Vejatz lo contengut

Empire State Building

Tièra de 1000 articles que totas las Wikipèdias deurián aver.
Quest article es redigit en lemosin.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Empire State Building al calabrun

L’Empire State Building es un grataceu de la vila de Nòva York. D'una nautor totala de 443 m emb son antena, fuguet la construccion umana pus nauta dau monde de 1930 a 1967. Son architectura, massiva e simetrica, es inspirada per las reglas dau movement Art déco estatsunidenc. La forma generala de l'Empire State Building es ansin fòrça geometrica e classica emb una estructura de tres seccions similara a un colomna grèga (basa, fust e chapiteu). Compta 102 estatges, 200 000 m² de bureus e un observatòri qu'es una importanta atraccion toristica.

Sa construccion fuguet iniciada per un consòrci d'investidors menats per Louis G. Kaufman, John J. Raskob e Pierre S. du Pont. La concepcion fuguet fisada a l'architecte William F. Lamb que prenguet de bastiments Art déco pus ancians coma modèles. Quò permetet una construccion rapida, mas l'Empire State Building fuguet pas rendable avant los ans 1950 en causa de la crisi economica de 1929. Pasmens, venguet rapidament un simbeu internacionau de Nòva York.

La concepcion e l'organizacion dau chantier

[modificar | Modificar lo còdi]

Lo projecte de construccion de l'Empire State Building fuguet iniciat per l'architecte e òme d'afars Floyd De L. Brown. L'emplaçament chausit era lo site de l'ostalariá Waldorf-Astoria, un establiment relativament celebre qu'era en dificultat dempuei la mòrt de son fondator, George Boldt, en 1918[1][2]. Brown lo crompet e lo barret en 1928-1929. Pasmens, aviá pas las finanças necessàrias au remborsament d'un prest d'un milion de dolars contractat per començar los trabalhs[3][4]. Lo terren fuguet alaidonc vendut a un grop d'investidors organizats a l'entorn de Louis G. Kaufman (1870-1942), de John J. Raskob (1879-1950) e de Pierre S. du Pont (1870-1954)[4][5]. Un òme politic locau, Al Smith (1873-1944), fuguet nommat president de queu consòrci en aost de 1929 e anonciet la construccion d'un grataceu de 80 estatges destinat a devenir lo bastiment pus naut dau monde[6].

Sa concepcion fuguet fisada a William F. Lamb (1883-1952) de la companhiá d'architectes Shreve, Lamb and Harmon[7][8]. Los criteris de respectar eran de maximizar lo nombre d'estatges, de laissar mens de 8,5 m entre la fenestra e lo corredor, de far una faciada de calcari e de tenir lo budget. La durada maximala daus trabalhs era tanben fixada a 18 mes[2]. Per accelerar, los plans s'inspireren dau Reynolds Building, tanben construch per Shreve, Lamb and Harmon, e per la Carew Tower de Cincinnati. Fugueron validats en decembre de 1929.

La construccion

[modificar | Modificar lo còdi]

La construccion fuguet dirigida per Starrett Corporation[9]. Los trabalhs comenceren en genier de 1930 e s'achaberen lo 1èr de mai de 1931[10][11]. Au maximum de l'activitat, 3 500 obriers, principalament d'immigrants italian e irlandés e d'indigenas mohawks, participeren a la construccion[12]. Segon los rapòrts oficiaus, 5 personas morigueren sus lo chantier[13][14], mas lo New York Daily News avança la chifra de 14 victimas[15]. La còsta totala dau projecte fuguet de 41 milions de dolars (siá 661 milions de dolars de 2023), una despensa ben inferiora au budget de 60 milions alogat per los investidors. De mai, la durada dau chantier (410 jorns) fuguet tanben inferiora a las previsions inicialas.

Lo bastiment pus naut dau monde

[modificar | Modificar lo còdi]

En 1930, l'Empire State Building venguet lo bastiment pus naut dau monde. A l'achabada de sa construccion, sa teulada se situa a 380 m de nautor, siá 61 metres au dessús de l'antena dau Chrysler Building. De mai, emb son antena installada en 1952, l'Empire State Building atenh una nautor totala de 443 m. O demoret dusca a 1967 e la construccion de la tor radiofonica Ostankino de Moscòu. Pasmens, gardet lo títol de bastiment pus naut tres ans suplementaris dusca a la construccion dau World Trade Center.

