1969
any
1969 fon un any normal del calendari gregorià (MCMLXIX) començat un dimecres, destacable per l'arribada de l'home a la lluna, els moviments socials LGBT i la creació d'Internet.
 | |
| Tipus | any civil i any comú que comença en dimecres  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1969 (mcmlxix) |
| Islàmic | 1389 – 1390 |
| Xinès | 4665 – 4666 |
| Hebreu | 5729 – 5730 |
| Calendaris hindús | 2024 – 2025 (Vikram Samvat) 1891 – 1892 (Shaka Samvat) 5070 – 5071 (Kali Yuga) |
| Persa | 1347 – 1348 |
| Armeni | 1418 |
| Rúnic | 2219 |
| Ab urbe condita | 2722 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Eleccions Esports Obres Pel·lícules Discs | |
| Segles | |
| segle xix - segle xx - segle xxi | |
| Dècades | |
| 1930 1940 1950 - 1960 - 1970 1980 1990 | |
| Anys | |
| 1966 1967 1968 - 1969 - 1970 1971 1972 | |
Esdeveniments
modifica
- Països Catalans
- 16 d'abril, Barcelona: Atorguen a Jordi Rubió i Balaguer el primer Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
- Resta del món
- 14 de juliol, Frontera Honduras - El Salvador: Inici de la Guerra del Futbol, o Guerra de les cent hores, fou una guerra breu entre El Salvador i Hondures, entre el 14 i el 18 de juliol de 1969.[1]
- 15 de juliol, Estats Units: es publica el nº1 de Vampirella de Warren Publishing, on es produeix la primera aparició del personatge que dona nom a la revista.
- 20 de juliol, Mar de la Tranquil·litat, Lluna: Per primera vegada l'home trepitja un astre distint de la Terra. El mòdul lunar Eagle, després de la nau Apollo 11 llançada per la NASA, hi aterra amb èxit amb dos dels tres tripulants de la missió (Buzz Aldrin, Michael Collins i Neil Armstrong).
- 22 de juliol, Madrid, Espanya: Joan Carles de Borbó les Corts Espanyoles designen successor del dictador Franco com a cap de l'Estat Espanyol, a títol de rei i amb el títol provisional de príncep d'Espanya, el seu pare, Joan de Borbó, renuncia a la possibilitat de ser rei i adquireix vitalíciament el títol de comte de Barcelona.
- 29 d'octubre, Califòrnia, Estats Units: L'equip dirigit per l'informàtic Leonard Kleinrock envia el primer correu electrònic d'un ordinador de la Henry Samueli School of Engineering and Applied Science (Los Angeles) fins a un altre situat a l'Stanford Research Institute (prop de San Francisco), a través d'Arpanet, xarxa precursora d'Internet.
- 30 d'octubre (Brasil). Comença el mandat d'Emílio Garrastazu Médici, president del Brasil.
- 10 de novembre - Estats Units: primera emissió de l'educativa sèrie de televisió Barri Sèsam.
- Tancament del Ace Cafe London.
- S'estrena la coreografia Recordant l'Alguer, de Salvador Mel·lo, al Teatre Romea.[2]
Cinema
modifica| M/d | Direcció | Títol | Gènere |
|---|---|---|---|
| 09/23 | George Roy Hill | Butch Cassidy and the Sundance Kid  |
policíac |
| 05/25 | John Schlesinger |
Cowboy de mitjanit |
drama |
Còmics
modificaEl 6 d'agost nasqué el dibuixant suec Tony Cronstam.
-
6A
T. Cronstam -
-
22N
M. Satrapi -
28N
J.D. Morvan
.jpg)
El 22 de novembre nasqué l'autora iraniana Marjane Satrapi (Persèpolis); el 22, l'autor Jean-David Morvan.
Música
modificaEnguany es fundà el grup canetenc La Trinca, constituït per Toni Cruz, Josep Maria Mainat i Miquel Àngel Pascual. La cantant Mercedes Sosa estrenà en el seu disc Mujeres argentinas la zamba "Alfonsina y el mar", composta per Ariel Ramírez (música) i Félix Luna (lletra), que idealitza el suïcidi de la poeta Alfonsina Storni el 1938.
