Línia ispetrale

Una lìnia ispetrale est una lìnia iscura o crara in unu ispetru òticu, resurtende de un'etzessu o mancàntzia de fotones in nd'unu rangu de frequèntzias astrintu.

Sas lìnias ispetrales sunt su resurtadu de s'interatzione intre unu sistema cuànticu (a fitianu àtomos, ma a bias molèculas o nùcleos atòmicos) e fotones individuales. Cando unu fotone tenet s'energia justa pro induire unu cambiamentu in s'energia de su sistema (in su casu de un'àtomu custu est normalmente un'eletrone chi càmbiat de cunfiguratzione orbitale, su fotone est surbidu. Pustis at a èssere emìtidu unu àteru corfu ispontaneamente, in sa matessi frequèntzia de s'originale o bene in istrumpu, de manera chi sa summa de sas energias de sos fotones emìtidos at a èssere sa matessi chi sa de sa surbidu. Sa diretzione de sos noos fotones no at a èssere correlatzionada cun sa diretzione de su fotone originale.

Dipendende dae sa geometria de su gas, de sa fonte de fotones e su miradore, si podet produire una lìnia de emissione o una lìnia de surbidura . Si su gas est intre sa fonte de su fotone e su miradore, s'ùrtimu at a osservare una diminutzione in s'intensidade de sa lughe in sa frequèntzia de su fotone intzidente, ca sos fotones torrados a bogare ant a èssere in diretziones diferentes de s'originale. Custa est una lìnia de surbidura. Si su miradore bidet su gas, ma non sa fonte originale de fotones, petzi at a bìdere fotones torrados a bogare in nd'unu rangu astrintu dae frequèntzias. Custa at a èssere una lìnia de emissione.

Sa surbidura e s'emissione de lìnias sunt altamente ispetzìficas de sos àtomos, e si podent usare a discansu pro identificare sa cumpositzione chìmica de cale·si·siat mèdiu chi permitat su passu de sa lughe (gas normalmente). Puru dipendet dae sas conditziones fìsicas de su gas, de manera chi s'usant pro determinare sa cumpositzione chìmica de sos isteddos e àteros corpos tzelestiales, chi non si podent analizare pro àteros mèdios (e puru si podet otènnere informatzione de sas caraterìsticas fìsicas suas).

Prus a dae·in·antis de s'interatzione àtomu-fotone, àteros mecanismos podent produire lìnias espectrals.

Dipendende de s'interatzione fìsica giusta (cun molèculas, partigheddas individuales, etz) sa frequèntzia de sos fotones imboligados podet variare meda, e sas lìnias si podent osservare in totu s'ispetru eletromagnèticu, dae undas de ràdiu finas a rajos gamma.

Una lìnia si creschet a unu rangu de frequèntzias, no a una sola frequèntzia. Sas resones pro custu "illargonzu" sunt:

Illargonzu Naturale: Su printzìpiu de intzertesa relatat sa vida de un'istadu istimuladu cun sa pretzisione de s'energia, de manera chi su matessi livellu istimuladu at a tènnere energias in manera lèbia diferentes a diferentes àtomos.
Illargonzu Doppler : Sos àtomos tenent diferentes lestresas, de manera chi "ant a bìdere" sos fotones "iscostiados" conca a su ruju o conca a su biaitu, surbinde fotones de diferentes energias in su signu de riferimentu de su miradore. Cando prus arta est sa temperadura de su gas, prus mannos sunt sas diferèntzias de lestresa (e sas lestresas), e prus larga est sa lìnia.
Illargonzu pro Pressione: Sa presèntzia de àteros àtomos "iscòstiat" s'energia de sos diferentes livellos energèticos chi comintzant sas lìnias. Custu efetu dipendet de sa densidade de su gas.