts Valencianes.[9]
- 5 d'abril, València: Encarna Cervera Mañas, advocada i política valenciana, ha estat diputada a les Corts Valencianes i inhabilitada.[10]
- 9 de maig, Alcoi: Gemma Miralles Esteve, actriu, directora escènica, autora valenciana.[11]
- 12 de maig, Alcoi: Patricia Blanquer Alcaraz, economista i política valenciana.[12]
- 15 de maig, Breda: Marta Sibina, activista i infermera catalana, membre de Cafè amb llet.[13]
- 30 de maig, Barcelonaː Marina Garcés, filòsofa i assagista catalana.[14]
- 10 de juny, Barcelonaː Natàlia Via-Dufresne Pereña, regatista catalana guanyadora de dues medalles olímpiques.[15]
- 14 de juny, El Masnou, Pamela Isús, política catalana, alcaldessa de Sant Pere de Vilamajor.[16]
- 16 de juny, Canet de Mar: Sandra Morro Latorre, portera d'hoquei sobre patins catalana.[17]
- 4 de juliol, Barcelona: Eva Sanz Sanz, atleta catalana especialitzada en curses de fons.[18]
- 14 de juliol, Gavà, Baix Llobregatː Candela Peña, actriu de cinema catalana.[19]
- 31 de juliol, Figueresː Helena Tornero i Brugués, autora, directora, professora i traductora de teatre.[20]
- 8 d'agost, Barcelona: Marta Reynal-Querol, economista catalana, professora de recerca.[21]
- 12 d'agost, Barcelonaː Emma Roca, corredora i esquiadora de muntanya, doctora bioquímica i bombera professional.[22]
- 28 d'agost, Mallorca: Marta Barceló i Femenías, actriu, guionista, escriptora.[23]
- 6 de setembre, Oriola: Pepa Aniorte, actriu valenciana.[24]
- 7 de setembre, Alacant: Laura Pamplona, actriu, model i cantant valenciana.[25]
- 13 de setembre, València: Rosa de Falastín Mustafá Ávila, psicòloga i política valenciana.[26]
- 18 de setembre,
- 26 de setembre, Pierola: Meritxell Cucurella-Jorba, poeta, dramaturga, activista cultural.[29]
- 27 de setembre, Lleida: Núria Codina i Ales, atleta catalana, especialista en curses d'ultra trail.
- 8 de novembre, Badalona: Mar Xantal i Serret, exjugadora catalana de bàsquet.[30]
- 5 de novembre, València: Isaura Navarro i Casillas, sindicalista, advocada i política valenciana.
- 13 de desembre, la Seu d'Urgell, Alt Urgell: Teresa Colom i Pich, poeta i escriptora andorrana d'origen urgellenc.
- Mataró: Blanca Casas Brullet, artista.
-
Andreu Palop -
Aurélie Filippetti
Resta del món
- 12 de gener, Istanbul, Turquia: Hande Yener cantant, compositora i productora turca.
- 30 de gener, Bucarest: Mihaela Ciobanu, jugadora d'handbol d'origen romanès, nacionalitzada espanyola.[31]
- 31 de gener, Horsham, Victòria: Portia de Rossi, actriu australianoestatunidenca de televisió i cinema.[32]
- 22 de febrer, Madrid: Olalla García, novel·lista i historiadora espanyola
- 16 d'abril, Portoviejo, Equador: Teddy Cobeña, escultor figuratiu i d'art contemporani.
- 20 d'abril:
- Torí, Itàlia: Gabry Ponte, discjòquei italià.
- Bakú, RSS d'Azerbaidjan, URSS: Isabel dos Santos, inversora i empresària d'angolesa.
- 21 d'abril, Lubango, Portugal: Bárbara Guimarães, periodista portuguesa.
- 29 d'abril, Pamplona: Jesús María Serrano Eugui, futbolista del Gimnàstic de Tarragona entre altres equips.
- 30 d'abril, Missouri: Akon, cantant i compositor de rap i R&B, amb èxits com Lonely i Blame it on me.