Los chamjaments de proprietaris

[modificar | Modificar lo còdi]

Achabat en 1931 pendent la crisi economica daus ans 1930, l'Empire State Building fuguet una revirada economica[16][17]. D'efiech, la mager part daus locaus demoreren desocupats dusca a l'après-guerra e lo bastiment fuguet deficitari dusca a 1950. Quò entraïnet de chamjaments frequents de proprietaris. En 1951, los investidors originaus venderen aitau l'Empire State a un grop dirigit per Roger I. Stevens[18]. Pasmens, tres ans pus tard, queu grop deguet a son torn cedir lo bastiment a un grop de Chicago menat per lo coronel Henry Crown[19]. Puei, l'Empire State Building passet jos lo contraròtle daus financiers Lawrence Wien (1905-1988), Harry Helmsley (1909-1997) e Peter Malkin (nascut en 1934) en 1961[18]. Los dos òmes dissocieren las companhiás tenent la proprietat dau bastiment e logant los locaus.

Dins lo corrent daus ans 1980, l'Empire State Building èra vengut una importanta atraccion toristica emb dos milions de visitaires annadiers. Fuguet tanben l'objecte de trabalhs de restauracion e de modernizacion. En 1991, la companhiá administrant los locaus fuguet venduda a l'òme d'afars nipon Hideki Yokoi (1913-1998). Pasmens, a quela epòca, Yokoi avia de problemas judiciaris greus en causa d'un incendi mortau dins un de sas ostalariás en 1982. En 1994, deguet crear un joint-venture emb Donald Trump. Trump e Yokoi contunheren los trabalhs iniciats per Wien e Helmsley[20]. Totparier, lo periòde veguet de procès opausar los diferents proprietaris per lo contraròtle totau dau bastiment. Aquilhs conflictes s'achaberen en 2002 emb la venda de las parts de Trump e de la familha Yokoi. Enfin, dempuei los ans 2010, l'Empire State Building es un còp de mai l'objecte de trabalhs de modernizacion per l'adaptar a las constrenchas environamentalas.

Caracteristicas

[modificar | Modificar lo còdi]

Informacions generalas

[modificar | Modificar lo còdi]

L'Empire State Building es un grataceu d'estil Art déco que culmina a 381 mètres, nautor portada a 443 mètres en comptant l'antena situada a sa cima[21]. A 102 estatges, mas lo 86en niveu es ocupat per l'observatòri destinat aus toristas e los 16 estatges finaus constituïssen lo supòrt e l'accès a l'antena. 85 estatges son donc ocupats per de bureus, çò que representa una susfàcia utila de 200 900 m²[17]. Las faciadas son cubertas per 6 400 fenestras[22]. La massa totala dau grataceu es de 365 000 tonas. Per sosténer quela estructura, sas fondacions son situadas a 17 m de prigondor. 73 ascensors son necessaris a son foncionament. 250 personas, de que 150 son encharjadas de la mantenença, son emplejats per assegurar lo servici aus ocupants.

Los materiaus

[modificar | Modificar lo còdi]

L'armadura interna de l'Empire State Building es constituïda de traus d'acier (60 000 tonas) e de beton. Las autras partidas dau bastiment utilizan de materiaus pus diversificats. Las faciadas son fachas de 10 milions de bricas de granit e de calcari e d'elements metallics constituïts d'alumini e d'acier inoxidable. Lo calcari d'Indiana i ocupa una plaça centrala emb un volum totau de 8 485 m3. De peiras pus finas, coma de maubres de Hauteville, son estadas utilizadas per de placatges interiors dau bastiment[23].

L'architectura generala

[modificar | Modificar lo còdi]

La forma generala e las faciadas

[modificar | Modificar lo còdi]

La forma e l'aspècte generau de l'Empire State Building son inspirats per las reglas dau movement Art déco, un corrent architectural basat sus un retorn rigor classica e, dins lo cas de l'Empire State Building, sus una expression ostentatòria de la richesa dau bastiment. Sos elements caracteristics eran la simetria, l'adopcion d'òrdres classics (sovent estilizats) e l'utilizacion de peiras de talha sens efiech pintoresc. Son ben visibles dins lo bastiment. D'efiech, l'Empire State Building a una forma generala simetrica e alonjada qu'es compausada de tres seccions orizontalas similaras aus tres elements constitutius d'una colomna (basa, fust, chapiteu)[24].

Las faciadas son caracteristicas de las reglas Art déco de l'architectura nòvayorkesa daus ans 1920-1930. Son fòrça geometricas, çò qu'era una rompedura emb los bastiments daus periòdes precedents ente la decoracion era pusleu concebuda per exprimir un racònte especific[25]. Las entradas son tanben geometrica e bordadas de colomnas. Lo materiau principal de la faciada es lo calcari d'Indiana que dona sa color blonda au bastiment. De mai, li donan aspècte fòrça classic, mas tanben fòrça impausant dins lo paisatge de la vila. Pasmens, de peiras pus preciosas son estadas utilizadas per ornar de partidas importantas. Per exemple, las faciadas de las boticas dau planpè son ornadas de granit negre[11]. Los metaus visibles, l'alumini e l'acier inoxidable, participan tanben a quela demostracion de luxe.

