Estricnina
Substància química | tipus d'entitat química |
---|---|
Massa molecular | 334,168 Da |
Trobat en el tàxon | Eminium lehmannii, Strychnos icaja, Strychnos lucida, Strychnos nux-vomica, Strychnos panamensis, Strychnos axillaris, fava de Sant Ignasi, Strychnos wallichiana, Strychnos tricalysioides, Strychnos camptoneura, Strychnos congolana, Strychnos boonei, Strychnos densiflora, Strychnos tchibangensis, Strychnos usambarensis, Strychnos psilosperma i Strychnos arborea
|
Rol | convulsant (en) , verí, Glycinergic (en) i neurotoxina |
Estructura química | |
Fórmula química | C₂₁H₂₂N₂O₂ |
SMILES canònic | |
SMILES isomèric | |
Identificador InChI | Model 3D |
Propietat | |
Densitat | 1,36 g/cm³ (a 20 ℃) |
PKa | 8,26 |
Solubilitat | 0,02 g/100 g (aigua, 20 ℃) |
Punt de fusió | 268 ℃ |
Perill | |
Límit d'exposició mitjana ponderada en el temps | 0,15 mg/m³ (10 h, Estats Units d'Amèrica) |
IDLH | 3 mg/m³ |
Identificador Kemler | 66 |
Altres | |
amargor i sòlid inflamable |
L'estricnina és un alcaloide de la nou vòmica i d'altres espècies del gènere Strychnos. L'estricnina és un antagonista de l'aminoàcid glicina, neurotransmissor de les cèl·lules de renshaw. En evitar la inhibició sobre les neurones motrius per part de les cèl·lules de renshaw, l'estricnina produeix hipercontracció muscular. En altes dosis produeix una gran estimulació de tot el sistema nerviós central, agitació, dificultat per respirar, orina fosca i convulsions, podent provocar la fallada respiratòria i la mort cerebral. En dosis majors de 25 mil·ligrams pot produir la mort per asfíxia a causa de la contractura dels músculs toràcics. En immobilitzar el múscul del diafragma, l'individu mor per asfíxia. La dosi letal en persones és de 15 a 30 mg. Les manifestacions clíniques apareixen de 10 a 30 minuts després d'haver-la ingerit.
Referències externes
[modifica]- Fitxa internacional de seguretat química de l'estricnina. Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo de España Arxivat 2009-12-13 a Wayback Machine.: (castellà)