El 30 de gener, el grup The Beatles feu llur darrer concert al terrat d'Apple Corps;[3] el 13 de setembre, John Lennon actuà amb al Toronto Rock and Roll Revival amb un grup nou, Plastic Ono Band, i el 20 anuncià als altres Beatles la intenció de deixar el grup.
-
Led Zeppelin ("I") -
Deep Purple -
Isle of Wight Festival -
Woodstock
A l'agost tingué lloc el segon festival de l'Illa de Wight (amb Bob Dylan, Joe Cocker, The Band i The Who) i el primer festival de Woodstock (amb Jimi Hendrix, Ravi Shankar o Carlos Santana). El 13 de desembre, Lluís Llach s'estrenà en solitari al Palau de la Música Catalana.
Naiximents
modificaEl 5 de setembre nasqué el guitarriste Dweezil Zappa, fill del compositor Frank Zappa.
Morts
modifica
Pilota
modificaSuret, Xatet de Carlet i Ribes guanyaren el VI Campionat Nacional d'Escala i Corda front a Eusebio de Riola i Gat II. Juan Ignacio Retegi esdevingué el primer navarrés a guanyar el Campionat Manomanista de pilota basca, 22 per 8, front a Atano X.[4]
- Naiximents
| M/d | pilotaire | esp. | origen | m. |
|---|---|---|---|---|
| 04/11 | Vicente Cervera | escalater | alaquaser | |
| 08/27 | Antonio Núñez | escalater | quartà | 2013 |
| 01/13 | Titín III | frontoner | riojà |
-
Vicent Cervera -
Núñez (m. 2013) -
Titín III
Premis Nobel
modifica| Camp | Guardonats |
|---|---|
| Física | |
| Química | |
| Medicina o Fisiologia | |
| Literatura | |
| Pau | |
| Economia |
Naiximents
modificaPaïsos Catalans
- 23 de gener, Barcelona: Ariadna Gil i Giner, actriu de teatre, cinema i televisió catalana.[5]
- 7 de febrer, Brussel·les: Adélaïde de Caters, arquitecta belga establerta a Catalunya.
- 25 de febrer, Benaguasil: Rosa Maria Peris Cervera, advocada i política valenciana.[6]
- 8 de març, Barcelona: Meritxell Budó, farmacèutica, política, alcaldessa de la Garriga.[7]
- 23 de març, la Pobla del Duc, la Vall d'Albaida: Eduard Forés Boscà, locutor de ràdio, presentador de televisió i cantant valencià.
- 2 d'abril, Barcelona: Martí Gasull i Roig, activista de la llengua catalana (m. 2012).[8]
- 16 d'abril, Barcelonaː Mireia Casas i Albiach, regatista catalana (m. 2002).[9]
- 18 d'abril, Valls: Dolors Batalla i Nogués, política, ha estat diputada i alcaldessa de Valls.[10]
- 17 de juny, Barcelona: Anna Serra Salamé, corredora de muntanya i triatleta catalana.[11]
- 30 d'octubre, Barcelona: Ferran Clavell i Corbera, periodista.
- 5 de setembre,
- Mataró: Sílvia Parera i Carrau, nedadora olímpica als Jocs Olímpics de Seül 88, Barcelona'92 i Atlanta'96.[12]
- Barcelona: Jaume Collboni, polític català (alcalde de Barcelona des de 2023)
- 7 de setembre, Picanya: Carmen Amoraga Toledo, periodista, política i escriptora valenciana.[13]
- 30 de setembre, Sant Lluís, Menorca: Alícia Sintes Olives, física teòrica, investigadora balear.[14]
- 5 de desembre, Barcelona: Núria Balagué Gómez, alpinista catalana que pujà a l'Everest.[15]
- 8 de desembre, Barcelona: Rafael Santandreu, psicòleg
- 20 de desembre, Neuss: Mónica Oltra Jarque, política i advocada valenciana.[16]
- Ripoll: Agustí Dalmau i Font, arxiver.