- 22 de març, Cali: Julio Ríos Gallego, enginyer
- 23 de maig, Xangai: Pauline Chan Bo-Lin, actriu de cinema.
- 26 de maig, Brno, República Txeca: Magdalena Kožená, mezzosoprano txeca.[33]
- 17 de juny, Villerupt: Aurélie Filippetti, professora, novel·lista, escriptora i política francesa.[34]
- 21 de juny,
- 20 de juliol, Ciutat de Mèxic, Mèxic: Roberto Orci, guionista i productor de cinema i televisió mexicà.
- 27 de juliol, Teheran, Pèrsia: Cassandra Clare, escriptora estatunidenca nascuda a l'Iran.[37]
- 1 d'agost: Edurne Pasaban, alpinista basca, primera dona a fer els catorze cims de vuit mil metres del planeta.[38]
- 3 d'agost, Madrid: Pilar Llop Cuenca, jutgessa i política espanyola.[39]
- 28 d'agost, Càceres, Espanya: Irene Cardona Bacas, directora de cinema espanyola.[40]
- 14 de setembre, Londres, Anglaterra: Andrew Lincoln, Actor britànic.
- 18 de setembre, Welkom, Sud-àfrica: Mark Shuttleworth, informàtic, empresari i el primer astronauta sud-africà.[41]
- 30 d'octubre:
- Silvia Corzo, presentadora de notícies colombiana.
- Adam Copeland "Edge", lluitador professional canadenc.
- 31 d'octubre, Sellersville, Pensilvània: Beverly Lynne, actriu Estatunidenca.
- 3 de novembre, Zuheros, Còrdova: Remedios Zafra, escriptora i investigadora espanyola.[42]
- 4 de novembre, Edmonton, Canadà: Steven Ogg, Actor canadenc i actor de veu.
- 29 de novembre, Cardiff, Gal·les: Ryan Giggs, futbolista gal·lès.
- 2 de desembre, Novi Sad, Sèrbia: Monica Seles, tennista que va arribar a ocupar el número 1 del rànquing mundial.[43]
- 4 de desembre, Los Angeles, Califòrnia: Tyra Banks, model i presentadora de televisió estatunidenca.[44]
- 16 de desembre, Moçambic: Mariza, cantant de fados de projecció internacional.[45]
- 20 de desembre, Salim Chartouni, futbolista
- Tolosa, Llenguadoc: Vanessa Alice Bensimon més coneguda pel seu sobrenom Miss Van, artista pictòrica instal·lada a Barcelona.
- Bagdad, Iraq: Abbas Khider, escriptor
Necrològiques
modifica- Països Catalans
- 17 de gener:
- Castelló de la Plana: Juan Adsuara Ramos, escultor valencià (81 anys).
- València: Salvador Carreres Zacarés, historiador valencià (90 anys).
- 22 de gener, Sabadell, Vallès Occidental: Joan Puig i Pujol, escriptor i polític català (81 anys).
- 31 de gener, Saragossaː Zoe Rosinach Pedrol, farmacèutica lleidatana, primera doctora en Farmàcia de l'Estat (n. 1894).[46]
- 22 de febrer, Hytheː Elisabeth Bowen, escriptora irlandesa en llengua anglesa (n. 1899).[47]
- 16 d'abril, Tarancón, Conca: Nino Bravo, cantant melòdic valencià (28 anys).[48]
- 20 d'abril, Barcelonaː Consol Pastor Martínez, bibliotecària catalana, de la primera promoció de l'Escola de Bibliotecàries (n. 1887).[49]
- 3 de maig, València: Amparo Martí, actriu teatral valenciana (n. 1903).[50]
- 19 de maig, Ciutat de Mèxic: Carles Parès i Guillèn, metge cirurgià català (65 anys).[51]
- 20 de maig, Madrid: Joaquim Bau i Nolla, primer comte de Bau, fou un advocat, comerciant i polític català (n. 1897).[52]
- 2 de juny, Barcelona: Consol Tomàs-Salvany i Claramunt, pintora catalana (n. 1883).[53]
- 7 de juliol, Palma: Isabel Bauzà Tomàs, Bel Rollet, personatge popular de Palma (n. 1910).[54]
- 10 de juliol, Barcelona: Montserrat Alberich i Escardívol, artista mecanògrafa.[55]
- 24 de juliol, Perpinyàː Balbina Pi i Sanllehy, dirigent anarcosindicalista catalana (n. 1896).[56]
- 23 d'agost, Huelva, Andalusia: José Nogué Massó, pintor català (93 anys).
