Puntu medianu

Artìculu in LSC

Su puntu medianu (·) o puntu artziadu, o puntu boladu, s'utilizat comente a signu diacrìticu in sardu, in su casu de sas partigheddas pronominales àtonas chi sighint su verbu.

Esèmpiu:

- Bos lu mando su pane carasadu pro Nadale?

- Eja, manda·nos·nche·lu.

Est unu puntu chi s'iscriet a sa metade de s'artura de sa paraula, in logu de sa parte bassa, prus artziadu chi su puntu a sa fine de una frase.

Su puntu mediànu est istadu seberadu comente una bona alternativa a su tratigheddu, ca dait sa possibilidade de tennere una menzus unidade intrae sa paraula, mentras su tratigheddu est prus impreàdu pro sas paraulas unidas. S'iscritura separada cunsentit fintzas unu mègius tratamentu informatizadu de sos testos, ca unu curretore ortogràficu, antzis de dèpere tènnere in memòria sas millis cumbinatziones possìbiles chi si diant tènnere tra sas partigheddas e su verbu, las at a analizare in manera singulare, siat chi s'agatent separadas (cando sunt antepostas), chi cando sunt ligadas a su verbu, unidas dae su puntu. Sa pronùntzia, posca, sighit sas normas generales, cun totus sas assimilatziones possìbiles chi balent pro sas cunsonantes chi s'agatant a su cumintzu e in fine de paràula. S'in casu in cale sas matessi partigheddas siant antepostas, depent èssere istacadas:

bi nche lu giughides, bos nche lu leades, bos lu leo, mi lu dant.

In sa teclada

In sa teclada QWERTY, cun sistema operativu Windows, su puntu medianu podet èssere otènnidu incarchende ALT + 0183 (dae su tecladeddu numèricu a destra, dende cara chi sos nùmeros siant disativados).

Cun GNU/Linux, si podet otènnere incarchende ALT GR + . (ALT GR cun su puntu normale).

Puntu mediànu in àteras limbas

• Aragonesu: s'impreat in s'aragonesu belsetà . In custu dialetu aragonesu esistent sa l·l addopiada e sa n·n addopiada.
• Cadelanu: usadu in s'ìnteris de duas elles, cando custas sunt addopiadas l·l.

• Otzitanu: s'impreaiat in otzitanu medievale e atualmente in su dialetu gascó ue su puntu boladu est mentovadu puntu interiore.
  • Distinghet su grafema nh (ecuivalente de su catalanu ny) e sa sequèntzia n·h (n sighida dae h fricativu). Pro esempru: pertànher / in·hèrn ("apartènnere, inferru").
  • Distinghit su grafema sh (ecuivalente de su catalanu essit de dassare) e sa sequèntzia s·h (s sighidu de h fricativu). Pro esempru: deishar / des·har (catalanu "dassare, iscontzare").
    • Custu h fricativu de s'otzitanu gascó agualat a f in sos àteros dialetos otzitanos (in·hèrn = infèrn, des·har = desfar, gahar = gafar).
  • Bisogniat notare chi s'otzitanu non tenet sa l·l addopiada. In otzitanu, ll agualat a sa l·l addopiada dae su catalanu e lh agualat a sa ll palatale de su catalanu. Pro esempru: illustrar (catalanu "ammustrare") / palha (catalanu "pàgia").

• Francoproventzale: su puntu boladu distinghet
  • su grafema j pronuntziadu [dz] e su grafema j· pronuntziadu [ʒ].
  • su grafema g pronuntziadu [dz] in antis de e, e e su grafema g· pronuntziadu [ʒ] in antis de e, e.
  • su grafema ch pronuntziadu [ts] e su grafema ch· pronuntziadu [ʃ].

• Georgianu: s'impreat comente sa vìrgula "," de puntegiadura.

• Giaponesu: usadu pro separare sas paràulas istràngias iscritas in katakana si est netzessàriu. Pro esempru パブロ・カザルス (pane-bu-ro·ca-sanu-ru-su) pro Pau ("Pablo") Casals o サンティアゴ・デ・コンポステーラ (sanu-n-ti--a-go·de·co-n-po-su-ti-e-ra) pro Santiago de Compostela. Su giaponesu no impreat ispàtzios nen perunu tipu de puntegiadura pro separare sas paràulas, setuschi utilizat una cumbinatzione de iscrituras: katakana, kanji e hiragana pro custa finalidade.
  
  A bortas s'impreat fintzas pro separare listas, in logu de sa vìrgula giaponesa "、" (connota comente a tōten). In sa tipografia giaponesa, su "puntu mesu katakana" ("katakana middle doda" comente la nùmenat su cunsòrtziu Unicode) tenet una largària fissa o completa (fullwidth), chi est eguale a sa majoria de sos carateres kana. E cun totu chi, mentras calicunos puntos parent comente a cuadrados si si creschent, custu no est una propiedade definitòria de su puntu mesu impreadu a su Giapone.

• Tzinesu: pro separare paràulas, pro narrere in nùmenes istràngios, uguale chi in giaponesu. Pro esempru 威廉·莎士比亚 (wēilián·shāshìbǐyà) pro William Shakespeare.

• Latinu: su puntu boladu s'utilizaiat a fitianu a su latinu antigu pro separare sas paràulas. Est istadu sostituidu prus tardu dae s'ispàtziu.

• Taiwanesu: s'utilizat busta sa dereta de una vocale pro indicare chi est prus aberta, e s'espressat a s'ispissu comente unu puntu mesu Unicode, dae chi su caratere netzessàriu non s'at codificadu finas a làmpadas de su 2004.

Riferimentos

http://www.regione.sardegna.it/documenti/1_72_20060418160308.pdf