- València: Francisca Ballesteros, assassina en sèrie
- Barcelona: Annabel Cervantes Muñoz, escriptora
- Barcelona: Jaume Radigales, professor universitari i crític musical
-
Jennifer Aniston -
Cate Blanchett -
Jennifer Lopez -
Cece Peniston
Resta del món
- 1 de gener, Nova Jersey: Mr. Lawrence, actor de doblatge
- 3 de gener, Kerpen, República Democràtica Alemanya: Michael Schumacher, pilot de Fórmula 1.
- 6 de gener - Hollywood: Norman Reedus, actor estatunidenc.
- 17 de gener, Breda, Tiësto, Dj i productor de música house-Trance nerlandès.
- 6 de febrer, Bellinzona, Cantó de Ticino, Suïssa: Massimo Busacca, àrbitre de futbol suís.
- 11 de febrer, Los Angeles (Califòrnia), EUA: Jennifer Aniston, actriu estatunidenca.
- 18 de febrer, Carvin, Pas de Calais: Hermeline Malherbe, política, ha estat presidenta del Consell General dels Pirineus Orientals.[17]
- 1 de març, Las Palmas de Gran Canaria, Espanya: Javier Bardem, actor espanyol.[18]
- 13 de març, Hèlsiki: Susanna Mälkki, directora d’orquestra i violoncel·lista finlandesa.[19]
- 21 de març, São Paulo, Brasil: Ayrton Senna, pilot de Fórmula 1 (m. 1994).
- 8 d'abril,
- 25 d'abril,
- Texas, Estats Units: Renée Zellweger, actriu nord-americana.[22]
- Gènova, Vanessa Beecroftː artista d'art d'acció contemporani estatunidenca.[23]
- 14 de maig, Ivanhoe (Victòria), Austràlia: Cate Blanchett, actriu Australià.
- 13 de juny, Nancyː Virginie Despentes, escriptora, novel·lista, directora de cine, feminista francesa, ocasionalment traductora i lletrista.[24]
- 14 de juny, Mannheim: Steffi Graf, tennista alemanya, de les millors de la història.[25]
- 15 de juny, Los Angeles, Califòrnia (EUA): Ice Cube, actor i cantant de rap estatunidenc.[26]
- 23 de juny, Tel-Aviv, Israel: Achinoam Nini, coneguda pel nom artístic de Noa, cantant israeliana d'origen iemenita.[27]
- 25 de juny, Southborough, Massachusetts: Storm Large, cantant, compositora i actriu estatunidenca, membre de Pink Martini.[28]
- 24 de juliol, Nova York, EUAː Jennifer Lopez, cantant, actriu i ballarina estatunidenca.
- 19 d'agost - Los Angeles: Matthew Perry, actor estatunidenco-canadenc (m. 2023).
- 6 de setembre, Dayton (Ohio), EUA: CeCe Peniston, cantant Estatunidenca.
- 10 de setembre, Madrid: David Trueba, periodista, escriptor, director de cinema i col·laborador de premsa espanyol.
- 25 de setembre, Swansea, (Regne Unit), Catherine Zeta-Jones, actriu.
- 29 de setembre, Noruega: Tore Pedersen, futbolista
- 3 d'octubre, Fullerton, Califòrnia (EUA): Gwen Stefani, cantant, compositora, dissenyadora i actriu ocasional estatunidenca, membre de No Doubt.[29]
- 7 d'octubre, Daly City, Califòrnia: DJ Qbert, compositor i disc jockey estatunidenc.
- 19 d'octubre, Denver, Colorado (EUA): Trey Parker ,actor, animador, director, guionista, productor i músic estatunidenc.[30]
- 22 d'octubre, Rockville (Maryland), Estats Units: Spike Jonze, director de cinema.
- 28 d'octubre, Pomona (Califòrnia): Ben Harper, guitarrista.
- 20 de novembre, Landshut, Baviera, República Democràtica Alemanya: Wolfgang Stark, àrbitre de futbol internacional.
- 22 de novembre, Rasht, Pèrsia: Marjane Satrapi, dibuixant.