- 28 d'agost, Exeter: Margarida Comas i Camps, biòloga (n. 1892).[57]
- 1 de setembre, Roma: Graziella Pareto, soprano coloratura barcelonesa (n. 1889).[58]
- 2 de setembre, Barcelona: Tecla Sala Miralpeix, empresària catalana (n. 1886).[59]
- 3 de setembre, Praga: Josep Moix i Regàs, secretari general del PSUC, alcalde de Sabadell, director general de Treball i ministre de Treball al govern espanyol (75 anys).[60]
- 18 de setembre, Hannover, Baixa Saxònia: Mary Wigman, coreògrafa i ballarina alemanya de dansa expressionista.[61]
- 19 de setembre, Santiago de Xile: Joan Alsina i Hurtós, capellà empordanès, assassinat a Xile pel règim de Pinochet (31 anys).
- 9 d'octubre, Filadèlfia: Rosetta Tharpe, cantant i guitarrista nord-americana pionera (n. 1915).[62]
- 18 d'octubre, Lo Canet: Margaret Anderson, fundadora, editora i redactora de la revista d'art i literatura The Little Review (n. 1886).[63]
- 22 d'octubre, San Juan (Puerto Rico): Pau Casals, violoncel·lista català (96 anys).
- 28 d'octubre, Süchteln: Lis Beyer, artista tèxtil alemanya formada a la Bauhaus (n. 1906).[64]
- 19 de novembre, Barcelona: Cèsar Martinell i Brunet, arquitecte a cavall entre el Modernisme i el Noucentisme (84 anys).
- 23 de novembre, l'Hospitalet de Llobregat: Justa Goicoechea, obrera, política catalana i regidora municipal de l'Hospitalet de Llobregat.[65]
- 5 de desembre, l'Ametlla del Vallès: Eugeni Xammar i Puigventós, periodista, diplomàtic i traductor català (85 anys).
- 8 de desembre, Sabadell: Maty Mont, artista de varietats catalana.[66]
- Exeter, Anglaterra: Margarida Comas i Camps, biòloga (80 anys).
- Benissa: María Luisa Palop, pintora valenciana (n. 1900).[67]
- Resta del món
- 17 de gener, São Paulo: Tarsila do Amaral, pintora modernista, figura emblemática de la pintura del Brasil (n. 1886).[68]
- 22 de gener, Haifa, Israel: Yaakov Dori, primer cap de l'Estat Major de les Forces de Defensa d'Israel el 1948 (n. 1899).[69]
- 26 de gener, Bucarest, Romania: Edward G. Robinson, actor de teatre i cinema nord-americà, d'origen romanès (79 anys).
- 31 de gener, Oslo, Noruega: Ragnar Frisch, economista noruec guardonat amb el Premi Nobel d'Economia el 1969 (n. 1895).
- 11 de febrer, Heildelberg (Alemanya):Johannes Hans Jensen, físic alemany, Premi Nobel de Física de l'any 1963 (n. 1907).
- 2 de març, Passy, Françaː Alina Szapocznikow, escultora polonesa, supervivent de l'Holocaust (n. 1926).[70]
- 6 de març, Danby, Vermont: Pearl S. Buck, escriptora estatunidenca Premi Nobel de Literatura del 1938 (80 anys).[71]
- 14 de març:
- Saint Louis, Missouri (EUA): Howard H. Aiken, enginyer nord-americà (n. 1900).[72]
- Rochester, Nova York (EUA): George Eastman, fotògraf, inventor, i filantrop nord-americà (n. 1854)[73]
- 18 de març, Santa Monica, Califòrnia: Lauritz Melchior, tenor danès nacionalitzat nord-americà (82 anys).
