3 de setembre
data
| << | Setembre 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | ||||||
| 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
| 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
| 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
| 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 |
| 30 | ||||||
| Tots els dies | ||||||
El 3 de setembre és el dos-cents quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-setè en els anys de traspàs. Queden 119 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments
modifica- Països Catalans
- 1450 - Alfons el Magnànim signa el privilegi per a la creació de l'Estudi General de Barcelona, la quarta universitat de Catalunya després de les de Lleida, Perpinyà i Girona.[1]
- 1713 - Terrassa, Principat de Catalunya: les tropes borbòniques, durant la Guerra de Successió, ocupen la vila, la incendien i la saquegen durant tres dies.[2]
- 1933 - Cambrils, Principat de Catalunya: s'inicien les obres de la primera gran transformació del port de Cambrils.[3]
- 1992 - Barcelona, Badalona, Mollet: Comencen els Jocs Paralímpics d'Estiu 1992.[4]
- 2012 - Sant Pere de Torelló, Principat de Catalunya: s'aprova, en un ple extraordinari obert a la població, una moció de declaració d'independència de Catalunya[5]
- Resta del món
- 301 - San Marino, un dels estats més petits del món, i la república més antiga del món encara en existència, és fundat per sant Marí el Diaca.
- 590 - Estats Pontificis: Gregori I, impulsor del cant gregorià, és elegit papa.
- 1189 - Westminster, Londres, Regne d'Anglaterra: hi coronen Ricard I.
- 1260 - Palestina: Els mongols són derrotats pels mamelucs en la batalla d'Ayn Jalut, fet que marcà l'inici del declivi de l'imperi Mongol, en el seu moment de màxima expansió.
- 1450 - Torre del Greco (Regne de Nàpols): Alfons el Magnànim signa el privilegi per a la fundació de l'Estudi General de Barcelona.[6]
- 1650 - Regne d'Anglaterra: Les tropes d'Oliver Cromwell guanyen les tropes monàrquiques en la batalla de Dunbar.[7]
- 1725 - Hannover (Baixa Saxònia): Gran Bretanya, França i Prússia signen l'Aliança de Hannover, un acord militar defensiu en resposta del Tractat de Viena (entre Espanya i el Sacre Imperi Romanogermànic que pretenia retornar Gibraltar i Maó a mans espanyoles.
- 1783 - París, França: s'hi signa el tractat homònim que acaba la Guerra de la Independència dels Estats Units i que comporta que Menorca retorni a ser espanyola.
- 1792 - Washington DC, Estats Units: Es col·loca la primera pedra de la Casa Blanca.
- 1939 - Segona Guerra Mundial: El Regne Unit i França declaren la guerra a Alemanya, després que aquesta última envaeix Polònia.
- 1943 - Cassibile: Giuseppe Castellano, plenipotenciari de Víctor Manuel III d'Itàlia, signa l'Armistici de Cassibile.
- 1971 - Qatar s'independitza del Regne Unit.[8]
- 1976 - el planeta Mart: la nau Viking 2 hi aterra i hi fa fotografies.
- 2004 - Beslan, Ossètia del Nord, Federació Russa: l'exèrcit rus assalta l'escola segrestada per radicals txetxens des de feia dos dies, amb un balanç de gairebé mig miler de morts.
- 2005 - Daimiel, Ciudad Real: es detecta un Brot de shigel·losi amb 146 afectats.
- 2006 - Japó: La selecció espanyola de bàsquet, guanya la medalla d'or al Campionat del Món de bàsquet masculí.
Naixements
modifica- Països Catalans
- 1885 - València: Rafael Benedito Vives, compositor i pedagog musical valencià.[9]
- 1924 - Barcelona: Jordi Sarsanedas, escriptor català.[10]
- 1947 - Barcelonaː Montserrat Colldeforns i Sol, política i economista catalana, diputada al Congrés dels Diputats.[11]
- 1967 - Terrassa: Anna Maiques i Dern, jugadora d'hoquei sobre herba catalana campiona olímpica, fisioterapeuta.[12]
- 1978 - Igualada: Alba Vergés i Bosch, política catalana.[13]
- 1983 - Barcelona: Aida Oset, actriu de televisió, cinema i teatre catalana.[14]
- Resta del món
- 1499, Saint-Vallier (Droma), Regne de França: Diana de Poitiers, dama de la noblesa francesa.[15]
- 1734, Derby, Derbyshire (Anglaterra) Joseph Wright, pintor anglès (m. 1797).[16]
- 1856, Boston, Massachusetts, EUA: Louis Sullivan, arquitecte estatunidenc, ha estat anomenat el "pare de l'arquitectura Moderna.[17]
- 1568, Bolonya, Estats Pontificis: Adriano Banchieri, benedictí compositor, organista, teòric de la música i poeta italià.