- 5 de desembre, Glasgow: Lynne Ramsay, directora de cinema escocesa, escriptora, productora i directora de fotografia.[31]
- 12 de desembre, Londres: Sophie Kinsella, escriptora i periodista britànica.[32]
- 16 de desembre, Washington DC (EUA): Adam Riess, astrofísic nord-americà, Premi Nobel de Física de l'any 2011.
- 18 de desembre, Madrid: José Santiago Cañizares Ruiz, porter de futbol espanyol que reeixí especialment al València CF i a la selecció de futbol d'Espanya.
- Bielefeld, RFA: Ingo Niermann, escriptor i editor de la sèrie de llibres Solution.
- Jerusalem: Sigalit Landau, videoartista.
Necrològiques
modifica- Països Catalans
- 24 de febrer - Figueres: Maria Novell i Picó, professora, bibliotecària i escriptora (n. 1914).[33]
- 3 de març - Albaida (la Vall d'Albaida): Josep Segrelles i Albert, pintor valencià (n. 1885).
- 13 de març - Suzzara, Llombardiaː Mercè Capsir i Vidal, soprano catalana (n. 1897).[34]
- 20 de març - Sabadell: Josep Garcia-Planas Cladellas, industrial tèxtil català.
- 25 de març - Barcelona: Anna Maria Llatas d'Agustí, educadora catalana, figura cabdal de l'assistència social a Espanya.[35]
- 26 de març - Illa (Rosselló): Simona Gay o Simona Pons i Trainier, poeta i pintora rossellonesa (n. 1898).[36]
- 15 d'abril - Madridː Matilde Ras, pionera de la grafologia científica, traductora, articulista, assagista i escriptora (n. 1881).[37]
- 22 d'abril - Beverly Hills (Califòrnia, EUA): Amparo Iturbi Báguena, pianista valenciana (n. 1898).[38]
- 25 d'abril - Montevideo, Uruguai: Margarida Xirgu i Subirà, actriu uruguaianocatalana.[39]
- 6 de maig - Sabadell: Francesc Casañas i Riera, industrial corder i fotògraf català.
- 22 de juliol - València (l'Horta): Leopold Magenti i Chelvi, compositor valencià (n. 1894).
- 20 d'agost - Barcelonaː Teresa Bartomeu Granell, esquiadora catalana pionera (n. 1889).[40]
- 25 d'agost - Barcelona: Pilar Rufí i Bosch, soprano liederista, professora de cant i compositora catalana (n. 1892).[41]
- 2 de novembre - València: Josefina Landete Aragó, primera dona espanyola a obtenir el títol d'odontòloga (n. 1885).[42]
- 4 de novembre - Barcelona: Teresa Idel, cantant de sarsuela i actriu valenciana (n. 1883).[43]
- 28 de novembre - Barcelonaː Rosa Roig i Soler, pedagoga i feminista catalana, arraconada pel franquisme (n. 1890).[44]
- novembre - Gràcia, Barcelona: Josep Maria de Sucre i de Grau, crític d'art, escriptor i pintor (n. 1886).
- Barcelona: Enriqueta Pascual Benigani, pintora i lacadora catalana (m. 1905).[45]
- Reus: Teresa Bartomeu Granell, esquiadora catalana.[46]
- Mèxic: Màrius Vilatobà i Ros, pintor.[47]
- Resta del món
- 30 de gener - Lovaina (Flandes): Dominique Pire, dominic, Premi Nobel de la Pau de 1958 (n. 1910).
- 19 de febrer - Pasadena (Califòrnia), Estats Units: Madge Blake, actriu estatunidenca.[48]
- 11 de març - Londres, Anglaterra: John Wyndham, escriptor anglès (n. 1903).[49]
- 24 de març - Boma,(República Democràtica del Congo): Joseph Kasavubu polític congolès,va ser el primer president de la República Democràtica del Congo.[1]
- 26 de març - Biloxi, Nova Orleans: John Kennedy Toole, novel·lista nord-americà (n. 1937).