Las illuminacions

[modificar | Modificar lo còdi]

Las illuminacions dau bastiment an coneigut de chamjaments importants dempuei son inauguracion. L'aparicion de tecnologicas luminosas novelas e l'evolucion daus criteris estetics explican aquelas transformacions. Aitau, a l'origina, l'Empire State Building era dotat de projectors blancs. En 1956, fugueren remplaçats per quatre projectors sonats las « Lutz de la Libertat ». L'esclairatge modèrne se metet en plaça a partir de 1972 emb l'installacion de projectors au 72en estatge per illuminar la cima dau bastiment. Tre 1976, en causa de la crisi petroliera, las ampolas classicas fugueren remplaçadas per d'ampolas alogènas pus poderosas e mens costosas[26]. Aquò permetèt, a partir de 1977, de crear d'illuminacions pus variadas. En 2012, de LED remplaceren las ampolas alogènas. Aquò permetet de redurre mai la consomacion d'electricitat e de donar mai de possibilitats per d'illuminacions.

Los amainatjaments interiors

[modificar | Modificar lo còdi]

Los decòrs interiors son inspirats per l'Art déco. Son organizacion es donc regida per de reglas estrictas, en particular per assegurar la simetria e la geometria dei decòrs, e a un aspècte fòrça ostentatòri. Quò s'explica per una evolucion de l'Art déco que menet a la concepcion de decòrs destinats a valorizar l'imatge de sos comanditaris. De mai, quò era una tendéncia frequenta dins los grataceus bastits durant los ans 1920-1930. Per exemple, lo hall dau Chrysler Building es aitau fòrça similar au hall principau de l'Empire State Building. La nautor, los maubres e la placa d'alumini gravada dau hall d'entrada de la Cinquena Avenguda son una illustracion d'aquel ostentacion.

Lo mast e l'antena

[modificar | Modificar lo còdi]

A l'origina, lo mast dau bastiment deviá servir de punt d'amarratge a de balons dirigibles, considerats a l'epòca de la construccion coma lo futur dau transpòrt de luxe[27]. Aquò explica la preséncia d'un ascensor entre lo 86en e lo 102en estatge. Pasmens, lo projecte fuguet abandonat en causa daus corrents d'aire ascendents engendrats per la talha de l'immòble. A partir dau 22 de decembre de 1931, una prumiera antena fuguet donc installada a la cima de l'edifici[28]. L'Empire State Building venguet lo site principau d'emission de las ràdios e televisions nòvayorkesas. En 1971, migreren vers lo World Trade Center[29]. S'entorneren en octòbre de 2001. En 2021, après la construccion dau One World Trade Center, una vintena d'estacions eran enquera emesas dempuei l'Empire State Building.

L'Empire State Building es rapidament vengut un simbeu de Nòva York e dau quartier d'afars de Manhattan. Per quela rason, es apareigut dins mai d'una òbra artistica. En particular, tre 1933, aguet un ròtle important dins lo film King Kong[30]. Lo bastiment es tanben una atraccion toristica emb 2,5 milions de visitaires en 2003[31].

Liams internes

[modificar | Modificar lo còdi]

Istòria generala daus grataceus :

  • (en) George H. Douglas, Skyscrapers: A Social History of the Very Tall Building in America, McFarland, 2004.
  • (en) Donald Langmead, Icons of American Architecture: From the Alamo to the World Trade Center, Greenwood, Greenwood icons, 1994.
  • (en) Jim Rasenberger, High Steel: The Daring Men Who Built the World's Greatest Skyline, 1881 to the Present, HarperCollins, 2009.$

Istòria de l'Empire State Building :

  • (en) Kenneth T. Jackson, The Encyclopedia of New York City, New Haven, Yale University Press, 2a edicion, 2010, p. 413.
  • (en) James Remington McCarthy, Peacock alley: the romance of the Waldorf–Astoria, Harper, 1931.
  • (en) Robert A. M. Stern, Patrick Gilmartin e Thomas Mellins, New York 1930: Architecture and Urbanism Between the Two World Wars, Rizzoli, 1987.
  • (en) John Tauranac, The Empire State Building: The Making of a Landmark, Scribner, 2014.
  • (en) Carol Willis e Donald Friedman, Building the Empire State, W. W. Norton, 1998.

