Anders Celsius

Anders Celsius (Uppsala, 27 de novembre de 1701 ^(Julià) - Parròquia de la Catedral d'Uppsala, 25 d'abril de 1744 ^(Julià)) fou un físic i astrònom suec.

Anders Celsius

Biografia
Naixement	27 novembre 1701 (Julià) Uppsala (Imperi Suec)
Mort	25 abril 1744 (Julià) (42 anys) Uppsala ()
Causa de mort	tuberculosi
Sepultura	Catedral de Gamla Uppsala, floor 59° 53′ 59″ N, 17° 37′ 57″ E
Rector de la Universitat d'Uppsala
1743 – 1743 ← Magnus Beronius – Petrus Ullén →
Rector de la Universitat d'Uppsala
1739 – 1739 ← Olof Celsius – Anders Grönwall →
Dades personals
Residència	Observatori Astronòmic d'Uppsala (1741–1744) Suècia
Formació	Universitat d'Uppsala (–1728)
Director de tesi	Eric Burman
Activitat
Camp de treball	Astronomia
Ocupació	astrònom, inventor, químic, professor d'universitat, físic, matemàtic, meteoròleg
Ocupador	Universitat d'Uppsala (1738–1744) Acadèmia Francesa de les Ciències. Missió Geodèsica Francesa (1735–1737) Universitat d'Uppsala (1728–1732)
Membre de	Royal Society (1736–) Acadèmia Prussiana de les Ciències Reial Acadèmia Sueca de Ciències Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina Reial Societat de Ciències d'Uppsala
Alumnes	Johan Gottschalk Wallerius
Obra
Obres destacables Escala de temperatura Celsius
Estudiant doctoral	Jakob Gadolin i Per Wargentin
Família
Pare	Nils Celsius
Parents	Andreas Spole, avi matern Magnus Celsius, avi patern Olof Celsius, oncle Olof Celsiu el jove, cosí germà
Premis
(1736)  Membre de la Royal Society
Signatura

Vida i obra

Celsius va néixer en una família de científics: el seu pare, Nils, i el seu avi matern, Andreas Spole, van ser astrònoms i el seu avi patern , Magnus, va ser matemàtic; tots ells professors de la universitat d'Uppsala. No és d'estranyar, doncs, que desprès d'estudiar en aquesta universitat, comencés a donar classes a la mateixa universitat el 1728, substituint el professor Samuel Klingenstierna durant la seva absència per estudis a França i Anglaterra. El 1733 publicà una col·lecció de 316 observacions d'aurores boreals i va va constatar que les aurores boreals anaven sempre acompanyades de fluctuacions magnètiques significatives.

El 1732, havent retornat Klingenstierna, va marxar ell en un viatge d'estudis que el va portar a Alemanya, Itàlia i França. A París, va conèixer Pierre de Maupertuis, a qui se li va encarregar la Missió Geodèsica Francesa a Lapònia, per mesurar un arc de meridià terrestre i així confirmar la teoria d'Isaac Newton de què la Terra tenia menor radi als pols. Els anys 1736-1737, Celsius va acompanyar Maupertuis en aquesta expedició, participant activament en els amidaments, motiu pel qual ve rebre una pensió de mil francs del rei de França.

A partir del seu retorn a Uppsala va supervisar la construcció de l'Observatori Astronòmic d'Uppsala, del qual va ser director a partir del 1740, mentre continuava treballant en temes tan importants com la cadència dels eclipsis de les llunes de Júpiter, les fluctuacions del camp magnètic terrestre o les obsewrvacions dels cometes.

Església de Gamla Uppsala i tomba d'Anders Celsius.

El motiu pel qual és més recordat és una memòria, que presentà l'any 1742 a l'Acadèmia de Ciències Sueca, en la qual proposava l'escala centígrada de temperatures, coneguda posteriorment com a escala Celsius, que posa el zero en el punt de solidificació de l'aigua i el cent en el seu punt d'ebullició, tot i reconèixer que aquests punts no son idèntics a tot arreu, ja que depenen de la pressió atmosfèrica. En aquell temps existien més de trenta escales diferents per a mesurar la temperatura, de les quals només han sobreviscut la seva, la de Réaumur (molt residual) i la de Fahrenheit (habitual al món anglosaxó).

El 1743 la seva salut, molt deteriorada per les extremes condicions climàtiques de les seves expedicions i per les contínues observacions al telescopi, va empitjorar notablement i el va portar a una mort prematura per tuberculosi l'any següent, amb només 42 anys d'edat.. La seva obra va ser continuada pels seus deixebles Per Wargentin, Olof Hiorter, Mårten Strömer i d'altres.

Bibliografia

• Beckman, Olof «Anders Celsius and the fixed points of the Celsius scale» (en anglès). European Journal of Physics, Vol. 18, Num. 3, 1997, pàg. 169-175. DOI: 10.1088/0143-0807/18/3/007. ISSN: 1361-6404.
• Coates, Eileen S. The Temperature Scales of Fahrenheit and Celsius (en anglès). The Rosen Publishing, 2019. ISBN 978-1-5383-4524-5. 
• Gordon, Fernando. Anders Celsius (en anglès). Abdo Publishing, 2017. ISBN 978-1-6807-8153-3. 
• Hembrow, Ian. Celsius: a Life and Death by Degrees (en anglès). The History Press, 2024. ISBN 978-1-80399-462-8. 
• Ribeiro, Daniel «Anders Celsius» (en portuguès). Revista de Ciência Elemantar, Vol. 2, Num. 2, 2014, pàg. 1-2. DOI: 10.24927/rce2014.038. ISSN: 2183-9697.
• Stempels, H.C. «Anders Celsius’ Contributions to Meridian Arc Measurements and the Establishment of an Astronomical Observatory in Uppsala» (en anglès). Open Astronomy, Vol. 20, Num. 2, 2017, pàg. 179-185. DOI: 10.1515/astro-2017-0281. ISSN: 2543-6376.

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Anders Celsius» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• «Anders Celsius» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 2024. [Consulta: 30 novembre 2024].
• Heyman, H.J. «Anders Celsius» (en suec). Svenskt biografiskt lexikon, 1929. [Consulta: 30 novembre 2024].