- 28 de març - Denison, Texas (EUA): Dwight D. Eisenhower, 34è president dels Estats Units.(n. 1890)[1]
- 6 d'abril, Canes: Gabriel Chevallier, escriptor
- 14 d'abril - Madridː Matilde Muñoz Sampedro, actriu espanyola (n. 1900).[50]
- 15 d'abril, Lausana, Suïssa: Victòria Eugènia de Battenberg, reina consort d'Espanya.[51]
- 19 d'abril - Praga, Txecoslovàquia: Juan Modesto Guilloto León, militant del PCE i militar republicà a la Guerra Civil espanyola (n. 1906).[52]
- 23 d'abril -Xangai (Xina): Zheng Junli, actor, guionista i director de cinema xinès (n. 1911).[53]
- 2 de maig - Sasbach, Baden-Württemberg, RF Alemanya: Franz von Papen, polític alemany (n. 1879).[54]
- 19 de maig - Nova York (els EUA): Coleman Hawkins, saxofonista de jazz, swing i bebop estatunidenc (n. 1904).[55]
- 22 de juny - Londres, Anglaterra: Judy Garland, actriu i cantant nord-americana (n. 1922).[56]
- 5 de juliol -Boston, Massachusetts (EUA): Walter Gropius, arquitecte, urbanista i dissenyador alemany (n. 1883).[57]
- 25 de juliol:
- 28 de juny - Nova York, EUA: Frank Loesser, compositor nord-americà d'origen alemany (n. 1910).
- 9 d'agost
- Bellano, Lombardia (Itàlia): Cecil Frank Powell, físic anglès, Premi Nobel de Física de l'any 1950 (n. 1903).[59]
- Los Angeles, Califòrnia (EUA): Sharon Tate, actriu Estatunidenca (n. 1943).
- 17 d'agost:
- Berkeley, Califòrnia (EUA): Otto Stern, físic alemany, Premi Nobel de Física de 1943 (n. 1888).[60]
- Chicago (EUA): Ludwig Mies van der Rohe, arquitecte i dissenyador industrial alemany (n. 1886).[57]
- 26 d'agost - Khartum (Sudan): Ismail al-Azhari “Sayyid” (en àrab إسماعيل الأزهري, Ismāʿīl al-Azharī), home d'estat sudanès, primer ministre (1954-1956) i president del país (1964-1969) (n. 1900).[1]
- 21 d'octubre - St. Petersburg, Florida (els EUA): Jack Kerouac, novel·lista i poeta estatunidenc, membre de la generació beat (n. 1922).
- 3 de setembre - Hanoi, Vietnam del Nord: Ho Chi Minh, líder polític i revolucionari vietnamita (n. 1890).
- 8 de setembre, Dinha: Alexandra David-Neel, escriptora i exploradora francesa (n. 1868).[61]
- 20 de setembre - Arnhem, Països Baixosː Jeanne Beijerman-Walraven, compositora neerlandesa (n. 1878).[62]
- 12 d'octubre - Oslo, Noruega: Sonja Henie, patinadora artística sobre gel noruega, nacionalitzada estatunidenca (n. 1912).[63]
- 21 de novembre - Londres (Anglaterra): Mutesa II nom de naixença Edward Frederick William David Walugembe Mutebi Luwangula Mutesa, fou rei de Buganda i més tard president del país llavors ja amb el nom modern d'Uganda (n. 1924).[1]
- 2 de desembre - Lima (Perú): José María Arguedas, escriptor i antropòleg peruà.
- 22 de desembre - Hollywood (EUA): Josef von Sternberg, director de cinema austríac, actiu als EUA (n. 1894).[64]
- 30 de desembre - Ciutat de Mèxic: Angelina Beloff, pintora i artista mexicana, amb orígens russos (n. 1879)[65]
- Buenos Aires (Argentina): Antoni Cunill Cabanellas, actor, director i autor teatral.
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Ballet de Barcelona. Esbart Verdaguer». Esponadansa. Arxivat de l'original el 2021-09-29. [Consulta: 29 setembre 2021].
- ↑ «Hitos del Rock» (en castellà). Twitter, 30-01-2021. [Consulta: 30 gener 2021].
