vagar

Català

Rimes: -a(ɾ)
Homòfons: vagà, vegà
Etimologia: [1] Del llatí vacāre ‎(«ser buit, estar lliure»), segle XIII. Doblet del cultisme vacar.
Etimologia: [2] Del llatí vagārī, segle XV.

vagar intr.

Tenir temps, estar desocupat, ociós.
«És un cognom tan il·lustre que el lector el reconeixerà a cop d'ull si li vaga d'aviar-se llibre endins.» (Jesús Moncada, Estremida memòria, 1997)

«Els colors de l'hivern em sorprenen, com si mai abans m'hagués vagat de mirar-los.» (Maria Barbal, País íntim, 2005)
Sinònim de vacar.

Primera conjugació regular, amb alternança consonàntica en el radical

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	vagar			haver vagat
gerundi	vagant			havent vagat
participi	vagat, vagada, vagats, vagades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	vago	vagues	vaga	vaguem	vagueu	vaguen
	vague						val
	vagui						sept
	vag				vagau		bal, alg
				vagam			bal
imperfet	vagava	vagaves	vagava	vagàvem	vagàveu	vagaven
passat simple	vaguí	vagares	vagà	vagàrem	vagàreu	vagaren
futur	vagaré	vagaràs	vagarà	vagarem	vagareu	vagaran
condicional	vagaria	vagaries	vagaria	vagaríem	vagaríeu	vagarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	vagui	vaguis	vagui	vaguem	vagueu	vaguin
present	vague	vagues	vague			vaguen	occ, bal
imperfet	vagués	vaguessis	vagués	vaguéssim	vaguéssiu	vaguessin
		vaguesses		vaguéssem	vaguésseu	vaguessen
	vagàs	vagassis	vagàs	vagàssim	vagàssiu	vagassin	bal
		vagasses		vagàssem	vagàsseu	vagassen	val, bal (1)
	vagara	vagares	vagara	vagàrem	vagàreu	vagaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	vaga	vagui	vaguem	vagueu	vaguin
	–				vagau		bal, alg
	–		vague			vaguen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				vagàvom	vagavo		centr, n-occ
	vagavi						sept
	vagaia	vagaies	vagaia	vagàiem	vagàieu	vagaien	n-occ
condicional	vagariva	vagarives	vagariva	vagarívem	vagaríveu	vagariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	vago	vagos	vago	vagueguem	vaguegueu		n-occ
imperfet	vaguessi		vaguessi				sept, alg
	vaguessa						centr, n-occ
	vagueguessa	vagueguesses	vaguegués	vagueguéssom	vagueguéssou	vagueguessen	n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... vagat
perfet				havem	haveu		... vagat
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... vagar
passat perifràstic		vares		vàrem	vàreu	varen	... vagar
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... vagat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... vagat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... vagat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... vagat
condicional perfet	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren	... vagat
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... vagar
passat perifràstic	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen	... vagar
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... vagat
perfet	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen	... vagat
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... vagat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... vagat
passat anterior perifràstic	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver	... vagat

Paradigmes de flexió: vago, vaga, vaguem

vagar intr.

Anar errant