Impèriu romanu de Otzidente
Artìculu in LSC
Cun Impèriu Romanu de Otzidente si faghet riferimentu a sas provìntzias de ponente de s'impèriu romanu in su tempus cando fiant amministradas dae una corte imperiale indipendente, paris in balida a cudda chi amministrait sa mitade orientale, denominada oe in die impèriu romanu de oriente. Is tremenes "Impèriu Romanu de Otzidente" e "Impèriu Romanu de Oriente" de imbentu modernu, serbint pro descriere sas entidades polìticas chi fiant de facto indipendentes; cuntantu custu fatu, sos romanos no aiant tentu mai in cunsideru ca s'Impèriu si fiat ischirriadu in duos istados separados, siacasu sighiant a ddu cunsiderare che unu istadu solu, guvernadu dae duas cortes imperiales de interèssiu amministrativu. Unu sistema de guvernu cun custas trassas est nodiu che diarchia.
Su territoriu suo cumprendiat totu s'àrea de s'impèriu chi tocaiat a Itàlia, Illìria otzidentale, Àfrica de su Norte (foras de sa Tzirenàica e de s'Egitu), penìsula ibèrica, Gàllia e Britannia. S'istèrrida màssima sua fiat istada de unos 2.5 milliones de km² intre su 395 e 405 p.C., e in su 400 p.C. contaiat unos 20-25 milliones de bividores. Milanu fiat istada capitale intre su 286 e su 402 p.C., a pustis Ravenna fintzas a su 476.
Mancari s'impèriu aiat bidu perìodos cun prus imperadores cumandende impare, s'acraramentu ca fiat impossìbile pro unu imperadore solu guvernare s'impèriu intrenu fiat istabilidu dae s'imperadore Diocletzianu a fatu de is gherra tzivile disastrosas e sos isfaghimentos de sa Crise de su de tres sèculos. Is ideas suas fiant istituidas in sa lege romana peri s'intrada de sa tetrarchia in su 285 p.C., chi aiat partzidu sa posidura de Augustu (imperadore) in duos; unu in s'estu e s'àteru in s'uestu, cadaunu cun unu Tzèsare nominadu (unu imperadore pitzocheddu desinniadu che sighidore). Cun tantu ca su sistema tetràrchicu fiat collassadu in pagos annos, sa partzidura amministrativa geogràfica Estu-Uestu aiat aguantadu in carchi manera fintzas a sos sèculos a sighire. Est fintzas berus ca s'impèriu romanu de otzidente diat esìstere intermitentemente durante medas perìodos intre su de 3 e su de 5 sèculos. Mancari unos imperadores, comente Costantinu e Teodòsiu, fiant resissidos a torrare a impònnere sa figura de unu Augustu solu a cumandu de is duas mitades de s'impèriu, a pustis de mòrrere issos fiat torradu a iscontzare. A fatu de sa morte de Teodòsiu I in su 395 p.C., s'impèriu fiat partzidu intre is fìgios suos e a segus mai prus torradu a unire. Otantachimbe annos a pustis, in su 480, a sighidu de invasiones bàrias e de su collassu de su controllu tzentrale in s'otzidente, Zenu de s'impèriu de oriente aiat reconnotu sa realidade de s'efetivu controllu reduidu de s'imperiu otzidentale, chi aiat agabbadu de esìstere fintzas in sa matessi penìsula italiana a pustis de sa depositzione de Ròmulu Augustulu. Aiat duncas abolidu sa corte otzidentale e si fiat proclamadu imperadore solu de s'impèriu romanu.
S'artziada de Odoacre e de is foederati germànicos suos a pitzu de s'Itàlia in su 476, fiat istadu fatu populare in su de 18 sèculos dae s'istòricu Edward Gibbon, che s'eventu demarcadore pro sa fine de s'impèriu de otzidente e carchi borta fiat usadu che sìngia intre s'Edade antiga e s'Edade mèdia. S'Itàlia de Odoacre e is àteros rènnios barbàricos, diant mantènnere partesas de continuidade cun Roma a traessu de s'usu de su sistema amministrativu romanu e sa subordinatzione a sa corte romana orientale. Su poderiu imperiale deretu fiat torradu a impònnere in mannas partes de sos territòrios otzidentales, in particulare in is regiones pòsporas de s'Àfrica de su Norte e in su coro antigu de s'Itàlia, ma fintzas in Hispània, durante su de 6 sèculos peri s'esèrtzitu de s'impèriu de oriente, suta sa ghia de Giustinianu. Is cuntronos polìticos in sos territòrios orientales cumbinados cun sas invasiones istràngias e is chistiones religiosas, aiant fatu però dificultosu mantènnere su cuntrollu de custos territòrios, chi fiant a pagu a pagu pèrdidos, custa borta a berus.
S'impèriu de oriente aiat sighidu a mantènnere pòdere subra unos territòrios in s'itàlia meridionale, in particulare sa Sardigna, fintzas a su de 11 sèculos. S'influèntzia chi però issu teniat subra custos si fiat amminguada sinnificativamente cun sa coronada papale de su re francu Càrolu su Mannu in s'800 p.C. Sa lìnia polìtica sua si fiat a segus evòlvida in su Sacru Romanu Impèriu, chi torraiat a presentare su tìtulu de impèriu ma niunu sentidu a berus de is traditzione e istitutziones romanas. S'iscisma mannu de su 1054 intre is duas crèsias de Roma e Costantinòpoli aiat sighidu a bogare autoridade a s'imperadore de Costantinòpoli.