- 1826, Estrasburg: Adolphe Sellenick, compositor i director d'orquestra francès.
- 1869, Chemnitz: Helene Funke, pintora expressionista alemanya (m. 1957).[18]
- 1875, Maffersdorf, Bohèmia, aleshores part de l'Imperi Austrohongarès: Ferdinand Porsche, enginyer austríac fundador i creador de l'oficina de projectes automobilística alemanya Porsche.[19]
- 1859, Castras, Llenguadoc: Jean Jaurès, dirigent i polític francès.[20]
- 1869, Ljubljana, Imperi Austrohongarès: Fritz Pregl, químic, Premi Nobel de Química de 1923.[21]
- 1878, Ealing, RU, Dorothea Douglass Lambert Chambers, tennista britànica, guanyadora en set ocasions del Torneig de Wimbledon (m. 1960).[22]
- 1896, Elna, Rossellóː Yvonne Boachon-Joffre, escriptora i novel·lista nord-catalana.[23]
- 1899, Traralgon, Austràlia: Frank Macfarlane Burnet, viròleg i biòleg australià, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1960.[24]
- 1905, Nova York, EUA: Carl David Anderson, físic estatunidenc, Premi Nobel de Física de 1936.[25]
- 1907, Oscaː Encarnación Fuyola, mestra, militant comunista i activista antifeixista, exiliada a Mèxic (m. 1972).[26]
- 1911, Valparaísoː Laura Allende Gossens, política xilena (m. 1981).[27]
- 1913, Hot Springs, Arkansas (EUA): Alan Ladd, actor estatunidenc (m. 1964).[28]
- 1926:
- Chiliomodi, Corint, Grècia: Irene Papas, actriu de cinema i teatre i cantant grega.[29]
- Chicago: Alison Lurie, escriptora estatunidenca i investigadora de la moda (m. 2020).[30]
- 1938, Kōbe, Japó: Ryōji Noyori, químic japonès, Premi Nobel de Química de l'any 2001.[31]
- 1940:
- Montevideo: Eduardo Galeano, periodista i escriptor uruguaià.[32]
- Exmouth, Devon, Anglaterra: Pauline A. Collins, actriu anglesa.[33]
- 1947, Roma (Itàlia): Mario Draghi, economista italià, President del Consell de Ministres d'Itàlia (2021).
- 1948, Rostov del Don: Lyudmila Karachkina, astrònoma ucraïnesa.[34]
- 1956, Londres, Anglaterra: Stephen Woolley, productor i director britànic.
- 1963, Fareham, Hampshire, Anglaterra: Malcolm Gladwell escriptor canadenc.[35]
- 1965, Nova York, Estats Units: Charlie Sheen, és un actor estatunidenc.
- 1971, Chandigar, Índia: Kiran Desai, escriptora índia. La seva novel·la L'herència de la pèrdua va guanyar el Premi Man Booker i el premi del National Book Critics Circle.[36]
- 1988, Las Palmas de Gran Canària, Espanya: Carla Suárez Navarro, jugadora de tennis professional espanyola.[37]
- 2003, San Francisco, Estats Units: Eileen Feng Gu, esquiadora acrobàtica xinesa nascuda als Estats Units.[38]
Necrològiques
modifica- Països Catalans
- 1652 - Nàpols, Regne de Nàpols: Josep de Ribera, també conegut com lo Spagnoletto, pintor i gravador valencià del barroc (n. 1591).[39]
- 1973 - Praga: Josep Moix i Regàs, secretari general del PSUC, alcalde de Sabadell, director general de Treball i ministre de Treball al govern espanyol (n. 1898).[40]
- 1974 - Berga: Aurora Bertrana i Salazar, escriptora catalana.[41]
- 1982 - Palma: Cristina Valls Aguiló, actriu mallorquina (n. 1901).[42]
- 1993 - Vilassar de Dalt, Maresme: Josep Maria de Porcioles i Colomer, jurista, notari i polític català que fou alcalde de Barcelona (n. 1904).[43]
- 1998 - Barcelona: Elvira Jofre, actriu de teatre i de veu catalana (n. 1915).[44]
- 2008 - Taradell: Osona: Joan Segarra i Iracheta, futbolista català, jugador del FC Barcelona.