- 22 de març, Santa Barbara: Hilda Geiringer, matemàtica austríaca.[74]
- 26 de març,
- Rio de Janeiro: Maria Martins, escultora, dissenyadora, gravadora, pintora, escriptora i música brasilera (n. 1894).[75]
- Blue Harbor, Kingston (Jamaica): Noël Coward autor dramàtic, guionista, compositor, productor i realitzador britànic (n. 1899)[76]
- 8 d'abril, Mogins, Occitània: Pablo Picasso, pintor malagueny abanderat del cubisme (91 anys).[77]
- 25 d'abril, Lausana, Suïssa: Mahmud Taymur, escriptor egipci i estudiós de la llengua i literatura àrabs (78 anys).
- 1 de maig, Vejrum, Dinamarca: Asger Jorn, artista danès (59 anys).[78]
- 12 de maig, Los Angeles: Frances Marion, periodista, escriptora i guionista estatunidenca.[79]
- 18 de maig, Camel-by-the-Sea, Califòrnia (EUA): Jeanette Rankin, política estatunidenca, primera dona triada a la Cambra de Representants dels Estats Units (n. 1880)[5]
- 21 de maig, Moscou (Rússia): Ivan Kónev (en rus: Ива́н Степа́нович Ко́нев, comandant militar soviètic (n. 1897).[5]
- 29 de maig, Kuala Lumpur (Malàisia): P. Ramlee, actor i cantant de Malàisia (n. 1929).[80]
- 1 de juny,
- Bergisch Gladbach, Rin del Nord-Westfàlia: Heidi Klum, top model alemanya.[81]
- New Milford, Connecticutː Helen Parkhurst, pedagoga estatunidenca creadora d'un mètode d'ensenyament individualitzat.[82]
- 25 de juny, Buenos Aires, Argentina: Rodolfo Sciammarella, compositor argentí (67 anys).
- 20 de juliol, Hong Kong: Bruce Lee, actor estatunidenc d'arts marcials (32 anys).
- 22 de juliol, Moscou (Rússia): Aleksandr Mossolov, en rus: Александр Васильевич Мосоло́в, compositor i pianista rus de principis de l'era soviètica (n. 1900).[83]
- 1 d'agost, Groß Dölln,(Alemanya): Walter Ulbricht ,polític alemany, entre 1950 i 1971 el principal dirigent de la República Democràtica Alemanya (RDA) (n. 1893).[5]
- 2 d'agost:
- Corbola, prop de Rovigo, Vèneto: Rosetta Pampanini, soprano italiana (n. 1896).[84]
- Asolo, província de Treviso, Vèneto, Itàlia: Gian Francesco Malipiero, compositor italià (n. 1882).[85]
- 6 d'agost, Marbella, Espanya: Fulgencio Batista, militar i polític cubà, dictador, cap de l'estat de 1923 a 1959 (n. 1901).[5]
- 12 d'agost:
- Locarno, Suïssa: Walter Rudolf Hess, oftalmòleg i professor universitari suís guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1949 (n. 1881).[86]
- Mülheim, Alemanya: Karl Ziegler, químic alemany, Premi Nobel de Química de l'any 1963 (n. 1898).[87]
- 16 d'agost, Hyannis, Massachusetts (EUA): Selman Abraham Waksman, bioquímic nord-americà d'origen rus, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1952 (n. 1888).[88]
- 17 d'agost, París (França): Jean Barraqué, compositor musical francès (n. 1928).[83]
- 24 d'agost, Oxford, Anglaterraː Mabel Purefoy Fitzgerald, fisiòloga britànica que estudià la fisiologia de la respiració (n. 1872).[89]
- 31 d'agost, Culver City, EUA: John Ford, cineasta conegut pel seu desenvolupament del gènere western (79 anys).