Nòtas e referéncias

[modificar | Modificar lo còdi]
  1. (en) John Tauranac, The Empire State Building: The Making of a Landmark, Scribner, 2014, p. 108.
  2. 2,0 et 2,1 (en) Robert A. M. Stern, Patrick Gilmartin e Thomas Mellins, New York 1930: Architecture and Urbanism Between the Two World Wars, Rizzoli, 1987, p. 612.
  3. (en) George H. Douglas, Skyscrapers: A Social History of the Very Tall Building in America, McFarland, 2004, pp. 108-109.
  4. 4,0 et 4,1 (en) James Remington McCarthy, Peacock alley: the romance of the Waldorf–Astoria, Harper, 1931, pp. 85-87.
  5. (en) George H. Douglas, Skyscrapers: A Social History of the Very Tall Building in America, McFarland, 2004, p. 109.
  6. (en) Robert A. M. Stern, Patrick Gilmartin e Thomas Mellins, New York 1930: Architecture and Urbanism Between the Two World Wars, Rizzoli, 1987, p. 610.
  7. (en) Donald Reynolds, The Architecture of New York City: Histories and Views of Important Structures, Sites, and Symbols, Nòva York, J. Wiley, 1994, p. 288.
  8. (en) Donald Langmead, Icons of American Architecture: From the Alamo to the World Trade Center, Greenwood, Greenwood icons, 1994, p. 89.
  9. (en) Donald Langmead, Icons of American Architecture: From the Alamo to the World Trade Center, Greenwood, Greenwood icons, 1994, p. 90.
  10. (en) Donald Langmead, Icons of American Architecture: From the Alamo to the World Trade Center, Greenwood, Greenwood icons, 1994, p. 85.
  11. 11,0 et 11,1 (en) Robert A. M. Stern, Patrick Gilmartin e Thomas Mellins, New York 1930: Architecture and Urbanism Between the Two World Wars, Rizzoli, 1987, p. 613.
  12. (en) Carol Willis e Donald Friedman, Building the Empire State, W. W. Norton, 1998, pp. 130-133.
  13. (en) Jim Rasenberger, High Steel: The Daring Men Who Built the World's Greatest Skyline, 1881 to the Present, HarperCollins, 2009, p. 398.
  14. (en) John Tauranac, The Empire State Building: The Making of a Landmark, Scribner, 2014, p. 221.
  15. (en) Donald Langmead, Icons of American Architecture: From the Alamo to the World Trade Center, Greenwood, Greenwood icons, 1994, p. 86.
  16. (en) William H. Young e Nancy K. Young, The Great Depression in America: A Cultural Encyclopedia, Greenwood Press, 2007, pp. 144-145.
  17. 17,0 et 17,1 (fr) Alessandra Capodiferro, Merveilles du monde : Chefs-d'œuvre du génie humain, Sélection du Reader’s Digest, 2004, p. 262.
  18. 18,0 et 18,1 (en) Charles V. Bagli, « Empire State Building Has a Tangled History », The New York Times, 28 d'abriu de 2013.
  19. (en) « Deal Is Closed On Empire State; Col. Henry Crown Increases His Ownership to 100% in Famed Office Structure », The New York Times, 15 d'octòbre de 1954.
  20. (en) David W. Dunlap, « Trump Plans Revitalization of Empire State Building », The New York Times, 8 de julhet de 1994.
  21. (en) Carol Willis e Donald Friedman, Building the Empire State, W. W. Norton, 1998, p. 14.
  22. (fr) Jacques Legrand (dir.), Chronique de l’Amérique, París, Larousse, 1989, p. 651.
  23. (en) John Tauranac, The Empire State Building: The Making of a Landmark, Scribner, 2014, p. 205.
  24. (en) Donald Reynolds, The Architecture of New York City: Histories and Views of Important Structures, Sites, and Symbols, Nòva York, J. Wiley, 1994, p. 290.
  25. (en) Donald Reynolds, The Architecture of New York City: Histories and Views of Important Structures, Sites, and Symbols, Nòva York, J. Wiley, 1994, p. 294.
  26. (en) City Lights - New York Magazine, New York Media, LLC, 1989, p. 35.
  27. (fr) Jacques Binoche, Histoire des États-Unis, París, Ellipses, 2003, p. 174.
  28. (en) Thomas R. Haskett, « Broadcast Antennas On The Empire State Building », Broadcast Engineering Magazine, pp. 24-31.
  29. (en) John Tauranac, The Empire State Building: The Making of a Landmark, Scribner, 2014, p. 356.
  30. (en) John Tauranac, The Empire State Building: The Making of a Landmark, Scribner, 2014, p. 25.
  31. (fr) Dominique e Michèle Frémy, Quid 2004, París, Robert Laffont, 2003, p. 451.