- ↑ J. L. «Retegi I tardó tres cuartos de hora en elegir material». El Diario Vasco, 12-05-2020. [Consulta: 17 juliol 2020].
- ↑ «Ariadna Gil i Giner | enciclopedia.cat». [Consulta: 17 novembre 2023].
- ↑ PRESS, EUROPA. «La valenciana Rosa Peris seguirá al frente del Instituto de la Mujer» (en castellà), 24-04-2008. [Consulta: 17 desembre 2023].
- ↑ «Ajuntament de la Garriga/Consistori». [Consulta: 22 gener 2024].
- ↑ «Martí Gasull i Roig | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 abril 2020].
- ↑ «Mireia Casas Albiach | enciclopedia.cat». [Consulta: 28 juliol 2022].
- ↑ Parlament de Catalunya, 30 anys. 1980-2010. Batalla i Nogués, Dolors. Parlament de Catalunya, juliol del 2010, pàg. 58.
- ↑ «Anna Serra Salamé | enciclopèdia.cat». [Consulta: 26 abril 2020].
- ↑ «Sílvia Parera Carrau | enciclopèdia.cat». [Consulta: 13 juliol 2020].
- ↑ «Carmen Amoraga Toledo». Ajuntament de Foios. Bancs literaris. [Consulta: 5 agost 2024].
- ↑ Tutzó, Francisco. «Un lugar destacado en la ciencia» (en castellà). Diari Menorca - Fundació Jaume III, 03-06-2016. [Consulta: 5 agost 2024].
- ↑ «Núria Balagué Gómez | enciclopedia.cat». [Consulta: 18 març 2024].
- ↑ «Mónica Oltra i Jarque. Vicepresidenta del Consell. Consellera d'igualtat i polítiques inclusives. Secretària i portaveu del Consell». Universitat de València. [Consulta: 26 octubre 2024].
- ↑ «Hermeline Malherbe | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 desembre 2020].
- ↑ «Javier Bardem | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 març 2020].
- ↑ «Susanna Malkki» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 26 gener 2024].
- ↑ «Dulce Pontes | enciclopèdia.cat». [Consulta: 16 abril 2020].
- ↑ "Parti Quebecois holds on to a Montreal-area riding in Quebec byelection".
- ↑ Naya, Eduardo. «Renée Zellweger: la reina de los cuatro premios cumple 50» (en castellà). El Periódico, 23-04-2019. [Consulta: 10 febrer 2024].
- ↑ Robertson, Emma. «Vanessa Beecroft» (en anglès). The Talks, 10-01-2018. [Consulta: 11 febrer 2024].
- ↑ «Despentes, Virginie (1969-....)». BnF. Catalogue général. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Steffi Graf | Player Stats & More – WTA Official» (en anglès). [Consulta: 30 abril 2024].
- ↑ «Ice Cube | Biography, Albums, Songs, & Movies» (en anglès). [Consulta: 15 juny 2021].
- ↑ «Concierto por la Paz con Noa y Mira Awad» (en espanyol europeu). Fundación Tres Culturas del Mediterráneo, 23-02-2009. [Consulta: 29 abril 2020].
- ↑ «Storm Large Biography». Storm Large Fans. [Consulta: 2 maig 2020].
- ↑ «Gwen Stefani | Biography, Songs, & Facts» (en anglès). [Consulta: 13 octubre 2020].
- ↑ «Trey Parker | Biography, South Park, Movies, & Facts» (en anglès). [Consulta: 19 octubre 2021].
- ↑ «Lynne Ramsay (You Were Never Really Here)» (en anglès). Atlanta Film Festival, 01-09-2020. Arxivat de l'original el 2020-10-17. [Consulta: 17 octubre 2020].
- ↑ «Sophie Kinsella: Una vida entre letras y la lucha contra el cáncer» (en castellà). Il Messaggero, 17-04-2024. [Consulta: 26 octubre 2024].
- ↑ Padrosa Gorgot, Inés. Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà. Diputació de Girona, p. 560. ISBN 978-84-96747-54-8.
- ↑ «Mercè Capsir i Vidal | enciclopèdia.cat». [Consulta: 13 març 2020].