- 2011 - Vilafortuny, Cambrils: Júlia Bonet Fité, empresària andorrana (n. 1922).[45]
- 2014 - Barcelona: Josep Lloveras i Feliu, pintor i escultor català.
- 2017 - Barcelona: Joan Colom i Altemir fou un fotògraf català (n. 1921).[46]
- 2023 - M. Carme Junyent, lingüista catalana (n. 1955).[47]
- Resta del món
- 1120 - Jerusalem: Gerard, noble europeu, fundador i primer gran mestre de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem o de l'Hospital, i també fundador de l'Orde de Sant Llàtzer de Jerusalem (n. ca. 1035-1040).
- 1612 - Castrovirreyna (Perú): Isabel Barreto de Castro, navegant espanyola, considerada la primera almirall (n. 1567).[48]
- 1658 - Londres (Anglaterra): Oliver Cromwell, líder polític i militar anglès (n. 1599).[49]
- 1669 - Nájera (La Rioja, Espanya): Esteban Manuel de Villegas, poeta espanyol del Segle d'Or (n. 1589).
- 1856 - Melbourne, Austràlia: Nicolas-Charles Bochsa, compositor i arpista francès (n. 1789).[50]
- 1877 - Saint Germain de Laye (França): Adolphe Thiers, advocat, President de la República Francesa (1871-1873) (n. 1797).
- 1883 - Bourgival (França): Ivan Turguénev (en rus: Ива́н Серге́евич Турге́нев), escriptor, novel·lista i dramaturg, considerat el més europeista dels narradors russos del segle xix (n. 1818).[51]
- 1948 - Sezimovo Ústi (Txecoslovàquia): Edvard Beneš, polític txec, segon President de Txecoslovàquia (n. 1884).[52]
- 1955 - Los Angeles: Georgina Jones, tennista estatunidenca que va competir al tombant del segle xix (n. 1882).[53]
- 1962 - North Conway, Nou Hampshire (EUA): Edward Estlin Cummings ,poeta, pintor, assagista i dramaturg dels Estats Units d'Amèrica (n. 1894).[54]
- 1963 - Londres (Anglaterra): Louis MacNeice, poeta i dramaturg irlandès (n. 1907).[55]
- 1965 - Annapolis (EUA): Mortimer Taube, documentalista estatunidenc (n. 1910).
- 1967 - Santa Monica, Califòrnia, Estats Units: James Dunn, actor estatunidenc.
- 1980: Cos Cob, Greenwich (Connecticut), Estats Units: Barbara O'Neil, actriu estatunidenca.[56]
- 1981, Milà: Mafalda Favero, soprano italiana (n. 1905).[57]
- 1982 - Nova York (EUA): Ellery Queen és el pseudònim de dos cosins estatunidencs, d'origen jueu, Frederick Dannay (nascut Daniel Nathan, (n. 1905) i Manfred Bennington Lee (nascut Manford (Emanuel) Lepofsky, Nova York, 11 de gener de 1905 – 3 d'abril de 1971), escriptors de literatura policíaca i creadors del personatge que porta el mateix nom que el seu pseudònim.[58]
- 1987 - Buffalo, Nova York (EUA): Morton Feldman, compositor estatunidenc (n. 1926).[59]
- 1991 - La Quinta, Califòrnia: Frank Capra, director de cinema nord-americà d'origen italià, guanyador d'un Oscar (n. 1897).
- 2001 - Massachusettsː Pauline Kael, influent crítica de cinema estatunidenca.[60]
- 2006 - Montoriol: Françoise Claustre, etnòloga i arqueòloga francesa, directora emèrita de recerca del CNRS (n. 1937).[61]
- 2008:
- Michael Hammer, enginyer nord-americà, un dels fundadors de la teoria de gestió de la reenginyeria de processos d'empresarials.