- 2 de setembre, Bournemouth, Anglaterra: J. R. R. Tolkien, escriptor i filòleg anglès (81 anys).[90]
- 11 de setembre, Santiago de Xile: Salvador Allende, president de Xile, mort durant l'assalt al Palacio de la Moneda de l'exèrcit sublevat (65 anys).
- 15 de setembre:
- Santiago de Xile: Víctor Jara, director teatral, poeta, cantant i compositor xilè (40 anys).
- Helsingborg, Suècia: Gustau VI Adolf de Suècia, rei de Suècia de la dinastia Bernadotte (n. 1882).[91]
- 23 de setembre, Santiago de Xile: Pablo Neruda, poeta, premi Nobel de Literatura, i diplomàtic xilè (69 anys).
- 26 de setembre, Romaː Anna Magnani, actriu italiana (n. 1908).[92]
- 4 d'octubre, Redding, Connecticutː Anna Hyatt Huntington, escultora nord-americana i mecenes de les arts (n. 1876).[93]
- 17 d'octubre, Roma: Ingeborg Bachmann, escriptora austríaca (n. 1926).[94]
- 27 d'octubre, Pontrilas, Herefordshire: Norman Allin, cantant d'òpera de la corda de baix (88 anys).
- 11 de novembre:
- San Francisco, Califòrnia: James Edward Abbé, fotògraf nord-americà (90 anys).
- Hèlsinki (Finlàndia): Artturi Ilmari Virtanen, químic finlandès, Premi Nobel de Química de 1945 (n. 1895).
- 13 de novembre,
- París: Elsa Schiaparelli, dissenyadora italiana que va dirigir una casa de moda a París (n. 1890).[95]
- Darmstadt, Alemanya: Bruno Maderna, compositor i director d'orquestra italià (53 anys).
- Saranac Lake, Lila Lee, estrella de cinema durant l'època del cinema mut (n. 1905).[96]
- 23 de novembre, Los Angeles, Califòrnia: Adele Buffington, guionista estatunidenca.[97]
- 25 de novembre,
- Londres: Laurence Harvey, actor, director, productor i guionista britànic (45 anys).
- Bucarest: Elisa Leonida Zamfirescu, enginyera i investigadora romanesa (n. 1887).[98]
- 18 de desembre, Tucson: Frieda Robscheit-Robbins, patòloga nord-americana (n. 1888).[99]
- 20 de desembre, Madrid, Espanya: Luis Carrero Blanco, president del govern espanyol, assassinat amb una bomba pel grup terrorista ETA (69 anys).
- Saragossa: José Ramón Arana, escriptor espanyol considerat un dels millors narradors de l'exili en llengua espanyola
- Madrid: María del Pilar Fernández Vega, conservadora de museus espanyola.[100](n. 1906).
- Barcelona: Suzanne Davit, artista i il·lustradora científica d'origen francès (n. 1897).[101]
Referències
modifica- ↑ «Gerona: El funcionamiento del campo de aviación de la Cerdaña, autorizado» p. 3. La Vanguardia, 06-01-1973. [Consulta: 12 novembre 2020].
- ↑ Gillespie, Angus K. Twin Towers: The Life of New York City's World Trade Center (en anglès). Rutgers University Press, 1999, p. 139. ISBN 978-0-8135-2742-0.
- ↑ Maslin, Janet «A Massacre in Munich, and What Came After» (en anglès). The New York Times, 15-12-2005 [Consulta: 20 abril 2010].
- ↑ Chinchón Álvarez, Javier. Derecho internacional y transiciones a la democracia y la paz (en castellà). Listado de lugares de venta, 2007, p. 393. ISBN 8496226301.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Fear #19» (en anglès). Grand Comics Database. [Consulta: 1r setembre 2023].
- ↑ «Carme Juan». e-cartelera. [Consulta: 28 març 2020].
- ↑ «XII Legislatura (2016-2019). Batet Lamaña, Meritxell». Congreso de los Diputados. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Graciela Noemí Ferrer Matvieychuc». Corts Valencianes. [Consulta: 5 febrer 2024].
