Ccinwa
![]() | |||||
---|---|---|---|---|---|
中华人民共和国 (zh-hans) | |||||
|
|||||
![]() | |||||
| |||||
Imseɣret |
La Marche des Volontaires (fr) ![]() | ||||
| |||||
| |||||
Yettusemma ɣef |
dynastie Qin (fr) ![]() | ||||
Ansa | |||||
| |||||
Amanaḍ yettwanegmi sɣur | Taywan | ||||
Tamanaɣt | Pekin | ||||
Imezdaɣ | |||||
Teɣṛed | 1 442 965 000 (2021) | ||||
• Tiineẓẓi n imezdaɣ | 150,36 imezdaɣen/km² | ||||
Tutlayt tunṣibt |
Tamandarint chinois (fr) ![]() langues en Chine (fr) ![]() | ||||
Tarakalt | |||||
Amur seg |
Chine (fr) ![]() ![]() | ||||
Tajumma | 9 596 961 km² | ||||
• Aman | 2,8 | ||||
Isek yeflalen | Adrar n Everest (8 848 m) | ||||
Point le plus bas (fr) ![]() |
lac Aiding (fr) ![]() | ||||
Tilisa yakked | |||||
Asefk amazray | |||||
Yezwar-it |
tagduda n Ccinwa, République populaire de Mongolie-Intérieure (fr) ![]() ![]() ![]() ![]() | ||||
Asebdad |
Parti communiste chinois (fr) ![]() | ||||
Asnulfu | 1 Tuber 1949 | ||||
Jour férié (fr) ![]() |
fête du jour de l'An (fr) ![]() nouvel an chinois (fr) ![]() ![]() Journée internationale des femmes (fr) ![]() Qingmingjie (fr) ![]() journée internationale des travailleurs (fr) ![]() Fête des jeunesses (fr) ![]() Journée des enfants (fr) ![]() Chinese Mid-Autumn Festival (en) ![]() ![]() Fête nationale de la république populaire de Chine (fr) ![]() | ||||
Tuddsa tasertayt | |||||
Anagraw asertay |
parti unique (fr) ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() | ||||
Exécutif (fr) ![]() |
Conseil des affaires de l'État de la république populaire de Chine (fr) ![]() | ||||
Assemblée délibérante (fr) ![]() |
Assemblée nationale populaire (fr) ![]() | ||||
• président de la République populaire de Chine (fr) ![]() |
Xi Jinping (mul) ![]() | ||||
• Premier ministre de la République populaire de Chine (fr) ![]() |
Li Qiang (fr) ![]() | ||||
Corps judiciaire suprême (fr) ![]() |
Cour populaire suprême chinoise (fr) ![]() | ||||
Tadamsa | |||||
Produit intérieur brut nominal (fr) ![]() | 17 820 459 342 451 $ (2021) | ||||
Tadrimt |
renminbi (fr) ![]() | ||||
Amekzay uglim | |||||
Izṭi akudan |
| ||||
Domaine internet (fr) ![]() |
.cn (fr) ![]() ![]() ![]() ![]() | ||||
Plan de numérotation (fr) ![]() | +86 | ||||
Numéro d'appel d'urgence (fr) ![]() |
119 (fr) ![]() ![]() ![]() | ||||
Azamul n tmurt | CN | ||||
Nniḍen | |||||
| |||||
Tansa n web | english.www.gov.cn |
Ccinwa d tamurt tameqrant ay d-yezgan deg wegmuḍ (ccerq) n Asya. Tajumma-nnes 9.640.821 km2 (yikilumitren imkuẓen). Zedɣen-tt 1.336.718.015 n yimezdaɣen (Icinwaten). D nettat ay d tamurt yesɛan aṭas akk n yimezdaɣen deg umaḍal.
Aselway: Xi Jinping Aneɣlaf Amezwaru: Li Keqiang
Tamurt-a d nettat ay d tis kraḍ (3) deg umaḍal seg yidis n wakal (sdeffir Rrus ed Kanada), yerna 40% seg wakal-nnes ɛlay ugar n 2000 n lmitrat. Idraren iɛlayanen akk deg umaḍal (Himalaya) zgan-d ɣef tlisa n Ccinwa akked Lhend ed Nepal. Ccinwa tesɛa daɣen yiwen seg yineẓrufen (ṣṣḥari) imeqranen akk deg umaḍal, aneẓruf n Gubi, am wakken ay tesɛa ugar n 5000 n yisafen. Tamurt-a tesɛa tallit aydeg d-yekkat aṭas ugeffur (d tallit n tmusunt, deg unebdu), maca igefran-a ttgen, tiikkal, ixeṣṣaren d imeqranen.
Ccinwa tesɛa agdud ameqran akk deg umaḍal: ugar n 20% seg yimezdaɣen n umaḍal d Icinwaten. Maca amur ameqran seg yimezdaɣen n Ccinwa ddren deg tama tagmuḍant (tacerqit) n tmurt. Ugar n 61% n Yicinwaten ddren deg ugama (beṛṛa i temdinin). Ihanen d nitni ay d tadersi (miniroté) tameqrant akk deg Ccinwa (ugar n 90% n yimezdaɣen), yerna d tantala-nsen (dialecte) ay ssawalen Yicinwaten akken ad msefhamen gar-asen.
Deg 1992, Ccinwa tekcem tadamsa n wulzuz (économie de marché): ula ma medden ttalasen ad sɛun tiṛmisin (tikebbaniyin) i yiman-nsen, maca anabaḍ mazal yeṭṭef ṛṛay ameqran deg temsal n tdamsa. Ccinwa d nettat ay d tanfarast (productrice) tameqrant akk deg umaḍal deg wayen yerzan imendi (céréales) am ṛṛuz, irden ed wekbal.