- Levallois-Perretː Françoise Demulder, fotoperiodista de guerra francesa, primera dona a guanyar el WPP of the Year (n. 1947).[62]
- 2013 - Dick Ukeiwé, senador de Nova Caledònia.
- 2017 - Hudson, Nova York, Estats Units: John Ashbery fou un dels poetes estatunidencs més destacats de la segona meitat del segle xx (n. 1927).[63]
Festes i commemoracions
modifica- Santoral: sants Gregori el Gran, papa; Nonnit de Girona, bisbe; sant Marí de San Marino, fundador de la República de San Marino; Remacle de Stavelot, abat i bisbe; beat Gerard de Tunc, fundador de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem i de l'Orde de Sant Llàtzer de Jerusalem; Església Ortodoxa: Tadeu d'Edessa, deixeble.
Referències
modifica- ↑ Barcelona, Universidad de. Història de la Universitat de Barcelona: I simposium, 1988. Edicions Universitat Barcelona, 1990, p. 643. ISBN 978-84-7875-166-2.
- ↑ <Ventalló i Vintró, Josep. Tarrasa antigua y moderna (en castellà). Terrassa: Imprenta y Litografía La Industrial de Terrassa, 1879.
- ↑ «Cinquantenari de l'inici del port» (en català). Revista Cambrils, 13-02-2023. [Consulta: 7 setembre 2023].
- ↑ «Jocs Paralímpics de Barcelona 1992 | enciclopèdia.cat». [Consulta: 10 juliol 2020].
- ↑ «Sant Pere de Torelló, declarat 'territori català lliure'». Vilaweb, 03-09-2012. [Consulta: 7 setembre 2012].
- ↑ «Alfons el Magnànim funda l'Estudi General de Barcelona | enciclopèdia.cat». [Consulta: 3 octubre 2020].
- ↑ Reid, Stuart; Turner, Graham. Dunbar 1650: Cromwell's most famous victory (en anglès). Osprey Publishing, 2004, p.10. ISBN 1841767743.[Enllaç no actiu]
- ↑ «Qatar - History». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 22 agost 2022].
- ↑ «Rafael Benedito i Vives | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 setembre 2020].
- ↑ «Jordi Sarsanedas i Vives | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 setembre 2020].
- ↑ «Mª Montserrat Colldeforns i Sol - VIII Legislatura - Congreso de los Diputados». [Consulta: 7 agost 2022].
- ↑ «Anna Maiques Dern | enciclopèdia.cat». [Consulta: 10 juliol 2020].
- ↑ «Alba Vergés i Bosch | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 setembre 2020].
- ↑ SensaCine. «Aida Oset» (en castellà). [Consulta: 10 juliol 2020].
- ↑ Queralt, María Pilar. Reinas en la sombra : amantes y cortesanas que cambiaron la historia (en castellà). 1a. edición. Madrid: EDAF, 2014, p. 57. ISBN 978-84-414-3440-0.
- ↑ «Joseph Wright | English painter» (en anglès). [Consulta: 3 setembre 2021].
- ↑ «Louis Sullivan | American architect» (en anglès). [Consulta: 3 setembre 2020].
- ↑ «Helene Funke - Biography». Kunsthandel Widder. [Consulta: 6 agost 2024].
- ↑ «Ferdinand Porsche | Austrian engineer» (en anglès). [Consulta: 3 setembre 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Jean Jaurès» (en francès). [Consulta: 18 setembre 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1923» (en anglès americà). [Consulta: 18 setembre 2020].
- ↑ «Dorothea Lambert Chambers» (en anglès). Encyclopædia Britannica. [Consulta: 3 agost 2023].
- ↑ «Yvonne Boachon-Joffre | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 març 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1960» (en anglès americà). [Consulta: 18 setembre 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1936» (en anglès americà). [Consulta: 18 setembre 2020].
- ↑ «Fuyola Miret, Encarnación (1907-1982)» (en castellà). Pares. Portal de Archivos Españoles. Ministerio de Cultura y Deporte - Gobierno de España. [Consulta: 15 maig 2022].
- ↑ «Reseñas biográficas parlamentarias. Laura Allende Gossens» (en castellà). Biblioteca del Congreso Nacional de Chile. [Consulta: març 2021].
- ↑ «Alan Ladd | American actor» (en anglès). [Consulta: 3 setembre 2021].
- ↑ «Irini Papàs | enciclopèdia.cat». [Consulta: 19 juliol 2021].