- ↑ «Encarna Cervera Mañas». Corts Valencianes. [Consulta: 7 febrer 2024].
- ↑ ««He trabajado más como directora que como actriz»» (en castellà). Aquí medios de comunicación, 12-07-2021. [Consulta: 17 març 2023].
- ↑ «Patricia Blanquer Alcaraz - XII Legislatura - Congreso de los Diputados». [Consulta: 27 març 2023].
- ↑ «Marta Sibina Camps - XI Legislatura - Congreso de los Diputados». [Consulta: 20 març 2023].
- ↑ «Marina Garcés i Mascareñas | enciclopèdia.cat». [Consulta: 16 març 2020].
- ↑ «Natàlia Via-Dufresne i Pereña | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 maig 2021].
- ↑ «Pamela Isús». Consell Comarcal Vallès Oriental. Arxivat de l'original el 2023-05-02. [Consulta: 2 maig 2023].
- ↑ «Sandra Morro Latorre | enciclopedia.cat». [Consulta: 6 maig 2023].
- ↑ «Eva Sanz Sanz | enciclopedia.cat». [Consulta: 7 juny 2023].
- ↑ SensaCine. «Candela Peña» (en castellà). [Consulta: 12 maig 2021].
- ↑ Marcillas Piquer, Isabel. «Helena Tornero i Brugués». Institut del Teatre. Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes. [Consulta: 20 maig 2021].
- ↑ Universitat Pompeu Fabra: Curriculum Vitae: Marta Reynal-Querol
- ↑ «Emma Roca Rodríguez | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 juny 2020].
- ↑ Muntaner González, Maria. «Marta Barceló i Femenias». Institut del Teatre. Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes. [Consulta: 3 juliol 2020].
- ↑ «Pepa Aniorte - Biografía, mejores películas, series, imágenes y noticias» (en castellà). La Vanguardia, 13-04-2022. [Consulta: 25 juliol 2023].
- ↑ «Laura Pamplona» (en castellà). Bekia. [Consulta: 29 juliol 2023].
- ↑ López, Carlos. «La dianense Rosa Mustafá vuelve a Les Corts» (en castellà). Denia digital, 23-07-2015. [Consulta: 29 juliol 2023].
- ↑ «Neus Sanz» (en castellà). La Vanguardia, 13-04-2022. [Consulta: 1r agost 2023].
- ↑ «Dolors Montserrat i Montserrat | enciclopedia.cat». [Consulta: 1r agost 2023].
- ↑ «Meritxell Cucurella-Jorba». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. [Consulta: 1r agost 2023].
- ↑ «Maria del Mar Xantal Serret | enciclopedia.cat». [Consulta: 12 setembre 2023].
- ↑ Ojeda, Enrique. «Mihaela Ciobanu cumple los 45 años en plena forma» (en castellà). As, 30-01-2018. [Consulta: 23 novembre 2022].
- ↑ «Portia de Rossi» (en castellà). La Vanguardia, 02-11-2022. [Consulta: 24 novembre 2022].
- ↑ «Magdalena Kožená» (en txec). Ajuntament de Brno. [Consulta: 29 març 2023].
- ↑ «Mme Aurélie Filippetti». Assemblée Nationale. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Prezidentka Slovenskej republiky. Currículum vitae» (en eslovac). Oficina del President de la República Eslovaca. [Consulta: 8 maig 2023].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Juliette Lewis» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ Harmon, Daniel E. Cassandra Clare (en anglès). The Rosen Publishing Group, Inc, 2014-12-15. ISBN 978-1-4777-7912-5.
- ↑ «Edurne Pasaban, Premio Basco Universal 2010». Laboral Kutxa, 13-06-2011. [Consulta: juny 2023].
- ↑ «Pilar Llop Cuenca» (en castellà). Senado de España. [Consulta: 26 juny 2023].
- ↑ Un laureado novio para Yasmina, Diario de Ibiza, 29 de setembre de 2008
- ↑ «Mark Shuttleworth | Biography, Canonical, & Facts» (en anglès). [Consulta: 18 setembre 2021].