- ↑ «Necrològica». La Vanguardia, 27-03-1969.
- ↑ «Simona Gay 1898-1969. Biografia». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. AELC. [Consulta: 25 març 2020].
- ↑ «Matilde Ras Fernández» (en castellà). Babelio. [Consulta: 14 febrer 2021].
- ↑ García, Paula. «Amparo Iturbi Báguena (1898-1969)». À Punt Media. Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació, 28-07-2019. [Consulta: 23 març 2020].
- ↑ «Margarida Xirgu i Subirà | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 abril 2020].
- ↑ Pujol del Pozo, Andreu. «Teresa Bartomeu i Granell». Revista del Centre de Lectura de Reus, 10-07-2020. [Consulta: 29 juny 2024].
- ↑ «Pilar Rufí i Bosch | enciclopèdia.cat». [Consulta: 25 desembre 2020].
- ↑ Casals Bergés, Quintí «Les primeres universitàries lleidatanes (1882-1920)». Shikar. Revista del Centre d’Estudis Comarcals del Segrià, núm 3, 2016, pàg. 74-78.
- ↑ «Teresa Idel (1883-1969) - Find a Grave Memorial» (en anglès). [Consulta: 27 març 2023].
- ↑ «Esquela». La Vanguardia, 29-11-1969. [Consulta: 8 juny 2021].
- ↑ «1969». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Diccionari biogràfic de dones». Xarxa Vives d'Universitats, Generalitat de Catalunya i Consell de Mallorca. Arxivat de l'original el 2020-01-26. [Consulta: 27 abril 2020].
- ↑ Diccionário de artistas de Cataluña, Valencia y Baleares. 3. L - P. Nueva ed. [d. Ausg.] Barcelona 1951-1954. Barcelona: Ed. Catalanes, 1980. ISBN 84-248-0509-7.
- ↑ «Madge Blake | Reparto, Equipos adicionales» (en espanyol europeu). [Consulta: 1r febrer 2024].
- ↑ «John Wyndham (British writer)» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 07-03-2020. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Matilde Muñoz Sampedro (1899-1969) - Find a Grave...» (en anglès). [Consulta: 13 febrer 2024].
- ↑ Dardé Morales, Carlos. «Victoria Eugenia de Battenberg» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 21 gener 2023].
- ↑ «Juan Modesto | enciclopèdia.cat». [Consulta: 25 abril 2020].
- ↑ Planas Penadés, Ricard. Historia del cine chino. Primera edición: Febrero 2019, 2019. ISBN 978-84-17418-45-8.
- ↑ «Franz von Papen | German statesman» (en anglès). [Consulta: 5 maig 2020].
- ↑ «Coleman Hawkins | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 maig 2020].
- ↑ Schechter, Scott. «Judy Garland». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 7 abril 2020].
- ↑ 57,0 57,1 Argan, Giulio Carlo, 1909-1992.. El arte moderno : del Iluminismo a los movimientos contemporaneos. 2a. ed. Tres Cantos (Madrid): Akal, [1998]. ISBN 84-460-0034-2.
- ↑ «Otto Dix | enciclopèdia.cat». [Consulta: 10 octubre 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1950» (en anglès americà). [Consulta: 8 agost 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1943» (en anglès americà). [Consulta: 13 agost 2020].
- ↑ Sadurní, J. M. «Alexandra David-Néel, la primera mujer occidental en el Tíbet» (en castellà). National Geographic, 08-09-2020. [Consulta: 16 agost 2023].
- ↑ Metzelaar, Helen. «Beijerman-Walraven, Jeanne». Oxford Music Online. Grove Music Online. Oxford University Press. [Consulta: 12 abril 2020].
- ↑ «Sonja Henie Biography and Olympic Results | Olympics at Sports-Reference.com», 09-03-2010. Arxivat de l'original el 2020-04-17. [Consulta: 2 febrer 2022].
- ↑ «Josef von Sternberg | Austrian-American director» (en anglès). [Consulta: 22 desembre 2020].
- ↑ «Angelina Beloff en Museo Blaisten». Colección Blaisten. [Consulta: 17 maig 2020].