- ↑ «Alison Lurie» (en anglès). Encyclopædia Britannica. [Consulta: 10 juliol 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 2001» (en anglès americà). [Consulta: 18 setembre 2020].
- ↑ «Eduardo Galeano | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 abril 2020].
- ↑ «Pauline Collins» (en anglès). Encyclopædia Britannica. [Consulta: 10 juliol 2020].
- ↑ Macho Stadler, Marta. «Lyudmila Georgievna Karachkina, astrónoma» (en castellà). Mujeres con ciencia, 03-09-2016. [Consulta: 23 juliol 2023].
- ↑ «Malcolm Gladwell | Biography, Books, & Facts» (en anglès). [Consulta: 6 setembre 2020].
- ↑ «Kiran Desai | Biography, Books, & Facts» (en anglès). [Consulta: 3 setembre 2020].
- ↑ «Anuncio 2595ː DECRETO 29/2021, de 22 de abril, por el que se concede la Medalla de Oro de Canarias a Carla Suárez Navarro» (en castellà). BOC, Boletín Oficial de Canarias - 2021/102, 19-05-2021. [Consulta: 9 juliol 2021].
- ↑ «Olympedia – Eileen Gu». [Consulta: 17 febrer 2022].
- ↑ «Josep de Ribera i Cucó | enciclopèdia.cat». [Consulta: 3 octubre 2020].
- ↑ «Josep Moix i Regàs | enciclopèdia.cat». [Consulta: 3 octubre 2020].
- ↑ «Aurora Bertrana i Salazar | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 maig 2020].
- ↑ Perelló, Francesc. «Cristina Valls». Institut del Teatre. Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes. [Consulta: 26 desembre 2020].
- ↑ «3 de setembre». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Elvira Jofre (1915-1998)» (en anglès). Find A Grave Memorial. [Consulta: 10 juliol 2020].
- ↑ «Júlia Bonet i Fité | enciclopèdia.cat». [Consulta: 10 juliol 2020].
- ↑ «Joan Colom i Altemir | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 setembre 2020].
- ↑ «S’ha mort Carme Junyent, la dona sàvia que no es va rendir mai». [Consulta: 4 setembre 2023].
- ↑ Mellén Blanco, Francisco. «Isabel Barreto» (en castellà). Real Academia de la Historia. [Consulta: 16 gener 2021].
- ↑ «Oliver Cromwell | Biography, Accomplishments, Significance, & Facts» (en anglès). [Consulta: 3 setembre 2020].
- ↑ Diccionario enciclopédico de la música. 1a. ed. en español. México, D.F.: Fondo de Cultura Económica, 2009. ISBN 978-607-16-0020-2.
- ↑ «Ivan Turgenev | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 3 setembre 2020].
- ↑ «Edvard Beneš | president of Czechoslovakia» (en anglès). [Consulta: 3 setembre 2021].
- ↑ «Georgina Frances Jones Walton (1882-1955)» (en anglès). Find a Grave Memorial. [Consulta: 10 juliol 2020].
- ↑ «E.E. Cummings | American poet» (en anglès). [Consulta: 3 setembre 2020].
- ↑ «Louis MacNeice | British poet» (en anglès). [Consulta: 3 setembre 2021].
- ↑ «Barbara O'Neil (1910-1980)» (en anglès). Find A Grave Memorial. [Consulta: 10 juliol 2020].
- ↑ «FAVERO, Giuseppina, detta Mafalda» (en italià). TRECANNI. Institut Giovanni Treccani. "Dizionario Biografico". [Consulta: 2 juny 2020].
- ↑ «Ellery Queen | American author» (en anglès). [Consulta: 3 setembre 2020].
- ↑ «Morton Feldman». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Pauline Kael» (en anglès). Encyclopædia Britannica, 18-03-2024. [Consulta: 17 abril 2024].
- ↑ «Françoise Claustre» (en francès). Maison du Patrimoine de Céret. Arxivat de l'original el 2020-07-11. [Consulta: 10 juliol 2020].
- ↑ «Françoise Demulder» (en anglès). The Guardian, 18-09-2008. [Consulta: 14 agost 2017].
- ↑ «John Ashbery | American poet» (en anglès). [Consulta: 6 setembre 2020].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 3 de setembre
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:3 de setembre.