- ↑ Pérez Montosa, David. Ensayo sobre la imagen digital (tesi) (en castellà), pàg. 36.
- ↑ «Monica Seles | enciclopèdia.cat». [Consulta: 3 novembre 2020].
- ↑ «Tyra Banks | Biography, TV Shows, & Facts» (en anglès). [Consulta: 4 desembre 2020].
- ↑ «Mariza | MYM: Mujeres y música» (en castellà), 20-01-2017. [Consulta: 6 novembre 2023].
- ↑ Casals Bergés, Quintí. «Zoe Rosinach Pedrol» (en castellà). Real Academia de la Historia. [Consulta: 13 desembre 2022].
- ↑ «Elisabeth Bowen | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 febrer 2020].
- ↑ «Nino Bravo | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 abril 2020].
- ↑ «Consol Pastor i Martínez | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 març 2020].
- ↑ «Amparo Martí» (en castellà). La Vanguardia, 09-05-2022. [Consulta: 2 abril 2023].
- ↑ «Carles Parés i Guillèn | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 maig 2020].
- ↑ «Joaquim Bau i Nolla | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 maig 2020].
- ↑ «Barcelona. Registre de defuncions». [Consulta: 13 novembre 2020].
- ↑ Riera, Joan. «Na Bel ´Rollet´, una trotaciudad» (en castellà). Diario de Mallorca, 28-08-2013. [Consulta: 25 maig 2023].
- ↑ «Fernando Alcolea - Montserrat Alberich» (en alemany). [Consulta: 27 abril 2020].
- ↑ «Balbina Pi i Sanllehy | enciclopèdia.cat». [Consulta: 29 gener 2021].
- ↑ Delgado Martínez, María Ángeles. Margalida Comas Camps (1892-1972). Científica i pedagoga. Govern de les Illes Balears, 1.12.2009 (Col. La ciència a les Illes Balears. Núm. 9). ISBN 978-84-613-7422-9.
- ↑ «Pareto, Graciela (1889-1973)». MCN Biografias.com. [Consulta: 8 juliol 2020].
- ↑ Marcè, Matilde «Catalanes que han fet història. Tecla Sala i Miralpeix». Xipreret (Butlletí de l'Ateneu de Cultura Popular), núm. 327, 7-2009, pàg. 2 i 3.
- ↑ «Josep Moix i Regàs | enciclopèdia.cat». [Consulta: 3 octubre 2020].
- ↑ «Mary Wigman» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 19 setembre 2022].
- ↑ «Sister Rosetta Tharpe» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 04-08-2023. [Consulta: 19 agost 2023].
- ↑ «Margaret Anderson» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 6 setembre 2023].
- ↑ «Beyer-Volger, Lis (1906-1973) ». Kalliope | Verbundkatalog für Archiv- und archivähnliche Bestände und nationales Nachweisinstrument für Nachlässe und Autographen. [Consulta: 1r setembre 2023].
- ↑ «Justa Goicoechea, primera regidora de l'Hospitalet». Fundació Josep Irla. [Consulta: agost 2021].
- ↑ «Carrer de Maty Mont». Nomenclàtor. Ajuntament de Sabadell. [Consulta: 3 juny 2016].
- ↑ 1955-, Ibiza i Osca, Vicent,. Dona i art a Espanya : diccionari d'artistes d'abans de 1936. Institució Alfons el Magnànim, Diputació de València, 2006. ISBN 847822484X. OCLC 212432429 [Consulta: 17 novembre 2018].
- ↑ Teixeira de Barros, Regina. «Tarsila do Amaral: Vida y obra». Fundación Juan March, primavera 2009. [Consulta: 8 juliol 2020].
- ↑ «GEN YAKOV DORI, HAGANAH LEADER» (en anglès). The New York Times, 30-01-1973. [Consulta: 28 juliol 2022].
- ↑ «Alina Szapocznikow» (en anglès). Culture.pl. Institut Adam Mickiewicz. Ministeri de Cultura i Patrimoni Polonès. [Consulta: 17 març 2021].
- ↑ «Pearl S. Buck». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 2 març 2020].
- ↑ «Howard Aiken (American mathematician and inventor)» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 14-03-2020. [Consulta: març 2020].
- ↑ Sánchez Noriega, José Luis.. Historia del cine: teoría y géneros cinematográficos, fotografía y televisión. Nueva ed. Madrid: Alianza, 2006. ISBN 84-206-7691-8.
- ↑ «Hilda Geiringer von Mises» (en anglès). Agnes Scott College. Atlanta, Geòrgia, 12-01-2022. [Consulta: 26 juliol 2023].
- ↑ Ribeiro, Lilian «Maria Martins, l'única surrealista de Brasil». Idus. Repositorio institucional de la Universidad de Sevilla.
- ↑ Universalis, Encyclopaedia.. Dictionnaire des litteratures de langue anglaise : (les dictionnaires d'universalis).. [Place of publication not identified]: Primento Digital Publishi, 2015. ISBN 2-85229-136-3.
- ↑ «Pablo Ruiz Picasso | enciclopèdia.cat». [Consulta: 16 abril 2020].
- ↑ «Asger Jorn | Danish artist» (en anglès). [Consulta: 3 maig 2020].
- ↑ «Frances Marion (1888-1973) - Find a Grave...» (en anglès). [Consulta: 30 setembre 2023].
- ↑ «P. Ramlee» (en anglès). National Library Board.
- ↑ «Heidi Klum | Biography, TV Shows, & Facts» (en anglès). [Consulta: 30 juny 2020].
- ↑ «Helen Parkhurst» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 2020. [Consulta: 7 desembre 2020].
- ↑ 83,0 83,1 Diccionario enciclopédico de la música. 1a. ed. en español. México, D.F.: Fondo de Cultura Económica, 2009. ISBN 978-607-16-0020-2.
- ↑ «PAMPANINI, Rosetta» (en italià). Trecanni. Istituto Giovanni Treccani. "Dizionario Biografico". Arxivat de l'original el 2020-09-22. [Consulta: 3 juny 2020].
- ↑ «Gian Francesco Malipiero». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1949» (en anglès americà). [Consulta: 10 agost 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1963» (en anglès americà). [Consulta: 10 agost 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1952» (en anglès americà). [Consulta: 13 agost 2020].
- ↑ Torrance, R W «Mabel's normalcy: Mabel Purefoy FitzGerald and the study of man at altitude». Journal of Medical Biograplly; 7, 1999, pàg. 151-165.
- ↑ «J.R.R. Tolkien | Biography, Books, & Facts» (en anglès). [Consulta: 5 setembre 2020].
- ↑ «Gustav VI Adolf | king of Sweden» (en anglès). [Consulta: 15 setembre 2020].
- ↑ «Anna Magnani | enciclopèdia.cat». [Consulta: 29 juliol 2021].
- ↑ «Anna Vaughn Hyatt Huntington (1876-1973)» (en anglès). Find A Grave. [Consulta: 3 setembre 2021].
- ↑ «Ingeborg Bachmann | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 maig 2020].
- ↑ Nieto, Jessica. «El renacido surrealismo de Schiaparelli». Fuera de Serie, 22-05-2015. [Consulta: 19 juliol 2020].
- ↑ «Lila Lee (1905-1973) - Find a Grave Memorial» (en anglès). [Consulta: 27 setembre 2023].
- ↑ «Adele S. Buffington». Women Film Pioneers Project. [Consulta: 27 setembre 2023].
- ↑ García García, Laura. «Elisa Leonida Zamfirescu, la primera ingeniera de Europa» (en castellà). Mujeres con ciencia, 01-09-2014. [Consulta: 23 setembre 2023].
- ↑ «Frieda S. Robscheit-Robbins». University of Rochester. [Consulta: 11 abril 2023].
- ↑ «Fallece en Madrid doña Pilar Fernández Vega de Ferrandis». ABC, 06-07-1973.
- ↑ «Suzanne Davit | enciclopèdia.cat». [Consulta: 1r maig 2020].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1973